IN FERNEM LAND

LICEU 2017/18: ANDREA CHÉNIER (KAUFMANN-RADVANOVSKY-ÁLVAREZ;McVICAR-STEINBERG)


El Liceu ple de gom a gom, expectació màxima, vips ocupant butaques a preus que cap teatre del món gossa posar a taquilla i unes vibracions a l’ambient que feien presagiar el que ha estat, un gran nit d’òpera, que retorna al teatre i ni que sigui com un miratge, el prestigi i la categoria de tantes i tantes nits passades i que en els darrers anys brillen per la seva absència.

Tot ha funcionat i tothom ha tingut molt èxit, lògic si pensem que en l’actual Liceu qualsevol mediocritat s’emporta bravos immerescuts, només cal recordar el encara recent Roméo et Juliette, per tant en la primera representació d’aquest Andrea Chénier amb el repartiment estel·lar, res i ningú podia aigualir una festa operística que sortosament ha assolit un triomf que algú m’ha titllat d’exagerat però que sense cap mena de dubte és segurament el millor repartiment per defensar una òpera de veus i emocions, però també de “belcanto verista” absolutament renyit amb aquells que creuen que el verisme és sang i fetge, ja que l’òpera de Giordano quan té cantants carismàtics, expressius, musicals i emotius aconsegueix connectar sala i escenari en cadascun dels números musicals, tots ells de lluïment i que aquesta nit passada han motivat l’entusiasme del públic.

Tota la representació ha anat de menys a més, i a partit d’un tercer acte memorable la representació ha pres una volada de gran alçada.

La direcció de Pinchas Steinberg ha tingut bons moments i ha ajudat a assolir el bon nivell global, si bé l’orquestra anirà a més a mida que les 14 representacions es vagin succeint, quelcom que és normal no només al Liceu. Potser Steinberg no te el tremp emocional que en aquesta òpera s’agreix tant, però tampoc ha fet un abús dels volums, ni de les grandiloqüències sonores, deixant que els cantants fins i tot poguessin cantar a mitja veu, apianar i utilitzar recursos expressius impensables en el repertori verista segons la tradició més grollera.

L’orquestra del Liceu l’he trobat irregular i crec que també anirà polint i llimant asprors desajusts i desequilibris, res greu però en altres ocasions ha sonat millor i no ha obtingut un reconeixement tan unànime com el d’ahir, segurament gràcies a un públic endut per aquella eufòria generalitzada de les nits estel·lars on es perdona tot.

El cor no m’ha agradat, ho lamento, però és urgent una intervenció d’urgència que rejoveneixi el so i recuperi l’empastament i l’equilibri sonor. Insisteixo en dir com altres vegades en aquests darrers anys, que a Conxita García no li poden demanar miracles i si la direcció no aposta per la millora del cor i ja van tard, trigarem molt a tornar a tenir el gran nivell dels millors temps del mestre Basso. Nivell imprescindible si violem tornar a ser un teatre respectable.

Aquest primer cast envejat per a qualsevol casa d’òpera del primeríssim nivell, de cap manera justifica en un teatre públic una tarifa amb una franja entre els 350€ i els 19€ només per la inclusió de Jonas kaufamnn, el gran reclam, ja que amb Radvanovsky i Álvarez, però amb de León o Palombi, tot i que hi ha dies a tarifa 2, ja no s’atreveixen tant.

Jonas Kaufmann tot i triomfar ha estat del tercet protagonista el menys reconegut i això que és el que més canta i el que té les parts més compromeses i l’evident divo. El tenor alemany no és cap secret que té una veu fosca, que acostuma a engolaren segons quins dies i moments i per tant no té comparació possible amb la gran tradició del tenor llatí, de veu solar, emissió clara i brillant, però no hi ha cap mena de dubte que estem davant d’un cantant extraordinari i per tant, tot i que ha començat amb una certa reserva pensant que ho tenia tot guanyat, tot i que s’ha permès alguna nota calada, algun portamento no gaire ben resolt i un cert distanciament en la primera part (els dos primers actes), quan ha vist que el públic no reaccionava igual de bé després del “Nemico della Patria” i “La mamma morta” de cridòria i entusiasme aclaparador, que després del seu “Improvviso”, s’ha posat les piles per estar a l’alçada dels seus col·legues. Kaufmann potser creia que tenia el triomf guanyat “avant match”, que certament el tenia, però s’ha adonat que per aconseguir aquella catarsi que ell no ha aconseguit en la seva famosa ària d’entrada, calia donar allò que el públic del Liceu esperava d’ell, no tan sols perquè havia deixat anar un dineral, sinó perquè quan un tenor porta l’etiqueta penjada de ser el millor del món ho ha de demostrar, fins i tot en els teatres de províncies, que és el que és el Liceu d’avui. Bé a l’improvviso i excel·lent a “Come un bel dì di maggio”, amb un enèrgic “Sì, fui soldato  i brillant en els dos duos, és clar que és un bon balanç. Tant de bo tinguéssim sempre cantants que cantin tan bé.

Jo he gaudit molt amb Kaufmann, perquè m’he oblidat dels meus Chéniers de referència i he gaudit molt perquè m’he fixat en aquells aspectes on el tenor bavarès és indiscutible: la classe, el fraseig, l’expressivitat, la línia la musicalitat expressiva del seu cant, i m’he oblidat si la veu és més fosca, si a vegades queda tapat o no s’esforça per passar la barrera, perquè el que molts temíem que passes, que Radvanovsky se’l mengés amb patates en els duos, no ha passat, però quan ell ha volgut destacar i sense forçar, ho ha aconseguit. Es pensava que ho tenia tot guanyat i s’ha adonat que amb el públic del Liceu en referència als tenors, no es pot jugar, no debades la llista de cantants que han defensat el rol al teatre fa molta patxoca.

Sondra Radvanovsky ha tornat a triomfar al Liceu, té el públic que l’adora i aquesta vegada no puc posar-li cap retret perquè aquest és el seu repertori i on ella llueix la seva expressivitat de manera més convincent. Si en el belcanto li trobo tote sles pegues en aquest repertori, com en el verdià, jo crec que no hi ha gaire discussió possible. Ha fet una bona diferenciació vocal entre el primer acte i la resta, recollint la veu per mostrar una subtil timidesa jovenívola fins esclatar en “La Mamma morta” inoblidable, colpidora d’emocions i abassegadora d’intensitat vocal. Queda per resoldre la dicció aproximada i alguns aguts de lacerant i feridora expansió, però renoi!, quina Maddalena de Coigny més imponent. Segurament amb Tosca i Aida, els rols liceistes que més m’ha agradat.

Carlos Álvarez ja havia cantat el Carlo Gerard en la gèlida inauguració de la temporada 2007/2008, també dirigida per Steinberg. Però si en aquella ocasió ja em va agradar, ara m’ha agradat més, i això que la veu no és tan potent com abans, però l’emissió és més clara i la línia és exquisida. Una intenció i exposició dramàtica extraordinària al costat d’un intel·ligent us dels recursos tècnics fa que la seva interpretació en el tercer acte esdevingui senzillament memorable. Què gran és aquest baríton i què maco que hi hagi una comunió tan gran entre el públic del Liceu i ell. Quin triomf!

La llarga llista de rols més secundaris ha estat molt ben servida, començant per Yulia Mennibaeva en una excel·lent Bersi de veu interessant, Sandra Ferrández com a Comtessa de Coigny (no semblava la mare de Radvanovsky) i la gran Anna Tomowa-Syntow interpretant més que cantant l’entranyable Madelon, un rol per a mezzo o contralt, que ella òbviament no ha estat mai, però que la gran soprano búlgara sap interpretar de manera entranyable. Merescudíssima ovació de reconeixement del públic del Liceu.

En la nòmina de secundaris masculins han sobresortit Feranando Radó amb un sonor Roucher, el sempre genial Manel Esteve en un brillant Mathieu i el insubstituïble Francisco Vas en un odiós Incredibile. Però cal fer esment perquè el conjunt és esplèndid i molt ben caracteritzat de Toni Marsol (Fléville), Fernando Latorre (Fouquier Tinville), Marc Sala (Abate), Christian Díaz (majordom i Schmidt) i David Sánchez (Dumas) que conformen un equip esplèndid que atorga molta categoria al conjunt.

La producció, esplèndida i bellíssima, ja la coneixíem. Ho té tot per agradar a aquells que sempre es queixen de les transposicions d’època i les provocacions, per això m’ha estranyat que quan ha sortit a saludar l’equip escènic (McVicar no ha vingut a províncies i en el seu lloc ha fet la reposició Marie Lambert) no hi hagin hagut grans bravos. Escenografia magnífica de Robert Jones que no sé si ajuda gaire al cantants perquè hi havia zones on la veu perdia presència (màxims perjudicats Álvarez, Kaufmann i també Vas en el segon acte), una cura extrema en el vestuari de Jenny Tiramani i una il·luminació suggeridora de Adam Silverman són l’embolcall perfecte per explicar una història de manera molt entenedora i amb un bon treball dels personatges.

Llarguíssimes ovacions al final, cap pressa per marxar, la platea plena de tots els que després deuen haver anat a sopar amb el tenor per recollir diners per una causa solidària.

Grandiosa nit que no ens hauria de fer perdre el nord ja què el teatre continua estant en un moment de crisi directiva molt important i també de públic, perquè una senyora que tenia al davant i que després ho bravejava tot, s’ha passat la nit amb el WhatsApp engegat i jo pensava, com pot ser possible que ho gaudeixi? Des de les altures es veien molts mòbils encesos, potser s’avorrien o potser volien fer una crònica al instant o potser o gravaven. Coses del nou Liceu, coses del món actual.

65 comments

  1. Marc

    Totalment d’acord amb tu! Una nit memorable amb un Carlos Álvarez en estat de gràcia que no ha bisat perque no servis de precedent per les seguents funciona i perque no era l’estrella de la funció. Debut esplèndid de Sondra Radvanovsky i una gran prestació de Kaufmann, del qui m’ha sorpres l’escas volum. Molt bons secundaris i m’agradaria destacar l’emoció que transmet Anna Tomowa-Sintow. Pura historia de l’òpera. M’ha agradat l’orquestra i m’ha encantat l’escena que ja tenia més que coneguda.

    Liked by 1 person

  2. jaumeM

    Bravo! pels afortunats que hi han pogut anar. Ja era hora.
    Gracies per l’anàlisi tan precís i ben argumentat con sempre. Després de llegir-ho no me fa tanta enveja no ser dels qui hi eren.

    M'agrada

  3. Felipe

    Me alegro que fuera un éxito Joaquim. En su momento opté por no sacar localidad para las representaciones de Kauffman pues es un tenor que no me genera simpatia. en parte por esa voz oscura y también ese divismo excesivo que lo envuelven que en mi opinion es excesivo. No me siento bien a veces llevando la.nota discordante con este tenor “pero si es el mejor del mundo” me dicen pero es lo que siento y la verdad que es una voz que aún no he conseguido que me emocioné. siempre me vienen a la memoria los grandes tenores y al compararlo tristemente tiendo a echar de menos esas voces del pasado …

    M'agrada

  4. Retroenllaç: Noticias de marzo 2018 | Beckmesser

  5. alex

    Alli estaremos prox.lunes
    Según me comentò un buen amigo y entendido via whatss en el descanso, decepcionante vocalmente JK en los dos primeros actos, por reservón o falta de ensayos

    M'agrada

  6. Pere

    TOTALMENT d’acord amb el teu comentari.
    És cert que serà difícil que tornin els Del Monaco, Corelli, Tucker o Carreras. Al primer acte vaig pensar que potser Kaufmann sigui el millor tenor actual però que està a molta distància dels abans esmentats. De manera que vaig deixar la nostàlgia enrera i vaig mirar de gaudir. A partir d’un tercer acte memorable, d’aquells que feia molt de temps que no gaudiem, la cosa va canviar moltíssim. Al costat d’un Alvarez i d’una Radvanovsky insuperables, en Kaufmann es va crèixer i per mi va fer un 4rt pletòric. Una nit inoblidable. Jo diria que tant com aquella versió Caballé, Carreras, Pons de la que també tinc un record inesborrable.
    Ah! I el cor…. molt però que molt millorable.

    M'agrada

    • Tant com aquella no sé, no vull comparar perquè jo aleshores m’ho veia tot d’una altra manera i l’impacte d’aquella nit de Nadal va ser total. Ahir amb tantes coses passades la visió va ser absolutament diferent, la nit va ser magnífica, però jo ja no sóc el mateix i l’impacte tampoc. Ara bé, totes fossin com les d’ahir, on s’ha de signar

      M'agrada

      • Pere

        Segurament tens raó. No som els mateixos i les percepcions canvien. Però ahir, en acabar la representació, em va venir al cap aquella meravellosa nit. Tampoc visc de la nostàlgia però a vegades…
        HI ha una cosa, però, que sí que vull comparar i em té ben trasbalsat. Estic convençut que ahir una gran majoria del públic assistent hauria volgut veure sortir en solitari més d’una vegada al tercet protagonista, i davant del teló, com abans. Els temps actuals fan que les salutacions ja no depenguin dels artistes sinó que una persona que es situa al costat esquerre de l’escenari (jo li veig les mans perfectament des d’on estic ubicat). Aquesta persona (regidor?) decideix quantes vegades han de saludar i quan creu que ja n’hi ha prou fa baixar el teló i tots cap a casa. Perquè hem d’aplaudir a un cor decepcionant o a artistes que ni fu ni fa (no era el cas d’ahir, ho reconec) que s’aprofiten de l’aplaudiment col·lectiu? Els cantants i el públic estem sotmesos a la “dictadura” d’aquesta persona.
        I una altra qüestió. Digueu-me carcamal però ni un trist ram de flors en una primera funció? Aquest detall es continua fent a la majoria de teatres i sales de concert de tot el món. La crisi ens ha afectat tan? El públic tampoc pot oferir flors? Fa unes setmanes vaig assistir a un recital de l’Adamo al Palau i us puc assegurar que li van regalar una pila de rams. No se què dir… potser no cal….

        Liked by 1 person

  7. Molt de acord amb la teva crònica. Nit històrica al Liceu de las que feia molt temp que no teniem. Kaufmann venia de “sobrao” i es va tenir de posar les piles. Alvarez i Rodvanovsky ja som com de la família, els estimem i es nota cada cop que tornen. ¿Aconseguirem que Jonas torni mes andevant? O ens passarà lo mateix que amb Anna Netrebko o Maria Callas al seu dia…

    M'agrada

  8. Joan Margarit

    Totalment d’acord, ahir gran nit!
    Però sabeu què em preocupa? Que en Kaufmann ha vingut al Liceu i al nostre país a fer òpera representada quan li han pagat un dineral. Ha deixat ben clar a la roda de premsa que a Espanya els teatres no tenen el mateix nivell com MET, Scala o Munich i aquesta suposada medalla del Liceu en tenir-lo primer en una òpera representada és un dard enverinat que no han calculat bé. Ara qualsevol teatre que el vulgui haurà de pagar-li una fortuna molt per sobre del top fee, i ell sap que és així. Els empresaris que no han van normalment al teatre i que ho han fet per snobisme poden arribar a creure que aquest és el nivell d’un teatre per invertir, però en realitat ha costat molts més diners que en qualsevol teatre europeu segur.
    Jo d’en Matabosch estaria emprenyat. Tornem a lo mateix, no ens enganyem Sr. Guasch (sortint), Sra. Scheppelmann i Sra. Roca (filla d’en Roca Junyent i Mecenatge que ahir estava pletòrica): els cantants venen al Liceu per diners, no per prestigi. O creieu que a Munich, el MET o Paris li pagan per nit el que segurament a cobrat aquí? Álvarez i Radvanovsky no se què hauran de dir al respecte. Per cert, algú sap si hi eren al sopar?

    Liked by 1 person

  9. Leonor

    ¡Qué me alegro por este gran disfrute! No podré tenerlo al completo (no puedo escuchar a Kaufmann en estos días que faltan). El 24 (si no pasa nada) voy y ya digo algo.
    Insisto ¡qué me alegro!
    ¡Saludos, Joaquim y a todos los infernems!

    M'agrada

  10. David

    Meravellosa crònica per a una nit efectivament històrica per al Liceu, “com les d’abans”. Vull subratllar, com ho fas a la crònica, el exquisit bon gust en la línia de cant de tots tres protagonistes, amb veus molt adequades als rols. També m’ha agradat molt el director, atent als detalls importants, com protegir les veus. Nit com les d’abans: la Manon de Dessay i Villazon, ja fa 11 anys, seria potser l’últim referent d’aquesta categoria en expectació i resultats. Per aquestes nits val la pena de viure!

    M'agrada

  11. M.A.

    Gràcies pel post, Joaquim. Grandiosa nit, efectivament, amb un trio protagonista absolutament gloriós. Sense oblidar la direcció del mestre Steinberg, que a l’igual que amb l’OBC quan l’ha dirigida, ha aconseguit treure el millor de l’orquestra del Liceu.

    M'agrada

  12. Joan

    Ahir va ser una gran nit. JK és tan divo que els assajos els fa amb públic. De fet fins sopa amb públic i se li tanca tot el foyer xq ho faci. Per tant els dos dies q torna a cantar anirà a millor. No entenc que no hagi demanat x contracte ser ell l.única estrella i hagi acceptat figurar al mateix repartiment que la Sondra Radvanosky o Carlos Álvarez, que d.haver bisar la seva ària dificultaria el encaje de bolillos de les crítiques que llegirem. La funció no era d.abonament, les entrades es van vendre totes sense destinar.ne cap a la claca i no va ser ell només qui va venir a “províncies” No poca gent va viatjar per veure.l i aplaudir.lo però també hi havia a la sala molts entesos que es van desplaçar per a sentir.lo i sembla que es van reservar per aplaudir el baríton i la soprano. Això sí, Kauffmann ens va agradar a tots. Avui dia és difícil trobar un Chenier millor, cert,. Però un Gerard directament impossible.

    M'agrada

  13. Rai

    Vaig disfrutar molt ahir al Liceu. El gran alicient era veure i escoltar Kaufmann i, tot i que em va agradar molt, va quedar lluny de ser el gran triomfador de la nit. És un gran cantant, de llarg el millor tenor que he tingut la oportunitat d’escoltar en directe i segurament no hi ha ningú que canti el Chenier com ell en l’actualitat. Dit això, penso que si Kaufmann tingués el físic de Fabio Sartori ni seria tant mediàtic ni cobraria tants diners…
    Em va encantar Carlos Álvarez i espero que segueixi participant de les nostres temporades ja que sempre és un gustàs escoltar-lo.
    Per mi, qui va demostrar més categoria artística va ser Radvanovsky. Tots patíem des de que vam saber quina era la parella protagonista per com aconseguirien empastar en els duets dos cantants amb veus tant diferents… (allò de que se’l menjarà amb patates…) Tot i demostrar el seu potencial vocal en el seu gran moment, en els dos duets es va adaptar perfectament a les limitacions de volum del seu company per fer-lo brillar. Gallina de piel.

    Ara, retorn a la realitat.

    M'agrada

  14. colbran

    Una estupenda noche de ópera con tres excelentes divos, dos estuvieron superlativos y el tercero bien con reservas. El coro estuvo mal, la escena me pareció espléndida y la dirección musical irregular, muy ruidosa en el primer acto hasta la aparición de Kaufmann, con momentos muy logrados, no obstante, en el delicioso ballet y en los tres actos restantes.

    Los superlativos fueron para mi gusto Carlos Alvarez (a quien se le pidió bis y no se le sentenció con “boos”, hubiera sido inadmisible, al menos yo no los identifiqué) y Sondra Radvanovsky que por fin me ha convencido, por lo que creo que el verismo es el estilo que más se ajusta a su voz. Y Kaufmann estuvo bien pero hubiera podido estar mejor. Ha perdido volumen, se le ha oscurecido excesivamente la voz y utiliza unos “pianos” inadecuados en varios momentos, por ejemplo al comenzar el trágico dúo final con la frase “Vicino a te”. Estuvo muy correcto en “Si, fui soldato” y no se le aplaudió y fantástico en “Come un bel di di Maggio” y no recibió la respuesta del público que se merecía. Yo creo que alternar tantos estilos operísticos ha perjudicado su voz. Sigue cantando bien, pero no sorprende ni asombra. No es el Kaufmann que tanto me gustaba hace 10 años.

    Entrañable la “Madelon” de la que fuera maravillosa straussiana Anna Tomowa Syntow, cuyo “Capriccio” en el Liceu es uno de los recuerdos más imborrables de mis 64 años liceístas.

    El resto del reparto cumplió muy bien y yo salí satisfecho del teatro, cosa que últimamente suele sucederme en escasas ocasiones.

    Pero hoy tengo un plato fuerte en los Yelmo-Ycaria con una de mis óperas favoritas: “Semiramide”, la maravillosa ópera seria de Rossini, a pesar de que le han cercenado unos 45′ del global original (2 horas y media el primer acto y 2 horas el segundo, según detalla Stendhal en su “Vida de Rossini”). Espero mucho de Angela Meade, de Ildar Abdrazakov y de Javier Camarena y una incógnita en cuanto a la contralto y la dirección musical. La escena ya la conozco pues es la que se puede visionar aún en DVD (Met-1990), con Anderson, Horne, Ramey y un Idreno interpretado magníficamente por Stanford Olsen, hoy prematuramente retirado de los palcos escénicos.

    M'agrada

  15. Pere

    Por cierto, en el programa de la función de ayer consta que Tomowa Syntow cantó Salomé y no Capriccio como así fue. Estoy contigo es que fue una función maravillosa y su escena final inolvidable.

    M'agrada

      • M.A.

        La Tomowa-Sintow també va cantar una Salome en versió concert al Palau, a finals dels noranta. De la seva prestació no en tinc gaire bon record, perquè des del segon pis era inaudible. En tot cas, coincideixo en que la d’ahir va ser una reaparició entranyable de la que, sens dubte, ha estat una excel·lent cantant straussiana.

        M'agrada

      • colbran

        Y también la vimos en el Liceu en “Un ballo in maschera” (noviembre de 1990), al lado de Peter Dvorsky, Giorgio Zancanaro y Viorica Cortez, pero yo he destacado lo MEJOR que hizo en nuestro teatro que fue “Capriccio”. En los dos Verdi no estuvo tan acertada.

        Cuesta mucho escuchar voces en el Palaude la Musica Catalana en el segundo piso, especialmente en filas más arriba de los decorativos caballos y máxime cuando la orquesta va “a todo meter” como es en el caso de “Salome” y partiendo de la base que la gran cantante Tomowa-Syntow (originalmente Syntova) poseía una voz exquisita de color y era una gran cantante, pero nunca tuvo un volumen extraordinario. A pesar de todo era una de las sopranos preferidas de Herbert von Karajan (desde 1973 hasta el fallecimiento del recordado director en 1989) y fue una estupenda Marschallin bajo su dirección en 1984; anteriormente había debutado este rol en la Staatsoper de Berlin así como “Ariadne auf Naxos”.

        M'agrada

      • colbran

        Perdón por la repetición de “gran cantante”, pero es que siempre la he considerado así y la mente me ha traicionado llevado por el entusiasmo del recuerdo.

        M'agrada

  16. Salvamolins

    Estic molt d’acord amb lo que s”ha dic d”en Kaufmann, menys amb el Come un bel…em va passar desapercebut, fred. Tant debò el tinguéssim cada any és un luxe. No ni ha prou dir per endavant, què la veu es fosca què alguna nota no era ortodoxa i què a vegades no se’l sentia, va ser una actuació més què correcte i prou al menys per a mi. L’ Álvarez amb una ària molt ben interpretada, però, la veu no li brillava prou. Vaig sentir crits de bis i també immerescuts”bu”. Quina profesional Sondra! ajudant al divo en els duos. Per mi la millor del tercer, quina inolvidable”La Mamma morta” Gran nit liceista.
    Acostumo a no fer comparacions amb cantants del passat vull disfrutar del present i els valoro amb el què al moment estic veien i escoltant. Tots els secundaris digníssims.

    M'agrada

  17. Olga Portús

    Feia molts anys que no gaudia tant . Difícil de tornar a veure una representació com la d’ahir.
    Tres impressionants veus . Tots impecables , cadascú en el seu rol.
    No sóc una especialista en la matèria, però només sé que vaig sortir en estat de shock.
    Gràcies per la teva ressenya Joaquim.

    M'agrada

  18. Turidduvoneschenbach

    Globalment bastant d’acord amb la crònica. Kaufmann em sembla un molt bon cantant, però per a mi mai no serà un molt bon Chénier. Li falten massa coses, començant pel timbre i el volum i acabant pel temperament. Ara bé, en els tristos temps que corren, que algú busqui un Chénier millor…
    On no estic d’acord en absolut és en això dels “aguts de lacerant i feridora expansió” de la Radvanovsky. Cal? Crec que la seva actuació va admetres pocs, però molt pocs, peròs. Posats a buscar coses lacerants i feridores, abans em fixaria en com el nostre tenor va atacar “Ora soave, sublime ora d’amore”.

    M'agrada

  19. xavier

    La Roda de premsa del dimecres, exclusiva amb JK, va durar quasi dos hores cosa que en va extranyar per un divo com ell que hagues pogut dir que una hora i gracies
    No em va semblar un Divo en absolut, al contrari, un home simpatic , agradable i correcte
    Va dir que no es considera un divo pero que en coneix algun en el mon de l´opera i que no esta d, acord amb aquesta actitut
    Tamb va dir que es conscient de que solament amb el nom Kaufmann no esta tot guanyat i te que treballar molt per mantenirse a primer nivell
    Tambe que hi han 6/7 teatres en el mon de 1ª. divisió i cap d, ells a Espanya
    No es va preguntar res sobre el cache que l´hi ha pagat el Liceu pero veig que en aquest blog hi ha gent que ho sap. Com tenen aquest informació ?

    M'agrada

  20. Guillermo

    A mi també em va agradar: Alvarez, Radvanosvky i Kausmann en aquest ordre. Em sembla que ell canta molt bé però per mi té una veu massa fosca i a vegades la veu queda tapat per l’orquestra o la soprano. Em va agradar però sense impressionar-ne, Va anar millorant a mesura que avançava l’òpera. En els dos darrers actes tots van estar magnífics. Malauradament jo sí que faig comparacions amb cantants del passat i potser per això m’ho passo bé però sense entusiasmar-me. No ho hauria de fer però no puc evitar-ho. També he de dir que hi ha excepcions com la meravellosa Elektra de 2017.

    M'agrada

  21. Molt d´acord amb la teva crònica, va ser una nit memorable, de les que fan gran un teatre i que recordarem sempre, encara que una flor no fa estiu (això no ho hem de perdre de vista). Va ser una nit on es van conjuntar tres grans veus, de les millors i això no hi estem acostumats. Per a mi va ser un goig gaudir en directe en Kaufmann , en tenia moltes ganes i em va agradar molt , em continua semblant el millor del moment, encara que podem discutir-li algunes coses i efectivament va tenir que posar-se les piles, veient el nivell que havia, doncs per a mi els grans triomfadors de la nit van ser Álvarez i Radvanovksy. El tercer acte em restarà al record per sempre i el duo final en el quart, em va semblar extraordinari, de pell de gallina. Bona direcció musical (de menys a més), bons cantants secundaris, bona posada en escena. “La mama morta” de la Sondra Radvanovsky, em quedarà com un dels millors moments dels que he gaudit a l´òpera en els anys que hi vaig, encara em venen els calfreds quan hi penso. És una sort que ella i Álvarez sovintejint el Liceu. Una vetllada històrica, amb ambient de les grans ocasions i uns aplaudiments totalment merescuts en la meva opinió. Esperem que tinguem més nits com aquestes en el futur. Bravo!!!!

    M'agrada

  22. nozzefigaro

    Amb aquest Chenier tinc el cor dividit entre l’enveja que em provoca llegir tots els vostres comentaris i l’abús que em sembla que Kauffmann només canti en tres funcions i a preus ultraestelars i galàctics fora d’abonament, motiu pel qual em vaig decidir per la funció del dia 24 ja que la meva targeta de crèdit no em permet més.
    Sembla mentida com el Liceu es cobreix de glòria amb una funció memorable com la que comenteu ni una setmana després del desastre absolut del Pirgu al Romeu i Julieta…
    Tot i el gaudi dels que heu assistit i disfrutat d’aquestes representacions té un punt de “pan para hoy, hambre para mañana” que diuen.
    Però què hi farem, prefereixo quedar-me amb l’enveja i la satisfacció de que una gran nit d’òpera encara és possible que no pas amb tota la resta d’inconvenients. En el meu cas seguiré revivint el bon sabor de boca que va deixar el Tristany i Isolda i esperant a veure què ens depara el futur.

    M'agrada

  23. Fortheringay

    M’alegro que us agradés. Jo, personalment, em vaig negar a pagar un “pastón” per veure en Kaufmann. A més, em va emprenyar molt que en el Torn C de l’abonament, on se suposa que paguem per veure els primers repartiments, no veurem ni a Radvanovsky ni a Àlvarez ni a Tomowa (i, per descomptat, tampoc a Kaufmann, que va fora d’abonament). Sort que em queda Jorge de León.

    M'agrada

  24. Abel

    Acabem de sortir de la segona representació “fora de categoria” (econòmica), la de dilluns 12. Grandíssima nit, la millor des d’Elektra.

    Poc puc afegir, des del meu limitat coneixement, a la magnífica crònica, Joaquim. Petits matissos personals que em resulten més difícils de raonar.

    El més compromès, espero que no em mateu, és el tema Kaufmann. Com ho podria dir… Té una veu preciosa, una tècnica fora de dubte, un frasseig excepcional, moltíssim ofici. Sense treure res d’això, li ha faltat precisió a moments, li ha faltat volum en ocasions i la Radvanovsky se l’ha menjat una mica al duet del quart acte. Però el tema és que no m’ha emocionat tant com els altres dos grans de la nit, què li farem. Penseu que he canviat les entrades de l’abonament H i he pagat més o menys el doble només per veure’l a ell, però m’han agradat molt més el Carlos Alvarez i la Radvanovsky. No sé si es reservava o havia assajat poc. En resum, al JK no li puc fer una crítica a la qualitat, però sí a la relació qualitat/preu o a la fórmula Satisfaciió = Resultats – Expectatives.

    Genials el Carlos Alvarez (quina sort poder-lo veure tan sovint, amb l’afegit de la Butterfly de Perelada) i la Radvanovsky, especialment a la segona part amb un tercer acte per treure les llàgrimes d’emoció.

    Avui m’ha agradat moltíssim l’orquestra amb Steinberg (potser ha millorat respecte al primer dia) i gairebé tots els secundaris. Perdoneu la meva incultura: Com es diu qui feia de carcerer, que tant m’ha agradat?

    No puc afegir res més que no repeteixi tot el que heu dit. Què bé que ho hem passat! I quin plaer llegir la crònica i els comentaris!

    M'agrada

  25. Emilio

    Una noche muy especial para mí….. después y convaleciente aún, de un accidente motero…
    Así y todo, mi Kaufmann se lo merece todo.
    Pero hoy mi Jonás … ya no es lo que era, lo he disfrutado mucho en estos 10 años de gloria pero rozar el cielo , ya no lo logro con él.
    La Sondra se lo comió con patatas en los dúos.
    Inmensa …. diosa en mi particular altar…
    Grandísimo Alvarez.
    Producción perfecta…. para mí la ópera es esto, o por lo menos, lo que yo quiero ver…. llamadme antiguo….
    Gracias enormes , a la taquillera de Liceu, por su amabilidad por el cambio de localidades, al amable acomodador que me recibió a la entrada y me llevó hasta mi especial localidad .
    A Miquel, por este maravilloso regalo y du paciencia conmigo.

    Y a ti, Jonas, por venir a mi teatro …. de mi ciudad…a pesar de lis pesares.

    Perdona Joaquim, por este comentario romanticón …. ya sabes como soy…..
    Un beso a todos/as
    Emilio-Bcn

    M'agrada

  26. alex

    Opino como Trepit y como bastantes más, que los grandes triunfadores anoche por implicación, canto y emotiivdad, han sido Radvanosky y Carlos Alvarez
    Nada de acuerdo con Abel, respecto a J.K.Que sabe cantar, tener línea y expresividad vocales, sí. Pero ha perdido volumen, calante en el registro grave, portamento desde abajo bastante feo al inicio del duo del segundo acto y de voz bonita o bella, nada de nada : la voz ha perdido brillo y suena mate

    M'agrada

  27. bocachete

    Res de nou a afegir: ahir, dia 12, gran, gran, gran representació, on tot va ser rodó o bastant arrodonit: des dels secundaris a les estrelles, passant per orquestra i escena. Però, confirmat el que ja s’ha dit, Radvanovsky fou la grandíssima triomfadora i amb tots els mereixements. Excel·lent Álvarez i molt bon Kaufmann, però sí que, comparat amb els altres dos, queda una mica per sota. Potser sí que li trobo a faltar alguna cosa allà dalt, una mica més de brillantor. Me’l quedo cantant lieder, de moment.

    M'agrada

  28. Fer

    La nit de ahir va ser especial per les dues grans veus que van eclipsar la funció, soprano i baríton, la veu de Kofmann semblava apagada, bastant engolada, no va brillar ni l’improvviso ni un bel di di magio, va tenir problemes en el duo final que va calar l’agut i la soprano el va sobrepassar completament, ja amb la mamma morta seria la indiscutible reina de la nit, a mi si em va agradar la direcció musical meny al final que es va produir un desequilibri amb els instruments de vent

    M'agrada

  29. ANNA ESTELLER

    Jo hi vaig anar ahir i no cal que digui res de la representació perquè vosaltres ja ho heu fet i amb nota. Només discrepo amb una cosa i és que a mi si que em va molestar el volum de l’orquestra molt especialment quan cantava el JK, que ahir va ser el menys aplaudit dels tres protagonistes. No em vaig fer cap selfie, que consti en acta.

    M'agrada

  30. IFG

    Ahir dia 12 el divo va estar per sota dels seus companys. Vaig tenir la sensació que s’aplaudien les seves intervenciós per educació. Si no fos qui és segur que diriem que va quedar justament eclipsat per dos formidables cantants
    Si hagues tingut una Gerard i una Maddalena normalets potser sí que hauria destacat.
    En fi, tants calés sí han donat un rendiment historic, però hi ha hagut sorpresa.

    M'agrada

  31. Agustí Sancho Bové

    Bé, s han escrit tantes coses i tants elogis que no m agradaria ser repetitiu. Cap sorpresa amb carlos Álvarez i amb la Radvanovsky dons ja hi podiem comptar que amb el seu historial tindríem un gran chenier per la part que els tocava. Per a mi Carlos Álvarez es juntament amb juan Jesús Rodríguez les dues més grans veus de bariton del segle XXI, i per ell vaig comprar l entrada del dia de l estrena… I de passada escoltar en directe a aquest tenor al que tothom tant admira i que tant sols havia escoltat en video.
    Certament ens trobem davant d un cantant amb una gran musicalitat i sentit del gust ( només faltaria que no fos així en l època que estem), però ja que el color fosc i a vegades engolat de la seva veu em desagrada, i més amb el repertori italià, esperava com a contrapartida una veu colosal que passes pel damunt de la orquestra en els moments mes heavys, cosa que no es va produir. Em sembla un bon cantant però amb chenier està a anys llum de les interpretacions historiques que en el seu moment protagonitzaren els del monaco i últimament en Josep Carreras (recomano escoltar la frase ora soave sublime ora d amore de la funció del liceu amb carreras i caballe… Això si que va ser historic). En general una gran funció, amb una posada en escena trencadora i provocadora, ja que no hi havien supositoris penjats del sostre o altres coses extranyes penjades com ens tenen acostumats en moltes escenografies actuals), però trobo que qualificarla de històrica, és agosarat, i que fer la fora d abonament, amb els preus que hi havien, justificant ho per la presència del Kaufmann, no està gens bé. Hagués preferit en el rol de chenier a kunde i deixar de banda tanta pompositat i rebombori.
    I acabo una parella que tenia davant que només sentien aplaudir, perdien el cul per activar els seus mobils per fer anar el watssap.. Estem malats.. Molt malalts.

    M'agrada

    • Rai

      “Ora soave sublime ora d’amore” és la meva frase preferida de Carreras al Chenier, (juntament amb “Ah! mio bel sogno addio!”)…. meravellós al Liceu amb la Caballé, però a mi encara em posa més els pels de punta a La Scala amb la Marton… El Jonasito no es va poder estar de fer-la amb un pianíssim de gust dubtós… ara, si tens l’oportunitat d’escoltar el de León, veuràs que la fa com un vascu en en concurs de tallar troncs.
      Jo el Kunde, després d’escoltar-lo al Poliuto em sembla que no m’hagués agradat gens que me’l canviessin pel Kaufmann i pateixo per com ens farà el “jove estudiant” a la Manon Lescaut… per sort des del 5è pis no li veuré les arrugues, però la veu… aiaiai…

      M'agrada

  32. JordiP

    Venim avui del Chenier. Ha estat una bona funcio? Si, notable alt. He sortit satisfet, pero no m’ha deixat un impacte espaterrant. D’entrada el sr. Alvarez estav perjudicat, aixi que hem escoltat el Gerard de Chioldi, i, tot i les reserves amb que l’ha acollit el public, crec que ha fent un brillant interpretacio.

    Avui semblava que la consigna era aplaudir als divos, aixi que per que no aplaudir en Kaufmann al final de la primera estrofa de l’improvviso? Al·lucinant.
    En Kaufmann te aquella elegancia en el cant, pero es massa racional, calculador, i crec que posa refilets i demes eines per a intentar donar el matis expressiu que no sap fer d’altra forma. En alguns moments no se’l semtia massa, en canvi en els duets amb la Radvanovsky el seu volum pujava. M’ha fet la impressio que es reservava i nomes ho donava tot quan era imprescindible. M’ha agradat pero no ha estat de reclinatori. Massa calcul i poc “pit i collons”, parafrasejant una expressio de fa dies.

    La Radvanovsky, m’ha passat com a en Colbran, ha estat el cop que mes m’ha agradat. Avui no li he trobat tan marcat allo que em desagrada d’ella, la poca cura en la pronunciacio i el fraseig. Ha estat genial, despres de la seva mamma morta, fins hi tot algu de l’orquestra aplaudia, una pobra flautista amb la pell de gallina pels gests que feia. Amb la sra. Radvanovsky si que he gaudit.

    I, qui m’ha agradat molt tambe ha estat el Gerard de Chioldi, amb una bonica veu i una implicacio genial en el paper. Potser ha començat una mica vacil·lant de majordom, pero quan li ha tocat fer de revolucionari ha estat francament be. S’ha endut una ovacio mes gran que kaufmann en alguna de les seves aries.

    En fi, el Liceu ple a petar, cosa que es d’agrair, si mes no, de cara al balanç, ara que molta gent venia a veure a en Kaufmann i no al Chenier. No es pot tenir tot. Ara que l’Ariodante de dimecres tambe em va sembkar que presentava una entrada respectable, tenint en compte la peça, el dia, versio concert, etc…

    M'agrada

  33. JM

    Avui segon Chénier al que assisteixo, després del dia de l’estrena. Decebedor Palombi (evidentment, venint d’on veniem no podia ser d’altra manera) amb uns canvis sobtats de volum enmig del fraseig que semblava que volgués espantar algú. I decebedor també Álvarez, en un estat vocal lamentable, amb carraspeig, tos i gall inclòs enmig del “Nemico della patria”, que m’ha deixat glaçat després del que vam sentir el dia 9 (ha demanat disculpes al final). Potser no hauria d’haver cantat (he llegit que també va causar baixa en una altra funció).
    Radvanovsky aguantant ella sola el trio protagonista, espléndida, amb un genial Roucher de Fernando Radó (ja m’ho va semblar l’altre dia, però avui ha destacat més entre la “mediocritat” dels seus companys).
    L’orquestra fantàstica, millor que el dia de l’estrena (com diu el Joaquim, cosa que acostuma a passar).

    Per cert, algú sap quelcom de quan es presentarà la temporada vinent? Ja va sent hora…

    M'agrada

  34. Retroenllaç: Andrea Chenier, el triunvirato – Estrella

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: