EL QÜESTIONARI IFL D’EVA CALERO

Avui, una vegada la Kàtia va trencar l’hegemonia masculina dels primers qüestionaris IFL, tenim la visita d’Eva Calero que aporta nous estímuls i reafirma com ja es va comentar la setmana passada que Giulio Cesare sembla que guanyarà per golejada en l’apartat d’òpera barroca predilecte dels IFL’s.

Us deixo amb les seves predileccions Continua llegint

LADY MACBETH DE MZENSK A LIÓ: (Stundyte-Daszak-Ognovenko;Tcherniakov-Ono)

El director titular de l’OBC i des del 2008 director musical de l’Òpera de Lió, el japonés Kazushi Ono, és un dels principals artífexs de l’èxit d’aquesta Lady Macbeth de Mzensk que s’acaba de presentar a la capital de l’Alvèrnia Roine-Alps, amb una impactant, violenta, colpidora, polèmica i al cap i a la fi sensacional posada en escena de l’agitador Dmitri Tcherniakov.

Atenció perquè la proposta imprescindible que avui us comento compta amb un èquip vocal que no desmereix gens l’excel·lència de l’òpera i la proposta, sobretot perquè ens permet conèixer a la soprano lituana de nom complicadíssim de recordar Ausrine Stundyte, però que no serà fàcil oblidar després d’haver-la vist cantar i actuar en aquesta Katerina Ismaïlova absolutament referencial per la seva contundent presència i personalitat, tant vocal com escènica. El rol és extenuant però Stundyte no tan sols resisteix sinó que ho dóna tot com si li anés la vida en la seva intensa i versemblant interpretació, capaç d’estremir per la crueltat o emocionar per la  dolorosa tendresa  que experimenta al final de l’evolució  dramàtica extenuant exigida per Xostakóvitx i per Tcherniakov, director capaç d’extreure dels cantants aspectes i capacitats que de ben segur ni ells mateixos creien tenir. Continua llegint

LULU A MUNICH: Petrenko-Tcherniakov (vídeo)

Avui us porto Lulu, l’òpera inacabada de Berg en la versió en tres actes, el tercer escrit per Friedrich Cerha, segons la nova producció muniquesa, dirigida per Kirill Petrenko i Dmitri Tcherniakov, signant un treball orquestralment grandiós i vocalment molt homogeni, amb una protagonista, Marlis Petersen que sembla que s’està especialitzant en aquest rol tan exigent i extrem.

Tcherniakov signa per la seva part una producció esplèndida, austera, molt visual, i com sempre en ell, amb un intens treball teatral i una caracterització minuciosa dels personatges. Continua llegint

FESTTAGE BERLÍN 2015: PARSIFAL (Koch, Pape, Schager, Kampe, Tómasson;Tcherniakov, Barenboim) vídeo

Parsifal Tcherniakov Schager-Pape-Kampe

El dia 30 de març vaig publicar l’àudio de la primera representació de l’òpera Parsifal del Festtage de Berlín 2015 i avui publico el vídeo de la darrera representació d’aquesta nova i discutida producció del director rus Dmitri Tcherniakov que va tenir lloc el 18 d’abril. Com bé sabeu aquesta producció va ser comentada per la Marga, en la magnífica crònica artística que ens va fer del primer viatge que va fer IFL Tours.

Amb els lògics matisos que comporta una representació diferent, encara que es tracti de la mateixa producció i cantants, estic bàsicament d’acord amb el que es va comentar en el seu moment. Continua llegint

LA CRÒNICA DEL FESTTAGE 2015: BARENBOIM DIRIGEIX PARSIFAL, LA WEST-EASTERN DIVAN ORCHESTRA i TANNHÄUSER

Parsifal, producció de Dmitri Tcherniakov Fotografia Ruth Walz

Parsifal, producció de Dmitri Tcherniakov Fotografia Ruth Walz

Em plau molt publicar la crònica artística de les dues òperes i el concert que varen tenir lloc entre el divendres i el diumenge passat en el marc del Festtage 2015 que es celebra cada any a Berlín, i que com tots sabeu va ser el destí escollit en el primer viatge proposat per IFL, viatge que espero tingui una fructífera continuïtat i per això la Núria i jo ja estem treballant en noves i interessants propostes que us anirem presentant a partir d’ara.

Per raons personals que ara no venen al cas, jo no els vaig poder acompanyar com estava previst i com m’hagués agradat, i he d’agrair públicament a la Marga que acceptés la proposició que vaig fer-li per substituir-me. Substitució que lògicament incloïa l’apunt corresponent, que estic segur que tots els infernemlandaires estaven esperant.

Muchas gracias Marga!

Abans de llegir-lo m’imaginava que m’havia perdut un gran viatge, després de llegir l’excel·lent crònica, ho constato amb satisfacció.

PARSIFAL – STAATSOPER IM SCHILLER THEATER (3 ABRIL 2015) Continua llegint

RECICLANT: L’enfant et les sortileges, L’heure espagnole, Il Trovatore, Médée i La Juive)

Avui toca reciclar i el reciclatge és potent, ja sigui per els títols demanats, com per les versions esollides, ja que si parlem de directors d’escena hi trobem l’amable Laurent Pelly en el doble programa del Festival de Glyndebourne de l’any 2012 amb les genials L’enfant et les sortileges i L’heure espagnole, però després la cosa s’embolica amb el provocador Il Trovatore a La Monnaie de Brussel·les segons la radical, inútil i agressiva proposta de Dmitri Tcherniakov  i amb la Médée de Cherubini al mateix teatre, ara segons la versió de Krzysztof Warlikowski. Finalment també tenim un àudio de La Juive a Àmsterdam amb Àngeles Blancas com a Rachel.

Crec que només em queda un encàrrec pendent fet ahir mateix i que reciclaré en el proper mes de febrer (Die Meistersinger von Nürnber en la producció per el Festival de Salzburg 2013 de Herheim), ja que Il Trovatore de la Scala, l’amic Werner ja ha deixat un enllaç que ens el permet baixar. Si m’ha quedat alguna sol·licitud pendent, que és possible, prego m’envieu un e-mail a ximowb@gmail.com. En cap cas seran ateses sol·licituds fetes en comentaris.

Aquí ho teniu: Continua llegint

RECICLANT: Boris (Abbado)-Kitej (Albrecht)- Tsarskaya nevesta (Barenboim)

reciclant

Avui aprofitant una certa manca de motivació, us proposo en aquesta tasca de recuperació que us vaig prometre, una mica a la carta, un reciclatge molt eslau. Són tres vídeos d’òperes bellíssimes i de tres produccions fenomenals, no exemptes de polèmica, però sense cap mena de dubte carregades d’interès musical, vocal i teatral.

Començo per la producció més antiga que va ser motiu  d’un apunt a IFL en l’homenatge que vaig voler dedicar a la trista desaparició del mestre Claudio Abbado. Es tracta de la cabdal producció de l’òpera Boris Godunov que va tenir lloc al Festival de Salzburg de 1998, sota la direcció escènica de Herbert Wernicke. Continua llegint

LICEU: LA LLEGENDA DE LA CIUTAT INVISIBLE DE KITEJ

Programa Kitej

Amb 35 minuts de retard per la protesta de part dels treballadors del Liceu, motivada per les rebaixes de sou i segons deien per l’incompliment del conveni, i després de fer un minut de silenci en memòria de Lluís Andreu, traspassat fa pocs dies i a qui el teatre ha dedicat les cinc representacions de l’esperada  “La llegenda de la ciutat invisible de Kitej” , es va iniciar la representació en una tarda que sense exagerar ja podem titllar de memorable.

El Liceu no presentava l’aspecte que l’esdeveniment mereixia,  una bona entrada i prou, insuficient, absolutament insuficient ja que la categoria de l’òpera i la producció que es presentava amb coproducció amb la De Nederlandse Opera d’Amsterdam i el Teatro alla Scala és extraordinària i com que tot sembla indicar que trigarem a tornar a veure un muntatge d’aquest nivell, els que van cometre la gran errada de deixar passar l’oportunitat d’assistir a l’estrena d’aquesta nova producció ara els hi queden quatre úniques oportunitats més. Si el Liceu fos un teatre “normal” reposaria aquesta producció en les properes temporades, per això també deu servir co-produir, però tal i com estan les coses aprofiteu les ocasions que queden, si no voleu gaudir-ho a la Scala o comprant el vídeo, ambdues opcions vàlides però absurdes si ens ho fan, i tan bé, a casa nostra. Continua llegint

EL VÍDEO D’EL PRÍNCEP IGOR

El príncep Igor, acte 2: Ildar Abdrazakov i Oksana Dyka. Producció de Dmitri Tcherniakov, Fotografia Cory Weaver/Metropolitan Opera

El príncep Igor, acte 2: Ildar Abdrazakov i Oksana Dyka. Producció de Dmitri Tcherniakov, Fotografia Cory Weaver/Metropolitan Opera

Ni una setmana hem trigat a tenir-lo i per tant no insistiré en el que ja vaig dir diumenge passat al respecte de la magnífica representació del dissabte 1 de març.

Espero que a tots els que us va agradar com en a mi us faci feliços, i sobretot als que no van poder assistir-hi i gaudir-la, que encara us en faci més.

El que us vaig dir:

Els arxius estan separats per actes Continua llegint

EL MET AL CINEMA: EL PRÍNCEP IGOR

El príncep Igor és una de les òperes que adoro i que encara no he pogut veure mai en un teatre. Tal i com van les coses al Liceu  i en a mi, no crec que tingui gaires oportunitats de veure-la representada, però jo com a mínim no la deixo mai de banda i de tant en tant escolleixo una de les versions discogràfiques que tinc (Melik-Pashaev, Chakarov, Ermler, Haitink, Gergiev…) per anar-la escoltant o veient (la de Haitink és una producció videogràfica de la ROH dels anys 90, esplèndida) i així, de manera casolana em permeto el goig de gaudir-la. Potser per aquesta estima particular, aquesta representació és de tota la programació de la temporada d’enguany del MET, la que em feia més il·lusió.

El teatre novaiorquès va apostar per “trencar” motllos i encarregar la producció al sempre polèmic Dmitri Tcherniakov, el director de teatre rus que acostuma a posar molt nerviós al públic més tradicional i per tant aquell que sempre associem al MET, si bé a l’hora de la veritat i per aquest muntatge no ha transgredit res i sembla o que hagi tingut por de perdre un client important, com és el MET, en el supòsit que s’hagués produït un escàndol, o que hagi acceptat les suggeriment que li deuria fer Mr Gelb per no declarar la guerra oberta al públic que manté el teatre, i d’aquesta manera intentar acontentar als més tradicionals i als que ja deuen estar tips de tradicions encartonades. Però de la producció, i com és tradició a la casa, en parlaré al final. Continua llegint

LA PROVA DEL “DELICTE”: EL VÍDEO DE LA TRAVIATA A LA SCALA

Diana Damrau (Vileta Valéry) a La Traviata del Teatro alla Scala, produció de Dmitri Tchernuakov

Diana Damrau (Vileta Valéry) a La Traviata del Teatro alla Scala, acte 1er producció de Dmitri Tcherniakov

Avui, després de la intensitat provocada per l’apunt dedicat a la Prima de la Scala (vist 889 vegades dels quasi 3000 apunts vists ahir), i els comentaris que ja sabeu que m’agraden tant, us deixaré els arxius de l’emissió televisiva d’ARTE, en tres blocs, distribuïts per cadascun dels actes.

Aquí teniu el vídeo de La Traviata que us permetrà tornar a reviure, si voleu, tot el que aquesta representació ha provocat, que no és poc.

Potser una segona, tercera o quarta revisió posarà les coses al seu lloc? Continua llegint

LA PRIMA DE LA SCALA 2013: LA TRAVIATA

Cartellone Traviata 2013

Costa assimilar les impressions viscudes ahir al cinema abans, durant i al finalitzar la transmissió de la inauguració de la temporada del Teatro alla Scala, avui encara la inauguració més esperada de totes les temporades operístiques del món.

Que l’òpera escollida fos La Traviata com a cloenda de la celebració del 200 aniversari del naixement de Giuseppe Verdi era una elecció valenta, arriscada i necessària. Necessària per intentar normalitzar allò que el mestre Muti va iniciar a l’any 1990 amb la segona reposició del títol després de Callas (per la Traviata a la Scala es parla d’abans o després de Callas, com si fos abans o després de Crist). Doncs bé, després de Callas només hi ha hagut Freni, Fabbrizini i ara Damrau, i això des de 1955 és quasi insultant i ja toca normalitzar.

Ara bé, si la Scala volia normalitzar el títol després de la producció tradicional de Liliana Cavani que garantia tranquil·litat a nivell escènic, amb  aquesta proposta l’elecció no podia ser més desafortunada, ja que va arriscar massa contractant al rus Dmitri Tcherniakov que més aviat garanteix el que ha acabat succeint, tot el contrari. Continua llegint

LA NÚVIA DEL TSAR (Tsarskaya nevesta) de RIMSKI-KÓRSAKOV A BERLÍN (Barenboim-Tcherniakov) – vídeo-

Die Zarenbraut

Nikolai Rimski-Kórsakov amb 15 òperes en el seu catàleg musical és juntament amb el de Txaikovski (11 òperes) el gran operista rus, però ni la seva producció és tan coneguda, ni molt menys estimada com ho són bàsicament les dues òperes més representades de Txaikovski (Eugen Onegin i La dama de piques, un fet lamentable i injust, ja que les òperes de Rimski són esplèndides, com sortosament podrem comprovar aquesta temporada al Liceu amb l’esperadíssima producció de “La llegenda de la ciutat invisible de Kitege”, deguda també en la part escènica, al polèmic director Dmitri Tcherniakov, com aquesta Tsarskaya nevesta (La núvia del tsar) que avui us proposo procedent de la temporada berlinesa, un dels esdeveniments musicals d’aquesta tardor.

ANTECEDENTS: Continua llegint

EL VÍDEO DE LA CIUTAT INVISIBLE DE KITEJ (Tcherniakov-Albrecht;Amsterdam 2012)

Svetlana Ignatovich (Fevroniya) a La ciutat invisible de Kitege, producció de Dmitri Tcherniakov. Amsterdam 2012

Svetlana Ignatovich (Fevroniya) a La ciutat invisible de Kitej, producció de Dmitri Tcherniakov. Amsterdam 2012

Potser l’òpera que em fa més il·lusió de la propera temporada 2013/2014 del Gran teatre del Liceu és La ciutat invisible de Kitej, en rus Skazaniye o nevidimom grade Kitezhe i deve Fevronii, ja que l’òpera porta per títol La llegenda de la ciutat invisible de Kitej i de la verge Fevronia.

La música és de Nikolai Rimski-Kórsakov i el llibret de Vladimir Bielski, es va estrenar al  Teatre Mariinski de Sant Petersburg el 20 de febrer de 1907. El primer teatre que va veure representada aquesta òpera fora de Rússia va ser el Gran Teatre del Liceu, on es va estrenar el 2 de gener de 1926, esdevenint durant els 10 anys següents a l’estrena barcelonina un títol indiscutible de les temporades liceistes. La darrera vegada que es va representar al teatre de les Rambles va ser el 25 de gener de 1970. En total s’han fet a Barcelona 48 representacions abans de les 5 previstes per la propera temporada.

Temps tindré per preparar-la com cal, però ara que m’ha arribat el vídeo de la producció que veurem al Liceu i aprofitant que amb un únic enllaç la podrem gaudir amb una qualitat acceptable, malgrat algun petit problema, m’ha semblat que a més d’un any vista (està prevista del 13 al 30 d’abril del 2014) pot servir per engrescar-nos a tots plegats. Continua llegint

IL TROVATORE SEGONS DMITRI TCHERNIAKOV A LA MONNAIE (vídeo)

Scott Hendricks (Il Conte di Luna) i Marina Poplavskaya (Leonora) a Il Trovatore, producció de Dmitri Tcherniakov a La Monnaie de Brussel·les 2012 Foto © Bernd Uhlig

Valentia i risc no se li podrà mai negar al Sr. Peter de Caluwe, director General del Le Théâtre Royal de la Monnaie , ja que encarregar la direcció de Il Trovatore a Marc Minkowski, primera direcció verdiana del director francès i al polèmic director rus Dmitri Tcherniakov la part escènica, és tota una bomba.

Tampoc se’m podrà discutir que sent Il Trovatore una òpera on sempre s’ha dit que es necessiten els cinc millors cantants del moment per interpretar-la, anar a buscar a Scott Hendricks (Il Conte di Luna), Misha Didyk (Manrico), Sylvie Brunet (Azucena), Marina Poplavskaya (Leonora) i Giovanni Furlanetto (Ferrando), no sembla pas la millor elecció.

El cas és que tot i que jo pensava que en acabar la representació, i després d’empesar-me tot el que m’he hagut d’empesar, el públic belga protestaria enèrgicament, i no, de cap manera, no he sabut desxifrar si un o dos crits aïllats en sortir a saludar Tcherniakov, es podien interpretar com a protestes o ans al contrari, si es tractaven de mostres d’aprovació. No és que durant la representació es matin a aplaudir, no, de cap manera, estan freds i en prou feines aplaudeixen en acabar les àries més conegudes, però en canvi al final i potser perquè ja s’ha acabat, aplaudeixen bastant.

Aquest espectacle a altres teatres, pot ser un motiu de desordres públics importants. Continua llegint

EL VÍDEO DE RUSLAN I LUDMILA AL BOLXOI

Ruslan i Ludmila, producció de Dmitri Tcherniakov al Bolxoi de Moscou

I els ciments del venerable i històric Teatre Bolxoi de Moscou es van remoure quan el passat 2 de novembre es va estrenar la nova producció de l’òpera de Mihail Glinka, Ruslan i Ludmila, amb la direcció musical de Vladimir Jurowski  i l’escènica, i aquí ve el motiu del terratrèmol, de Dmitri Tcherniakov.

Ruslan i Ludmila l’òpera del pare de l’òpera russa Mihail Glinka, és o era, quelcom intocable per la tradició operística eslava. Tots coneixem i hem vist com eren fins fa molt poc els muntatges provinents dels grans teatres russos, amb el Mariinski de Sant Peterburg al capdavant d’ençà la direcció de Gergiev i el gran Bolxoi, ara renovat i pel que sembla, no tan sols arquitectònicament, i és per això que aquest nou muntatge que ha inaugurat la temporada operística del teatre reconstruït després d’una llarga i costossisima reforma, degut a un dels directors més interessants, controvertits, polèmics i contractat dels nostres dies, Dmitri Tcherniakov, ho ha capgirat tot.

Aquesta òpera fantàstica en cinc actes, basada en un poema de Puskin, en mans de Tcherniakov ha esdevingut com era d’esperar, un revulsiu a tanta tradició imposada i malgrat que a mi m’ha costat bastant seguir l’argument original, ja de per si bastant farragós, és de visió més que recomanable. La inventiva del director rus ha superat tot allò que podia ser imaginable i ens proposa una relectura en clau contemporània, de la societat russa i és clar, malgrat que no són tan diferents de nosaltres, estic segur que moltes de les picades d’ullet que els fa a ells, nosaltres no les acabem de caçar. Continua llegint

EL VÍDEO DE LA REOBERTURA DEL BOLXOI DE MOSCOU

Façana principal del Teatre Bolxoi de Moscou el 28 d'octubre de 2011, dia de la reobertura

El mític Teatre Bolxoi de Moscou va reobrir les seves portes el passat 28 d’octubre després d’unes polèmiques i costoses obres de reconstrucció i adequació dels espais escènics a les necessitats modernes, amb un cost que supera els 500 milions d’euros i la recuperació dels signes imperialistes originals, que substituiran als soviètics que encara ornamentaven l’impressionant edifici, tot i així el despatx que Stalin es va fer construir al costat de la llotja imperial, s’ha conservat.

Fins el dia 2 de novembre no s’oferirà la primera òpera “Russlan i Ludmilla” de Mikhaïl Glinka, tot un símbol d’un dels pares de l’òpera russa, però el passat 28 es va oferir una gala que va ser retransmesa pel canal ARTE i que avui us porto a IFL.

Jo creia que es tractaria d’una gala més, una successió de números musicals d’òpera i ballet i amb tota la coloraina rància que caracteritza la tradició russa, però estava molt equivocat i el que us presento avui, és un espectacle d’una categoria, elegància i altíssim nivell artístic que difícilment oblidareu i que estic molt segur que no us deixarà indiferents. Continua llegint

DIALOGUES DES CARMÉLITES A MUNIC

Dialogues des carmélites segons Dmitri Tcherniakov a la Bayerischen Staatsoper 28 de març de 2010

No penseu que a In Fernem Land passa el mateix que passava a aquest país fa uns anys, que durant aquesta setmana tot es revestia de religiositat talibanesca i no es podia veure o escoltar altre cosa que vides de sants o màrtirs i música mal anomenada clàssica, però ves per on l’actualitat mana i si el dia 28 s’estrenava a l’Òpera Estatal de Baviera, amb seu a Munic, una nova producció de Dialogues des carmélites, la genial òpera de Francis Poulenc i la retransmetien per BR Klassic, el més normal és que el blog se’n faci ressò.

Dialogues des Carmélites és una òpera en tres actes i dotze quadres amb música i lletres de Francis Poulenc, inspirat en el drama del mateix mon de George Bernanos, que es va estrenar al Teatro alla Scala de Milà el 26 de gener de 1957.

L’editor Ricordi va proposar a Poulenc que composés la música per a un ballet que s’havia de inspirar en la figura de Santa Margarita de Cartona, però al músic el seduïa més la idea de composar una òpera, aleshores Ricordi va pensar que l’argument ideal seria l’obra de teatre Diàlegs de Carmelites de George Bernanos,que estava triomfant per mig Europa.

L’obra de Bernanos, originalment un guió per una pel·lícula que no es va poder filmar fins l’any 1960 amb Jean Moreau de protagonista (Blanche De la Force), quan Bernanos ja havia mort de càncer, està basada en una novel·la escrita per Gertrud von Le Fort (volguda semblança entre Le Fort i la Force) a l’any 1931, Die Letze am Schafott (L’última al patíbul). Davant la impossibilitat de portar endavant el film, Albert Béguin utilitzà el guió i estructurà Les Dialogues des Carmélites en cinc escenes pel teatre.

Poulenc comença a treballar en l’òpera l’any 1953 i no acabarà el seu treball fins tres anys més tard, el juny de 1956. A la meitat del procés creatiu, el music va patir una crisi nerviosa que l’obligà a aturar-se quan casi havia finalitzat el segon acte. L’agost de 1955 Poulenc té enllestida la partitura, però no acabaria l’orquestració fin el juny de 1956.

L’òpera es va estrenar a la Scala en una traducció italiana deguda a Testi amb Virginia Zeani com a Blanche i l’estrena de la versió original francesa va tenir lloc el 21 de juny de 1957 al Palais Garnier de Paris, seu de L’Opéra amb Denise Duval com a Blanche de la Force. Continua llegint