OTTONE DE HANDEL (KIELLAND-BONITATIBUS-MINENKO-LUNN-BASSO-MIMINOSHVILI;MOULDS)


Avui festa barroca a can IFL amb l’Ottone de Handel en versió de concert desde Moscou de la ma de l’Orquestra de Cambra de Moscou sota l’enèrgica, lluminosa i preciosa direcció de Christopher Moulds i amb un repartiment internacional d’especialistes i d’alta volada vocal i artística, que inclou a ls amexxosoprano italiana Anna Bonitatibus, la contralt Romina Basso o el contratenor Yuriy Minenko, recentment triomfador al Liceu cantant la part de l’àngel del Dimoni de Rubinstein que tant ens va agradar a tots, al costat d’altres cantants més desconeguts fins ara com la mezzosoprano noruega Marianne Beate Kielland cantant el rol protagonista o la soprano anglesa Joanne Lunn que va cantar l’any 2011 al Palau una Fairy Queen de Purcell dirigida per Picket o el baix baríton de la República de Karatxai-Txerkèssia pertanyent a la Federació Russa, Alexander Miminoshvili del que no n’havia sentit mai a parlar.

Ja sabeu que les òperes de Handel, amb alguna honorable excepció acostumen a ser un seguit de brillants àries totes elles intercanviables amb altres arguments i situacions similars de tantes i tantes òperes del mateix període, però si el director musical sap dotar-la de discurs dramàtic amb un bon sentit teatral dels sempre conflictius recitatius, alhora que mantenir la tensió del discurs sense que decaigui entre tanta ària da capo i recittaius acompanyats, alhora pot ser, com és el cas gràcies a Christopher Moulds i a la magnífica orquestra de cambra moscovita, de so calidíssim i de precisió tècnica admirable, aleshores és molt provable que escoltant aquesta versió gaudiu molt, perquè l’equip vocal que ha de defensar aquesta marató d’àries, tret d’alguna discreta mediocritat, està a l’alçada.

Tractant-se d’un concert a Moscou he trobat a faltar a Lezhenva, que en aquest repertori no té rival possible, i no és que Joanne Lunn no ho canti bonic, eh?, és que Julia té una personalitat vocal i artística enlluernadora.

Sense cap mena de dubte el gran triomf és per Yuriy Minenko, en una colpidora demostració de recursos vocals i tècnics que aclaparen i s’admiren sense cap mena de discussió. Hi ha una utilització de sonoritats molt espectacular i a vegades voreja una mica un discutible gust amb sons de pit una mica massa forçats, però d’impacte garantit. Estem, com en el cas de Fagioli, més a prop d’una contralt que d’un contratenor.

El gust exquisit de Marianne Beate Kielland, una cantant que ja m’he apuntat a la meva agenda a seguir i la reconeguda solvència i el refinament expressiu de Bonitatibus i Basso, tot i que aquesta última no és una contralt, configuren un elenc quasi excel·lent si no os perquè el baix-bariton Alexander Miminoshvili queda lluny de l’estil i la tècnica precisa necessària, malgrat que el rol no és dels més lluïts.

El públic, suposadament educat i preparadíssim, aplaudeix totes, he dit totes, les àries abans de que l’orquestra acabi les codes. M’han fet exasperar!

George Frideric Handel
OTTONE
Dramma per musica en 3 actes llibret de Nicola Francesco Haym

Ottone Marianne Beate Kielland (mezzosoprano)
Teofane Joanne Lunn (soprano)
Emireno Alexander Miminoshvili (bass-baritone)
Gismonda Anna Bonitatibus (mezzo-soprano)
Adelberto Yuriy Minenko (countertenor)
Matilda contralto Romina Basso (contralto

Moscow Chamber Orchestra
Director: Christopher Moulds

Txaikovsky Concert Hall (Moscou), 21 de juny de 2018


Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Un comentari

  1. JordiP's avatar JordiP

    Ves per on, hi fare una aturada per que, tot i que és un repertori que de vegades em cansa una mica, sempre m’agrada descobrir òperes noves, i d’aquesta no n’he sentit res. A mes, si ve amb una recomanació com la que fas, val la pena esmerçar-hi com a minim una escolta detallada. no obstant això, sempre em sorprèn com en aquesta època les òperes eren tan fluixes argumentalment parlant, per que a nivell de teatre bé que es feien coses més riques… potser només es concebia com a cant i ha estat després quan algú es va adonar que afegint-hi el component dramàtic argumental, la cosa agafava tota una volada diferent.

    M'agrada

Deixa un comentari