A deu dies de la primera representació de les sis previstes al Liceu a la temporada 2025/2026 de la Manon Lescaut de Puccini, òpera que crec que no cal preparar gaire i el millor que es pot dir és que cal deixar-se endur per Puccini i la seva contundent fascinació melòdica i teatral, us proposo escoltar a la parella protagonista, que han sovintejat plegats, moltes produccions de les quals sortosament en tenim constància.
D’Asmik Grigorian no calen gaires presentacions d’ençà que ens va fascinar en aquell Demon de Rubinstein a la temporada 2017/2018 i sobretot enlluernar a la Rusalka de la temporada passada. És juntament amb Lise Davidsen, la personalitat vocal més extraordinària del moment, sobretot perquè té una intel·ligència fora del que és habitual en el món de l’òpera i és capaç d’assolir rols, en principi molt poc apropiats per a les seves característiques vocals, com poden ser la Lady verdiana o la Turandot pucciniana, sense forçar la veu i que aquesta mai canvií de color ni ofereixi sons forçats, no naturals o engolats per fer creure el que no és. I aquesta gosadia inaudita fins ara sembla que no li passa factura, precisament perquè el talent, la versatilitat estilística i la tècnica que posseeix fa que mai forci l’instrument com fan moltes líriques quan assoleixen rols més dramàtics. Per tant, ja no m’estranya res del que digui que vol cantar, perquè ella m’ha demostrat que les meves prediccions al respecte del seu més que probable fracàs en fer front a rols poc adients a la seva veu, han estat, el meu fracàs. No és només la veu, és el seu instint artístic i la seva força teatral per assolir els rols i fer-los convincents. La interpretació sempre és fonamental, però la interiorització, integració i actuació que la Grigorian fa dels rols que interpreta, és definitiva. Tot sembla fàcil o tot ho fa tan natural, que ho sembla. Hi ha un treball extraordinari i en aquest sentit, ella és més enllà del fenomen vocal de Davidsen, la soprano més completa i extraordinària de l’actualitat. Ara ens canta un rol puccinià d’aquells que necessita una veu amb cos, que moltes líriques han assolit amb extraordinaris resultats, però que sense un registre central consistent, capaç de donar entitat al personatge i traspassar les sempre exigents orquestracions puccianes, és difícil convèncer. La intensitat, l’adequació vocal al repertori, als personatges i a cada escena és sorprenent.
Escoltem-la com va cantar Manon Lescaut l’any 2022 i sense solució de continuïtat “In queelle trine morbide”, “l’hora o Tirsi, è vaga e bella” i “Sola, perduta, abbandonata”
Joshua Guerrero no es comparable. És un tenor líric nord-americà, nascut a Las Vegas el 19 de març (el seu aniversari, per tant, aquest any el celebrarà a Barcelona) de l’any 1983. Debuta al Liceu, després d’haver cantat ja a La Maestranza de Sevilla cantant Nemorino (2016), dos anys més tard ho va fer a Glyndebourne cantant Pinkerton, rol que també ha cantat a la ROH Covent Garden l’any 2024 amb Grigorian, any que també va coincidir amb ella a Viena cantant el Don Carlo. Amb la soprano lituana va cantar Il Tabarro l’any 2022 a l’aclamada producció d’Il Trittico de Puccini que es va repetir a la ONP l’any 2025. Ells dos van estrenar la producció de Manon Lescaut dirigida per Àlex Ollé que veurem al Liceu a l’òpera de Frankfurt l’any 2019. El repertori inicial de tenor purament líric i belcantista (Nemorino, Edgardo, Rodolfo, el Comte d’Almaviva a The Ghosts of Versailles) ha anat canviant a rols del repertori verdià i més spinto.
Escoltem com va canta el Des Grieux l’any 2023, sense solució de continuitat: “Tra voi, belle, brune e bionde”, “Donna non vidi mai”, “Ah non v’avvicinate…Guardate, pazzo non so” i “Manon, senti, amor mio”.
Aprofitant aquestes coincidències en diversos repartiments i cantant Puccini us proposo l’intens duo d’Il Tabarro a Salzburg l’any 2022.
També, com ja he esmentat, van cantar plegats Madama Butterfly i per tant, podem escoltar el magnífic, inspirat i magnétic duo que clou el primer acte.
Per acabar, escoltarem a Grigorian i Guerrero cantant el duo del segon acte de Don Carlo de Verdi “Io vengo a domandar grazia alla mia regina”. Certament, he pensat en si era procedent escoltar aquest duo de Giuseppe Verdi, que poc té a veure amb Puccini, però l’apunt us volia donar a conèixer als protagonistes de la Manon Lescaut i penso que ajuda a fer-nos una idea, sobretot pel que fa al tenor, menys conegut pel públic liceista, alhora que ens permet escoltar un duo d’una de les meves òperes predilectes de Verdi, que potser ja fa massa que no podem veure en la versió original francesa.
Espero que l’apunt us interessi, perquè les representacions de Manon Lescaut al Liceu, prometen emocions fortes i convé anar preparats.
Més preparació a:
https://www.liceubarcelona.cat/ca/manon-lescaut
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Si es confirma la fanciulla de l’any vinent, em quedaran encara per veure Le Villi, Edgard i La Rondine. Per a mi aquesta no deixa de ser una altra Manon que només si l’acaba cantant la Grigorian entenc que es torni a programar enguany.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Joaquim , per aquest treball de recerca tan ben fet que ens permet conèixer les veus i els antecedents dels cantants de la propera Manon Lescaut al Liceu.
Esperem que la producció i la direcció artística no tinguin una altra vegada massa protagonisme i que al menys no destorbin la música i les veus.
Reconec que és ben trist que darrerament massa produccions ” pretesament creatives i innovadores” facin més nosa que servei.
Gràcies de nou
Joaquim M.
M'agradaM'agrada
La producció provocarà una gran esbroncada de totes les tietes de l’Eixample, Nou Barris, Gràcia, Horta, Sant Andreu, Sant Gervasi i la Comarca. 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Perdona Joaquim però aquest comentari no el trobo massa rigorós. Pot ser graciós però no crec que aporti res. Una producció pot ser innovadora,provocadora, creativa però no destorbar la música ni els cantants.
Possiblement la darrera ” aportació” de Jaume Plensa va agradar a les que tu ridiculitzes com a ” tietes” i als que no som tietes ens va destorbar.
M'agradaM'agrada
És que no té res a veure allò d’en Plensa que era l’anti teatre i la proposta d’Àlex Ollé, d’una modernitat radical
M'agradaM'agrada
Gràcies però ja veig que no em dec saber explicar.
M’ és igual que sigui modernitat radical o anti- teatre el que volia dir és que la producció no ha de destorbar i,si pot ser, ha de potenciar les veus i la música.
Segons tu, la darrera Tosca era modernitat radical o anti- teatre? A mi l’ etiqueta m’ és igual: era pobre,trista,tendenciosa i absurda i no cal dir res dels afegits extemporanis entrats amb calçador Això és modernitat, anti- teatre?
En fi…Gràcies de nou per ajudar- nos a preparar la propera Manon Lescaut.
M'agradaLiked by 1 person
Allò era teatre, sense cap mena de dubte. L’anti teatre, per a mi, és no saber fer actuar als cantants, no dominar el moviment escènic, no crear tensió dramàtica ni explicar la trama i només potenciar l’estètica visual.
M'agradaM'agrada
a ver con la producción del “ inventor “ Ollé, lógico que produzca música de viento, no solo “ a las tietes” que tienen derecho a expresarse , sino tambien a los que utilizan el sentido común y no les gusta no las adaptaciones modernas sino más bien las adaptaciones no comprensibles.
por lo que anticipas de la Grigorian, estoy muy de acuerdo que es una soprano que por homogeneidad vocal , fraseo, interpretación , es de lo mejor y más variado en cuanto a repertorio que hoy día se puede escuchar ( unicamente de ella y mira que la he seguido bastante, no me ha convencido vocalmente su Lady Macbeth verdiana , ya que no considero a Asmik una dramática de agilidad ).
Dicho esto, he disfrutado un montón, con sus Salomé, Butterfly, Jenufa, Russalka y dada su versatilidad en muchos repertorios , Grigorian es de lo mejor que puede verse y escucharse actualmente ( me encantaría escucharle en algun rol wagneriano si lo llega a debutar, como la Sieglinde o como la Elizabeth )
el viernes 20, estaremos en esta M. Lescaut y segun como vaya, repetiremos
M'agradaLiked by 1 person
Ya la puedes disfrutar como Senta y se disfruta muchísimo.
Este mes de Enero vino al Liceu a ver la Isolde de Davidsen, ahí lo dejo.
M'agradaM'agrada
no hace falta que lo dejes. Queda claro que por vocalidad, puede pensar en la Isolde.
Por cierto y aunque nada tiene que ver con esta M.Lescaut y con Grigorian, si recomiendo como otra buena soprano lírica y en repertorio parecido a èsta, a su compatriota Mickneviciute , que creo no ha cantado aún en el Liceo ( próxima Salomé, abril, en Les Arts )
M'agradaM'agrada
Hablé de ella a raíz de la Walküre que inauguró la temporada de la Santa Cecilia de Roma donde cantó una Sieglinde espectacular.
A Les Arts no sé si bajaremos, pero ya tenemos entradas para la Frau de este verano en Aix donde ella está previsto que cante la emperatriz y Spyres el emperador. Esperemos que nada falle .
M'agradaM'agrada
a Les Arts , si tengo previsto ir a su Salomé, funcion de domingo finales de abril, Justo antes de una escapada berlinesa para la Frau Silenciosa que debe concertar Thielemann. ( con presencia vocal además, de nuestra Serena Sáenz )
Me apunto a esta Frau, de Aix , a ver si encontramos entrada y de paso, nos quedamos un par de vías haciendo turismo por la Provence.
M'agradaLiked by 1 person
La Frau silenciosa la vi dos veces, una en Viena y la otra en el Chatelet de Paris, cuando hacían ópera. Con la Aikin en Viena y la Dessay y Ofelia Sala en París. En ambos casos la misma producción pero con algunos cambios de reparto. Es una ópera menor, sin duda en comparación con las grandes del compositor, pero más que agradable. Una especie de Don Pasquale germanizado.
En Aix queda muy poco aforo por vender y entradas a precios astronómicos, pero será, espero, un gran acontecimentio.
M'agradaM'agrada
Gracias, Joaquim , por la presentación vocal de ambos personajes. Ignoro cómo será escénica y musicalmente, pero esta “Manon Lescaut” prometen vocalmente, por lo escuchado.
Un saludo, infernems!
Leonor
M'agradaLiked by 1 person
La escena causará revuelo, seguro, pero también estoy seguro que ella arrasará.
M'agradaM'agrada
Ella no necesita, a estas alturas, presentación. Él lleva ya mucho bagaje pero juega en otra liga, sin duda. La cosa promete en todos los sentidos.
M'agradaM'agrada
Bon dia Joaquim,
Com sempre molt interessant, moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
Gràcies, amic
M'agradaM'agrada
En el Verdi ell no m’ha agradat gaire, però en en Puccini sí, sobretot el Pinkerton.
Ella m’ha agrat en tot el que he escoltat aquí i en tot el que he pogut arreplegar, tret de Norma. En el belcanto no em convenç
M'agradaM'agrada
On més m’ agradat el tenor ha estat amb el Tabarro i Madam Butterfly, no m’ agrada alguns portamentos que fa quan canta Verdi i de fet es una veu que vol ser de l’ escola del Richard Tucker, sense arribar a la categoria d’ ell, però com que no sobren els tenors molt millor que els tenors italians de l’ actualitat, ella en canvi fantàstica amb tot el que fa, de fet El Manon és la primera òpera que es va preparar i va fer el debut quan no estava preparada per cantar el rol i ella mateixa ho manifesta a les entrevistes que fa.
M'agradaM'agrada
Gràcies pel comentari.
Sí, com a Pinkerton està francament bé. No em recorda a Tucker, però si l’agafa com a model, no està malament tot i que sempre és un risc cantar d’aquella manera sense límits i que tant ens agrada.
Esperem que en aquesta Manon Lescaut estigui a l’altura de la soprano, o si més no s’apropi, seria la bomba.
M'agradaM'agrada