Adrianne Pieczonka (Adriane) i Charles Workman (Bacchus) a la Staatsoper de Viena 13 de setembre de 2018

Com cada any inaugurem l’activitat de les temporades regulars operístiques dels millors teatres amb els streamings de l’òpera estatal vienesa, que és la primera en inaugurar temporada i la primera en oferir-la en directa a través del seu canal privat de pagament  moltes de les representacions, fet que obliga a repetir molts títols i produccions any rere any.

En aquesta ocasió és la bellíssima Ariadne auf Naxos de Richard Strauss en la ja coneguda producció de Sven-Eric Bechtolf estrenada a Salzburg i ja vista a Viena en el 2017 amb la gran Davidsen com a Ariadne i un repartiment més discret que l’envoltava.

En aquesta nova reposició del 2018 brillen la soprano canadenca Adrianne Pieczonka amb la seva veu tan straussiana, opulenta i sedosa amb la que vesteix la seva interpretació musical, amb molta expressivitat generosa, elegància i musicalitat, i també la mezzosoprano francesa Sophie Koch, amb un compositor d’entrada ja poc juvenil, però vocalment sumptuós.

La soprano Hila Fahima, que substituïa a Daniella Fally és tan correcta com mecànica i Zerbinetta no pot ser mai un màquina de fer coloratures, picats i sobreaguts afinats, hi ha tot un personatge que és l’eix central de tota la trama que sense una cantant amb personalitat queda excessivament en un pur artifici.

Charles Workman substituïa a l’indisposat Stephen Gould  i al seu substitut un Herbert Lippert en declivi. El tenor nord-americà té una veu i sobretot una emissió peculiar. Jo diria que no és una veu per cantar el Bacchus, però s’ha apuntat a la legió de tenors mozartians que han ampliat repertori i en la majoria de casos s’han estavellat. El seu cas no és precisament un fracàs, ja que la veu es sonora i projecta amb suficiència insultant la veu per una tessitura inclement, però a la veu li manca un cos a l’alçada de la seva imponent estatura física. No és un tenor de veu heroica a l’alçada d’una Pieczonca en estat de gràcia, però resolt amb molta suficiència una part temible i obté un resultat esplèndid.

La resta de l’extensa companyia compleix amb total suficiència i el mestre Patrick Lange sap treure de l’orquestra de l’òpera estatal de Viena tota la subtilesa i el fraseig amb una sumptuosa brillantor.

La producció ja ho he dit en les altres ocasions que l’he comentat, no és un nyap però no es pot dir que sigui memorable, però si l’orquestra i els cantants responen ningú se’n recorda d’ella, que és un gran què.

Richard Strauss
ARIADNE AUF NAXOS

Der Haushofmeister Peter Matić
Ein Musiklehrer Jochen Schmeckenbecher
Der Komponist Sophie Koch
Der Tenor (Bacchus) Charles Workman
Zerbinetta Hila Fahima
Die Primadonna (Ariadne) Adrianne Pieczonka
Tanzmeister Thomas Ebenstein
Perückenmacher Won Cheol Song
Lakai Marcus Pelz
Harlekin Rafael Fingerlos
Scaramuccio Jinxu Xiahou
Truffaldin Wolfgang Bankl
Brighella Pavel Kolgatin
Najade Maria Nazarova
Dryade Svetlina Stoyanova
Echo Olga Bezsmertna

Orchester der Wiener Staatsoper
Direcció musical: Patrick Lange

Direcció escènica Sven-Eric Bechtolf
Escenografia: Rolf Glittenberg
Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg
Disseny de llums: Jürgen Hoffmann

Wiener Staatsoper, 13 de setembre de 2018