No fa gaire ha aparegut en el més aviat adormit panorama discogràfic i amb molt de retard respecte a la data de gravació, l’àlbum de l’òpera d’Albert Guinovart i Jordi Faura, Alba Eterna, enregistrament efectuat entre el 10 i el 13 de novembre de 2016 a l’Auditori Josep Carreras de Vila-Seca i que ha estat editat per la casa SONY, discografia que darrerament pública els treballs del genial compositor barceloní.

Alba Eterna ja va ser motiu d’un apunt a IFL quan es va interpretar al Palau de la Música pocs dies abans de la gravació que ens ocupa i que si voleu tornar a llegir, només heu de prémer aquest enllaç ALBA ETERNA.

Rellegit i escoltada la gravació poc puc afegir al que vaig dir de l’obra i la seva inspirada orquestració i vena melòdica, marca de la casa, ni pel que fa a la interpretació, ja que es tracta del mateix quartet vocal que la va interpretar al Palau, amb la mateixa orquestra (ara amb el nom més ampul·lós i bastant incomprensible tractant-se d’una orquestra catalana que bé podria portar el nom d’algun compositor i músic eminent de casa, de Franz Schubert Filharmonia i aleshores amb el més adient i discret d’Orquestra Camera Musicae) i director, Tomàs Grau.

Ara es tracta d’una gravació d’estudi i, per tant, s’han pogut corregir certes coses que en una interpretació en directe òbviament no es permeten i millorar en part, amb la presa de so de l’excel·lent Santi Barguñó aquell aspecte més conflictiu del concert del Palau que fa referència a la comprensió del text sobretot quan cantava Marta Mathéu a qui en el Palau no vaig entendre ni un borrall de què deia i en el disc s’ha millorat força aquest aspecte fonamental.

Excel·lents interpretacions del quartet vocal: Marta Mathéu, Anna Alàs, Marc Sala i Josep-Ramon Olivé, amb especial menció pel tenor, baríton i mezzo, ja sigui per la fermesa del registre, claredat i nitidesa del so gens crispat. És una partitura fàcil d’escoltar i d’exigència pels cantants.

Un goig poder tornar a escoltar aquesta obra que no arriba a les dues hores de durada i que bé mereix més oportunitats de pujar a l’escenari d’ençà de l’estrena al Teatre Fortuny de Reus el 2009 i del que només lamento que en el doble CD no s’hi hagi inclós el llibret de Jordi Faura, 

Us deixo l’enllaç de Spotify