Grimsley (Holandès) i Merbeth (Senta) a Der Dliegende Holländer a Bayreuth 2018 Fotografia d’Enrico Nawrath

Incomprensible recuperació de la producció de Jean Philipp Gloger del Der Fliegende Holländer que semblava ja oblidada després de cinc temporades seguides (2012-2016) i que en aquest any de transició i transgressió després de programar per primera vegada en la història del festival, una òpera de la Tetralogia (Die Walküre) isolada de la resta.

La producció amb Thielemann els tres primers anys al capdavant del fossat, tenia un interès musical malgrat que els cantants mai van arribar a ser en cap de les edicions un conjunt compacte d’excel·lència, amb Axel Kober que ha tornat a posar-se al capdavant, no esdevé tan interessant i pocs minuts després de sonar el darrer compàs, diria que s’oblida amb facilitat. Utilitza un tempo a vegades vertiginós, la sonoritat híper romàntica i amb regust a tempesta marina no l’he trobat, no hi ha misteri en aquesta direcció. Tot sona viu i brillant, és cert, però res esgarrifa i encongeix el cor. No hi ha res desastrós, en absolut, però no hi ha res que faci que la representació sobrepassi un nivell rutinari que qualsevol teatre sense el prestigi i nivell que li suposem a  Bayreuth, pot superar amb facilitat. Se suposa que quan algú assisteix a Bayreuth ha de veure un nivell wagnerià difícil d’assolir en altres centres operístics, però això tots sabem que ja no és així, i tret de l’orquestra i el cor que tenen un nivell que marca la diferència, la resta és fàcilment superable. Quin sentit té comprar entrades per assistir a una reposició d’una producció dolenta, amb un director que no pot fer que els cantants enlairin la nau de manera estimulant? Jo penso que cap.

Grimsley no matisa bé, de fet no matisa, el seu holandès sembla un ésser enfadat amb el món, només enfadat amb el món i no crec que el rol sigui això, és molt més polièdric i apassionat. La veu no sedueix

Ricarda Merbeth és una cantant poderosa però potser la veu ja mostrar masses sonoritats estridents, una oscil·lació molesta i un cant estripat . No hi misteri i m’ha esgotat una mica tanta cridòria. Queda lluny aquella magnífica Senta al Liceu en la visita del Festival de Bayreuth.

Peter Rose fa un Daland sorprenentment caricaturesc i amb poca rotunditat greu i el tenor Tomislav Mužek que canta l’Erik des de l’inici de la producció és un bon cantant però que semblava que havia de despagar més del que està fent, tot i així crec que de llarg és el millor del cast. La Mary també des de l’inici d’aquesta producció cantada per Christa Mayer, no passa de discreta en un rol que és molt difícil brillar.

Rainer Trost és un excel·lent timoner.

Tot plegat, malgrat els aplaudiments finals que no es corresponen amb el que s’ha escoltat, una representació amb ben poca substància.

Richard Wagner
DER FLIEGENDE HOLLÄNDER

Holländer – Greer Grimsley
Daland – Peter Rose
Senta – Ricarda Merbeth
Erik – Tomislav Mužek
Mary – Christa Mayer
Steuermann – Rainer Trost

Chor und Orchester der Bayreuther Festspiele

Director musical: Axel Kober

Bayreuther Festspiele, 30 de julkiol de 2018