Die Meistersinger von Nürnberg, Bayreuth. Producció de Barrie Kosky. Fotografia d’Enrico Nawratz, gentilesa del web del Festival de Bayreuth (Günter Gröissbock és Pogner)

El gran èxit del festival del 2017 ha tornat lògicament a triomfar en l’edició del 2018, mantenint la sòlida companyia de cant, amb el canvi lògic de la Eva, tot i que l’elecció ha estat sota el meu punt de vista, una altra vegada errònia, ja que Magee no posseeix la veu jovenívola i enamoradissa essencial per aquest rol tan aparentment ingenu com manipulador. La resta, quasi de reclinatori. Vogt ja sabeu que no és precisament el meu paradigma de tenor wagnerià, darrerament també ha aprés a especular i tot queda molt justet. Cert que després d’escoltar tants cantants dolents, cridaners o tècnicament insuficients, el timbre desagradable o el color descolorit d’una veu asexuada i la manera tan poc heroica de cantar el Walther no són motius prou contundents per posar-lo a la banda dels cantants dolents, malgrat que mai podré entendre com ha assolit aquest nivell que li atorguen. Sempre em sento estafat quan l’escolto.

Jordan, que potser no posseeix el geni germànic de les versions esplendorosa de Thielemann o Karajan, o aquell refinament de Kubelik, controla amb precisió i narra bé, sosté tota l’estructura sense defallences, genera vitalitat o optimisme, es permet fer ralentandos degudament reflexius en el tercer acte i per sobre de tot, ofereix seguretat i solidesa. Algú s’imagina a Domingo amb aquest gegantí compromís al davant?

Volle continua sent l’eix vertebrador, com ha de ser, i l’estat vocal tot i ja haver passat el millor moment m’ha semblat millor que el de l’any passat, és un Sachs referent, com Johannes Martin Kränzle ho és com a Beckmesser, Günther Groissböck com a Pogner i Daniel Behle com a David. Amb una Eva no tant matrona i amb unes sonoritats més líriques s’hagués pogut vorejar l’èxtasi? Ai!, no recordava el Walther.

Després d’escoltar el meravellós quintet del tercer acte, no hi ha dubte que Magee és més Sieglinde que Eva i Vogt més Nemorino que Walther.

El gran treball de Kosky que aquest any no podem apreciar, juga molt a favor del triomf de la producció i això sempre és un motiu de celebració en un festival tan propens a provocar amb l’únic objectiu de crear una polèmica que desvií en molts casos l’atenció de la precarietat vocal de tants i tants cantants que en els darrers anys han massacrat l’obra de qui es pretén honorar amb aquest.

Benvinguda sia aquesta producció de Meistersinger que amb un parell de retocs podria esdevenir excelsa.

I amb aquest apunt acaba el meu repàs anual pel festival, segons el que ens arriba a casa per ràdio o TV. És cert que no he dit res de la producció inaugural de Lohengrin, que molts ja haureu vist gràcies al streaming, potser ho deixaré per finals de la setmana vinent, mentrestant hi haurà algun altre apunt, a banda del concurs del diumenge, que espero que us mantingui, malgrat les vacances merescudes per a tothom, enganxats a IFL.

Richard Wagner
Die Meistersinger von Nürnberg

Hans Sachs: Michael Volle
Veit Pogner: Günther Groissböck
Kunz Vogelgesang: Tansel Akzeybek
Konrad Nachtigal: Armin Kolarczyk
Sixtus Beckmesser: Johannes Martin Kränzle
Fritz Kothner: Daniel Schmutzhard
Balthasar Zorn: Paul Kaufmann
Ulrich Eisslinger: Christopher Kaplan
Augustin Moser: Stefan Heibach
Hermann Ortel: Raimund Nolte
Hans Schwarz: Andreas Hörl
Hans Foltz: Timo Riihonen
Walther von Stolzing: Klaus Florian Vogt
David: Daniel Behle
Eva: Emily Magee
Magdalene: Wiebke Lehmkuhl
Ein Nachtwächter: Tobias Kehrer

Chor und Orchester der Bayreuther Festspiele
Diorecció musical: Philippe Jordan

Bayreuth Festival, 28 de juliol de 2018