IN FERNEM LAND

ONP 2017/2018: BORIS GODUNOV


La capacitat de programació de l’òpera de París és imponent i després d’una excel·lent prestació musical de la nova producció de Parsifal ara presenta un Boris Godunov, dues òperes que en la majoria de teatres suposarien el cim de les seves temporades i que la capital francesa presenta, a banda d’altres títols que s’alternen, ambdues òperes de gran contingut orquestral i sobretot coral de forma quasi consecutiva. Pocs teatres poden fer això i a més a més amb resultats òptims. París sempre ha estat un dels principals centre operístics, però mentre altres capitals han anat perdent pistonada, París manté un nivell d’excel·lència envejable, amb lOpèra national programant en dues sales (Bastille i el Palais Garnier) a banda de l’Opéra Comique i altre spropostes en forma de concert en les diverses i suculents temporades simfòniques.

Per fer front a Boris s’ha contractat a Vladimir Jurowsky i el resultat no pot ser més excitant, per la sumptuosa resposta d’una orquestra en plena forma i un cor en estat de gràcia, compacta i impressionant en totes les intervencions.Una meravella.

Eb canvi el cor de nens no em va agradar gaire, semblaven poc quadrats i sempre unes micres a fora de l’entonació. Segurament coses meves, no em feu gaire cas.

Jurowsky malgrat la coneguda austeritat de la primera versió, la dirigeix amb molta intensitat i extraient a cada escena amb voluptuositat sonora, veritable passió.

Ës una llàstima que una versió com aquesta tingui una resposta escènica tan plana, buida i mediocre.

No cal dir que Ivo van Hoe l’actualitza i situa en una contemporaneïtat “putinesca” però sense la temible sumptuositat de les postes en escena que l’actual president de totes les Rússies utilitza per mostrar al món l’esplendor del seu regnat, poder i autoritarisme. van Hoe ho ha tot excessivament auster, tant que a vegades sembla pel vestuari dissenyat per An D’Huysun assaig d’una companyia galdosa i provinciana. Alfinal reben una esbroncada, no com la de Warlikowski al Don Carlos, però sí, sonora.

L’immens escenari de la Bastille permanentment buit només amb una escala al bell mig i uns murs plans que l’envolten que serveixen per projectar vídeos en un recurs, pobre i dramàticament distanciant. La crítica política, tan vigent com punyent, queda dispersa en un escenari que no ajuda a concentrar l’acció i això que els que l’hem vist pel streaming o al cinema juguem amb l’avantatge dels primers plans que per a un espectador en el teatre són inexistents.

Una producció inútil, no per lletja, que també, sinó per plana i sense relleu dramàtic, per avorrida i visualment fatigant.

Vocalment l’equip és bo, no superlatiu, però si compacte, ben conjuntat i cohesionat.

Ildar Abdrazakov és més bon Boris que no pas Felip II, per entendre’ns fàcilment. La veu del tsar oscil·la entre el baríton original i el baix que s’ha imposat ençà la segona versió. La tessitura menys extrema l’afavoreix perquè no el castiga tant en la zona greu. La caracterització dramàtica és bona i convincent en les tres escenes cabdals de l’òpera: davant de la catedral, a la cambra amb Fiodor i l’escena amb els boiars i la posterior de la mort. Segurament el streamig també el beneficia amb generositat en un espai tan vast com el de la Bastille.

El Pimen de Ain Anger és vocalment irreprotxable, però li manca la profunditat del rol, l’autoritat d’un gran intèrpret, la personalitat artística. 

Evgeny Nikitin per un dia deixa de ser Klingsor i passa a ser Varlam amb rotunditat vocal i no tant de registre, ja que ell és un baix baríton,, no un baix profund.

Maxim Paster és l’intrigant príncep Chouiski i el canta de manera incisiva.

El tenor Dmitry Golovnin canta el falç Dmitiri amb suficiència, ja que quan la versió ens priva de l’acte de Polònia, la seva participació esdevé massa anecdòtica.

Vasily Efimov és un bon innocent, rol agraït, agraït i agraït, malgrat que van Hoe el castiga a cantar sempre en calçotets, mentre que Boris Pinkhasovich s’imposa com a Andrei Chtchelkalov i Mikhail Timoshenko impressiona com a Mitioukha.

Sense la tan injustament injuriada Marina, la participació femenina en el Boris queda limitada als dos fills de Boris, la dida i l’hostalera. Ruzan Mantashyan no em va dir gran cosa com a Xenia i Evdokia Malevskaya canta amb un timbre i un color desagradable un insufroble Fiodor, mentre que la dida de Alexandra Durseneva i sobretot l’hostalera de Elena Manistina són molt més convincents.

Boris, qu eno és una òpera fàcil d’assimilar en tota la seva grandesa i profunditat i de la que en cada escoltada se n’aprèn alguna cosa, és una de les òperes cabdals de tots els temps. Mai em fa mandra tornar-hi, tantes vegades calgui i faci falta, per això una nova versió sempre serà benvinguda a IFL.

Paris una altra vegada, lamentant la manca d’una producció que estigui a l’alçada de l’òpera i de la gran direcció de Jurowski, torna a mostrar el seu poder i categoria.

Modeste Petrovitch Moussorgski
BORIS GODUNOV (1869)

Boris Godounov: Ildar Abdrazakov
Fiodor: Evdokia Malevskaya
Xenia: Ruzan Mantashyan
La nourrice: Alexandra Durseneva
Le prince Chouiski: Maxim Paster
Andrei Chtchelkalov: Boris Pinkhasovich
Pimèn: Ain Anger
Grigori Otrepiev: Dmitry Golovnin
Varlaam: Evgeny Nikitin
Missaïl: Peter Bronder
L’aubergiste: Elena Manistina
L’innocent: Vasily Efimov
Mitioukha: Mikhail Timoshenko
Un officier de police: Maxim Mikhailov
Un boyard, voix dans la foule: Luca Sannai

Orchestre et Choeurs de l’Opéra national de Paris
Director del cor: José Luis Basso
Director musical: Vladimir Jurowski

Director d’escena Ivo van Hoe
Escenografia: Jan Versweyveld
Disseny de llums: Jan Versweyveld
Disseny de vestuari: An D’Huys
Video: Tal Yarden
Dramaturgia: Jan Vandenhouwe

ONP La Bastille, París 7 de juny de 2018

5 comments

  1. maria

    yo ya comente de pasada en manon, esta mania de cambiar los tiempos y modernizar etc … en muy pocas ocasiones con resultados posistivos . y cite este boris, y como tu muy bien dices tan feo, plano etc etc … el vestuario, yo puse como de mercadillos de las glorias, con sudaderas, anoraks etc .. que aparte de feisimo, chirriaba en una opera tan marcada cronologicamente en la epoca de los zares etc etc .. y lo mismo el propio zar en camisa etc … es una pena …

    Liked by 1 person

  2. marcozincone

    Creo que después de la decepción del Boris del Liceu, ya no estoy para ver corbatas, pero ya me imagino el pacer de escuchar esta nueva edición. Comparto lo de “en cada escoltada se n’aprèn alguna cosa, és una de les òperes cabdals de tots els temps. Mai em fa mandra tornar-hi, tantes vegades calgui i faci falta”. Gracias Joaquim y gracias Paris!

    M'agrada

  3. JordiP

    M’ha encantat la teva apreciació: “Una producció inútil, no per lletja, que també…” molt contundent. Boris Godunov és una de les primeres òperes que vaig veure al Liceu al principi dels meus abonaments, i encara la tinc ben viva en el record. Amb Matti Salminen. En tinc una gravació, que de tant en tant surt de l’armari per a ser escoltada de nou (arran de l’apunt, tornarà a sortir, no fos cas que se li acumulés pols al damunt). Estic d’acord amb tu en que és una grandíssima obra.

    Sobre el tema de les posades en escena, que hi farem. Suposo que intentar fer el de sempre però que sigui diferent i sucós deu ser molt difícil, així que els qui no hi arriben opten per fer coses rupturistes, i amb un parell de whiskys, mentre pensen que faran se’ls acudeixen tota mena de bajanades: flashbacks, videos, astronautes, nazis a tort i a dret, etc…. sense pensar que la majoria de vegades menys és més (i això no significa buidar l’escenari).

    Gracies pel comentari Joaquim!!!

    J.

    M'agrada

  4. elioronco

    En Jurowski em sembla un dels directors més interessants de l’actualitat. Les seves direccions sempre demostren un coneixement profund de l’obra, i en el repertori rus em sembla insuperable avui dia.

    M'agrada

  5. jaumeM

    “Boris, que no és una òpera fàcil d’assimilar en tota la seva grandesa i profunditat i de la que en cada escoltada se n’aprèn alguna cosa,”
    Gracies pel comentari i per fer-me sentir menys inculte.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: