El vell MET

El passat dissabte, 15 de març de 2009, el Metropolitan Opera House de New York va fer una Gala d’aquelles que tant els hi agrada fer al principal teatre d’Amèrica, per commemorar els 125 anys de la inauguració del teatre, aprofitant també l’ocasió per tornar a homenatjar a Plácido Domingo pel seu 40è aniversari del debut i la impressionant carrera que ha fet al MET.

En el programa de ma s’ha fet un apartat fotogràfic dedicat al tenor madrileny amb aquest text:

Tonight’s 125th Anniversary Gala pays tribute to the unparalleled Met career of Plácido Domingo. Since his Met debut in Adriana Lecouvreur on September 28, 1968, when he stepped in at the last minute for an ailing Franco Corelli, the legendary tenor has sung 45 different roles with the company, conducted nine operas, and appeared in numerous concerts and galas as singer, conductor, and pianist. Even as we celebrate his 40th anniversary with the company, he continues to expand his astounding repertory—126 roles overall. This evening he gives a preview of role #127, which he will sing here next season:
the baritone title role of Verdi’s Simon Boccanegra. Here is a photographic sampling of just a few of the parts the tireless tenor has sung over the course of his astonishing Met career.

Aquesta nit de gala que es compleix el 125è aniversari es ret homenatge a la carrera sense precedents de Plácido Domingo. Des del seu debut a l’Adriana Lecouvreur el 28 de setembre de 1968, quan va remplaçar en l’últim minut a un malalt Franco Corelli, el llegendari tenor ha cantat 45 papers amb la companyia, ha dirigit 9 òperes i ha aparegut en nombrosos concerts i gales com a cantant, director i pianista. Fins i tot al celebrar el seu 40è aniversari amb l’empresa, continua ampliant el seu impressionant repertori (126 rols diferents). Aquesta nit ferà una vista prèvia del rol 127, que cantarà aquí la propera temporada, el rol del baríton titular de Simon Boccanegra de Verdi. Aquí hi ha una mostra fotogràfica de només algunes de les parts dels incansables tenor ha cantat en el curs de la seva sorprenent carrera.

A la Gala (molt hollywoodiens, amb catifa vermella) hi varen participar tots (o quasi) els estels de la casa i els “passavolants” que els va enxampar la commemoració actuant al teatre.

Tota la Gala va ser dirigida musicalment per James Levine, el director titular del teatre.

Avui em vull centrar en la part wagneriana del concert.

Tres fragments varen representar a Richard Wagner en la tarda nit del dia 15. El final del Parsifal amb Thomas Hampson (Amfortas) i Plácido Domingo (Parsifal), que va tancar la primera part, i haig de dir que amb més pena que glòria per part de tots dos.

El segon fragment va ser part del fantàstic duo del Siegfried, amb Deborah Voigt (definitivament perduda per la causa) i un Ben Heppner (Siegfried) absolutament entregat i una mica descontrolat, per bé que valent i punyent (amb alguna nota al llindar del quiquiriquí).

La Gala acaba amb el final de Das Rheingold, amb Garrett Sorenson (Froh), James Morris, substituint a René Pape (Wotan), Yvonne Naef (Fricka), Kim Begley (Loge) i Kate Lindsey, Tamara Mumford i Lisette Oropesa com les nenes del Rhin.

A la Gala es varen reproduir pels decorats i el vestuari d’alguns dels divos i dives, els dissenys originals de les estrenes de les òperes interpretades en el vell MET.

Així pel Parsifal, els dissenys varen ser els de l’estrena de 1903, quan ells diuen que es va estrenar per primer cop fora de Bayreuth (23 de desembre de 1904) i al Liceu diem el mateix, amb la diferència horària.

Pel Siegfried es varen utilitzar dissenys escenogràfics de la primera edició de 1889 i la Voigt va lluir un vestuari basat en el de Lilli Lehmann.

De la mateixa manera a Das Rheingold, el disseny del vestuari era el mateix que el de 1889.

Musicalment la cosa no va anar tan bé com a mi m’hagués agradat. Però per cloure la setmana wagneriana a In Fernem Land, amb motiu del retorn de Meistersinger al Liceu després de 20 anys d’absència, m’ha semblat adient.

Més endavant parlaré de la resta de la Gala del 125 aniversari, ni ha per sucar-hi pa i rosegons, que de tot hi ha.

Si voleu baixar-vos els tres fragments sencers, premeu aquí, però que consti que esteu avisats.

Per escoltar us deixo el final de Das Rheingold, que va concloure de manera adient i amb la solemnitat necessària aquesta Gala que de ben segur aviat veurem amb vídeo, tot i que hauran de fer alguns retocs.

Comprovareu com el apuntador de can MET treballa tant o més que el nostre estimat Jaume Tribó. Varen participar com a prompters Joan Dornemann, Jane Klaviter i Carrie-Ann Matheson. Si la que escoltem és la Dornemann, va ser justament la predecessora del mestre Tribó al Liceu.

Demà Meistersinger