IN FERNEM LAND

Maria Guleghina


foto Bofill

La temporada 2003-2004 el Gran Teatre del Liceu va programar un Macbeth de primeríssim nivell, però semblava molt difícil que es pogués superar la darrera versió d’aquesta obra, que en forma de concert es va fer l’any 2001, sent els seus executors, ni més ni menys que l’orquestra i el cor del Teatro alla Scala de Milà, sota la direcció del qui aleshores era el seu director, el descomunal Riccardo Muti.  Els protagonistes varen ser Leo Nucci, Maria Guleghina, Salvatore Licitra i Ildar Abrazakov. L’èxit d’aquest concert ha passat ja a la historia del teatre i no crec possible que torni a escoltar un Macbeth com aquell.

Tot i aixì el Macbeth de la temporada 2003-2004 va assolir un èxit sensacional, que no es podrà comparar mai amb el de Muti, però el DVD comercialitzat dona fe del nivell d’aquelles funcions. La Lady va ser la mateixa en ambdues ocasions, és a dir Maria Guleghina.

La extraordinària soprano ucrainiana domina totes les complexitats de la Lady Macbeth i en la versió escenificada va poder demostrar les seves capacitats com a actriu, cosa que en la versió Muti tan sols varem intuir, sobretot tenint en compte que el mestre napolità va situar als cantants sobre una tarima en un lateral del escenari i a segon pla.

La prestació musical i escènica va acabar convencent a la majoria dels components del Grup de Liceístes de 4at i 5è pis, fent-la  guanyadora d’aquella temporada.

Verdi: Macbeth – Nel di della vittoria…Vieni t’affretta (Maria Guleghina).

Propera entrega el 5 de juny: Falk Struckman, guanyador de la temporada 2002-2003.

2 comments

  1. Colbran

    Donya” Guleghina es una “debolezza” meva i jo la vaig trobar extraordinària en ambdues funcions de “Macbeth”, potser un xic superior amb el Muti per què Don Muti es molt Muti i allò va esser d’una electricitat immensa. Aquella versió de concert del “Macbeth” i el “Roberto Devereux” de la Caballé es lo més gran que he sentit i vist mai al Liceu des de 1954 fins ara. La tercera opció seria “La Boheme” de la Tebaldi i el Poggi del desembre de 1954. Aquella en que es va bisar tot i es varem llançar colomets i treure mocadors de comiat.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: