Enric Martínez-Casrtignani i ALÑbert Guinovart al Teatre Principal de Sabadell (22 de febrer de 2019) Foto IFL

Després d’una absència massa llarga he tornat al Teatre Principal de Sabadell per assistir a un liderabend preciós a càrrec de dos artistes habituals del cicle de cambra de Joventuts Musicals de Sabadell: el baríton Enric Martínez-Castignani i el pianista Albert Guinovart, que han interpretat un programa refinat, bonic i intens, amb una primera part amb obres de Beethoven i Schumann, mentre que a la segona els compositors interpretats han estat Korngold i Strauss, retornant a Schumann per a una escadussera propina, i dic escadussera no perquè tingui l’obligació de fer-ne, si no perquè el resultat bé mereixia que el públic sabadellenc es fes malbé les mans per obtenir-ne alguna altra.

En un teatre de dimensions humanes i racionals com és l’acollidor Teatre Principal de Sabadell, un cantant acurat i sensible com Martínez-Castignani pot expressar amb  detall minuciós cada frase, cada molt i cada nota, sense necessitat d’emfatitzar i forçar l’emissió per fer-se escoltar al públic allunyat de l’escenari. El baríton barceloní va mostrar algun petit signe de refredat que va fer en algun moment i en segons quines notes que la veu sonés més velada o nasal, però el seu coneixement del lied, la seva sobrada experiència i el domini vocal, del que fa i el que canta (una marca de la casa sense discussió), ho va minimitzar fins fer-ho anecdòtic i per tant quasi imperceptible.

El concert es va iniciar amb el preciós Adelaide de Beethoven, que va servir de luxós preludi al fenomenal Liederkreis de Schumann, cantat en els moments més introspectius quasi a cau d’orella. Potser és on es van apreciar més aquests signes del refredat, amb alguna escassedat de fiato i molta cura per no esgarrar res. El sentiment que hi posa, l’expressivitat acuradíssima en fer fins i tot entenedor el text per a tots el que tenim la desgràcia de desconèixer la llengua alemanya i en definitiva la interpretació allunyada d’artificis sobrers, són un altre dels trets característics d’aquest cantant preparat i estilísticament tan versàtil. Especialment menció a “Auf einer Burg” cantat i dit amb colpidora sensibilitat.

A la segona part ens esperava un primer bloc integrat per les 5 Songs of the Clown, amb text de William Shakespeare (La nit de Reis) de l’immens Erich Wolfgang Korngold. Cinc petites joies d’un compositor massa oblidat a les sales de concert i dels escenaris operístics, perquè el seu opus és un luxe pel sentits i alhora assequible pel públic que aviat s’esvera quan els programes surten d’allò tan habitual i això també passa en el més selecte món del lied, on més enllà de Schubert, Schubert, Wolf o Strauss i hi ha una vida plena..

Martínez-Castignani va estar esplèndid en totes les vessants, també la interpretativa en aquestes cinc perles molt teatrals i que ell va desgranar amb passió i emoció. Pel final es va reservar cinc dels lieder més celebrats de Richard Strauss: Morgen, Die Nacht, Allerseelen, Heimlicher Aufforderung i Zueignung; que va cantar sense ensucrant-los o exagerant la malenconia i decadència,  que ja tenen i que si s’exagera poden quedar fins i tot sofisticats, quan en realitat són pura bellesa i senzillesa, com ho va fer ell. El Zueignun més relaxat i meditatiu del que s’acostuma a escoltar va donar peu, després dels intensos però massa curts aplaudiments al Widmung op. 25 nº 1 de Schumann, una propina exquisida d’un recital de programat exquisit i interpretat com no podia ser d’altre manera amb uns interpretes que també ho són, de manera exquisida.

Qualsevol cantant que canti al costat d’Albert Guinovart sap que té molt de guanyat perquè a banda de ser un pianista extraordinari, és un acompanyant extraordinari, que sap compartir les vivències amb ell i que s’adequa a seva respiració, al seu alè, a la seva manera d’interpretar cadascun dels mons que s’amaga en cadascun dels lieder programats. El so de Guinovart sempre és bell malgrat que el piano del Principal ahir no l’ajudava gaire, també semblava refredat. Les notes sempre flueixen nítides, ben definides acompanyant la veu i creant l’escenari sonor adequat.

Ambdós artistes col·laboren plegats des de fa temps, es complementen perfectament i gaudeixen i fan gaudir.

Un encert més de la temporada de JJ.MM de Sabadell, que mereix tot el suport i la divulgació possible.

La propera cita la teniu el 15 de març amb el Trio Ludwig interpretant Beethoven, Rachmaninoff i Ravel.