IN FERNEM LAND

LICEU 2017/2018: LA CAIGUDA D’UN 30% EN LA VENDA D’ENTRADES


Ahir vaig escoltar al TN que el consum cultural ha caigut ençà que a Catalunya tenim problemes greus que ara no vull comentar perquè no és el lloc per parlar-ne, tot i que la gravetat, la transcendència i les conseqüències me’n fan entrar ganes..

Els teatres, les llibreries, les sales de concert o els cinemes diuen que pateixen de la competència imprevista de les mobilitzacions ciutadanes que semblen coincidir en horaris amb l’inici dels espectacles, És un argument, com també ho és que en moments de convulsió la gent s’estima més no gastar.

El Liceu s’afegeix a la llista de damnificats i manifesten que la venda d’entrades ha caigut en un 30% després dels dos discretíssims primers títols presentats (Il viaggio a Reims i Un ballo in maschera).

Potser, a banda de buscar l’excusa fàcil de la deriva independentista amb la que tants es senten còmodes per justificar tota mena de mancances i catàstrofes, analitzéssim el que s’ha fet des de que la direcció actual va entrar per recuperar econòmicament la institució i potser entendríem perquè han caigut els ingressos per la venda d’entrades (no ens han parlat de si hi ha hagut caiguda del mecenatge i esponsorització).

No va semblar que el garbell fet a molts abonats pel canvi de zones i tarifes i que va suposar moltes baixes (mai sabrem les xifres reals), importés gaire. Ens van dir que les baixes es van equilibrar amb nous abonaments de les diferents i flexibles possibilitats que la nova direcció oferia, i no cal dir que el fet de deixar bones localitats lliures per a la venda a taquilla dels passavolants i beneficiats de descomptes de darrera hora que en res motiven la fidelització d’un públic a la institució.

Però no ens enganyem, la base principal de la baixada en la venda d’entrades es deguda a la mediocritat de l’oferta artística. Les darreres temporades ho han constatat i tret d’algun títol fins ara majoritàriament tots deguts a l’anterior equip artístic, cap representació inoblidable, més aviat tot s’ha situat en una rutina provinciana de segona, descaradament oblidable, o per dir-ho més fàcil, no cal fer cap esforç per oblidar, perquè tan bon punt poses els peus a la Rambla, ja ho has fet.

Un nyap pagat a preus de primeríssima casa operística, quelcom que el nostre Liceu malauradament no és ni sembla, pel camí emprés, que ho arribem a ser en els propers anys. Per tant la sensació és d’estafa. Perquè pel mateix preu o menys del que paguem aquí, a París o Berlín veiem coses d’una qualitat infinitament millor. I en teatres dignes de segona del nostre entorn es pot gaudir de l’òpera a un preu més econòmic.

Com es pot entusiasmar al públic a omplir l’aforament amb cantants de segona i produccions de saldo? Potser al principi creien que amb els turistes que circulaven per la Rambla n’hi hauria prou, però ara ja porten prou temps com per saber que ni els turistes són enzes ni el que ofereix el cartellone del Liceu fa venir el turisme cultural/operístic que desitjaríem. Moltes funcions d’un títol amb repartiments mediocres quin sentit té? Per què continuem tenint tants torns d’abonament mig plens? Si porten primeres figures si que tindria sentit, però una per títol tampoc és cap garantia,. sobretot si l’òpera en necessita quatre o cinc i si aquesta que has anunciat acaba fallant. A qui es pensen que enganyen?

Ja fa temps que el teatre presenta, digui el que digui la pàgina web, llocs lliures per a la immensa majoria de les seves representacions, no és des de que a part dels catalans se’ns ha passat pel cap fer coses estranyes, no, la renuncia del públic ha succeït des de que els títols que pretenen ser populars per portar més públic, estan servits per múltiples repartiments sense interès, que potser si ets afortunat trobaràs un cantant destacat, si no és que l’han canviat a darrera hora, sempre per causes pactades amb el teatre.

Ofereixen descomptes de darrera hora que ara ja ni tan sols incentiven. Per què pagar menys de la meitat per un seient secret d’un saldo, quin incentiu és?

Segur que la convulsió dels mesos de setembre i octubre han fet afluixar l’assistència, però la caiguda imparable no és d’aquests dos mesos, ja fa temps que es produeix i ja fa temps que ho diem. No sé jo si amb un cartellone ple de figures, com la inauguració mereixia, la davallada hagués estat tan gran.

Han perdut el respecte al públic i el públic acaba per renunciar al teatre. El públic mai perdrà el respecte al Liceu, només esperarà que el teatre torni a oferir una programació que dignifiqui el nom de la institució i del país que el manté, per tornar. Mentre sigui un contenidor d’espectacles, sense cap projecte artístic, mentre el projecte del cor i l’orquestra continuïn fent la viu-viu en una deixadesa del tot incomprensible i vergonyant, mentre les temporades no ofereixen una homogeneïtat de qualitat i ens mantinguin sota un criteri erràtic a l’espera que un divo o diva de torn ens retorni a un  miratge d’un prestigi efímer, les xifres cauran, perquè no van preveure mai que el sanejament econòmic de la institució havia d’anar acompanyat d’un projecte i d’una qualitat artística que han abandonat a la dissort.

61 comments

  1. Jose Ramon Noy Ametller

    Tens tota la raó, Joaquim. Poca cosa de veritablement bo hem vist darrerament. Hauríem d’anar a la inoblidable Elektra de la temporada passada i el Capvespre de l’anterior, amb dubtes aquesta darrera (quin Sigfrid!). I para de comptar! El demés com a molt, digne gràcies a un cantant de primera i oblidant la resta. Quan no un desastre sense paliatius, com hem hagut d’aguantar massa sovint. En fi, el que és evident és que l’estratègia no és la bona. Però el mateix passa amb altres coses musicals, com la OBC (a què hem d’esperar per tenir un concertino de veritat? i un director de renom que tregui tot el suc que l’orquestra té o pot tenir?). La nostra música està deixada de la mà de déu….

    M'agrada

    • Només els que estem al límit ens adonem del valor que té la tranquil·litat de romandre durant un temps (poc) asseguts al sofà de casa avorrits.
      El Liceu i jo fa temps que ens saludem amb educació i prou. Potser no és convenient que siguem amics, oi que m’entens?
      Abraçada

      M'agrada

  2. toni

    ” Han perdut el respecte al públic i el públic acaba per renunciar al teatre “.En mi opinión, la frase lo resume magistralmente. Y es aplicable en gran parte a lo que ocurre actualmente en Catalunya. El PODER menosprecia de muchas formas a la gente, y la gente, harta de aguantar y sufrir, termina por renunciar del PODER.

    Liked by 1 person

    • colbran

      Yo hace años que voy al Liceu con total desgana porque sé lo que me voy a encontrar y nunca fallo en mi pronóstico. Que, de tanto en tanto, “caiga” una excelente “Elektra” o un “Kitej” (no pude ver “Die Götterdämerung”) no justifica la serie de “porquerías” y aburrimiento que tengo que soportar y la culpa no es mía porque yo soy el que pago y el Liceu y sus contratados son los que cobran y son los culpables de ofrecerme menos que mediocridades!!!

      M'agrada

  3. Retroenllaç: Noticias de noviembre de 2017 | Beckmesser

  4. Jordi Medallo Muñiz

    Completament d’acord. Si volen aguantar el teatre amb la “taquilla” ho tenen clar. I mes, veient la relació qualitat/preu. I no diuen res de la devallada d’abonaments. El meu torn, el B, es nota una pèrdua i localitats a venda molt buides. El darrer Ballo feia pena. Veurem aquest any d’on sortiran els diners institucionals.

    M'agrada

    • Ho amaguen amb els de nova creació, però la pèrdua d’un abonament complert no es contraresta amb dos o tres mini abonaments. això és fer-se trampes al solitari.
      Feia molt de temps que el Liceu no es veia tan buit, hepàtic i avorrit

      M'agrada

  5. Francesc de Castro

    Han posat el teatre de cap per avall amb els preus de les entrades. Qui es pot gastar 1000 euros pers quatre entrades? Per algú que treballa al Liceu de fa molts anys (des dels 60) Un abonat que s’han va un abono que no es recupera. Uns muntatges avorrits i sense solta d’una mediocritat incipient. Uns cantats que desafinen. A l’última funció la dels “Mestre” Savall un ters de sala amb el millor programa pel que portem de temporada. Això no funciona senyors directius. Posin-se les piles. No ha vist un teatre tant vuit des de la crisis dels anys 70 a l’època Pàmies.

    M'agrada

    • Benvolgut Francesc.
      Potser la intenció inicial era fer neteja d’abonats juràssics per fer rotar les localitats per taquilla, però ara se n’adonen (tard) que l’oferta no és atrcativa ni per els aficionats locals, ni per aquells que els agrada passar caps de setmana a fora per veure ofertes interessants.
      S’han carregat el Liceu fent-nos creure que eren molt bons salvant empreses.
      Pensava que una òpera és com un Xupa-xups o una mútua en fallida

      M'agrada

  6. Montserrat

    Tens tota la raó. Posats a comparar -encara que sigui odiós- comparem:
    Munic, juliol 2017, “Andrea Chénier” amb Kaufmann, Harteros, Salsi… entrada més cara: 264 euros (la més barata 10)
    Liceu, març de 2018, “Andrea Chénier” amb Kaufmann, Radvanovsky, Alvarez… entrada més cara 350 euros (la més barata 19)
    “No hase falta desir nada más” Qui té aquest poder adquisitiu?

    M'agrada

  7. Pep2

    Tota la raó. Millor estalviar una mica i muntar-te un viatge a París o Milà. Tres de bones millor que deu de mediocres. Qualitat de tercera, servei de tercera (incomoditats immenses, falta de bona visió de mig teatre… cada temporada pitjor, aviat treuran fins i tot el reposa braços…) i preus de primeríssima. Encara recordo que els preus del MET en una estrena amb Kaufmann eren més barats que les mediocritats i canvis del Liceu d’aquella temporada. Com diu el Joaquim: ESTAFA; però no ho volen ni els agrada sentir-ho, com també passa avui a molts….millor culpar els altres i si es pot tirar pilotes fora de la institució millor. El gran primer pas per l’enfonsament total.

    M'agrada

    • Si, si no fos que que anar a fora és renunciar al primer (teòricament parlant) equipament nacional si atenem per la quantitat d’euros que s’emporta de les administracions públiques.
      Si fos un teatre privar, rai, una empresa més que marxaria a Madrid, València o Alacant, però oi que no és el cas?

      M'agrada

  8. JordiP

    Ben cert el que dius. La mitjana general del que veiem es molt baixa. Massa. Pel que hom pot veure en altres llocs es pot fer millor, molt millor i de ben segur sense gaire esforç.

    Potser hauriem de convocar una mani de protesta!

    M'agrada

  9. Fer

    La direcció artística i musical del teatre ja fa temps que navega a la “deriva”, El mestre Ponts deia que volia marxar ja fa temps, així no es pot consolidar un projecte artistic de qualitat, amb canvis constants de cantants, per altres de qualitat inferior als anunciats, pensem amb L’Holandès de la Temporada passada 3 canvis en una sola funció, mediocritat musical i cap projecte artistic per millorar la qualitat de l’orquestra i menys encara per crear una companyia de dança, preu molt cars i cantants mediocres barrejats amb alguna figura que igual es cancel.la a última hora.

    M'agrada

    • L’artística ha estat sempre supeditada a altres departaments que han hagut d’aprovar un títol o un altre, encara que que l contingut cultural no fos el seu fort.
      Pel que fa a la musical, suposo que després de l’enredada i de renunciar a uns compromisos d’agenda per dedicar al Liceu part de l’activitat, noi deu ser gaire fàcil renunciar i tornar a començar la roda. En qualsevol cas ara crec que el mestre Pons ha fet un mal negoci amb el Liceu.

      M'agrada

  10. Salvamolins

    Tens més raó què un sant. Ho has tocat tot: Escena, cantants , orquestra, cor, preus i un llarg etc. Lo què està passant a casa nostra no crec què tingui res a veure això ja ve des de el canvi de direcció. Produeix molta tristesa veure en segons quins torn veure el teatre tant buit fins en torns dels de sempre. Últimament la majoria de vegades vaig al liceu sense cap mena d’il·lusió. Sort sinó passa res gaudirem d’un bon TRISTANY i ISOLDE..

    M'agrada

  11. Pepa MG

    yo ví el titular en un periódico de cuyo nombre no quiero acordarme hace una semana, y me entró risa la verdad. Solo con ver los precios en la pagina web de por ejemplo el año pasado de el holandes errante, tu comentario de la misma, los nombres de los cantantes, los comentarios publicados aquí por un parroquiano acerca de los precios de la opera de Munich… todo es disuasorio. Por cierto que he buscado en la web los comentarios acerca de la Kozena con El Pipa y entre otras cosas habla de un Liceu practicament buit. Salut i força.

    M'agrada

  12. Felipe

    Totalmente de acuerdo Joaquin. Estamos inmersos en la mediocridad pero lo preocupante es que esto no es solo aplicable al Liceu sino que en muchas representaciones del ROH o met también se están empezando a dar estas situaciones . En el Liceu puede llegar a ser muy serio porque parece que se ha tomado como estrategia de marketing totalmente errónea y ahora les está saliendo el tiro por la culata.

    M'agrada

    • París también ha constatado pérdidas la temporada pasada, pero ese que es un tema también a tratar, no es el motivo por el cual en el Liceu no se venden entradas.
      El marketing ya sabemos que puede vender humo, pero eso vende un año, el siguiente tienes que vender otra cosa porqué el humo ya lo conocemos. Y si acabas vendiendo …prefiero no escribirlo porqué en castellano todo me suena más duro, el cliente se acaba hartando y se va a la tienda de al lado y si no tienes tienda de competencia el cliente se lo gasta en otra cosa.
      Los teatros de ópera deberán decir basta a las locuras escénicas, tanto por los costes, como por los resultados. Los teatros, sus directores y los agentes, tendrán que decir basta a según que repartos con según que cantantes.
      Los teatros, los cantantes y los agentes deberán ofrecer productos culturales de interés que nos motiven otra vez, porqué una Bohéme en una nave espacial o una Aida con Flórez seguramente ya no nos parecerán ni tan siquiera morbosos como para picar una vez.
      Hemos tocado fondo. No vale todo, ni todo el mundo puede cantar en todos los teatros, en una ciudad a 350 € butaca y en la otra a 60€.
      De que me sirve otra Tosca si no mejorará la última programada que ya fue peor que la anterior?
      En la mayoría de casos hablamos de dinero público malgastado. Ya va siendo hora que los gestores que lo hacen mal, se vayan a la calle.
      Nosotros no queremos solo un Liceu con un balance económico en positivo y ahora ni eso.

      M'agrada

      • alex

        Yo estoy bastante de acuerdo y coloquialmente es como si vas presuntamente a un buen restaurante y ´su relación precio/calidad ( si pagas una factura cara, exiges como mínimo esté el producto a la altura )

        El Liceo concretamente, ya no es ninguna referencia a nivel europeo de los teatros de primer división ( la relación precios/productos,rayan a veces con la tomadura de pelo)
        Orquesta discretita, coros idem, repartos o casts normales salvo excepciones y con cambios continuos más que sospechosos ( cancelaciones) cuando ya has pagado la entrada o abono. Visibilidad y comodidades de las butacas según lugares, impropias de los precios que pagas
        Es decir, teatro el Liceo ( puede ser extensivo al Real y la ABAO – pero éste gestionado privadamente – ), de lo más caro de Europa y por supuesto , bastantes más caras sus localidades que los grandes teatros de Alemania, Austria, Suiza y hasta Francia, todos ellos con mejores orquestas y solistas programados
        Tenemos un Liceo mal dirigido desde la cúpula, con interferencias continuas de politiqueos y gestores que dificultan la tarea artística de Frau Schepellmann que bastante hace dentro de sus limitaciones de mandada

        M'agrada

  13. Susana

    Estic del tot d’acord amb els motius aportats com responsables de la caiguda de vendes. Jo mateixa he anat baixant i molt des de fa ja uns quants anys el nombre de funcions als que hi vaig. Per posar un exemple, vaig anar anar a la funció del Ballo del 10 d’octubre, just el dia que hom esperava la proclamació de la república. Doncs malgrat la importancia dels possibles esdeveniments els forats en l’aforament no eren pas els que jo esperava, hi havien esclar, pero no pas en abundància notoria. Cada any miro la possibilitat d’agafar un abonament però a part de que em representa un esforç intelectual suprem entendre i comprendre el que m’estan oferint i el que em costarà (no ho he aconsguit mai) no acepto que m’imposin espectacles que no m’interessen ni cantants de segons o tercers cast. Aixi que el que faig es comprar per l’obra i dia que m’interessen, que cada any son menys, dit sigui.

    M'agrada

  14. Joan

    Són masses torns masses funcions i massa localitats per emplenar. I això és heretat. O es fa un reagrupament d.abonats (caigui qui caigui) i convindràs amb mi que era difícil redefinir butaques i preus i reduir abonats la mateixa temporada si ja només fent la primera de les coses es va armar el belén que es va armar. La temporada vinent o l.altra algú s.hi hauria de posar. Un cop ho tinguin caldria entrar en programació i repartiments. Jo per exemple quan vaig fora ho faig per veure títols que no crec que pugui veure aquí. La propera escapada, si tot va bé, serà a Brussel.les pels Diàlegs de les Carmelites. Amb els repartments mitjanets de títols trillats aquí deu ser difícil que algú s.animi a programar una visita a Barcelona per veure per exemple Manon Lescaut. És més, ja deu fer mandra venir a ciutat des de fora amb tal propòsit. I amb els precedents que hi ha a la casa em costa entendre que algú s.animi a comprar una entrada anticipada (fora d.abonament) per una funció que no sigui la d.estrena, que és l.única que solen respectar les malalties, canvis i cancel.lacions. Agafa sino “viaggio” “ballo”(Àlvarez) i Romeo i Julieta (Garifulina) parlant només d.aquest any.
    Quo vadis Liceu?

    M'agrada

    • Tu, amic Joan no deus ser, com jo, representatiu del target del client (ells parlen amb aquests termes) del que ells creuen que necessita el Liceu, per tant el teu anàlisi tan precís no serveix gaire, a ells em refereixo.
      Si no tenen clar el que significa un teatre d’òpera públic com podem pretendre que entenguin les nostres frustracions, en part alleugerides gràcies a teatres del nostre entorn?

      M'agrada

  15. Joan

    Tinc la sensació que el que faci el públic els és ben igual. Tot ha de ser un èxit permanent, n.hi ha prou amb llegir la vanguàrdia. Que cau la venda d.entrades un 30%? Es regalen un altre tant d.invitacions. Q el baríton és insuficient? Reforces la claca i li fas un èxit.

    M'agrada

  16. Gloria Aparicio

    Sempre em dol no poguer assistir a la majoria de funcions que es representen al nostre Liceu, dit aixó i pel que ultimament us llegeixo, sembla que no em perdo gran cosa i que vaig ser molt afortunada de poguer assistir a la útima “Elektra” que encara recordo com tu bé dius de “reclinatori”, aviam si segueixo tenint sort i la propera també encerto……….

    M'agrada

  17. Ordet

    Jo ahir vaig flipar força amb els preus del Poliuto. Tenia entés que era una versió de concert. Doncs els preus són d’òpera escenificada! Amb lo que costen t’arriba per agafarte un vol, anar-te’n a Berlin i escoltar Kunde còmodament i en una òpera que mai veurem aquí…

    M'agrada

  18. Ordet

    Jo també mapunto a la revolta. Barroc? Poppea i Ariodante. A mi m’encanta el barroc però en versió de concert ja sho poden quedar. Especialment la Poppea deu ser dura de digerir sense la part escènica… Després diran que no fan més barroc perquè no agrada al públic…

    M'agrada

    • colbran

      Y por lo que a mi respecta durísima si es escenificada como en la versión-estreno presentada en el Liceu en 2009, con la soprano subiendo por las paredes como “Spiderman”…, con auténtico riesgo de su físico.

      Y para cuándo una ópera de entre todas las auténticas maravillas que tiene Vivaldi? Es que el barroco se reduce a Monteverdi y Haendel?

      M'agrada

  19. kàtia

    Sí que ens estafen i ens prenen el pel però es el que diu Joaquim,arribarà un dia que aquests paràsits no hi seran i potser algú amb cara i ulls posarà fil a l’agulla.El que no saben aquesta colla de …….. es que nosaltres tenim moltíssima paciència i som capaços d’esperar el temps que calgui.

    M'agrada

  20. Mercè

    Tens raó Colbran, Vivaldi té un munt d’òperes fantàstiques: La verità in cimento, Ercole sul Termodonte, Farnace, La fida ninfa, La Griselda… i moltes més. No cal quedar-se amb Handel, tot i que és preciós, però sembla que només hagi escrit l’Incoronazione i Agripina, quan tenim un Faramondo esplèndid, que podrien fer, aquesta sí, en versió concert , tal com es va fer a Genève al 2009.
    En fi, és el Liceu…

    M'agrada

  21. bocachete

    Hola. Vaig a destemps, però avui, en el concert de l’OBC a l’Auditori, he pensat en aquest apunt. Si la sala arribava a la meitat de l’aforament, gràcies… I la meitat del programa era Ravel (l’altra, Benejam i Ros-Marbà). Però és que fa unes setmanes, en un programa amb Beethoven i Txaikovski amb un violinista de primera, potser era entre un 60 i un 75% de públic, només. En el recital (extraordinari, fa unes setmanes) al mateix Auditori de Danijl Trifonov, que hauria d’estar, ara mateix, en un podi dels pianistes més dotats i de millors resultats artístics del moment, tampoc no s’arribava a la meitat, amb el segon pis gairebé desert. I els Vespri de Monteverdi amb Herreweghe fa no res, no va omplir el Palau, encara que l’entrada era prou decent. En teatres petits no es nota tant, potser, perquè de seguida s’omplen o ja són prou minoritaris perquè sigui fàcil que no ompli tot, però en sales grans com el TNC o el Lliure, també es nota, segons què facin, que no s’acaba d’omplir la sala. I en aquests casos, hi ha preus per a tots els gustos i programes de tot tipus. No és només el Liceu. Aquella tendència a la baixa que va començar fa uns anys, s’ha consolidat i, ara que se suposa que la situació millora, no canvia. Els preus han pujat, realment, i molts sous van baixar i s’han quedat com fa uns anys (els funcionaris, per exemple, porten uns anys de talls i congelació de sous: vulguis o no, quedar-se amb el sou congelat sis o és anys mentre el cost de la vida no té la mateixa temperatura, acaba passant factura). I, és clar, la conjuntura política pot contribuir a una sensació de no sé què que pot retraure gent d’anar a veure un espectacle. Si a això sumem la política erràtica del Liceu, quan potser no era el millor moment per a fer segons què, ja tenim el resultat. Però no és només el Liceu, no: de fet, hem tingut gerents nefasts i el teatre s’omplia amb el que fos (bé, s’omplia més que ara amb espectacles similars).
    Potser també tenim una crisi de públic, en general. El públic “més nou” està acostumat a un altre tipus d’escala de valors. Segurament, pagarà el doble o el triple que el que pagaria per a sentir l’OBC per sentir un programa poc original amb Dudamel, però en canvi, no anirà a sentir l’OBC amb Ono o amb Oue, que no són gens mediàtics. Anirà a fer nit per a trobar una entrada per a Lang Lang i a l’Auditori no s’hi cabrà, però no es mourà per a sentir Trifonov o Volodos perquè només el coneixen en els cercles estrictament d’aficionats a la música i no surten en televisió o on sigui. Sigui per això o perquè pensem que si hem de moure’ns, només hem d’anar a allò que excel·leix, tendim a menysprear aquella “àurea mediocritat” tan horaciana que feia que el públic assistís molt més a un concert de l’orquestra local, que sense el glamour o la publicitat d’altres, compleix perfectament i pot fer-te passar una bona estona, o a menystenir la funció d’òpera perquè no hi ha sempre una estrella en el repartiment (una altra cosa és que, a sobre que no hi sigui, et cobrin més com si ho fos). Que potser el públic més jove que ens hauria de substituir en un futur s’ha malacostumat a respondre només a estímuls que són percebuts com “de primera fila” i deixa d’interessar-se per d’altres que poden tenir una qualitat similar però que no es poden vendre de la mateixa manera. Que ja no viuen l’experiència musical o teatral com una experiència per ella mateixa, sinó com alguna cosa que has de poder dir a tothom que ha estat extraordinari i que t’han d’envejar perquè és “allò més” i, si no, no val la pena. I el que no sigui com en el disc o com en la pel·lícula, no mereix que hi vagis o que paguis, encara que sigui barat.
    Això fa que, al final, sempre som els mateixos i no donem per a tot, ni per cost ni per temps. Auditori o Palau han programat unes temporades curulles de cites interessants, però no sé jo si, pel que es veu, podran lluir-se gaire en la venda d’entrades. El Liceu, d’entrada, no tenia mala temporada i, sense pensar en turistes, hauria de resultar atractiva a més gent d’aquí que el que demostra l’entrada. Cert que la pujada no ha estat petita, però no veig que sigui només això, tristament. Però per això mateix, també els directors haurien d’estar més al cas, per a prendre mesures correctores. Diran que ja fan això de baixa preus de seients, i està bé, però no pensen, realment, en el públic més fidel, l’abonat. És, de vegades, com els operadors de telèfon, que fan ofertes als que no són clients, però que, si els tens contractats, et maltracten i tens una atenció nefasta… El problema és que, mentre que pots passar-te fàcilment d’Ono a Masmóvil i no perds res, si deixes el Liceu… on vas?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: