Segona escena del tercer acte de Meistersinger segons la versió de Claus Guth
Ahir dissabte vaig assistir al assaig general de Meistersinger al Liceu.
L’assaig va començar a dos quarts de 5, jo sortia a tres quarts de 9 tot escoltant el magnífic “Wahn! Wahn! Überal Wahn!” molt ben cantat pel també magnífic Albert Dohmen. És a dir faltaven aproximadament una hora i tres quart per acabar. Vaig haver d’anar a un sopar més important que els Meistersinger, no penseu que no m’agradés prou.
Die Meistersinger von Nürnberg, es presenta amb dos entreactes de quaranta minuts cadascun. Les funcions comencen a les 7 de la tarda i el diumenge a les 5, hora habitual. Si els entreactes continuen sent, inexplicablement de 40 minuts, els dies feiners l’òpera acabarà passada la 1 de la nit i el diumenge marxarem ca a casa passades les 11 de la nit. Desconec si aquests intervals es mantindran en les funcions o si tan sols eren per l’assaig.
No acabo de veure la necessitat de fer entreactes de 40 minuts, em sembla excessiu. Amb un entreacte de 25 minuts pel primer, per tal de que el públic pugui fer un tast i evitar que el budells ens ronquin durant la resta de la funció i un de 20 minuts en el segon entreacte, escurçaria en 35 minuts tota la representació, cosa important, sobretot els dies feiners.
No vull parlar en deteniment del assaig. No vaig veure tota la representació i el que em faltava era prou important en durada i importància vocal i orquestral.
Aquests Meistersinger poden ser un moment àlgid de la temporada actual, bastant endormiscada, sota el meu parer. Però per tal de que sigui així si que caldrà esmerçar molts esforços i fer que la magnífica obertura i un dels punts culminants de tota representació d’aquesta òpera surti molt millor, però molt, del que va sortir ahir.
Curiosament, mentre escric aquest post, estic escoltant un concert per Catalunya Música, enregistrat el passat 8 de febrer al Auditori. Els protagonistes són L’Orquestra del Gran Teatre de Liceu sota la direcció del seu actual director titular Michael Boder. Convidats a la temporada de l’OBC i concert que em vaig perdre, sobretot per la poca seguretat que em donava l’orquestra del Liceu escoltada al Auditori, vaig equivocar-me totalment. L’orquestra sona magnífica i no sembla la mateixa orquestra que varem escoltar ahir. És clar que ben bé tampoc era la mateixa orquestra. M’explico.
No sé quants músics varen tocar al Auditori, però casi posaria la ma al foc que no eren els entre 60 i 70 que hi havien ahir al fossar per interpretar tot uns Meistersinger. AIXÒ ÉS UNA HERETGIA!!!, ja em perdonaran els responsables d’aquests crim, desgavell o atemptat, però voler interpretar aquesta òpera amb quasi la meitat de la plantilla necessària, és una temeritat. Potser la Staatskapelle de Dresde assoliria resultats òptims en una visió intimista o cambrística de la monumental òpera wagneriana, que em sembla intuir que és la que vol imprimir el mestre Sebastien Weigle, responsable de la concertació. Però la normalment anèmica orquestra liceista, troba molt a faltar una plantilla més consistent. Caldrà que algú ens ho expliqui. No voldria ni imaginar-me que estem davant d’una retallada pressupostària. Què retallin honoraris del Consell Assessor!
El resultat l’espero dimarts vinent, però ja us dic que el que escolto per ràdio amb Boder dirigint la mateixa orquestra, i el que escolto ara no ens qualsevol cosa, ja que l’orquestra va interpretar per tancar el programa el Concert per orquestra de Lutoslawski, poca broma, i el que varem escoltar ahir són formacions o competències directorials, absolutament diferents.
L’equip vocal em va semblar notable, amb algun petit i no del tot rellevant dubte i la proposta escènica, molt germànica, és a dir en aquest cas respectuosa, conceptual, críptica i una mica feixuga, tenint en compte que és l’única “comèdia” wagneriana. Tot i així, molt interessant en molts aspectes. Això si, el primer acte em sembla que es no apte pel públic de platea i no per que aquest s’escandalitzi amb les propostes modernes, no, no és això, senzillament perquè el públic de platea es perdrà bona part de l’acció escènica, al estar aquesta literalment soterrada sota el pla de visió que tenen els casi sempre privilegiats espectadors que ocupen les millors butaques de la sala. Per una vegada no crec que passi res.
Us deixo per anar fent boca amb dos dels principals protagonistes d’aquestes importants representacions, cantant dos fragments de Meistersinger. Són Robert Dean Smith, el tenor americà que interpreta el Walther von Stolzing, cantant “Fanget an” la seva presentació als encarcarats mestres en el primer acte. L’acompanyen l’orquestra Simfònica de la Radio de Bratislava sota la direcció de Ivan Anguelov.
Per finalitzar escotem al protagonista d’aquestes representacions, el baix baríton alemany, Albert Dohmen, cantant “Wahn. Wahn, überal Wahn” del inici del tercer acte. L’acompanya l’orquestra del Teatro Massimo de Palermo sota la direcció de Stefan Anton Reck.
En tornem a parlar dimecres.
De moment la web més horrorosa (la nova), de totes les webs dels teatres d’òpera del món que es fan i es desfan, no parla de la durada del espectacle, ni dels intervals, ni res que ens avisi i alerti que hem de portar un kit de supervivència, per les presumptes més de sis hores que haurem de passar al teatre.
IN FERNEM LAND 
Se han lucido con la web. Igual es cuestión de acostumbrarse a su estética, a veces pasa.
M'agradaM'agrada
Gràcies per avisar…40 minuts cada entreacte…casi be em dona temps a anar a casa i posar una rentadora, caram! i això que jo soc de diumenge, que els que hi aneu un dia de diari, ni te cuento!
M'agradaM'agrada
Tinc dues versions diferents del perque els entreactes són tan llargs, segons els meus “informadors” un diu que és degut a la complexitat del decorat, tot i semblar sempre el mateix alhora de montar-los són diferents, l’altre segons aquesta persona perque els cantants necessiten més descans.
Referent a l’assaig he de dir que jo particularment em va agradar molt, sobretot els cantants, la producció no la puc jutjar, ja que estava a 3ª fila de platea i la meitat d’àquesta no és veia, però l’altre meitat em va interessar.
M’agrada la lectura que fa Sebastian Weigle, discutible possiblement el primer acte,però la resta molt bé sempre pensant amb l’instrument que té l’orquestra del Liceu.
És un essaig, esperem que vagi a més.
M'agradaM'agrada
Yo sólo puedo juzgar desde la visión del quinto piso primera fila central y hasta el “Wahn, wahn”. Y era un ensayo.
La obertura sonó garrafal, desastrosa, increíble en un teatro de ópera que se precie y la dirección de Weigle mucho peor que en Bayreuth que ya es decir.
En el tercer acto parecía que la cosa se arreglaba un poco…, pero me tuve que marchar…
Los cantantes casi todos excelentes. Bo Skovhus, muy mejorado respecto a “Tannhäuser” y Dohmen extraordinario. Veronique Gens, una sorpresa muy agradable cantando Wagner.
La escena no me gusta nada de nada. No sé si es peor que la de Bayreuth. La concepción parece más lógica, pero las cabezas de toro, burro y otros animales al final del segundo acto, sobre Hans Sachs, Beckmesser, David, etc. me lo tienen que explicar con diccionario para que lo entienda.
Conclusión: a Sebastian Weigle no le va esta ópera y si en el estreno está como en el ensayo es como para decir aquello de aquella famosa zarzuela: “apaga y vámonos”. Deseo que mejore, pero lo dudo; ojalá me equivoque. Añoro el Wagner de de Billy una vez más.
M'agradaM'agrada
En la web si que pone la duración: 5 horas y 35 minutos… o sea que los entreactos supongo que serán más cortos. Lo pone en la parte de la derecha, debajo de las fechas:
http://www.liceubarcelona.com/cms/index.php?option=com_content&view=article&id=237&temporada=3&Itemid=38&lang=ca
Yo tengo entrada entre semana, o sea que me toca coger taxi al salir…
M'agradaM'agrada
Joaquim, m’estic reprimint de fa dies un article sobre la nova web del Liceu. Els dóno una setmana o dues abans de començar a estripar-ho tot.
M'agradaM'agrada
Doncs quan comencis, m’apunto, Wimsey. És totalment impresentable, fatal de disseny, fatal de concepte, fosca, ilegible, absurda. I el Liceu ha pagat 250.000 euros per aquesta pifia monumental…ai, si, que encara no haviem començat a destripar.
Respecte als Mestres, coincideixo amb el Joaquim en quant a elDohmen i l’Skovhus. I també la Gens. En canvi, el Robert Dean Smith….el vaig trobar moltttt millorable, sobretot en quan a interpretació. La Carme i jo, al primer entreacte, ens mirem…i diem alhora…ÉS L’ALAGNA en wagnerià! fixeu-vos en el tupé, en alguns gestos (pocs, que no en té gaires al repertori), en la manera de caminar…és que es igualet. Només va faltar quan al tercer acte ens surt amb americana verda i camisa negra, com un autentic sicilià. A la seva entrada a escena, vam estar una bona estona rient, sense poder parar.
M'agradaM'agrada
Doncs a mi la producció em va agradar molt, segon acte inclòs. No em considero especialment brillant intel·lectualment, però aquesta vegada no calia manual d’instruccions com al bunyol de “Tiefland” i, naturalment se’n pot discrepar, tenia IDEES, que és el que jo espero sempre d’un muntatge. I, en la meva modesta opinió, aquestes idees de Claus Guth van a favor de l’obra.
L’obertura, efectivament, va ser horrorosament pobra, per no dir senzillament horrorosa. Sort que després es va anar millorant. Força bé l’equip vocal en general, amb uns extraordinaris Dohmen i Skovhus, per aquest ordre. Quant a Smith em va fer tot l’efecte que es reservava tota l’estona. Penso que ho farà millor a les funcions. Un estaquirot, això sí.
Pel que fa al web coincideixo amb les opinions negatives. Un desastre.
Salut!
M'agradaM'agrada
Como se dice en italiano operístico ” io tremo”, ante estos MAESTROS y anticipo el temor manifestado por Joaquim en su previo, después de leer La Vanguardia de hoy y observar los comentarios de Weigle sobre la orquestación de ésta ópera y el sentido o sonoridad que él pretende darle. Copio y pego :
…… “Es una ópera aparentemente enorme, pero musicalmente tiene una textura cercana a la música de cámara. El director tiene la difícil tarea de conseguir una tensión relajada, un sonido suave, controlado y fluido por parte de la orquesta”. …..
Ay….ay…., con este concepto musical de LOS MAESTROS por parte de Weigle, con el que yo discrepo.
( in dubio, pro reo ), es decir no me manifestaré hasta el día 18 abril que in situ sí lo haré.
M'agradaM'agrada