Desprès de l’extraordinària Written on Skin, s’esperava amb ànsia la nova òpera del compositor anglès George Benjamin i la veritat és que no ha decebut gens. Lessons in Love and Violence, basada en l’obra de Christopher Marlowe Eduard II, és una demostració més que estem davant no tan sols d’un dels músics contemporanis més interessants , sinó possiblement davant del compositor d’òpera més dotat per tornar amb vigor,a connectar el gran públic amb l’òpera contemporània, ja que la categoria de la música, l’habilitat per connectar dramàticament amb el públic, mèrit sense cap mena de dubte compartit amb el seu llibretista habitual, Martin Crimp i l’instint teatral que només els grans operistes posseeixen, el fan encapçalar el poc habitual rànquing de compositors contemporanis que obtenen el reconeixement del públic i la crítica, fet que motiva que els grans centres operístics vulguin estrenar les seves òperes i que en el cas de la colpidora Written on Skin, es reposi després de l’estrena, fet absolutament sorprenent i molt poc habitual que l’enmiralla amb els grans compositors del passat operístic pel que fa a la disputa de l’estrena de les seves òperes en els principals teatres, com el de la reposició de la seva obra, que potser no podem dir encara que hagi esdevingut de repertori, però que denota un interès del públic que normalment dóna l’esquena a la música contemporània i que en el cas de Benjamin, tot i no posar les coses fàcils a l’espectador més mandrós, té l’habilitat per envoltar la seva proposta d’un equip artístic imponent per obtenir òptims resultats.
La música de Benjamin és creativa, innovadora en la forma, suggeridora en l’exposició i rica en les textures, colors i atmosferes, d’una orquestració original que defuig qualsevol escola o tendència. per crear el segell propi, quelcom que només els veritablement dotats saben fer.
Lluny d’aquell estaticisme colpidor i fascinant de Written on Skin amb l’inquietant tercet protagonista, l’acció dramàtica d’aquestes Lessons suposa en aquest sentit un canvi radical de tractament estètic, si bé el món sonor té el segell de qualitat creativa i estilística de Benjamin. La seva música no recorda a ningú i beu de tots, no hi ha referències i el tractament melòdic és original i innovador, tan aviat et deixes seduir i et capbusses en l’acció tot flueix amb naturalitat i una progressió i tensió dramàtica extraordinària. Una bona òpera sempre té un bon llibret i en aquesta ocasió el gran tàndem Benjamin-Crimp torna a fer diana. Crimp condensa l’acció i els 27 personatges de Marlowe en prop d’hora i mitja d’acció escènica i una dotzena de caràcters. Això dota a l’acció un dinamisme i una fluïdesa molt gratificant, i l’enginy teatral del músic i llibretista fan que l’acció i la tensió no decaiguin mai.
- Part One, Scene 1: Palace, King’s Apartments
- Part One, Scene 2: Palace, Isabel’s Apartments
- Part One, Scene 3: Palace, A Theatre
- Part One, Scene 4: Palace, Private Apartments
- Part Two, Scene 5: Mortimer’s House
- Part Two, Scene 6: Prison
- Part Two, Scene 7: Palace, A Theatre
Tot i que al Liceu ja va quedar ben palès que la música de Benjamin fascina igualment sense la posada en escena, no hi ha dubte que la vesant teatral és molt important i ell ha apostat per repetir amb la gran Katie Mitchell, que ofereix un espectacle visual, estètic i teatral de gran voltatge. L’acció contemporània no desvirtua per a res les conflictives i malaltisses relacions entre els personatges, entre la lluita de poder i la manipulació, exposada de manera mestrívola en un treball d’actors formidable i envoltada per una estètica escènica elegant i atractiva, que fascina a l’espectador i embolcalla de manera altament gratificant a la música i al llibret. Tot juga a favor per oferir una òpera en les condicions més favorables per atraure al públic.
Disseny exquisit amb una única escenografia canviant i un disseny de vestuari elegant i auster, envoltat d’un disseny de llums que doten la vesant visual d’una elegància extraordinària.
I és clar falta el principal si parlem d’òpera, els cantants i la ROH suposo que seguint les indicacions de Benjamin ha comptat amb un equip de primera encapçalat per la musa de l’òpera contemporània, la grandiosa Barbara Hannigan, que demostra una vegada més la seva versatilitat i domini de les capacitats tècniques vocals, que fan fàcil el que Benjamin proposa. És clar que el compositor anglés sap escriure molt bé per a les veus i mai els fa fer exercicis gimnàstics. Les veus mai estan crispades com tantes vegades patim els soferts espectadors i sobretot els maltractats cantants. Hannigan posseeix un talent interpretatiu extraordinari i és innegable que quan ella està en escena el pol d’atracció el té ella.
Extraordinaris també els dos barítons: el Rei a càrrec de Stéphane Degout, per qualitat vocal i l’evolució interpretativa, així com el Gaveston interpretat de manera sibil·lina per Gyula Orendt. Per a la corda de tenor Benjamin reserva els rols de Mortimer a càrrec de Peter Hoare i el del fill del rei, a càrrec de Samuel Boden, magnífics ambdós.
La resta de rols, tots ells més petits es tan magníficament integrats en aquesta maquinària escènica i musical perfecte que formen l’equip guanyador format per Benjamin,Crimp i Mitchell, sense oblidar a Hannigan.
No us ho perdeu si podeu aconseguir el streaming, és una de les coses més estimulants que veureu aquest any, n’estic segur.
George Benjamin
LESSONS IN LOVE AND VIOLENCE
Òpera en dos actes i set escenes amb text de Martin Crimp
King: Stéphane Degout
Isabel: Barbara Hannigan
Gaveston / Stranger: Gyula Orendt
Mortimer: Peter Hoare
Boy / Young King: Samuel Boden
Girl: Ocean Barrington-Cook
Witness 1 / Singer 1 / Woman 1: Jennifer France
Witness 2 / Singer 2 / Woman 2: Krisztina Szabó
Witness 3 / Madman: Andri Björn Róbertsson
Orchestra of the Royal Opera House
Concert Master: Sergey Levitin
Director musical: George Benjamin
Director d’escena: Katie Mitchell
Escenografia i vestuari: Vicki Mortimer
Disseny de llums: James Farncombe
Royal Opera House, Covent Garden 26 de maig de 2018
Sortosament els teatres que coprodueixen aquesta joia són: Dutch National Opera, Hamburg State Opera, Opéra de Lyon, Lyric Opera of Chicago, Gran Teatre del Liceu, Barcelona i el Teatro Real, Madrid, per tant ben aviat ho gaudirem a casa.
IN FERNEM LAND 
El blog que sol arrassar en els pronòstics per les temporades venideres aposta per tenir.la al liceu d.aqui a tres anys: https://gtltornt.wordpress.com/lo-que-vendra/
M'agradaM'agrada
Primavera 2021, confirmat pel mateix compositor. La qüestió és si d’aquí a tres anys encara tindrem Liceu, i en quines condicions estarà.
M'agradaM'agrada
Donem-li un vot de confiança a en Valentí Oviedo… per altra banda estaria bé tornar-lo a cremar i que el fessin bé d’una pxxx vegada, amb entrades de la tarifa més econòmica amb visibilitat… potser així s’aconseguiria de veritat enganxar a un públic jove i barceloní enlloc de amb cullonades de jocs de pistes i selfies en una butaca… Ara mateix firmo un exili al Victòria si ha de ser per això.
Cremem el Liceu!!!
M'agradaM'agrada
La música contemporània sempre em fa una mica de por, però davant de la crònica m’ho aniré preparant per quan s’estreni al Liceu.
M'agradaM'agrada
Pel que descrius pot ser un títol molt interessant encara que no hi ha cap opera contemporànea que hagi captivat la meva atenció. Pero la pregunta no es la qualitat del llibret o la musica sino quins cantants contractará el Liceu per executarla ja que rerament tots els titols que recordo han pifiat sempre la qualitat vocal possant com a caps de cartell una Popovscaya o un Saimir Pirgu molt irregular. Esperem que el teatre del Liceu s’esmeri mes en la tria de les veus que ja falta li fa.
M'agradaM'agrada
L’òpera està pensada i escrita per als intèrprets que l’han estrenat, tenint en compte les seves particularitats vocals i la seva personalitat interpretativa. El més raonable seria que al Liceu comptessin amb ells. El més vinent a Amsterdam repetiran tots ells, sota la direcció de Benjamin. En canvi la propera temporada a Lió (maig) prescindiran de Hannigan i Benjamin, mentre que a Hamburg (abril) també cau Degout. Esperem que per quan arribi a Barcelona hi tornin a ser tots.
M'agradaLiked by 1 person
Vaig assistir a la segona funció i l’èxit va ser absolut. És una obra brutal, extraordinariament intel·ligent i de molta actualitat, una veritable obra total on Katie Mitchell té tant a dir com Crimp o Benjamin. És irrellevant si la música o l’argument agrada o no, si no t’hi resisteixes, t’atrapen i no et deixen reposar durant una hora i mitja, tal és la força que tenen.
Confio que res la faci caure de la programació del Liceu i poguem veure-hi aquesta coproducció que de ben segur retornarà al teatre part del prestigi perdut. Mentrestant, qui vulgui reconciliar-se amb l’ópera contemporania i escoltar obres de qualitat haurà de viatjar.
M'agradaM'agrada
Joaquim, encara tinc pendent de veure-la, però després del que ens has explicat aquí, cada cop em crema més als dits!!! La veritat que el que descrius i també el que descriu l’elioronco, és la mateixa sensació que vaig tenir amb el Written on skin quan la vaig veure al Liceu, i m’alegro que estigui previst veure aquesta tambe.
M'agradaM'agrada
Sou fantàstics Joaquim i elioronco informant al dia i “venent” el producte. Us el comprem encantats. Els amics infermens crec que ja tenim avis d’insistència…..
M'agradaM'agrada
A mi això de que m.atrapi que diu l.Elio és literalment el que em va passar amb Written on the skin per tant tinc una immillorable predisposició davant d.aquest títol.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim! L’escoltarem amb atenció! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Después de tanto comentario, como faltar? Yo también necesito preparación…
M'agradaM'agrada
Doncs jo també tindré que fer els deures, per començar he de cercar Written on the skin.
Gracies
M'agradaM'agrada