IN FERNEM LAND

Dom Sébastien, roi de Portugal (Donizetti)


Dom SebástienOpera Rara acaba de treure una perla absoluta del catàleg Donizettià, Dom Sébastien, roi de Portugal. Òpera en cinc actes, libretto de Eugène Scribe. Estrenada el 13 de novembre de 1843 a l’Òpera de Paris.

Atenció als amants de la música de Gaetano Donizetti, gaudiran molt d’aquest enregistrament, ja sigui per que és la primera vegada que es publica en cara i ulls o per què el resultat artístic és absolutament positiu.

Com sempre Opera Rara ens ofereix un producte luxosíssim, amb un llibret que quasi esdevé llibrot, amb moltíssima informació i il·lustracions que és per si mateix un motiu per la compra.

Jo he trobat que l’òpera sona més a Meyerbeer que a Donizetti. És molt elaborada, amb conjunts i concertants molt impactants, que recorden Les Huguenots,Le Prophète o Robert le Diable i que serviran de inspiració pel Verdi parisenc. És curiós com els italians canvien el seu estil per agradar al París de l’època i sobretot per assemblar-se al rei del moment, Meyerbeer. Llarguíssim ballet, amb ritmes ballables, talment com feia Verdi (valsos, galops, etc.). Es va gravar a part dels concerts del Covent Garden i tot tallant la narració dramàtica de l’obra, s’agreix, encara que la música no sigui excepcional.

La gravació està feta en directa des de el Covent Garden, on es va representar en forma de concert i la presa de so és excel·lent.Mark Elder

La bona direcció d’orquestra va a càrrec de Mark Elder Sap mantenir la tensió i acompanyar alhora als cantants, creant climes interessants en els impressionants conjunts (el funeral). El cor excel·lent.

Els cantants compleixen més que dignament, però hi ha algun petit desencís.Vesselina Kasarova

Vesselina Kasarova està magnífica, per estil, intenció i musicalitat. Ja ho se que te una emissió engolada, però a mi no em molesta i en ella més aviat m’agrada. Ja va demostrar en la seva gravació de La Favorite per la RCA que el belcanto també és el seu terreny i ara, tot i que amb una òpera amb pocs referents comparatius. Llàstima de no  disposar (no s’ha comercialitzat mai), de la  gravació de la inauguració de la temporada del Comunale de Bologna del any 1998, amb la Ganassi i el Sabatini i que va assolir un èxit memorable, aquest enregistrament confirma aquesta evolució cap a terrenys més dramàtics.Giuseppe Filianoti

Giuseppe Filianoti cada cop em decep més (ai quina por el Otello Rossinià d’aquest estiu a Pesaro!!!). Te problemes tècnics per resoldre o te una espècie de síndrome nerviós tan comú en els tenors. El cert és que en la seva ària ens fa patir, encara que no arriba a gallejar com ho va fer en l’Elisir del Liceu, la gloriosa nit de la beata Georghiu. Desprès millora, però la sensació de pànic, no ens la treu ningú. És decebedor com desprès d’actuacions extraordinàries com el Moïse et Pharaon de la Scala amb el Muti, ens faci patir d’aquesta manera.

El Dom Sébastien, és una òpera per dos barítons, el Camoëns i el Simon KeenlysideAbayaldos. El primer havia de ser Renato Bruson, però el van substituir per Carmelo Corrado Caruso (web espectacular), que no m’acaba d’agradar, crec que no l’havia sentit mai, però te una veu desagradable amb un  vibrato molest. El segon és el gran Simon Keenlyside, que està magnífic, dramàtic i molt llençat. Posseeix una dicció francesa portentosa i la seva musicalitat característica. Tot un luxe.

Alaister MilesEl baix és Alastair Miles, que sense ser el millor baix del món, sempre queda bé. Musical, competent i també amb boníssima dicció.

La resta del extens repartiment be, però amb les diccions angleses i les seves “t” líquides que en francès queden tan poc idiomàtiques.

Una nova troballa del segell anglès, que cal malgrat el preu (millor anomenar-se Opera Cara, que Rara) és absolutament recomanable.  

4 comments

  1. Mei

    Doncs fa dies que tinc això per escoltar, encara que és una gravació del Carnegie Hall de l’any passat també amb la Kasarova… A veure si m’animo i me l’escolto…

    M'agrada

  2. mario

    De todos los tenores de la actualidad Giuseppe Filianoti es el único que ha lo grado commoverme profundamente en su Edgardo del Met. Voz bellísima, gran escuela, linea de canto, legato, y sobre todo, un alma.Noches difíciles tienen y han tenido todos los grandes: Domingo, Cossutta, Eva Marton, Glossop, etc.etc. etc.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: