IN FERNEM LAND

LICEU 2021/2022: ORPHEUS DE TELEMANN SEGONS RENÉ JACOBS


Quan Victor García de Gomar va traspassar la Rambla venint del Palau de la Música per prendre possessió de la direcció artística del Liceu, es va emportar dins la motxilla unes quantes de les habituals joies de la corona dels artistes de les temporades de Palau 100, un d’ells ha estat el director belga René Jacobs i la seva B’Rock Orchestre que després de deixar records punyents a la sala modernista de Domènech i Muntaner oferirà en el Liceu i durant tres temporades consecutives tres òperes al voltant de l’Orfeo, començant per la més inusual, aquesta de Telemann i seguint per la popular versió de Gluck i acabant amb l’Orfeo de Monteverdi. Jo m’estimaria més que les visites al Liceu del gran director no fossin una aturada de la gira que fa per algunes de les sales més importants d’Europa, si no que fossin per un projecte exclusiu, propi i escenificat, però més val així que de cap manera, sobretot si com en aquesta ocasió ens ofereix una estrena pel teatre que ha tingut alhora l’ocasió d’escoltar per primera vegada en els seus 175 anys d’història una òpera del compositor alemany contemporani de Bach i Handel, els dos  grans pilars de la música barroca.

Els recitatius en alemany serveixen d’unió a una successió d’àries, duets i cors escrits sobre texts en alemany francès i italià, extrets d’altres òperes de l’època i que Telemann va utilitzar per donar vida a la seva visió del mite d’Orfeo, alterant una mica la coneguda trama, quelcom que incentivà al compositor alemany a fer una mena d’amanida que ens apropa tant al barroc francès de Rameau com al virtuosisme pirotècnic de les àries Da Capo del barroc italià, sense oblidar les formes més d’oratori del barroc alemany .

L’Orpheus de Telemann segons René Jacobs ha estat una experiència musical de  primeríssima categoria que posa al teatre una altra vegada en el mapa dels esdeveniments rellevants de caire internacional, potser per això i cal fer una reflexió al respecte, el teatre s’ha omplert com feia temps que no el veiem, tot i ser un dissabte d’un cap de setmana llarg, per assistir a una versió de concert o lleugeríssimament escenifica amb l’ajuda dels llums i algun altre atrezzo, d’una òpera desconeguda pràcticament per tothom. És a dir, si la proposta s’ho mereix el públic respon i ha respost bé, tot i algun estossec molest, xiuxiueig impertinent i com no, algun mòbil incordiant, però amb moments de silenci concentrat i connexió absoluta amb l’escenari quan la partitura excel·lia.

Sense cap mena de dubte hem assistit a un moment gloriós de la història del teatre gràcies al geni, la inspiració i el talent del gran René Jacobs, que ahir mateix celebrava el seu 75è aniversari, i que al capdavant de la portentosa B’Rock Orchestre (trompes a banda, ja que ahir no van tenir el dia, sobretot a l’obertura) ja que van enlluernar i admirar al públic, per la qualitat i intensitat d’una partitura en molts moments sorprenent de inspiració melòdica, deliciosa orquestració, tremp dramàtic i varietat estilística com ja he citat abans, en aquest còctel d’estils barrocs tan sorprenent. Jo hagués retallat alguns feixucs recitatius de la primera part, però no hi ha dubte que la precisió de Jacobs, l’acuradíssim sentit dramàtic i l’exultant resultat orquestral són el pilar fonamental per l’èxit de la vetllada.

Vocalment l’obra requereix de dos grans cantants pels rols d’Orpheus, a càrrec del baríton croat Krešimir Stražanac, amb una bona projecció i consistència, de cant càlid i fraseig incisiu i colpidor, dotant al rol d’un caràcter humà i tràgic, i sobretot el d’Orasia a càrrec de la soprano ucraïnesa Kateryna Kasper, de veu incisiva, brillants coloratures i algun que altre recurs discutible en la col·locació de la veu i utilitzant un lleig registre de pit en algun moment de dramatisme intens. Després de l’ària “Sù, mio core à la vendetta!” el públic ha esclatat en una ovació espontània i intensa. És un rol llarg amb moltes i variades àries (9), agraït i exigent, que la soprano es fa seu i obté el merescudíssim i treballat triomf.

La resta de rols són més anecdòtics tot i tenir alguna ària.

Aquest és el cas del rol de la malaurada Eurydice a càrrec de la soprano alemanya Mirella Hagen. La veu és de lírica lleugera i el seu cant elegíac i melangiós és ideal en la breu intervenció  perquè desapareix d’escena abans d’acabar el primer acte per tornar a aparèixer breument en els llimbs. Ha estat deliciosa

El tenor alemany David Fischer es va fer càrrec del rol d’Eurimedes, posseeix una bonica veu de tenor líric, de projecció fàcil i cant expressiu. És fàcil que aviat el veiem en repertoris més romàntics o belcantistes.

M’ha agradat molt el baix baríton alemany Christian Immler en el rol de Plutó. Les seves intervencions són d’una bellesa colpidora i va saber-ho aprofitar amb bona projecció i sensible fraseig.

La soprano francesa Salome Haller com a Ismene i Sacerdotessa va tenir algun ensurt d’emissió o col·locació de la veu. Ho va resoldre amb professionalitat.

En rols més anecdòtics van fer un bon contrapunt el contratenor Benno Schachtner com a Ascalax i la soprano Gunta Smirnova com a Cephisa.

Excel·lent el cor d’onze components sota la direcció de Andreas Küppers.

Una festassa musical que va acabar amb la felicitació de tots els intèrprets al mestre Jacobs quan el director artístic del Liceu va sortir a entregar-li dos globus platejats amb un 7 i un 5, mentre el públic bravejava amb sinceritat i entusiasme a tota la companyia.

Un notabilíssim èxit barroc en mig del colpidor War Requiem de Britten sembla que posin la temporada 2021/22 en un rumb entusiasta i decidit cap a l’èxit. Esperem que no decaigui, ens estem acostumant molt bé.

 

30 comments

  1. Xavier C.

    Espero que lo la senyora que es va indisposar i van treure
    a corre-cuita hagi quedat finalment en només un ensurt. Però a mi em va deixar molt mal cós i em va costar força poder tornar a centrar-me en l’espectacle. És l’únic motiu que trobo per no tenir la sensació de nit rodona. Ni tan sols la versió concert, si es mig escenifica, em molesta gaire. Qui no es consola és perquè no vol, em permet fixar-me en altres coses, com ara l’exercici de risc sense xarxa que deu ser tocar aquestes trompes sense pistons 😆
    I sobre el bon aspecte del teatre, també demostra que si demanes 30€ per una platea, la gent intel·ligent (als tontos ens els han fet pagar per un quart pis lateral) les compra.

    M'agrada

    • Jordi M

      Aquella senyora la tenia jo a quatre butaques a l’esquerra, la gent del seu costat que la va treure va tornar dient que s’estava recuperant. Espero que així hagi estat. Amb aquesta tranquil·litat vaig poder seguir gaudint del concert després de l’inevitable trasbals, a més just va ser quan Orfeu baixava a l’infern i va ser anguniós pensar que en cas de desgràcia quin record suposaria aquesta horrorosa coincidència per la família.
      Com comenta en Joaquim – gràcies mil per la crònica – el resultat va ser fantàstic, no coneixia el trio protagonista però em van deixar una boníssima impressió. Posats a destacar un intèrpret, triaria el Plutó d’en Immler, sense menystenir la resta de cantants i músics. L’òpera barroca és plena de matisos i, gràcies a concerts com el d’ahir, és palés que no té res a envejar en quant impacte emocional a les òperes romàntiques o veristes.
      Per mi va ser el segon dia consecutiu d’aprofitar excel.lents butaques a preus més que populars; a War Requiem tenia primera fila de primer palco amfiteatre (irrepetible) i ahir platea central. I ja sé que hi havia molta entrada caçada com la meva i potser no és representatiu de la normalitat, però vaig comprovar que no hi ha gaire més respecte – en quant a mòbils actius i molts altres sorolls evitables – que al quart pis on tinc la butaca del meu torn, fins i tot menys… curiós.
      Salut a tothom
      Jordi

      Liked by 1 person

    • Les trompes sense pistons són un risc permanent i ahir no van tenir nio el dia ni xarxa, és difícil, si, però ahir van estar fatal, fet que en cap cas treu punts a una tarda memorable, incident extra musical a banda que me n’alegro si va quedar només en un ensurt.

      M'agrada

  2. Jesús G.

    Molt d’acord Joaquim. Vaig anar amb precavida expectació per el meu desconeixement absolut d’aquesta òpera, i em va semblar fascinant. De qui no en tenia cap dubte es del mestre Jacobs i de la seva prodigiosa orquestra, tal i com ja ens va demostrar abastament al Palau amb la trilogia Mozart-Da Ponte. Bravo!

    M'agrada

    • Si he de ser sincer, si no arriba a ser per l’oferta dels 30,00€ no hi hagués ant, però em va semblar que desaprofitar l’ocasió era imperdonable, no cal que et digui que un cop vist, m’hagués penedit tota la vida.

      M'agrada

    • Giacomo Ponzetto

      Catalunya Música lo transmitía en directo ayer. Ahora mismo todavía se puede escuchar toda la grabación desde su web:
      https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/directe-a-opera/rene-jacobs-debuta-al-liceu-amb-lopera-orpheus-de-g-p-telemann/audio/1114228/

      A mi tengo que confesar que Teleman me aburrió. Agradezco que el Liceo aproveche esas oportunidades y nos traiga Jacobs con su reconstrucción de ese Orpheus. Sin embargo, agradezco menos al mismo Jacobs que haya decidido reconstruirla y redescubrirla. ¿Hacía falta? No sé. Admito que no soy muy de ópera barroca, pero el Radamisto de Handel el mes pasado sí que me agradó. ¿No será que había válidas razones por las cuales ese Telemann cayó en el olvido y Handel no?

      Liked by 1 person

      • Em sap molt greu que t’avorrissis, potser noi té la lluminositat i exuberància ornamental de handel ni la profunditat de Bach, però vaig trobar moments de pura glòria. Només hagués retallat recitatius de la primera part.

        M'agrada

        • Giacomo

          Algun moment hi va haver sense dubte. Però dues hores i mitja se’m van fer llargues. No estic segur que calgués redescobrir l’òpera sencera. Pel meu gust, hauria sigut millor fer-ne una selecció d’àries i prou. Evidentment, com deia, serà sobre tot que el meu gust és una mica massa tradicional per aquestes operacions arqueològiques. Em passa també amb els concerts de música molt antiga que ens fa de vegades en Jordi Savall. Esperem que la majoria del públic sigui més barroca que jo i que doncs els hagi encantat com a tu!

          M'agrada

        • Si no arriba a ser per la promoció del 100% me l’hagués perdut. Amb això et vull dir que no és la música que més m’entusiasma. Ara estic escoltant la retransmissió radiofònica d’ahir.
          M’estimo més altres repertoris, és clar que si, però aquest si es fa així el gaudeixo.

          M'agrada

        • Giacomo

          T’ho envejo! Estic totalment d’acord que hem d’agrair al Liceu qualsevol programa d’aquest nivell, que sigui allò que personalment ens agrada o no. Però jo no arribo a gaudir-ne només perquè entenc que és un concert de gran nivell. Em va passar al mateix amb Lessons in Love and Violence. Ho entenc, però ho veig amb fredor, distància i algun avorriment. Al final, ho trobo força acadèmic, més a prop de l’experiència d’anar a una conferència que no pas a un concert d’un repertori menys intel·lectual. A veure si amb els anys acabaré apreciant-ho més …

          M'agrada

        • És una bona descripció, em passa moltes vegades, sortosament en les dues que esmentes, no. Quan hi ha qualitat és difícil posar-se en contra tot i que no combreguis amb el que s’ofereix.

          M'agrada

  3. Retroenllaç: Enlaces de octubre de 2021 | Beckmesser

  4. Jordi T

    Gràcies per la crònica Joaquim. A mi m’interessa moltíssim que el Liceu programi títols poc representats o, com és aquest cas, que recuperi obres mai no estrenades a casa nostra. La experiència va estar molt positiva, també pel fet de poder gaudir de René Jacobs, referencial en aquest repertori, i un grup de cantants molt digne. El Liceu feia molt goig amb l’aforament gairebé ple. Música apart,la bona notícia va estar haver-te retrobat personalment després de tan temps i d’uns temps tan difícils. Vaig estar molt content. Espero no tardar tant en retrobar-te i tan de bó la propera amb el Fede. j

    M'agrada

  5. bocachete

    Hola,
    Jo tenia interès per conèxer l’obra i tenia l’entrada des que es va posar a la venda, què hi farem… No deixa d’ésser curiosa: els recitatius i moltes àries són com els de les passions del mateix Telemann o Bach, allunyats de la lleugeresa i major brillantor de la italianitat haendeliana, potser amb una orquestra un pèl més densa. La veritat és que el primer acte, fins la baixada als inferns, se’m va fer coll amunt i em va avorrir bastant, tot i reconèixer l’excel·lència de la interpretació. Un cop als inferns, la cosa s’anima i la segona part de la funció (que deuria ésser la meitat del segon acte i el tercer) vaig trobar-la molt bé, interessant i amena. Res a afegir del repartiment: molt bé tots; me’n van agradar, sobretot, Plutó, Orfeu i, especialment a la segona part, la malvada soprano.

    Ara, amb allò de “semiescenificat” me n’esperava més: trobo que era una versió de concert amb un mínim de moviment, però… no sé… ja posats a “semiescenificar”, alguna cosa més s’hagués agraït. Però és una qüestió menor i, tot plegat, ha estat una bona experiència i el descobriment d’una òpera desconeguda, que sempre va bé.

    Ja posats, havia estat feia uns dies descobrint-ne una altra, també d’argument mitològic: l’Andrómeda encadenada de l’Agustí Charles que estrenaven al Petit Palau. No sé… la veritat és que no em va agradar gens ni mica. Gran interpretació, això sí, de la María Hinojosa i una bona posada en escena, però l’obra…. Millor que el LByron de fa uns anys, amb un millor tractament vocal i alguns efectes electrònics en l’acompanyament que eren suggeridors, però novament amb un llibret pressumptuós que diu poca cosa (de fet, són més un conjunt de poemes sense fil dramàtic) i un resultat global d’un cert “déjà vu” sonor. No deixa d’ésser trist, però, sense que sigui una obra mestra, vaig sortir molt més satisfet de l’Orpheus amb gairebé tres cents anys que d’aquesta estrena nostrada, de la qual m’hauria de sentir més proper per temps i lloc.

    M'agrada

    • L’obra d’Agustí Charles i jo de moment som incompatibles, em sap greu però no hi ha connexió possible i per tant, mal m’està dir-ho però no vaig fer el mínim intent de reconciliació. La culpa és meva, és clar

      M'agrada

      • bocachete

        Ho entenc. Després d’aquell LByron, temia el pitjor però no sé…, allò que potser seria diferent i que calia donar-li una oportunitat, etc. Ja dic que una mica millor, però que haguéssiu continuat amb la mateixa incompatibilitat.

        M'agrada

  6. JordiP

    Jo no m’ho vaig pensar. L’òpera barroca se’m sol indigestar, així que vaig decidir no anar-hi. No sempre es pot encertar. Lamento no haver-hi anat i celebro que us agradés i fos una bona funció. Tan de bo tingueu raó i canviïn els vents….

    M'agrada

  7. Ricard Villuendas

    Al Igual que Jordi P, a mi el barroc….. poquet o res.
    Pero aquest cop el vaig sentir per CatMusica i em va agradar, tot i massa recitatiu i i un ”pelet” llarga… pero en general bastant be.
    En quant si aquesta es la nova proposta del Liceu….. m’hi veuran poc, sense Wagner, 4 Mozarts , War Requiems i Wocceks…. Ja estic empenedit aquest any 😀😀tocara viatjar.
    Gracies per la cronica Joaquim

    M'agrada

    • Home de poca fe! Ja veuràs quin tomb farà el teatre, en positiu, òbviament i aquestes coses ja semblen bons indicis de que -això comença a canviar i ens esperen sessions wagnerianes de volada i ressò internacional

      M'agrada

    • Si Josep i ara cal sumar-hi l’Oedipus Rex i la suite Elektra. Feia temps que no començàvem amb aquesta embranzida. Sabem que alguna cosa fallarà, passa arreu, però aquesta qualitat tant de bo sigui el presagi d’un canvi de la línia dels darrers anys.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: