Festival vocal, una vegada més, en l’edició 2018 de la Gala Tucker que reuneix a joves veus i cantants consagrats i consagradíssims per any rere any honorar mitjançant els premis de la Fundació que porta el seu nom, al gran tenor nord-americà.
Aquest any el guanyador ha estat el baix-baríton nord-americà de 40 anys, Christian Van Horn, de veu bonica, plena de sonoritats interessants però no suficientment de baix per cantar el Zaccaria, el Felip II o el Sir Giorgio de I Puritani que és el que ha triat per a la gala. El trobo justet en tota la resta, la veritat, sobretot després d’escoltar en la mateixa gala a Javier Camarena encara que cansat perquè acabava d’aterrar del viatge des de Barcelona i canta una ària de Manuel Garcia o de la immensa (en tots els sentits) Angela Meade, que de manera imponent interpreta I Lombardi. Ambdós s’uneixen per cantar el duo d’Armida de Rossini amb resultats no tan espectaculars com en solitari..
No tot poden ser llums i focs d’artifici i les ombres les aporta Yusif Eyvazov en el que jo considero una interpretació de mal gust extraordinari, per la manca d’estil i d’elegància en el recitatiu i l’ària de Manrico, amb una lletjor de l’emissió engolada que fa que escoltar-lo esdevingui una pèrdua de temps ja que ho fonamenta tot en l’agut de la maleïda “Pira” que intenta allargar tot el que pot per arrancar l’entusiasme del públic, i si, és el que aconsegueix malgrat que sota el meu punt de vista no és pot fer pitjor. Òbviament està on està no pas per mèrits propis i amb els seus mèrits aliens canta el duo final d’Andrea Chènier. L’exuberància i la mediocritat unides no el salven.
També intervenien la deliciosa Nadine Sierra, guanyadora de l’edició de l’any passat, cantant “Me llaman la primorosa” del Barbero de Sevilla de Jerónimo Jiménez, Christian Goerke, guanyadora de l’edició 2001 que canta Ariadne auf Naxos i l’himne pasqual de la Cavalleria, amb algun que altre problema d’afinació “as usual”, l’excessivament arrauxat Michael Fabiano guanyador el 2014 (pelat a la Yul Brynner) que ho posa tot a la graella a Luisa Miller i en el duo de Saint Sulpice amb Nadine Sierra es cruspit sense contemplacions per la soprano que està de traca i mocador. El baríton, ara excessivament omnipresent Quinn Kelsey, assumeix la bellíssima “È sogno o realtà” de Ford a Falstaff i el “suoni la trompa de “I Puritani amb un final innecessàriament escanyat dels dos cantants que no poden evitar la temptació de fer un agut letal pel belcanto. Finalment la veteraníssima Stephanie Blythe (guanyadora l’any 1999) que homenatge a Bernstein cantant “Take Care Of This House” de la poc divulgada 1600 Pennsylvania Av. i sorprenentment bastant millor en la havanera de Carmen molt sui generis, provocant a Armiliato i llençant roses als barons de la primera fila, però simpàtic i millor de veu que pocs minuts abans.
Si no treus la lupa t’ho passes prou bé, és una festa anual d’exaltació operística a l’entorn d’un cantant que era tot cor, però compte, alguns dels que han actuat aquest any ho haurien d’aprendre tot de Tucker.
NABUCCO
Christian Van Horn
Jerónimo Giménez / Manuel Nieto,
EL BARBERO DE SEVILLA
“Me llaman la primorosa”
Nadine Sierra
Giuseppe Verdi
LUISA MILLER
“Quando le sere al placido chiaror d’un ciel stellate”
Michael Fabiano
Richard Strauss
ARIADNE AUF NAXOS
Es gibt ein Reich, wo alles rein ist
Christine Goerke
Manuel García
FLORESTAN
“Dieu!… pour venger un père, faut-il devenir assassin…”
Javier Camarena
Giuseppe Verdi
I LOMBARDI ALLA PRIMA CROCIATA
“Oh madre, dal cielo…No, no! giusta causa”
Angela Meade
Giuseppe Verdi
FALSTAFF
“É sogno o realtà?”
Quinn Kelsey
Giuseppe Verdi
IL TROVATORE
Scena ed Aria: “Ah! Sì, ben mio”
Yusif Eyvazov
Giuseppe Verdi
DON CARLO
“Ella giammai m’amo!”
Christian Van Horn
Gioachino Rossini
ARMIDA
“Amor! Possente nome”
Angela Meade/Javier Camarena
Pietro Mascagni
CAVALLERIA RUSTICANA
Regina Coeli…Inneggiamo
Christine Goerke
Leonard Bernstein
1600 PENNSYLVANIA AVENUE
Take Care Of This House
Stephanie Blythe
Jules Massenet
MANON
“Toi! Vous!” (St. Sulpice duet)
Georges Bizet
CARMEN
“L’amour est un oiseau rebelle”
Stephanie Blythe
Vincenzo Bellini, I Puritani
I PURITANI
“Riccardo! Riccardo!”
Quinn Kelsey/Christian Van Horn
Umberto Giordano
ANDREA CHÉNIER
“Vicino a te s’aqueta”
Anna Netrebko/Yusif Eyvazov
New York Choral Society
Members of the Metropolitan Opera Orchestra
Direcció musical: Marco Armiliato
Carnegie Hall, New York 21 d’octubre de 2018
https://richardtucker.org/events/2018-richard-tucker-gala/
Podeu veure la Gala a:
Aquest espectacles acostumen a ser entretinguts, al menys per a mi, i a mes me dona la oportunitat de sentir i veure “figures” contemporanis del cant .
La cercaré,
Gracies
M'agradaM'agrada
Yusif Eyvazov fa bo la dita “quien a buen arbol se arrima buena sombra le cobija”. Es un pinyolaire i res mes. La vetllada
be. Tinc un dubte:tornarà a cantar a Barcelona Javier Camarena després del robatori que va explicar que havia tingut ?. Sería una pena que no tornès.
f
M'agradaM'agrada
en facebook ana netrebko ha colgado un video de ellos cantando en esta gala, Ana va vestida toda ella de amarillo, desafiando al mundo.
M'agradaM'agrada
Hi dedicare nomes els minuts a la inconmensurable Meade i a Camarena. Gracies per la sintesi.
M'agradaM'agrada
Perdo: incommensurable!
M'agradaM'agrada
Perdo: incommensurable!
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim por tu post, pero de confesar que por excepto algunas honrosas excepciones esta gala me ha dejado con añoranzas de las antiguas, que te mantenian en vilo, en el Avery Fisher Hall.
M'agradaM'agrada
La Meade sempre està molt bé en els concerts on canta àries, però quan es tracta de cantar òperes senceres no m’agrada tant. A I Lombardi està incommensurable, és el millor d’aquesta gala. A Camarena li convé reposar
M'agradaM'agrada
¡Gracias, Joaquim! Parece mejor que la vez pasada. Un bálsamo a esta hora para mí ¡Gracias, de nuevo y saludos a todos, infernems!
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim!
Como bien dices, cuánto deben aprender sobre todo los tenores, del grandísimo Richard Tucker!
Divertida entre comillas como explica Camarena el robo de algunas de sus pertenencias en sus últimos días de Barcelona ( ¿ esta es la ciudad que los barceloneses queremos ? ). “ divertido “ porque Camarena cuenta o contó a posteriori que los gemelos que llevaba en esta Gala, le fueron prestados por Barry Tucker y que pertenecieron en su tiempo al padre de éste, D. Richard Tucker
M'agradaM'agrada
a partir de este post he conocido a richard tucker, rubin ticker, y lo he oido. Vaya lucha por llegar, a pesar del cuñado.
M'agradaM'agrada
Su cuñadísimo, el también tenor Jan Peerce
M'agradaM'agrada