IN FERNEM LAND

JONAS KAUFMANN TENOR FOR THE AGES, UN DOCUMENTAL MADE IN BBC


Quan la BBC fa documentals acostuma a donar lliçons de com s’han de fer, de manera didàctica i de qualitat, tot un referent fent televisió i cultura.

Avui us vull parlar del documental Jonas Kaufmann Tenor for the Ages que al voltant dels dos darrers anys (2015-2017) del tenor bavarès ha fet el prestigiós director John 
Bridcut, que ja n’havia fet d’altres dedicats a Herbert von Karajan, Rudolf Nureyev, Mstislav Rostropovich, Sir Colin Davis o dels grans compositors anglesos com: Elgar, Delius, Parry i Vaughan Williams.

El documental ens aproxima a l’artista i a l’home en gravacions dels assaigs i de les actuacions sobretot a Londres (ROH, Barbican, PROMS), però també a Munich o al Concertgebauw d’Àmsterdam.

Hi participen i opinen directors com Pappano, cantants com Westbroek Agresta, el seu pianista habitual Helmut Deutsch amb una aportació rellevant i fent un “casting”  de pianos per a un liderabend al Barbican Center, sorprenent. També intervé el director d’aquest important centre cultural londinenc, joves cantants que demanen consell i Ed Blake fisioterapeuta vocal que parla de la lesió que al apartar durant el preocupant llarg període de descans.

En el documental Kaufmann opina de la fama, de les cancel·lacions, del nous reptes, de la vida, de la immensa importància del lied a la seva carrera…

John Bridcut evita deïficar al tenor més desitjat de l’actualitat i ens l’aproxima a un nivell molt normal, segurament com és el propi tenor: proper, assequible, deixant-se estimar a la sortida dels artistes després d’un concert o una representació d’òpera o quan es sorprès per una  noia en mig de Fortnum & Mason comprant Tea i altres delicatessen en un dels emblemes nacionals de la capital londinenca i es fan una selfie de la que ella hores d’ara encara no es deu haver recuperat. Alterna qüestions personals i quotidianes, amb la vessant artística. Maig pretén ser un programa d’erudició només apte per a “òperaferits” però tampoc cau en les banalitats dels reportatges i programes amb texans o de la premsa del cor, tot i que la seva actual parella hi té un protagonisme residual.

És un bon retrat que sortosament no esdevé una hagiografia o un panegíric i fins i tot obre la porta, veient i escoltant els resultats, la pertinent discussió de la validesa del seu recent Otello,alhora que anuncia els seus reptes de futur: Tannhäuser i Tristan.

El documental en anglès (of course) i sense subtítols, té una durada d’hora i mitja que passa volant. És més que ideal, imprescindible per a la legió de kaufmanites i molt interessant fins i tot per a l’altra legió, la dels seus detractors.

Aquí un parell de tràilers

20 comments

  1. RosaRP

    Gracias por estar siempre al servicio de todos.
    Hubiera sido interesante que el documental hubiera recogido también alguno de los años anteriores en los que hizo cosas muy interesantes
    Pero este es bienvenido
    A

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de noviembre de 2017 | Beckmesser

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: