IN FERNEM LAND

LA PETITA GUINEU ASTUTA DE JANACEK A BERLÍN SEGONS RATTLE I SELLARS


Ja en la recta final de la titularitat de Simon Rattle al capdavant de la Berliner Philharmoniker, he pogut veure l’streaming del concert que va tenir lloc el 14 d’octubre a la seu de l’orquestra berlinesa, la famosa sala Philharmonie, gràcies a la fantàstica iniciativa del Digital Concert Hall.

L’òpera representada en una producció minimalista de Peter Sellars, col·laborador  habitual de la Berliner en l’etapa Rattle, amb qui ha deixat colpidores versions de les passions de Bach, però que en aquest cas crec que la proposta no ha estat del reeixida.

Sellars només diferència els humans dels animals amb la subtil gestualitat i per tant dependrà de la destresa dels cantants per poder identificar qui és qui dels diversos personatges que pugen sobre l’entarimat on també es situarà Rattle per dirigir. Unes pantalles d’alta definició projecten imatges d’animalons diversos, plantes de tota mena i de natura, que són innegablement belles però que no sé si acaben d’ajudar o distreure de la narració de l’obra original, la faula que aprofita la història de la guineueta per parlar-nos de la vida, la tendresa, el pas del temps o la llibertat. Sellars no m’ha ajudat gens.

La fabulosa Berliner i l’explosiva direcció de Simon Rattle són de llarg el millor. L’extraordinària òpera de Leoš Janáček necessita d’una opulència orquestral brillant i transparent que en mans de l’orquestra berlinesa i el director anglès semblen insuperables.

El baix-baríton canadenc Gerald Finley i la soprano anglesa Lucy Crowe són els intensos protagonistes d’un extens repartiment entre adults i nens (no sempre al mateix nivell d’exigència) que forma un conjunt homogeni, si bé la fidelitat de Rattle amb el ja més que caduc Willard White no s’acaba d’entendre.

Angela Denoke fa, sorprenentment després d’unes darreres actuacions més que problemàtiques que la situaven en un declivi irremissible, una bona prestació com a guineu mascle. Com també destaca vocalment el tenor Burkhard Ulrich com a mestre d’escola, mosquit o pollastre, que per altra banda no sap distingir amb prou distinció amb el llenguatge corporal.

Cal gaudir del que Rattle i l’orquestra ens ofereixen en una bellíssima partitura que és com un gran fresc simfònic amb intervencions vocals. L’anècdota escènica no molesta però no aporta res especialment notable, costa entendre el que passa sobre l’entarimat amb una taula i quadre cadires com a tot atrezzo escenogràfic i un vestuari que homogeneïtza humans i animals.

I cal reivindicar sempre a Janáček

Leoš Janáček
Příhody lišky Bystroušky (La petita guineu astuta)

Gerald Finley Baix-baríton (El guardabosc)
Paulina Malefane Soprano (La seva muller)
Burkhard Ulrich Tenor (El mestre d’escola/mosquit/pollastre)
Hanno Müller-Brachmann Bariton (El rector)
Angela Denoke Soprano (Guineu/Schopfhenne)
Lucy Crowe Soprano (la petita guineu)
Sir Willard White Baix (Pastor/Dachs)
Anna Lapkovskaja Mezzosoprano (Frau Pasek/Dackel)

Vocalconsort Berlin
Vokalhelden-Kinderchöre
Director del cor: David Cavelius
Berliner Philharmoniker
Director musical: Sir Simon Rattle

Direcció escènica: Peter Sellars

Berliner Philharmonie, 14 d’octubre de 2017

10 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de noviembre de 2017 | Beckmesser

  2. Friedrich Kanefeyer

    Ich hatte das Vergnügen, die Aufführung in Berlin live zu erleben. Es war in jeder Hinsicht ein grossartiges Erlebnis. Ich kann der Beurteilung von Joaquin nur zustimmen. Vielen Dank Joaquin, dass Du diese Aufführung hervorgehoben hast.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: