Fa en prou feines un mes que teníem l’oportunitat d’assistir a una representació de Le nozze di Figaro a Viena i ara és la Staatsoper de Munich qui ens ofereix un streaming amb aquesta obra mestra, sota la vital direcció musical de Constantinos Carydis i un nou gir escènic de Christof Loy, que m’exaspera i enlluerna a parts iguals i que juga amb encert amb l’humor i els efectes visuals teatralment molt potents.
Tots som titelles susceptibles de ser manipulats, una premissa que dóna peu a un joc interessant dels personatges i un cert pessimisme amarg, que tan bé li escau a aquesta trama aparentment enjogassada i plena de tota mena de paranys, com es caracteritzen les òperes dapontianes del gran Mozart.
Un equip de cantants encapçalat per el sempre exquisit Comte de Christian Gerhaher, amb una cura en el fraseig quasi inigualable en els cantants de l’actualitat, si bé no sé si sempre resulta prou audible o vocalment suficient, mentre que l’extraordinària Comtessa Federica Lombardi, amb una calidesa vocal admirable em descobreix a una soprano fins ara per a mi desconeguda i que hauré de seguir perquè té màgia i encís vocal.
Ja coneixem el gran Figaro d’Alex Exposito, un prodidgi teatral i ens podrem deixar seduir per la Susanna d’Olga Kulchynska, tot i que potser no té encara prou personalitat per esdevenir l’eix central de l’òpera. Només correcta el Cherubino de la impronunciable Solenn’ Lavanant-Linke i sorprenent la Marcellina de la gran Anne Sofie von Otter, ja una mica gastada i qui es fa una deferència deixant-la cantar, acompanyada per Carydis la cançó “Abendempfindung” KV 523, en lloc de la seva ària.
És sense cap mena de dubte una producció que s’ha de veure, tot i que jo no he trobat res especialment memorable tot i que gràcies a la direcció esplèndida, original i elèctrica de Constantinos Carydis algunes veus poc seductores (Dean Powers) acaben integrant-se en un tot que funciona..
Wolfgang Amadeus Mozart
LE NOZZE DI FIGARO
Comte d’Almaviva: Christian Gerhaher
Comtessa d’Almaviva: Federica Lombardi
Figaro: Alex Esposito
Basilio: Manuel Günther
Don Curzio: Dean Power
Noies: Paula Iancic, Niamh O’Sullivan
Susanna, Olga Kulchynska
Cherubino, Solenn’ Lavanant-Linke
Marcellina, Anne Sofie von Otter
Bartolo, Paolo Bordogna
Barbarina, Anna El-Khashem
Antonio, Milan Siljanov
Titellaires: Axel Bahro, Thomas Schwendemann
Chor der Bayerischen Staatsoper
Director del cor: Stellario Fagone
Bayerisches Staatsorchester
Director musical, Constantinos Carydis
Director d’escena, Christof Loy
Escenografia, Johannes Leiacker
Disseny de vestuari, Klaus Bruns
Disseny de llums, Franck Evin
Dramatúrgia, Daniel Menne
Nationaltheater, Staatsoper München, 28 d’octubre de 2017
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Noticias de octubre 2017 | Beckmesser
Retroenllaç: Noticias de noviembre de 2017 | Beckmesser
Moltíssimes gràcies per la crònica, Joaquim. Le Nozze és una òpera que adoro absolutament i no em cansaria mai de veure. Recordo l’anterior producció de Munic d’aquesta obra, una producció molt digna de Dieter Dorn que em fa pena que hagin retirat.Ara estic delerós de veure aquesta nova proposta de Loy. Els cantants són prou atractius, especialment per a mi Gerhaher, a veure què tal el seu comte. Una abraçada
M'agradaM'agrada
A la TV te’l creus, al teatre segur que hi ha moments que no els deus sentir. Em comença a cansar una mica aquesta manera tan “egoista” de cantar, només pensant en un mateix sense tenir en compte que potser a la sala hi ha 2000 persones algunes “una mica allunyades” de la primera fila, que també han pagat per escoltar l’¡obra sencera 😉
M'agradaM'agrada
Aquest és un problema que no és el primer cop que li passa al senyor Gerhaher. Recordo un concert en el Palau on en determinats moments no se l’escoltava. Es el que dius, sembla que canti per ell o per a una grabació discogràfica…
M'agradaM'agrada
I això està començant a provocar reaccions adverses en un públic que al principi l’adorava
M'agradaM'agrada
Que bueno que has disfrutado de esta versión con Otter ya adoptando roles secundarios. No ubico mucho a los cantantes, habrá que buscar en la red.
M'agradaM'agrada
Busca porqué encontrarás voces y artistas interesantes. Von Otter la que menos, aunque sea quien es.
M'agradaM'agrada
Amb moltes ganes de gaudir d’aquesta proposta! Com bé diu el company Niklaus Vogel mai em cansaria de veure-la!
Una vegada més moltes gràcies Joaquim!
M'agradaM'agrada
De res, té coses d’interés ja ho veuràs si la pots repescar 😉
M'agradaM'agrada
esta ópera SÏ la conozco, con lo cual empiezo a intuir lo que quieres decir quan dius que la orquesta extrae matices, etc. etc… me ha gustado mucho. Tengo que volver a ver la versión de 2007 con la netrebko a ver. No has dicho nada de Paolo Bordogna, que a mi entender hace una interpretación sui generis, y que me gusta. Los grandes muy grandes. Recordad al personal que puede desplazarse que por un precio bien baratito pueden disfrutar en directo de este cast en Munich en Julio de 2018, véase página. No pongo los precios para no herir la sensibilidad del abonado liceísta. Y nosotros a esperar el streaming próximo con Petrenko el Il Trittico (no la conozco). Me ha gustado la escenografía tipo increíble hombre menguante, com ben dius supongo que quiere decir que todos somos marionetas. Gracies pel teu comentari.
M'agradaM'agrada