IN FERNEM LAND

Sommernachtskonzert Schönbrunn 2018: Wiener Philharmoniker-Anna Netrebko-Valery Gergiev


Amb l’arribada del bon temps s’inicien els concerts estiuencs en els llocs més inversemblants per escoltar música en unes condicions acústiques deplorables amb l’ajuda de carpes de tota mena i condició i això si, amb la deguda amplificació per tal de que el públic poc exigent pugui gaudir a través d’una pantalla gegantina i un equip d’amplificació imponent en un dels nombrosíssims marcs incomparables disponibles i possibles, a una orquestra  i un director de renom, acompanyat per algun divo o diva, un reguitzell de les peces de sempre.

És tracta òbviament de concerts destinats a la venda posterior en format DVD i que com a tal no tenen cap interès artístic i són l’exponent més clar de la vulgarització del fet musical que molts em direu que apropen el gènere a les persones poc habituals i que jo us diré que aquesta teoria no la compro, ja sóc massa gran per fer-me l’ingenu.

En aquesta ocasió anem al magnífic parc al davant del Palau de Schönbrunn (Viena) per celebrar a 31 de maig un Sommernachtskonzert, és a dir a més d’un mes i mig de l’entrada de l’estiu i per tant em plena primavera celebrem una nit d’estiu, amb manteta i fulard. Què els costava dir Frühlingsnachtkonzert?.

Els protagonistes la Wiener Philharmoniker sota la direcció de Valery Gergiev i amb la participació de la soprano Anna Netrebko, ens ofereixen un programa d’àries i fragments orquestrals d’òpera d’interès relatiu,

El concert s’inicia amb un atemptat a Rossini, retallant una de les obertures més magnífiques, la de Guillaume Tell i deixant només el galop final, no fos cas que la multitud congregada davant de la carpa transparent de metacrilat que deixa veure la façana del Palau, s’avorrís i per tant només deixant la part més coneguda i animada. lamentable concessió que un mestre com Gergiev no hauria de permetre encara que els directors de màrqueting de la DG ho aconsellin.

Tot seguit i de manera incomprensible insisteixen amb una altra obertura operística, ara la inefable de La Forza del Destino, que donarà pas a una radiant Netrebko cantant “Io son l’umille ancella” d’Adriana Lecouvreur, sense deixar especial relleu si no fos per una demostració de fiato al final que en cap cas m’ha fet oblidar les grans versions prou conegudes per tothom.

La diva se suposa que cansada després d’una intervenció de pocs minuts torna a deixar el protagonisme a la Wiener Philharmoniker que toca de manera tan esplèndida com rutinària el famós intermezzo de Cavalleria Rusticana i per si no n’hi havia prou, segueix amb la marxa triomfal d’Aida i el ballet. Tot molt arriscat com veureu.

La diva encara no retorna qui sap si esgotada per la primera intervenció necessita recuperar el fiato i per tant l’orquestra abandona l’òpera per oferir-nos dos fragments de ballet: La dansa napolitana del llac dels cignes i el fragment Capulet i Montescs del fabulós Romeu i Julieta de Prokofiev.

Retorna la diva ara vestida de vídua alegre, després del blanc nuclear de la presentació, per cantar “Visi d’arte” de Tosca de manera correcta, sense més. Marxa la soprano i l’orquestra interpreta el intermezzo de Manon Lescaut en una coherència estilística  sense precedents, que donarà pas de manera agosarada a una altra intervenció de Netrebko que ara interpreta amb un altre vestit, florejat i primaveral, no sigui pas dit que el seu armari no és variat, ric i el més lluït del panorama sopranil de l’actualitat, l’ària de Nedda “Stridono lassú”, i malgrat que tampoc sigui la versió més extraordinària que haureu escoltat, però potser si la millor de les tres, ofereix sense que el públic gaire entusiasmat ho demani, el “O mio babbino caro”, com no podia ser d’altre manera en un concert amb tants riscs.

L’orquestra dirigida per Gergiev interpreta en el bloc final del concert televisat la marxa florentina de  Julius Fucik i el Wiener Blut de Strauss, en mig d’imatges nocturnes de la fotogènica i imperial Viena. Tot molt bonic

Podria ser que el que va oferir la televisió austríaca, que és el que comento, fos un extracte i que en la versió a la venda hi hagi més coses, coses que estic segur que tampoc faran més atractiu un concert de pa sucat amb oli, però això sí,embolcallat en una capsa de regal molt aparatosa i amb una gran llassada.

Què poc m’interessa aquesta manera de divulgar la música. La Wiener Philharmoniker ven el producte com un afegitó al mític concert de cap d’any, amb un director d’imatges que vesteix les peces orquestrals amb boniques postals de la tradició més rància. La bellesa i la música es mereixen quelcom més i vosaltres també, però de ben segur aquest apunt serà més ben rebut que el darrer on us vaig parlar del que segurament serà el millor esdeveniment operístic de l’any 2018, l’estrena de la nova òpera de Benjamin.

Gioacchino Rossini: Ouvertüre zur Oper “Guillaume Tell”, Finale
Giuseppe Verdi: Ouvertüre zur Oper “La forza del destino”
Francesco Cilea: Io son l’umile ancella, Arie aus der Oper “Adriana Lecouvreur”
Pietro Mascagni: Intermezzo aus der Oper “Cavalleria rusticana”
Giuseppe Verdi: Triumphmarsch und Ballettmusik aus der Oper “Aida”
Piotr Illítx Txaikowski: Neapolitanischer Tanz aus dem Ballett “Schwanensee”
Sergei Prokofiev: Montagues und Capulets aus dem Ballett “Romeo und Julia” Suite Nr. 2/1, op. 64b
Giacomo Puccini:
Vissi d’arte, vissi d’amore, Arie aus der Oper “Tosca”
Intermezzo aus der Oper “Manon Lescaut”
Ruggero Leoncavallo: Stridono lassú, Arie aus der Oper “Pagliacci”
Giacomo Puccini: “O mio babbino caro” aus “Gianni Schicchi”
Julius Fucik: Florentiner Marsch, op. 214
Johan Strauss: Wiener Blutvals op 354

Anna Netrebko (Soprano)
Wiener Philharmoniker
Director musical: Valery Gergiev

Schönbrunn, Viena 31 de maig de 2018

18 comments

  1. Jordi Medallo Muñiz

    Com es degrada tot. Ara, tampoc ens enganyem, molts altres han fet aquests “bolos” (recordem els dels tres tenors). I, no sabem el preu de les entrades d’aquest “impressionant” concert? Almenys l’Annita no ha ficat al Yuri.

    M'agrada

  2. Fer

    Sort que no sortia el marit de la senyora per acabar-ho d’adobar, ja fa temps que aquests concerts son una llauna, no aporten res al mon musical, però esclar s’ha de competir amb el pop

    M'agrada

  3. Marta Bach

    M´he divertit molt amb la fina ironia del teu apunt. Tens tota la raó aquests concerts són un pur marketing que no aporten res de nou només fer calers.. per això m´estranya que no hi hagi incorporat el seu marit.

    M'agrada

    • Susana

      Perquè al seu marit no el coneix ni el tato, sols els que hem tingut la mala sort de toparnos amb ell en alguna ocasió i ja sabem el que hi ha. A mi aquest concerts tampoc m’atrauen, Joaquim els has definit perfectament. Son un subproducte del todoacien embolcallat exquisidament, res més, tot per treure el dvd per regalar en Nadal i Reis i de pas fer uns calerons d’un públic que es deixa portar pels noms més mediàtics. No ho critico pas ha d’haver de tot per tothom i si això ajuda a que hagi més mitjans per coses més interessants benvingut sigui. Ara, a mi no em veuran pas.
      Una salutació a tothom

      M'agrada

  4. colbran

    Cortar la obertura de “Guillaume Tell” de Rossini es un pecado mortal, una vulgaridad y digna del mal gusto que a menudo acompaña a Gergiev. Concierto de ópera y opereta para los que odian la ópera y la opereta. Totalmente olvidable, a pesar de contar con la Netrebko.

    M'agrada

  5. Simone

    Apreciado Joaquim, te escribo en castellano por la relativa prisa en este moment, pero me ha encantado tu reseña, con esa fina ironía que dice Marta más arriba. Te aseguro que mucho más coherente que el programa del concierto – aunque eso es relamente fácil visto el poti-poti y los recortes para que el público pueda disfrutar un “relaxing” summer concert…. 😀
    Volveré pronto por estas páginas porque me doy cuenta que me estoy perdiendo un munt de información interesante. un abrazo muy fuerte a tots, estimats i estimades infernems!

    M'agrada

  6. JordiP

    El primer paragraf del teu apunt m’ha semblat demoledor per la cruesa, aixo si hilarant, amb la que has resumit l’esperit de molts concerts d’estiu. Es respira sempre aquell aire que a lkestiu tot s’hi val i les bermudes de flors, en molts casos transmutades en concerts de tres al quart, serveixen per a qualsevol ocasio!

    Per la resta del comentari, crec que no fare l’esforç de buscar-lo al youtubeper a veure’l.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: