IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE TONI COLOMER


Avui el qüestionari de Toni Colomer, en Toni és el nét del Sr. Josep maria Colomer Pujol i per a molts ja no cal dir res més, ell mateix en fa esment ja en la primera qüestió que respon, potser per a tots els més joves els hi hauríem d’explicar que el Dr Colomer Pujol era un foniatra vinculat a Radio Nacional de España en la delegació de Barcelona i que va exercir la crítica operística participant en el famós programa Gran Gala que conduïa Joan Lluch, alhora que participava en les retransmissions operístiques des del Gran Teatre del Liceu que feia RNE i on en el darrer entreacte era un clàssic escoltar les valoracions dels cantants, que a primera vista tots semblaven que estaven bé però que entre línies deixava anar una subtil crítica on s’entenia tot. Els de la meva generació i els més grans òbviament varem aprendre molt de l’avi del Toni.

Quan en Toni em va enviar el seu qüestionari em va fer una especial il·lusió perquè malgrat que ens hem conegut molts anys després i que és molt més jove que jo, portant el cognom Colomer i venint d’on venia és com si ens coneguéssim de tota la vida, quelcom que no hi ha per on agafar-ho.

En Toni va fer trampes, com la majoria dels que m’heu contestat més d’una opció, incapaços de cenyir-vos a la norma que us vaig imposar, per aix`+o trobareu punts suspensius en moltes de les contestes,vol dir que hi ha més bons que espero que ell acabi explicant en un comentari.

Aquí el teniu:

1.La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser?: El 20 de febrer de 1979 amb motiu de la concessió de la Medalla d’or del Liceu al meu avi, el Dr. Josep Maria Colomer Pujol.
2.A quin teatre?: Gran Teatre del Liceu
3.Quina òpera vas veure? La favorita, de Gaetano Donizetti (Umberto Grilli (Fernando), Franca Mattiucci, que va substituir a la prevista Fiorenza Cossotto (Leonora), Antonio Salvadori (Alfonso), Giovanni Gusmeroli (Baldassarre), Alfredo Heilbron (Gaspare) i Maria Uriz (Inès). Direcció escènica: Diego Monjo. Direcció musical: Gianfranco Rivoli.(Els detalls els agraeixo a l’amic Jaume Tribó)
4.Els teus pares anaven o van a l’òpera?Si. De fet, encara a la panxa de la meva mare, vaig assistir a la Gala dels 125 anys del Liceu. Faltaven 20 dies pel meu naixement, o sigui que, tècnicament, gairebé puc dir que vaig escoltar en directe a Giacomo Lauri Volpi!
5.Quin compositor operístic t’estimes més?: Wolfgang Amadeus Mozart…
6.Quin és l’aspecte que valores més d’una representació operística? La dirección musical…
7.Quin és el teu tenor predilecte? Carlo Bergonzi…
8.Quina és la teva soprano predilecta? Maria Callas…
9.Quin és el teu baríton predilecte?: Dietrich Fischer-Dieskau…
10.Quina és la teva mezzo predilecta?: Cecilia Bartoli…
11.Quin és el teu baix predilecte?: Samuel Ramey…
12.Quin és el teatre dels que has visitat que més t’ha impressionat?: El Salzburger Festspielhaus…
13.Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera?: Sí, tiro molt de producte enllaunat.
14.Quina és la teva òpera predilecta? Tristan und Isolde, de Richard Wagner
15.Quina òpera detestes?:Sempre he sentit una inexplicable antipatia per Norma de Bellini.
16.Valora de l’1 al 10 la importància del director d’escena: 8
17.A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera t’agradaria viure: Berlin, per la qualitat, quantitat de teatres i varietat d’oferta.
18.Quin és el llibretistista d’òpera preferit?: Lorenzo Da Ponte,,,
19.Quin és el teu heroi de ficció operística?: Figaro, de Le nozze di Figaro, de W.A. Mozart.
20.Quina és la teva heroïna de ficció operística?: Isolda, del Tristan und Isolde, de Richard Wagner.
21.La gravació operística que t’enduries a una illa deserta? Tristan und Isolde. Flagstad, Suthaus, Fischer-Dieskau, Greindl, Furtwängler.
22.El director d’orquestra operístic preferit?: Carlos Kleiber.
23.El director d’escena preferit?: Giorgio Strehler.
24.La representació operística que t’hagués agradat assistir?: Una Carmen de Bizet interpretada per Miguel Fleta.
25.L’òpera barroca que més t’agrada? L’incoronazione di Poppea de Claudio Monteverdi.
26.L’òpera clàssica que més t’agrada?: Don Giovanni, de W.A. Mozart.
27.L’òpera romàntica que més t’agrada?: Tristan und Isolde, de Richard Wagner.
28.L’òpera del segle XX que més t’agrada?: Wozzeck, d’Alban Berg.
29.L’òpera del segle XXI que més t’agrada?: Powder her face, de Thomas Adés (tot i que faig trampa, es va estrenar el 1995).
30.Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix?: Baríton.

Per a mi és un goig il·lustrar el qüestionari amb el Tristan und isolde segons Furtwängler, que és la gravació que en Toni s’enduria a l’illa deserta. No m’estranya!

Gràcies Toni

La setmana vinent coneixerem el qüestionari de Daniel Piquet

9 comments

  1. Jordi Medallo Muñiz

    No conec personalment al sr. Toni Colomer i aprofitant aquesta ocasió voldria tenir un record pel Dr. Colomer Pujol. Amb els seus comentaris més que “critiques” vaig aprendre molt. El recordo a ell i al senyor Joan Lluc…renoi…altres temps. Aquelles retransmissions al final dels ’60 (quan em vaig introduir en aquest món) fins el seu final eren una lliçó d’òpera.

    M'agrada

  2. Josep García Devant

    Com dius feia,unes criticas subtilisimes, no deixava malament a ningú tot s’havia de llegir entre linies. Afegeixo que feia un programa a Ràdio Peninsular que es deia Radiografia de una voz, renoi quins anàlisis magistrals de les veus, a casa encara dec tenir alguna gravació en cassette, que fa anys no reprodueixo perque no tinc reproductor, eren las de Robert Merrill, Marylin Horne i Beverly Sills que ara recordi. Una especial salutació al seu nét el Sr., Toni Colomer, com pot veure el seu avi va deixar una bona petxada .

    M'agrada

  3. colbran

    Yo no me perdía ninguna retransmisión del Liceu por radio y especialmente por los comentarios del llorado Dr. Colomer Pujol. Recuerdo su estima por Miguel Fleta, por Conxita Supervía (que tanto admiraba y que había escuchado en vivo y certificaba que aunque poseía una voz de mezzo riquísima de armónicos no tenía tanto vibrato como en las grabaciones discográficas)…Llegué a perderme funciones para poder grabar las retransmisiones, primero en magnetófono y luego en cassette. Por cierto, si no estoy equivocado, ya comentaba las funciones retransmitidas por Radio Nacional cuando el locutor-conductor del programa era Jorge Arandes ( en los años 50s del siglo pasado y quizás parte de los 60s), anterior a Joan Lluch.

    Nos conocemos de habernos visto y saludado infinidad de veces, pero lamentablemente no hemos desarrollado una amistad que a mí me hubiera agradado mantener aunque le hubiera cansado con preguntas relativas a su honorable abuelo.

    Las respuestas de su cuestionario son muy maduras y compatibles con mis gustos, excepto en que yo no soporto “L’incoronazione di Poppea” y me agrada “Norma”, todo lo contrario que a él.

    Un saludo muy afectuoso, Tony.

    M'agrada

  4. Salvamolins

    Quina il·lusió tornar a veure escrit al nom del Dr. Colomer, ja que el tinc molt present sempre. M’agradava quan parlava dels 4 grans barítons….molt assequible tan a “Polimia” quan te’l trobaves a la sortida del Teatre amb la seva Sra. Una vegada desprès d’una Tosca extraordinària de l’Aragall va dir-me “això és un tenor de dos rovells. Un dia feliç avui. Molt bon qüestionari.

    M'agrada

  5. Antonio Fuentes Miranda

    Un gran recuerdo el del Dr. Colomer Pujol. Una gran desgracia que, según creo, aquella enciclopedia del canto andante, no dejó nada escrito. Una gran pena que sus magníficos comentarios grabados (tantísimos) no hayan sido conservados y difundidos de alguna manera, por ejemplo en un “coleccionable”. Siempre en mi memoria sus comentarios de “Radiografía de una voz”, en los que incluía siempre la “cronaxia” del cantante (y la su consecuente conclusión técnica), término interesantísimo que pocas veces más hemos podido escuchar o leer de comentarista lírico alguno.
    Su padre, frente a los “masinistas”, fue convencido admirador de Gayarre. Él sin dejar de admirar los “pyñols” (no sé si se escribe así) sonorísimos del barcelonés Hipólito Lázaro, fue rendido devoto de Miguel Fleta. El Dr. Colomer tenía una colección de discos de 78 rpm parece ser que bastante importante, incluidos algunos realizados privadamente, auténticas joyas de coleccionista, como los que en ocasiones exhibió del célebre Manuel Utor “El Musclaire”.
    Un gran personaje, don Josep María. Lo recordaremos siempre. Y un recuerdo también, de paso, al entrañable locutor Joan Lluch que tantas veces le acompañó en sus transmisiones y programas. Ambos llenaron mis inicios de aficionado a la ópera sin teatro ni FM; sólo ondas que iban y venían entre ruidos e interferencias.

    M'agrada

  6. martín Gómez

    Escuchaba los comentarios de Joan LLuch y del Dr. Colomer Pujol en la radio del coche cuando regresaba a casa despues de un día de trabajo . Una delicia apasionante y una enseñanza muy amena del mundo del canto. Mi recuerdo y admiración para ambos.

    M'agrada

  7. políticamente correcto. Evidentemente, como toda generación, consideraba que los de su juventud eran muy superiores a los posteriores. Fleta el más grande para él, pues tuvo relación personal y amistad con la familia, pero Barrientos, Lauri Volpi o Riccardo Stracciari eran voces que, inevitablemete, sonaban siempre en su gramola. Más posteriormente, Renata Tebaldi fue un amor absoluto, tanto a nivel vocal como personal.
    Un abrazo

    Toni

    M'agrada

  8. Estimat Quim, t’agraeixo molt les paraules tan amables que has tingut per la figura del meu avi, que en bona part és qui em va inculcar l’amor pèr l’òpera.

    Y a todos los que, a través de este blog de referencia, habéis recordado su figura os mando mi más sincero agradecimiento. Efectivamente, trabajó con Arandes y posteriormente formó una dupla inolvidable con Joan LLuch, gran voz de radio e inolvidable persona. Creo poder decir que, bajo su “tutela”, a través del Club Polimnia, surgió una generación de excelentes críticos como Pau de Nadal y Marcel Cervelló o figuras imprescindibles como la de Jaume Tribó. Y cantantes, claro, como Joan Pons, Eduard Giménez, Enric Serra y muchos otros que no cabrían aquí.
    Respecto a la “sutileza” de sus críticas, sin duda era un regateador nato que, gracias a un conocimiento profundo del aspecto técnico, así como del lenguaje, decía lo que le venía en gana, siempre siendo muy respetuoso con los cantantes, con los que tenía un feeling especial. Recuerdo un análisis memorable (y desternillante) sobre la actuación de una mezzo en La cenerentola, en el que hacía auténticos malabarismos para no destrozar una actuación a todas luces insuficiente.
    A pesar de eso, era interesante oírlo hablar en privado, cuando era menos políticamente correcto. Evidentemente, como toda generación, consideraba que los de su juventud eran muy superiores a los posteriores. Fleta el más grande para él, pues tuvo relación personal y amistad con la familia, pero Barrientos, Lauri Volpi o Riccardo Stracciari eran voces que, inevitablemente, sonaban siempre en su gramola. Posteriormente, Renata Tebaldi fue un amor absoluto, tanto a nivel vocal como personal.
    Un abrazo

    Toni

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: