IN FERNEM LAND

MESSA DA REQUIEM A MUNICH (STOYANOVA-RACHVELISHVILI-MELI-ZANELLATO;MUTTI)


Riccardo Muti Fotografia: Roberto Ricci

El dia de Tots Sants va tenir lloc a la Herkulessaal de Munich un concert amb els imponents Orquestra i el Cor de la Bayerischen Rundfunks, sota la direcció d’un Riccardo Muti més que inspirat, excels. L’obra programada la Missa de Rèquiem de Giuseppe Verdi, i entre els quatre solistes van destacar les senyores, sobretot Krassimira Stoyanova que fa ben poc admirava com a fabulosa Rusalka a Viena i que a Munich torna a demostrar-me que és la soprano del moment.

Tots els rèquiems de Verdi dirigits per Muti que jo recordo són extraordinaris i per tant no us sabré dir si aquest és millor que els altres, sempre extrapolant com és lògic la interpretació dels diferents solistes.

És admirable com Muti sap crear al voltant de l’extraordinari control de la seva direcció, la tensió i la grandesa dramàtica d’aquesta música més emotiva que mística, amb sentiment, amb pathos i exaltant la bellesa d’una partitura mil vegades escoltada i mil vegades gaudida. Les intensitats, els detalls o les dinàmiques, exemplarment seguides amb escrupolosa exactitud per orquestra i cor, et deixen glaçat i només quan els cantants masculins no estan a l’alçada, enyores les velles glòries que tants s’encaparren en fer-nos fer oblidar.

Krassimira Stoyanova està senzillament immensa, regulant amb inspirada comunió amb Muti, tots els detalls i matisos de la partitura. Un luxe vocal. També m’ha agradat molt Anita Rachvelishvili, una mica menys natural en l’emissió i l’homogeneïtat de la columna sonora que la soprano búlgara, però intensa i ferma i en comunió en els duets amb ella..

Meli continua encegat amb la fidelitat a les propostes que Muti li proposi, i encara que la seva veu sigui absolutament inadequada i pateixi, oscil·li i mostri inconsistència és s’arreplega al voltant del mestre, utilitzant falsets i mitges veus que no poden dissimular la seva limitada vocalitat i les conseqüències negatives de l’esforç d’una part per a tenor líric, i no líric lleuger com era ell abans de fer el salt al buit No n’hi ha prou amb intentar imitar a Bergonzi, cal ser intel·ligent i artista com ell, i no és el cas.

Riccardo Zanellato tampoc em sembla el baix idoni per a la part de baix o potser seria millor dir que la part li va gran i que no té la categoria artística suficient per a una proposta com aquesta, amb una de les millors orquestres i cors possibles.

Llàstima que Muti no hagi estat més curós, si és que el quartet solista ha estat responsabilitat seva, i hagi cregut que amb ell sobre el podi n’hi havia prou.

Giuseppe Verdi
MESSA DA REQUIEM

Krassimira Stoyanova Soprano
Anita Rachvelishvili Mezzosoprano
Francesco Meli Tenor
Riccardo Zanellato Baix

Chor und Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks
Director: Riccardo Muti

Herkulessaal (Munich),1 de novembre de 2017

Per visionar el concert:

13 comments

  1. Completely agree on everything, especially on Meli whose choices on repertoire are irresponsible. His voice and technique are firts class, but why is he destroying his gifts is a mistery for me. A fine light tenor can hardly be a lirico and no lirico-spinto at all.

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de noviembre de 2017 | Beckmesser

  3. JordiP

    Manoi! Espectacular aquesta interpretacio. Jo tinc molt present aquella de Tielemann de Salzburg de l’any passat, molt introspectiva, pero aquesta es passio pura! Llastima del tenor. En qualsevol cas: reclinatori

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: