IN FERNEM LAND

L’AUDITORI: SCHUBERT LIED I (MARIE SEIDLER & MARCELO AMARAL)


Marie Seidler (mezzosoprano) i Marcelo Amaral (pianista) L’Auditori 21 d’octubre de 2018

Ahir va tenir lloc a la sala Oriol Martorell (ideal per assaborir el lied en tota la seva íntima grandesa) de L’Auditori de Barcelona, el primer concert de la segona temporada del cicle Schubert Lied que organitza conjuntament amb l’equipament barceloní, l’equip de la prestigiosa schubertíada de Vilabertran, per tant “avant match” qualitat garantida.

I així ha estat perquè han presentat a la jove mezzosoprano alemanya Maria Seidler, que comença a destacar i es invitada a participar en cicles de formacions de prestigi, acompanyada al piano per el brasiler Marcelo Amaral que ha substituït a darrere hora a Joseph Middleton.

No era una bona noticia aquest canvi a 24 hores del concert ja que trobar a un pianista acompanyant no és tasca fàcil, ja que cal trobar algú que garanteixi el mínim equilibri i compenetració amb la solista, quelcom essencial en un liderabend, i que a ser possible sense temps a assajar els 15 lieder prevists en programa, fos capaç si més no de llegir-ho amb perfecte sintonia amb el solista.

Per sort es va poder avisar a Amaral, que sembla ser que ja havia treballat amb Seidler, fet que tranquil·litza a la mezzosoprano, als organitzadors i al públic, que malgrat uns inicis d’acoblament no del tot resolts amb pulcritud, va veure com el talent i la sensibilitat d’ambdós artistes feia possible que s’entenguessin amb prou suficiència com per salvar un liderabend que perillava seriosament.

Marie Seidler no posseeix una veu de gran volum, pel lied no li cal, altra cosa és si vol fer carrera operística (ara forma part de la companyia d’òpera de Gießen que no deu tenir una sala gaire gran), però per fer front als recitals de lied és absolutament suficient.

És exquisida en el tractament musical, el fraseig i l’homogeneïtat de l’emissió. Si bé és cert que la transcripció per a mezzosoprano no li demana un registre greu contundent, quan va haver de fer especial incisió en la part baixa de la partitura va superar la prova amb elegància i eficàcia.

Estem davant d’un futur Octavian i compositor straussians, com dels rols transvestits  mozartians, té gust, distinció i una musicalitat i expressivitat magnífiques. És una artista especialment dotada pel lied i només necessita madurar en general per traspassar la barrera de la perfecta correcció per arribar a l’emoció.

Segurament el fet de canviar a darrera hora el pianista va fer que tot trontollés una mica, i no ho dic perquè hi hagués cap errada monumental o una falta de sintonia entre pianista i cantant, no, més aviat ho dic perquè aquest fet segurament va restar espontaneïtat al seu cant i també al pianista, calia sobretot quadrar i el sentiment de la interpretació, l’essència de l’experiència interioritzada va quedar lamentablement a un segon nivell, preocupats tots dos en oferir amb dignitat una interpretació acceptable i efectivament ho va ser, més que això,, va se bonic, però també va mancar aquella màgia que es produeix quan pianista i cantant son un sense deixar de ser dos, això no es pot aconseguir d’un dia per un altre. Salvar el recital òbviament sí perquè ambdós artistes són excel·lents músics, però cal treballar aquest espai comú de la creació per arribar precisament a crear aquest clima ideal per a cadascuna de les obres programades.

Caldrà seguir la carrera de Seidler perquè de ben segur ens té preparats grans moments de música en estat pur, esperem que retorni a Barcelona i les circumstàncies li siguin més favorables.

Marcelo Amaral va salvar amb nota el compromís gens fàcil d’acompanyar sens en prou feines assajar i una vegada es van estudiar mútuament durant els primers lieder, va fer un evident esforç per adaptar-se a la cantant. Al final ambdós ben alleugerits de la tensió, mostraven un somriure d’orella a orella, el liderabend va ser bonic, però per a mi no memorable.  

FRANZ SCHUBERT:

Der Fischer D.225,
Viola D. 786,
Du liebst mich nicht D.756,
Verklärung D. 59,
Atys D. 585,
Der blinde Knabe D. 833,

Die junge Nonne D. 828,
Marie D. 658,
Es war ein König in Thule D. 367,
Gretchen am Spinnrade D. 118,
Gretchens Bitte D. 564,
Abendstern D.806,
Die Sterne D. 939,
Nachtviolen D. 752,
An den Mond D. 259

La propera cita amb el Schubert Lied, el 4 de desembre amb Manuel Walser i Alexander Fleischer

6 comments

  1. Manu

    Un recital exemplar en el seu rigor. Res d’accesori, només l’essència. Cert que es va notar cerca tensió al principi degut al last minute del pianista però gràcies a ell vam poder gaudir d’una cantant ideal per al lied. El programa estava molt ben construit i algunes canons com Athys, Der blinde Knabe o les quatre darreres “nachtstücke” van posar la pell de gallina. Fantàstiques notícies que recitals així commenin a ser habituals a casa nostra. Bravo Auditori i bravo Schubertíada.

    M'agrada

  2. Lluís Emili Bou Gibert

    Molt satisfet del recital: dels seus intérprets i de la coherència temàtica dels lieder. Això darrer observo que comença a ser freqüent i ho celebro entusiàsticament.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: