IN FERNEM LAND

IL PRIGIONIERO i DAS GEHEGE o ÁNGELES BLANCAS A LA MONNAIE DE BRUSSEL·LES


Àngeles Blancas, fotografia de © B. Ulhig | La Monnaie

La Monnaie de Brussel·les, que en tants aspectes hauria de ser un objectiu a copiar pel Liceu, ha presentat un doble programa amb música del segle XX i contemporània, amb Il Prigioniero de Luigi Dallapiccola i Das Gehege (El recinte) de Wolfgang Rihm, dues òperes angoixants, dures i no aptes per a públics acomodaticis.

L’obra de Dallapiccola l’hem vist fa poc al Liceu i podríem dir que ja és un clàssic del segle XX mentre que la de Rihm no crec que l’arribem a veure mai, al menys mentre hi hagi l’actual equip directiu o el que vingui continui regint-se per aspectes més mercantils que no pas artístics. Es va estrenar a Munich el 27 d’octubre del 2006 i és un monòleg per a soprano dramàtica, d’altíssima exigència vocal i de difícil digestió, un tour de force aquí agreujat per una posada en escena que obliga a la protagonista a uns exercicis de contorsionisme de difícil maridatge amb el cant, i que Ángeles Blancas assumeix amb la disciplina i la professionalitat que la caracteritza, sempre forçada a acceptar aquesta mena de repertoris que pocs cantants volen assolir però que li garanteix una supervivència artística.

La Blancas també és la mare de Il Prigioniero, en el que suposa un aperitiu o un escalfament vocal per a la segona part i que acaba sent un programa tan estimulant com arriscat.

Un teatre com La Monnaie por lluir amb orgull una gestió que atorga a la prestigiosa institució de renom i reconeixement internacional, sent com és una casa operística de pressupost mitjà, lluny dels pressuposts dels principals centres operístics d’Europa. Tot i així a Brussel·les mai i manquen els títols contemporanis, ni les propostes escèniques més arriscades al costat d’altres propostes més tradicionals o conservadores, però no sent mai aquestes,les que caracteritzen l’activitat del primer teatre belga.

A Il Prigioniero destaca sobretot el baríton austríac Georg Nigl com a protagonista presoner, mentre que  el tenor John Graham-Hall com a Gran Inquisidor estant bé no acaba d’estar a la seva alçada . La incisiva però breu intervenció de Blancas suposa un aperitiu per el darrer 3/4 d’hora de representació.

Magnífica l’orquestra i també el cor de La Monnaie sota la direcció de Franck Ollu i arriscada la posada en escena de Andrea Breht, amb una exigència física a la dona de l’òpera de Rihm de inexplicable manca de respecte al intèrpret que s’ha de contorsionar de manera capritxosa mentre canta, en mig d’una escenografia engabiada impactant.

El cas de Ángeles Blancas és excepcional, perquè segurament estem davant d’una de les cantants amb més personalitat escènica dels darrers anys, una veritable força de la natura que s’addueix dels personatges que interpreta i els fa immensament creïbles, tot i la immensa dificultat d’aquest doble programa que sortosament el públic belga li reconeix.  

Luigi Dallapiccola
IL PRIGIONIERO

La Madre: Ángeles Blancas Gulín
Il Prigioniero: Georg Nigl
Il Carceriere, Il Grande Inquisitore, John Graham-Hall
Primo Sacerdote: Julian Hubbard
Secondo Sacerdote: Guillaume Antoine

Wolfgang Rihm
DAS GEHEGE

Die Frau, Ángeles Blancas Gulín

Orchestre et chœurs du Théâtre Royal de La Monnaie 
Director del cor: Martini Faggiani
Director musical: Franck Ollu

Director d’escena: Andrea Breht

MM Academy led by Benoît Giaux
Escenografia: Martin Zehetgruber
Disseny de vestuari: Nina von Mechow
Disseny de llums: Alexander Koppelmann
Escenografia: Sergio Morabito

La Monnaie De Munt, 23 de febrer de 2018
Co-production OPER STUTTGART

7 comments

  1. XavierCat

    Molt agrait Joaquim per aquesta aportació de Operes si mes no poc difoses , a mi personalment sempre em crea una sensació d’emoció i interés especial quan incorporo una nova òpera “al meu catàleg”…Il Priggionero l’he escoltat i em va agradar però no l’he vist mai i per tant es un alicient fabulós gaudir d’aquesta versió i Das Gehehe no la coneixia aixi que fa encara mes valuosa la seva presentació a Ifl…espero gaudir-ne i les comentaré la setmana vinent, de debó felicitats perque no sempre es poden disfrutar amb la emoció “d’una estrena” en el bagatje dels que ja fa anys que gaudim de la òpera i per a mi aixó, tant si m’agraden mes o menys, sempre es un alicient força interessant.
    Per altra banda quina sana enveja em La Monnaie com qualsevol Teatre operístic que no tan sols s’atreveix a programar aquestes operes, si no que a mes a mes ho fa amb tot l’esforç i interés perque es gaudeixin, no veig el mateix interes ni tant sols amb les òperes clássiques o qualsevol gairebé, només amb notòries excepcions al Liceu, tot i que avui he conegut que pel Febrer de l’any vinent es programa l’estrena de “L’Enigma de Lian” i aixó es motiu per felicitar-nos, esperem que facin una estrena com cal ( per exemple mes proper “Quartett” i no un tast per veure com reaccionen els aficionats amb una representació mediocre.
    Per cert al respecte d’aquest anunci, es que ja s’ha fet pública la Temporada vinent?

    M'agrada

    • Duca di mantova

      Llàstima que no poguessis assistir al Liceu a veure Il prioniero a mitjans del 2014 amb una magnífica posada en escena de Lluis Pasqual.
      En tot cas, no crec que el teatre de la Monnaie sigui un exemple aspiracional pel Liceu, la Monnaie és un teatre principalment elitista, que es posiciona lluny del públic i adopta un posicionament en excés snob per donar resposta al món del postureig cultural de Brussel.les. Personalment prefereixo un Liceu que intenta, amb molts menys recursos que el teatre belga, donar resposta a la majoria de sensibilitats artístiques, des de a aquell que prefereix Elisir a qui espera un Tristany excels o a qui vol sentir-se captivat per un Quartett total, passant per un Ballo in Maschera oblidat o per un Demon per descobrir o per un programa off-liceu de musica vocal contamporania en el que trobo a faltar molta de la gent que es manifesta com a públic a favor del mes nou i arriscat,
      No obstant, tot son models de teatre, quin teatre volem? Quin es el millor Liceu que es pot assolir amb els recursos que te? Quin contracte programa han proposat les administracions? I doncs, quin paper tenen aquestes, i no tant l’equip directiu, en aquestes decisions?
      Ara arribarà un nou director general, vindrà per gestionar, no per programar,. així doncs haurà de lidiar amb un model de teatre i no amb un altre. El punt està un altre cop en quin es el model de Liceu que volem…

      M'agrada

  2. JordiP

    Gracies per aquesta aportacio Joaquim, la veritat que buscare un moment per a dedicar-hi una visio com cal. Haig de dir que a totes les obres “noves” que s’han fet en les darreres temporades al Liceu (quartet, written on skin …) hi he anat per recomanacio d’In Fernem i mai n’he sortit decebut. Segurament, per voluntat propia no hi hagues anat i m’hagues perdut que hi ha coses actuals que valen la pena, aixi que em fa gracia disposar de l’oportunitat de poder-ne coneixer un parell mes.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: