IN FERNEM LAND

MET 2018/2019: ADRIANA LECOUVREUR


Fotografia Ken Howard/MET Opera

Ahir va tenir lloc la primera transmissió cinematogràfica de la temporada del MET de l’any 2019 i va ser una representació d’alçada, de les que s’esperen sempre del MET, res a veure amb el penós Otello que feia una setmana es va retransmetre per ràdio o res a veure amb l’Aida que vàrem veure l’octubre passat, amb les mateixes protagonistes femenines que ahir. Ahir varem gaudir d’Adriana Lecouvreur, l’excel·lent òpera de Francesco Cilea.

Excel·lent direcció de Gianandrea Noseda, que va saber dotar de personalitat, dramatisme i refinament, l’elaborada orquestració de Cilea, fent més passadors els moments de farciment que alenteixen l’acció dramàtica i sobretot acompanyant amb tensió els inspirats moments de la partitura. L’orquestra del MET va estar a l’alçada que ens té acostumats amb aquest so tan càlid que la caracteritza i aquesta flexibilitat i ductilitat que el mateix Noseda va lloar en l’entrevista del darrer entreacte. El cor és anecdòtic en aquesta òpera.

L’Adriana necessita tres grans cantants i tres grans veus, que omplin i sedueixin. Ahir sobre l’escenari del MET no hi ha dubte que teníem tres dels més grans cantants de l’actualitat, Anna Netrebko, Piotr BeczalaAnita Rachvelishvili, tres grans veus que deixen satisfets no només al condescendent, agraït i poc exigent públic del MET si no a tots els que segurament estàvem al davant de les pantalles dels milers de cinemes que retransmetien l’òpera. Altra cosa és que alguna d’aquestes grans veus de grans cantants m’acabin satisfent en a mi, i això és el que intentaré explicar.

La categoria vocal d’Anna Netrebko està fora de tot dubte. Poques veus hi ha hagut tan generoses, belles i capaces en els darrers anys, però en a mi cada vegada m’agrada menys perquè la seva implicació és poc natural, perquè no és distingida i  perquè podent fer-ho bé i amb classe, es queda a mig camí i de manera massa grollera. Quan ella va enlluernar a tot el món amb la seva prodigiosa veu, era una soprano de cant espontani, natural, gens artificiós, amb una emissió clara, lluminosa i guspirejant, ara de tots allò tan arrauxat i d’entusiasme contagiós no queda res. D’acord que els cantants i les veus evolucionen i maduren, però amb Netrebko això es produeix sota una mena d’artificiositat que m’avorreix. No m’interessa el seu cant, no me la crec, no m’emociona i això que ho té tot per fer-ho, però crec que no s’acaba d’implicar i sobretot m’exaspera que fingeixi tant la veu, que canvií tant de color, que emmascari la zona greu exagerant uns greus que no calen per dotar de més cos i dramatisme a la interpretació. Desmereix tant! Ella podria encisar-nos amb la veu encara sana i poderosa que té, perquè quan no fingeix és extraordinària, flueix amb llibertat i lluminositat, però s’ha encaparrat en voler ser la dramàtica o la soprano assoluta de l’actualitat i esguerra el que podria ser una Adriana espectacular. Olivero és un cas a banda perquè guanyava a l’auditori per la seva intensitat dramàtica més que no pas per la seducció vocal, però Tebaldi, Kabaivanska, Scotto, Caballé o Freni, amb veus de soprano lírica pura i en algun cas molt menys poderoses que Netrebko van triomfar en aquest rol sense necessitat d’exagerar com ella o voler semblar dramàtiques que tampoc cal per un rol més de dir i seduir que no pas d’exigències extremes.

De tant en tant Netrebko demostrava que podia ser una gran Adriana, de fet pot ser una gran en moltíssims rols, però no n’hi ha prou amb fer molt de teatre, crec que a l’òpera com més natural és el cant, més convincent és la interpretació i la majoria de moments, també en les grans àries, ella només busca l’efecte. Ni en “Io son l’umille ancella” de l’entrada, em va semblar el suficientment “umille” per seduir des de la senzillesa o la seducció d’un cant molt més eteri, ni el “Poveri fiori” va colpir perquè es va exagerar. Va tenir moments esplèndids, òbviament, demostracions poderoses de recursos i de tècnica, que utilitza de manera anàrquica o discontinua, però sobretot el que resta versemblança es aquesta mania de falsejar la veu en la zona greu, L’òpera té algun moment que la protagonista pot caure en el gran guinyol al final del segon acte amb l’intens duo amb la princesa, en el monòleg de Fedra del tercer o el fina, de tots tres en el que em va convèncer més va ser en la mort, els altres dos estava massa captivat amb Anita Rachvelishvili i Netrebko em va semblar poc distingida i sense la grandesa tràgica que les sopranos esmentades més amunt transmetien.

La mezzosoprano Anita Rachvelishvili està en un moment dolç i espectacular. La gran diferencia entre les dues Anna és que una canta amb el cor i l’altra només recorda que té cor de tant en tant. La Bouillon de la mezzosoprano georgiana és tota passional, intensa i desbocada de sentiments, amb una veu poderosa i espectacular en tot el registre indiscutible. No estem davant d’una soprano curta, ella posseeix una veritable veu de mezzosoprano amb una zona greu plena i un centre i zona aguda generoses, expansives i abassegadores. El cant és sincer, extravertit, variat i no especula mai, per tant no tan sols convenç si no que atrapa i entusiasme. És precisament això el que trobo a faltar massa sovint en els escenaris operístics. Ella té sortosament allò que caracteritzava als cantants dels anys enyorats: personalitat, talent, veu ganes d’agradar. És clar es menja a tothom. Fabulosa!

El tenor Piotr Beczala també està en un moment vocal gloriós. Poc a poc s’ha anat guanyant l’admiració i l’estima de tothom. Ell estava sempre al darrera dels altres tenors que semblaven menjar-se el món (Villazón i Kaufmann) i amb constància i fent les coses més ben fetes que els altres dos, ha anat trobant el seu moment i l’ample repertori de tenor líric, sense aventurar-se en altres rols que el perjudiquessin, està consolidant al polonès com el tenor líric més segur i valuós del moment. Possiblement el número 1. La veu és ferma, no hi ha signes de fatiga, ha guanyat molt en fraseig i intensitat, és generós, amb un cant expansiu és elegant, mai és groller en l’emissió de les vocals conflictives, no obra ni exagera les notes per semblar un spinto o un dramàtic. És el tenor líric per excel·lència i passats els 50 anys no mostra signes de desgast i feblesa vocal. Bravo.

No m’agrada Ambrogio Maestri, no és cap secret. És veritat que té una bonhomia que el caracteritza, però crec que aquesta personalitat i el seu físic el condicionant de tan manera que no és capaç d’atorgar dramàticament versemblança als personatges que interpreta. Michonet no pot ser con un Fra Melitone, que és el em semblava ahir el baríton de Pavia. Un director d’escena de la Comedie hauria de tenir una distinció i categoria que la interpretació de Maestri no sap atorgar. Vocalment no hi hauria res a dir, no és una veu excepcional, però si sabés dotar expressivament les seves interpretacions amb el caràcter degut, segurament trauria més partit, però és pla com actor i frasejant.

Ja en rols menors em va semblar excel·lent Maurizio Muraro (Bouillon) i el quartet, dramàticament exasperant, dels membres de la Comedie (Sarah Joy Miller, Samantha Hankey,Tony Stevenson i Patrick Carfizzi), mentre que l’abat Chazeil del tenor Carlo Bosi em va irritar una mica amb l’emissió de veu i timbre excessivament caricaturesc.

L’escena del judici de Paris va estar ben representada i ballada, sense excessives complicacions. Sempre m’ha semblat una escena de farciment prescindible.

La producció de McVicar, coproduïda pel Liceu entre altres grans teatres, ja va ser admirada a Barcelona. Fa molt de goig i ja està pensada per agradar. Assoleix bé el seus objectius i és impossible que molesti a ningú. Forma part del McVicar domesticat que ha deixat enrere visions més crítiques i estimulants, segurament per obtenir més redits econòmics. Res a dir l’argument, Adriana Lecouvreur tampoc em sembla que doni peu a dramatúrgies trencadores i psicoanalitzants.

Una de les millors funcions del MET 2018/2019 al cinema fins ara.      

Francesco Cilea
ADRIANA LECOUVREUR
Òpera en quatre actes llibret de Arturo Colautti, Eugene Scribe, Ernest Legouve, Tony Stevenson Patrick Carfizzi) 

Adriana Lecouvreur……Anna Netrebko
Maurizio…………….Piotr Beczala
Princess di Bouillon….Anita Rachvelishvili
Michonnet……………Ambrogio Maestri
Bouillon…………….Maurizio Muraro
Abbé………………..Carlo Bosi
Jouvenot…………….Sarah Joy Miller
Dangeville…………..Samantha Hankey
Poisson……………..Tony Stevenson
Quinault…………….Patrick Carfizzi
Major-domo…………..Christian Rozakis
Chambermaid………….Anne Dyas
Duclos………………Snezhana Chernova
Pantalone……………Bill Corry

Act III Ballet: Judgement of Paris
Paris……………….Kfir Danieli
Shepherdesses………..Jennifer Cadden, Cara Seymour
Mercury……………..Bradley Shelver
Jupiter……………..Arthur Lazalde
Juno………………..Erin Monteleone
Venus……………….Cajai Fellows Johnson
Minerva……………..Sarah Kay Marchetti
Discor………………Maria Phegan

Chorus and Orchester Metropolitan Opera House
Director musical……………Gianandrea Noseda

Director d’escena…………..David McVicar
Escenografia…………Charles Edwards
Disseny de vestuari……..Brigitte Reiffenstuel
Disseny de llums…….Adam Silvermann
Coreografia………..Andrew George

Metropolitan Opera House, New York 12 de gener de 2019

21 comments

  1. Rosa

    Molt bona crònica Joaquim. I molt bona representació. Jo no entenc de veus com tu, poru que ho sabem, però l’Anna Netrebko em va semblar que anava a greus excessius, i com actriu dolenteta, d’altra banda el personatge de Lecouvrer demana molta més distinció a l’escenari. Em va agrdar, però amb tots aquests inconvenients.
    Anita Rachvelishvili em va agrdar molt. La veu i l’actuació, malgrat tampoc ser bona actriu.
    Piotr Beczala cada vegada m’agrada més. La seva veu és molt maca i en sap treure molt en els seus 53 anys.
    Ambrogio Maestri no m’ha agradat mai, en cap dels papers que li he vist al Liceu i des de la pantalla.
    L’orquestra meravellosa i, escoltant dirigir Gianandrea Noseda, n’he esdevingut una veritable fan.
    La posada en escena de David McVicar i el ballet ja m’havien agradat a Barcelona.
    El vestuari de Brigitte Reiffenstuel molt bé. Poques vegades podem veure una òpera amb un vestuari tan fidel al moment històric en què es desenvolupa.

    M'agrada

  2. Marta Bach

    Joaquim no puc estar més d´acord amb tu…ahir m´ho vaig passar pipa començant l´any nou amb una òpera de primera (quan surto de veure-la mai em puc treure del cap “La dolcissima effigie “) amb grans cantants i en estat de gràcia sobretot pel Beczala.
    Desde aquests ultims anys que l´hem escoltat al Liceu i al Palau he vist un evolució sensasional i ara com va dir ahir es prepara per la Tosca…a veure si el podem veure aviat.
    A la Rachvelishvili li vaig veure la Carmen al Met i ja vaig pressentir que seria una molt bona mezzo i ahir en quan va sortit en escena es va menjar a la Netrebko, almenys és la meva sensació, i la seva interpretació me la vaig creure molt més que la forçada Netrebko.
    Sobre la Netrebko tu ho has definit molt bé…a mi em va sembla que s´erforça massa a ser una dramàtica i perd la naturalitat i espontanietat, ara malgrat tot no em faria res que tornes per aqui un altre cop…per desitjos al 2019 que no quedi!

    M'agrada

  3. Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de diciembre 2019 | Beckmesser

  4. Carme

    Sembla que m’aguessin tentit alsortir del Comedia.Ami la Nebrebko no mEmociona.Va renir moment prrciosos però no em fa srntir el personatge.Anita ..i Bebzala fabulosos

    M'agrada

  5. anna

    Tinc el Murphy installat a casa i ahir no vaig poder anar al Comèdia. Vaig escoltar la transmissió de la BBC per internet i encara que no és el mateix a mi em va agradar. Tinc molt mala sort amb aquests directes des de el MET. No hi vaig gaire però ja m’he hagut de quedar a casa o sortir més aviat en moltes ocasions.

    M'agrada

  6. Alex

    Sin haber visto la retransmisión de ayer por los cines, sí he escuchado parte de ésta Adriana en alguna de las funciones anteriores y por lo que yo escuché, existe mucha coincidencia con los comentarios de Joaquim
    Netrebko muy artificial y cantando lo que quiere, no la Adriana Lecouvreur pensada por Cilea y que gloriosamente, han defendido grandes y variadas sopranos como Olivero, Kabaivanska, Tebaldi y Caballé, por ej. Incluso hasta Dessí y Frittoli en el Liceo, me convencieron màs como Adrianas
    En YouTube , se ha colgado un vídeo del “ monólogo de Fedra “ y francamente, Netrebko provoca sorpresa y negativa : parece que esté tratando más de ser una declamadora de teatro que una cantante de ópera
    De Rashvelishvili y de Beczala, opino como Joaquim, también
    No me pareció tan flojo Maestri, pero aquí le falta la presencia escénica de un Joan Pons, por ej.

    M'agrada

  7. Lee

    Thank you for your review. I was in the audience at the MET on Saturday for this ADRIANA LECOUVREUR and I agree with your comments on the lead singers. Anita Rachvelishvili’s performance was so beautiful and so powerful! It was an unforgettable experience!

    M'agrada

  8. colbran

    La gran triunfadora fue Anita Rachvelishvili. Ambrogio Maestri inadmisible para un rol que es un auténtico “rosco” para todo buen barítono que sepa declamar y además entienda el personaje, lo viva y lo transmita al público, este señor no transmite nada, es una “pared” muy alta, eso sí.

    La Rachwelishvili es un auténtico “problema” para toda soprano que cante a su lado; es una auténtica “fiera” vocal, con una tesitura generosa y con una zona grave imponente próxima a la contralto. Tiene ante sí unas posibilidades mayúsculas. Me agradaría verla como Marina en “Boris Godunov”. Es una voz de las de antes que tanto añoramos.

    M'agrada

  9. maria

    siiiiiiiiiiii me ha gustado lo de anita como autentica fiera … en su aparicion y primeros acordes nos dejo a todos petriicados , hecha una fiera … .. y se comio a la nebretko … aunque esta tambien tuvo momentos muy buenos . lastima que en el ultimo acto le pusieron una peluca horrible y en los primeros planos estaba de pena, hasta fea .
    y el tenor genial. fue una muy buena representacion aunque el argumento sea muy flojo …

    M'agrada

    • Pepa MG

      peluca que se le enganchó en la casaca del Maestri, aunque no perdió la concentración evidentemente…. al final con discreción el maestri se metió los pelos que le habia arrancado en el bolsillo de la casaca (menos mal que “a la visconti” los bolsillos eran de verdad). gran noche de opera… con la lujor del Met, aprovechando que andais por Paris me he “mercado” los troyanos de Papano y con mcVicar en un montaje que parece menos tradicional que este… Anita R. genial y ademas con mucho desparpajo hablando, la Netrebko toda tímida en las entrevistas. Gran noche. Beczala por supuesto grandioso.

      M'agrada

  10. Guillermo Soto

    Noseda lo mejor de la velada. Rachvelishvili y Beczala maravillosos en su interpretación y la Netrebko con su canto vulgar y sobreactuado.

    M'agrada

  11. Lee

    My first impression of Anna Netrebko as Adriana Lecouvreur was that she overacted, but now, in retrospect, I am thinking that perhaps she was following the style of that time period and of the actress she was portraying. Is this a possible explanation for her performance?

    M'agrada

      • Lucword70

        Què vaig dir Joaquim estrany? Després d’un temps, els videos de les actuacions de Met sempre arriben, simplement vaig preguntar si això passarà. No obstant això, d’una banda teniu raó, els amants de la música viuen en un altre món, aquesta és la bellesa!

        M'agrada

  12. maria

    siiiiiiii yo tambien creo lo que dice el anterior … que cuando nebretko sobre actua, es exagerado cuando hace de actriz y recita fedra etc … y es verdad que en la epoca las actrices sobreactuaban y no eran naturales etc … o sea que tambien lo achaco a que el director le ha pedido que haga el monologo y otras cosas en plan diva de la epoca sobreactuando … y ella un poquito tambien lo hace en las escenas normales, es ella que es asi .. pero en el papel de actriz se entiende .

    M'agrada

  13. JordiP

    Aquesta la vaig veure al Liceu i em va agradar, i me’n vaig fer fan despres d’escoltar la versió que apareix als enllaços relacionats i que ens va comentar en Joaquim com a homenatge a Obraztsova. Veuré si li puc dedicar temps, però no estic massa inspirat despres dels comentaris llegits….

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: