IN FERNEM LAND

MET 2021/22: BORIS GODUNOV


Copyright: Marty Sohl/The Metropolitan Opera
Amb quasi un mes de retard avui us parlaré del Boris Godunov que es va representar el dia 9 mes d’octubre al MET de Nova York i que va significar la primera de las òperes de la temporada 2021/2022 que es retransmetien als cinemes.

Degut a les restriccions de la pandèmia el MET va decidir escurçar la durada del espectacle original escenificant la versió original de l’òpera, la que Mussorgski va escriure l’any 1869 en set escenes i sense interval, malgrat que la reposició de la producció de Stephen Wadsworth estrenada l’any 2010 era la versió de1872 en un pròleg i 4 actes. Tot i que l’intel·lectualitat operística ens diu que la versió original és molt millor, jo sempre m’he estimat més la versió de 1972, amb l’acte de Polònia i l’escena conclusiva del bosc de Kromy, cabdal per acabar d’arrodonir una obra mestra que en la versió original queda massa esquematitzada. Si l’any 2010 quan també es va retransmetre als cinemes el director musical era Gergiev, en aquells anys principal director invitat del MET, ara al capdavant de  l’orquestra hem tingut a Sebastien Weigle, ben conegut pels liceistes i que no accepta comparació en aquest repertori amb el titular del Mariinski, malgrat que va fer un bon treball.

El mestre Weigle va portar la representació a bon port amb un control nítid del discurs musical i extraient de l’orquestra un so càlid, especialment de la secció greu de les cordes, quelcom essencial per dotar a aquesta òpera d’aquell to melangiós que tan bé li escau, però la formació novaiorquesa ha demostrat en moltes ocasions ser un instrument molt dúctil i capaç d’oferir molt més del que el director alemany va mostrar en aquesta representació. Potser la presa sonora de la retransmissió no va fer justícia, com acostuma a passar en les retransmissions des del MET, el cas és que tot i ser una equilibrada i bona direcció li va faltar una certa grandiositat en les escenes corals, mentre que la direcció va estar molt més encertada en les escenes més íntimes, com el relat de Pimen, l’escena a les cambres privades del Kremlin o en la de la mort de Boris.

L’orquestra del MET després del llarg parèntesi de inactivitat pel tancament del teatre ha mostrat està més en forma que el cor que canta sense mascareta, del que en algun moment s’han escoltat sons crispats de la sopranos i un cert desajust no sé si atribuïble a ells o a l’enginyer d ela retransmissió. Com al 2010 el rol de Boris va anar a càrrec del baix alemany René Pape. Tot i els anys transcorreguts la seva interpretació continua sent excel·lent, ja sigui per la  interpretació colpidora en totes les diverses fases psicològiques: L’autoritari cap d’Estat, el pare, el conspirador corrupte o l’home feble i temorós davant la mort, com en l’exigent vessat vocal, mostrant control de l’emissió i autoritat en tots els registres, tot i que en l’escena amb Shuisky a la cambra del Kremlin alguna nota de la zona aguda m’ha semblat al límit, però el fraseig, la capacitat pel matís i el control vocal no ofereixen cap signe de decadència, ans al contrari. La intensa i profunda interpretació m’ha semblat excepcional per la implicació en totes i cadascunes de les fases de la polièdrica i fascinant personalitat d’aquest rol. 

Al seu voltant hi ha una bona companyia de cant, començant pel Pimen del baix estonià Ain Anger, habitual a l’òpera Estatal de Viena i que fa una bona recreació del monjo historiador, ja sigui en el relat del monestir de Novodevichy com en la confrontació amb Boris a l’assemblea dels Boiars abans de la mort del tsar. Sense poder calibrar exactament la veu, ja que els stremings en això són molt traïdors, la sensació és que la veu és gran, i el que si es pot dir és que gradua l’emissió i és molt expressiu. També el baix baríton nord-americà Ryan Speedo Green com a Varlam va estar a gran nivell en l’escena a la cantina de la frontera lituana, en l’expansiva i espectacular  cançó de Kazan, com en l’interrogatori amb l’hostalera, Grigori i l’oficial de policia, molt més atent al fraseig i al matís. Una gran veu que temporada rere temporada va mostrant com s’està imposant.

Magnífic també el Grigory del tenor anglès David Butt Philip, amb una bona, clara  i sana veu de tenor líric, que d’haver tingut l’acte de Polònia hagués lluït molt a l’escena de la font i amb els duos amb Rangoni i Marina, una veritable llàstima.

Bé el tenor ucraïnès Maxim Paster com a príncep Shuisky i molt bé el tenor d’origen finés Miles Mykkannen com a Idiota, mostrant una veu que de ben segur no es quedarà en rols secundaris. M’ha agradat molt que no cantés el rol amb aquella veu de caricatura  amb el que l’atorguen la majoria de tenors que fan aquest rol. Notòries l’hostalera de Tichina Vaughn i la Dida d’Eve Gigliotti , mentre que la Xenia d’Erika Baikoff i sobretot el Fiodor de Megan Marino m’han semblat menys notòries tot i la seva correcció.  

Correctes sense més, potser perquè les veus no semblaven ser gaire distingides, tant l’oficial de  policia de Kevin Burdette, potser perquè hom espera que s’imposi fent atemorir tant al poble com a Varlam i Grigori, com la resta de rols més anecdòtics a càrrec de Aleksey Bodganov (Shchelkalov) i Mark Schowalter (boiard) com dels  habituals Richard Bernstein (Nikitich),  Bradley Garvin (Mitiukha) i Brenton Ryan (Missail). La producció de Stephen Wadsworth no ha guanyat amb els anys, ja no em va agradar al 2010 i ara m’ha tornat a semblar molt poc rellevant, quelcom que malbarata una òpera amb tantes possibilitats. El conjunt no és sensacional ni suposo que les representacions passaran a la història però si és una bona representació, sobretot perquè Pape en continua fent una creació i el conjunt que l’acompanya és sòlid i eficient. Aquí el què preval per sobre de tot, és que el MET ha tornat a engegar els motors i això ja ens porta a una desitjada normalitat, esperem que sigui així. Per recuperar el post del 2010: https://infernemland.blog/2010/10/24/la-temporada-del-met-al-cinema-boris-godunov/


BORIS GODUNOV
Modest Mussorgsky

Boris Godunov...........René Pape
Prince Shuisky..........Maxim Paster
Pimen...................Ain Anger
Grigory.................David Butt Philip
Varlaam.................Ryan Speedo Green
Simpleton*..............Miles Mykkanen
Nikitich................Richard Bernstein
Mitiukha................Bradley Garvin
Shchelkalov.............Aleksey Bogdanov
Innkeeper...............Tichina Vaughn
Missail................ Brenton Ryan
Officer.................Kevin Burdette
Xenia...................Erika Baikoff
Feodor..................Megan Marino
Nurse...................Eve Gigliotti
Boyar in Attendance.....Mark Schowalter

Conductor...............Sebastian Weigle

Production..............Stephen Wadsworth
Set Designer............Ferdinand Wögerbauer
Costume Designer........Moidele Bickel
Lighting Designer.......Duane Schuler
Choreographer...........Apostolia Tsolak

9 comments

  1. Katia

    Recordo un Boris Godunov al Liceu quan jo començava el meu passeig per la lírica Diria que Boris era Vickers i sé que em va agradar malgrat que és llarguíssima.Llegint el teu post em pregunto si a casa nostra han tornat a programar-la,no ho recordo.En tot cas fas que tingui ganes de veure’la de nou.
    Gràcies

    M'agrada

    • Benvolguda Katia, Boris mai podia ser Vickers perquè el rol és per un baix o un baix baríton, fins i tot un baríton ja que en l’edició original aquesta era la corda destinada al protagonista. Vickers era un gran tenor que en tot cas hagués pogut cantar el rol de Dimitri.
      Els darrers Boris del Liceu han estat Salminen en dues ocasions i Ghiaurov, aquest crec que el va cantar per darrera vegada a Barcelona.

      M'agrada

  2. Leonor

    Lo que cité por entonces, salvo que la retransmisión corrió peligro y de vez en cuando se paraba la imagen:
    Weigle, Pape y Pimen me gustaron, en este orden. El coro, gritón en algún momento.
    Y añorando el acto en Polonia. En fin…
    Saludos y salud, infernems.

    M'agrada

  3. JordiP

    Com la Katia, jo tinc gran record de quan començava a anar al Liceu i em va tocar aquell Boris amb Salminen i una cadira gegantina. Potser si la veies ara hi faria una critica diferent, pero se que em va atrapar i en vaig gaudir molt i que el public va estar estona llarga, llarga dempeus aplaudint.
    D’alli em vaig fer amb unes versions amb cd on hi ha l’original i la revisada. Ara fa molt temps que no l’escolto. Gracies a aquest post tornarem a visitar l’obra i, si es possible, aquesta versio del met.

    Gracies Joaquim

    M'agrada

  4. Retroenllaç: Enlaces de noviembre de 2021 | Beckmesser

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: