IN FERNEM LAND

SIEGFRIED a Bayreuth 2008: Ai!


Estic d’acord amb l’amic Barbebleue quan va dir en un comentari arran d’aquest Ring del 2008, que el director és el Ring i els cantants l’acompanyen. En aquesta edició i particularment en aquesta segona jornada s’evidencia que els això és així sobretot quan constatem un cop més que la precarietat de les veus escollides a Bayreuth per defensar a Siegfried i Brünnhilde vorejant el desastre , si és que no el toquen i es submergeixen en ell.

He escoltat aquest Siegfried fragmentat i desordenat, per bé que he acabat escoltant-lo tot. Això condiciona bastant alhora de veure la progressió del discurs i els cantants, però el dia ha estat molt intens i no m’ha pamés que fos d’altre manera.

Stephen Gould, fa un convincent primer acte, amb una forja esforçada i fins hi tot, si encerta en l’emissió correcta dels aguts, brillant. En el segon acte és manté en la dignitat, però en el tercer les forces li manquen i la veu no aguanta. Si això s’ha evidenciat cada any a Bayreuth i també en el Siegfried de Viena, acompanyant al enlluernador debut de la Stemme com a Brünnhilde i del que us vaig deixar constància sonora, avui s’ha tornat a repetir, fidel a si mateix, però avui no tenia una companya que li amagués les vergonyes, ans el contrari, ella, la definitivament perduda per la causa wagneriana, Linda Watson, està com ell o pitjor. El duo final d’avui és de les coses més tristes i penoses que es poden escoltar si de Wagner estem parlant, i que això passi a Bayreuth, és més penós i trist encara. Fa molt poc varem escoltar la versió de Simon Rattle a Aix, amb Heppner i la Dalaymann, ambdós a anys llum de lo escoltat avui. No fa gaire a Les Arts em queixava de la parella Zakhozhaev i Wilson, però en el tercer acte es mantenien més integres que aquest parell, però si haig de fer justícia (la meva és clar), Gould supera al rus, malgrat que no sigui capaç de mantenir-se digne fins el final.

Potser de les tres aparicions de Dohmen com a Wotan, és en aquesta jornada on m’agrada més. Senzillament impressionant en les seves decisives intervencions en cadascun dels actes. Veu ben col·locada i emesa, rotunda i sobretot amb presència i autoritat. Dohmen és Wotan i suposo que quan el deus veure, imposa sense cantar, que això ha de ser més mèrit del regista que no pas del cantant, però ajuda molt si després exhibeix la veu i el cant que li he escoltat avui.

Mime important el de Gerhard Siegel. Incisiu, fastigós, repugnant, traïdor, miserable i desgraciat. Escoltant-lo ens podem fer perfecte idea del personatge. M’ha agradat molt.

El primer àudio que us deixo és el del encontre del Vianant amb el nan. Escena que m’agrada especialment i on els dos cantants han estat excel·lents, però el millor és la capacitat de Thielemann per crear les diferents atmosferes, creant sempre una subtilesa orquestral amb un so opulent. És prodigiós. Què donaria jo per escoltar-ho en directe!

El segon acte pot resultar feixuc si tan sols l’escoltem i sobretot si els cantants no el fan auditivament distret. En el cas que ens ocupa i portants per l’enlluernadora direcció i la galàctica orquestra, escoltar aquest acte privant-nos del espectacle visual, és menys costos.

L’Alberich d’Andrew Shore està prou malèfic i convincent. El pardal, malgrat que Robin Johannsen és una veu massa lleugera, pel meu gust, ha estat acurada i afinada i el Fafner de Hans-Peter Köning mancat de la rotunditat de registre necessària pel drac. Malgrat aquests retrets ha estat un segon acte més que digne, que no feia presagiar un tercer a la mateixa alçada, doncs tots sabem el que és el tercer acte d’aquesta obra i un porta quasi quatre hores cantant i l’altra s’acaba de despertar.

Del tercer acte mencionaré l’impressionant orquestra que ja des de el inici amb el preludi i l’entrada enèrgica de Wotan i l’escena amb la Erda, m’ha mantingut literalment enganxat i bocabadat amb aquesta luxúria sonora. El interludi abans de l’escena amb la Brünnhilde ha estat magnífic i després haguessin pogut fer una versió d’aquelles del “Der Ring ohne Stimmen”. Jo pensava, no siguis burro, no la despertis passa d’ella Siegfried, passa, que no saps pas la que t’espera, però jo sempre he dit que el Siegfried és un tanoca.

La Watson dormida està més mona i Gould no pot amb el tercer acte, en prou feines pot amb els altres dos i Wagner li reserva, ens reserva un final apoteosic o catastròfic.

És curiós observar com Gould pot fer frases boniques i brillants, destruint l’efecte en la frase següent, quan emet sons ofegats i aguts escanyats. La matèria prima és bona, però la tècnica, un cop més, és insuficient, sobretot per cantar un rol extenuant com aquest, que si no és a base de dosificar molt els esforços i recolzar-se en la tècnica, no permetrà arrodonir o al menys acabar amb dignitat una funció esgotadora.

Us deixo el inici del tercer acte. Un preludi que m’obsessiona i que en mans de Christian Thielemann em fa treure per una estona el reclinatori, que un cop derrotat el Vianant amago ràpidament, no fos cas que la Watson i el Gould, tan necessitats com estan ens pensessin que és per ells. Per a ells, pobres, un banquet de fusta per tal d’agafar forces pel Capvespre.

Què Wotan ens agafi confessats!

M’hagués agradat posar-vos el fantàstic duet final, però no és recomanable, no fos cas que el Assur decidís escoltar-ho per aquelles coses estranyes que fa, i el resultat fos un cas irrecuperable per la possible causa wagneriana. Tú Assur, quan tinguis un moment escolta els 45 minutets del duo del segon acte del Tristan und Isolde per la Nilsson i el Windgassen dirigits per Böhm, amb la Ludwig enlluernant al personal i jo crec que després parlem, d’acord?

Ànims! que ens en queda una, l’última jornada, el Capvespre.

Conductor Christian Thielemann
Production Tankred Dorst
Stage design Frank Philipp Schlößmann
Costumes Bernd Ernst Skodzig
Siegfried Stephen Gould
Mime Gerhard Siegel
Der Wanderer Albert Dohmen
Alberich Andrew Shore
Fafner Hans-Peter König
Erda Christa Mayer
Brünnhilde Linda Watson
Stimme des Waldvogels Robin Johannsen

2 comments

  1. joanpau

    No em va agradar el que vaig escoltar ahir. En contra del que opineu penso que un Ring sense veus, per molt bona que sigui la direcció i l’orquestra, és insuficent. El duo final va ser penós i així no es disfruta.

    M'agrada

  2. Golaud

    Con estas voces, llega un momento en que dejas de escuchar lo que pasa en el escenario, y sólo prestas atención a la dirección de Thielemann, Gould y Wilson son un obstáculo difícil de salvar, pero merece la pena estar cuatro horas pegado al ordenador para escuchar la orquesta de este Siegfried, estás a la espera de que llegue ese instante en que te sorprende, en que demuetra el gran director que es -aunque todavía lo será mejor- y te arranca un bravo que no puedes evitar. Hay que pensar también en la especial carga sinfónica que posee una obra como esta (mayor que la de Walküre). Dentro de un primer acto redondo, destacaría el diálogo entre Mime y Wotan, para que luego digan que es aburrido, y la escena de la fragua, que es donde al principio y al final de la misma aparecen ritardandi tan llamativos como el de la Cabalgata. Algunos pensará que se trata de una retórica caprichosa, pero no es por esos cambios de tempo, sino por la intensidad y la forma de exprimir la orquesta, es increíble. En el segundo, hubo detalles preciosos en los murmullos de la naturaleza. Luego hay que volver sobre el tercer acto, en comienzo que tú has escogido, pero también el pasaje orquestal que da paso a la escena tercera y el dúo final. Que no es un dúo, es un monólogo en esta versión.

    Siegfried es la menos querida de las cuatros composiciones que forman parte de esta obra magna que es la Tetralogía, y no lo acabo de entender. Me perdería para siempre en este bosque de notas.

    Ximo, mañana acaba TODO 😦

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: