Theorin (Brünnhilde), Pesendorfer (Hagen) i Konieczny (Gunther) a Götterdämmerung a Viena 2018

Fa dies que hagués hagut de parlar de la darrera jornada del Ring vienès, vaig endarrerit però espero que m’ho sapigueu perdonar.

Digne final a un Ring més que digne i a moments imponent, noble i èpic gràcies a la inspirada direcció d’Adam Fischer, que tot i no comptar amb el millor dia de l’orquestra, signa una direcció de categoria, amb personalitat i inspirada narració dramàtica.

De l’equip vocal cal destacar a Iréne Theorin tot i l’esgotament que denota en alguns  moments de màxima exigència vocal aguda. Ella és la veu més sòlida, ferma i dúctil d’aquest Ring. Poques cantants wagnerianes humanitzen tant el seu cant amb una gamma de matisos tan esplèndida com la seva, és malauradament molt poc usual en els cantants que sovintegen el cant wagnerià, gaudir d’aquesta calidesa i intensitat, utilitzant la mitges veus i fins i tot els pianos que atorguen a les interpretacions de la soprano sueca d’una categoria i musicalitat excepcional.

L’altra cara de la moneda és el Siegfried de Stephen Gould, vociferant, estentori i mancat de la més mínima subtilesa. Quan intenta apropar-se a Theorin s’estavella amb  l’afinació, fent una mala ostentació de la seva poderosa vocalitat. En la segona jornada dóna el millor i en aquesta tercera o al menys aquest dia, no va estar al mateix nivell, que sense ser excepcional, era si més no més acurat.

Hagen havia de ser Eric Halfvarson però va ser substituït per Albert Pesendorfer. El baix austríac sense impressionar interpreta el rol de manera professional, convincent i amb una veu ferma i inconfusible de baix, no hi ha enganys en aquest sentit.

Tomasz Konieczny és millor Gunther que no pas Wotan. Martin Winkler repeteix el bon Alberich, la abans prometedora Anna Gabler decep també com a Gutrune i la mezzosoprano francesa Nora Gubisch canta una Waltraute allunyada de l’èpica de les grans intèrprets del rol, amb una veu poderosa que canvia de color i a vegades esdevé un caricatura, mentre que l’estil sembla força allunyat dels canons wagnerians. Tenint algun moment brillant que no li negaré, desaprofita en el seu immens monòleg un dels moments més potents, per a mi, de tota la tetralogia.

Bé les Nornes i les filles del Rin.

De la producció ja ho he repetit, es pot dir poca cosa perquè és molt poca cosa i sobretot no té res a dir, ni tan sols a explicar el relat amb convicció clàssica. És poc digne d’una institució com la vienesa.

Theorin, la immensa Theorin fins i tot no tenint el dia més lluït esdevé un astre refulgent que tot ho il·lumina i omple de d’excepcionalitat wagneriana mentre Fischer crea al voltant dels que ho vulguin aprofitar un embolcall sonor i dramàtic de primera.

Al final del streaming el canal de la Staatsoper es va desconnectar i ens va deixar sense els darrers compassos del catàrtic final. Passa a les millors famílies

Richard Wagner
GÖTTERDÄMMERUNG

Siegfried Stephen Gould
Hagen Albert Pesendorfer
Brünnhilde Iréne Theorin
Gunther Tomasz Konieczny
Alberich Martin Winkler
Gutrune Anna Gabler
Waltraute Nora Gubisch
Erste Norn Monika Bohinec
Zweite Norn Stephanie Houtzeel
Dritte Norn Caroline Wenborne
Woglinde Ileana Tonca
Wellgunde Stephanie Houtzeel
Flosshilde Bongiwe Nakani

Chor und Orchester der Wiener Staatsoper

Director musical: Adam Fischer

Director d’escena: Sven-Eric Bechtolf
Escenografia: Rolf Glittenberg
Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg
fettFilm (Momme Hinrichs und Torge Möller)

Wiener Staatsoper 15 d’abril de 2018