EL MET 2016/2017: L’AMOUR DE LOIN de Kaija Saariaho

El 22 de febrer d’aquest mateix any vaig fer una prèvia a l’apunt d’avui, ja que us vaig parlar de L’amour de loin, l’òpera de la compositora finlandesa Kaija Saariaho. arran de les representacions que aquests dies han tingut lloc  al teatre novaiorquès.

Ja en aquell apunt us vaig fer cinc cèntims del poètic argument i ja en aquell apunt es podia apreciar la qualitat i les característiques de la música de Saariaho, una experiència sensorial només apte per a públics inquiets a la recerca de la poètica musical més que no pas de les emocions intenses que tradicionalment associem a l’òpera clàssica.

Saariaho planteja tot un món sonor hipnòtic, de gran riquesa tímbrica i amb una paleta de colors extraordinària que ens remet a Messiaen i Debussy, però aquest hipnotisme estàtic pot arribar perillosament al col·lapse repetitiu degut a un llenguatge contemplatiu que acaba esdevenint monòton,  perquè només sembla fonamentar-se en el flux oscil·lant que sedueix però que fàcilment pot portar-nos al tedi més soporífer. Continua llegint

EL VÍDEO D’ANNA BOLENA AL MET (Netrebko-Gubanova-Abdrazakov-Costello-Armiliato)

Anna Netrebko a l'Anna Bolena del MET producció de David McVicar. ´Foto Ken Howard Met

Anna Netrebko a l’Anna Bolena del MET producció de David McVicar. ´Foto Ken Howard Met

El 16 d’octubre us vaig deixar l’apunt corresponent a la inauguració de la temporada del MET 2011:

EL MET AL CINEMA: ANNA BOLENA

Sense afegir-hi res més, us deixo el vídeo d’aquella retransmisió, són molts enllaços i haureu de tenir paciència per la baixada de tots ells, però estic segur que aquest 4at regal de la setmana del cinquè aniversari farà feliç a més d’un infernem.

La qualitat del vídeo no és de les millors que us he ofert, tot i que es pot veure i escoltar de manera molt més que correcta.

Espero que ho gaudiu ja que Anna Netrebko, sobretot ella, està immensa. Continua llegint

EL MET AL CINEMA: GÖTTERDÄMMERUNG

Götterdämmerung, escena final MET 2012 Foto Götterdämmerung al MET 2012 Primera escena pròleg Foto/Metropolitan Opera, Ken Howard

Ahir als cinemes, va tenir lloc la darrera jornada de la nova producció de la Tetralogia wagneriana al MET, amb el dubte fins última hora de si Deborah Voigt podria o no cantar la Brünnhilde, ja que en alguna representació ha hagut de ser substituïda per Katharina Dalayman.

No va estar del tot encertada l’excel·lent orquestra del MET, ni tampoc la direcció de Fabio Luisi que va començar amb uns temps molt morosos  i un concepte massa líric per la més tràgica de les jornades, si bé en la tercera escena del primer acte, el cabdal encontre entre Brünnhilde i Waltraute, i la posterior entrada de Siegfried, Fabio Luisi va fer un gir més dramàtic, tot i que vaig trobar a faltar més tensió, més drama i més patetisme orquestral en molts dels moments culminats del segon i tercer acte. Pel que fa a l’orquestra, sempre amb un so sumptuós, ens va regalar algunes pífies del metall (trompetes i trompes) que van tenir el nivell habitual.

L’equip vocal d’aquesta darrera jornada era molt compacte, però a mi no em va entusiasmar tant com a la majoria, us haig de ser franc. D’acord que si mirem el nivell mitjà de les representacions wagnerianes actuals, aquest potser és dels millors possibles, però això ni em convenç, ni em conforme. Jo vull, necessito, desitjo veus heroiques, nobles, tràgiques i  imponents, i ahir al MET n’hi havia tres de sis o set. Això per a mi, tot i que aquestes que no em van satisfer eren molt més que dignes, no és suficient. No puc sortir del cinema pensant que he escoltat quelcom boníssim, perquè jo crec no ho era i perquè ni Brünnhilde ni Siegfried poden tenir veus lletges o més ben dit, amb sons oberts, vulgars, ordinaris i amb un cant que a vegades s’apropa més a l’escola verista (Voigt al segon acte), que al noble cant wagnerià. Continua llegint

EL MET AL CINEMA: ANNA BOLENA

Ildar Abdrazakov (Enrico VIII) i Anna Netrebko (Anna Bolena). Foto MET

Ahir es va iniciar la nova temporada del MET al cinema, les celebrades retransmissions de la temporada del teatre novaiorquès als cinemes i en Alta Definició, que ja s’ha consolidat com quelcom a tenir en compte durant el curs musical de qualsevol ciutat beneficiada amb aquesta gratificant oportunitat i que ens apropa amb unes condicions tècniques, quasi sempre immillorables, a la temporada operística més envejada per a tots els aficionats, per la quantitat d’estels que arreplega i els resultats que obtenen.

Aquest any el MET ha estrenat la temporada amb Anna Bolena, una òpera que mai s’havia representat en aquest teatre, i que formarà part en les dues properes, de la trilogia Tudor del compositor de Bérgam, encarregada a David McVicar, responsable escènic d’aquesta producció.

Tots sabem de la dificultat de representar amb èxit aquesta òpera degut a la vocalitat extraordinàriament complexa de la protagonista i a la dificultat de trobar ara i sempre, una soprano que s’adeqüi a les exigències extremes de la partitura. No cal insistir en un tema que va ser àmpliament debatut en el blog amb interessantíssims comentaris, malgrat que algú i molt a pesar meu, va decidir no tornar-hi a participar mai més per estar en contra de la meva manera d’enfocar el tema. Prement aquí hi podreu tornar a accedir.

El Met per l’ocasió ha comptat amb Anna Netrebko la gran diva del moment Continua llegint

EL MET AL CINEMA: NIXON IN CHINA

Nixon in China és la primera òpera del compositor John Adams (15 de febrer de 1947), i segurament la més minimalista de les 6 que ha escrit:

Juntament amb Philip Glass, Terry Riley i Steve Reich, Adams forma part del nucli fundacional del minimalisme musical, que com tothom sap es basa en la tonalitat funcional de cel·lules musicals que es repeteixen de manera obsessiva, amb petites i significatives variacions graduals.

Adams porta el minimalisme a formacions molt més a gran escala de les tradicionals i austeres formacions dels compositors més fundacionals.

L’òpera pren com anècdota dramatúrgica, la històrica visita del President dels Estats Units, Richard Nixon, a la Xina de Mao Tse-tung a l’any 1972. És a dir, la confrontació de dos mons, de dues grans potències, en un moment històric convuls i ens porta sobre l’escenari una trama política de gran repercussió, si bé aquesta és va transformant al llarg dels tres actes, per acabar en un tractament molt més reflexiu, centrat en els personatges històrics i en llur vides i teòrics pensaments, que no pas en els fets narrats, que ben mirat tenen un interès operístic relatiu. Continua llegint

WAGNER A LA GALA DEL 125è aniversari del MET (15.03.09)

El vell MET

El vell MET

El passat dissabte, 15 de març de 2009, el Metropolitan Opera House de New York va fer una Gala d’aquelles que tant els hi agrada fer al principal teatre d’Amèrica, per commemorar els 125 anys de la inauguració del teatre, aprofitant també l’ocasió per tornar a homenatjar a Plácido Domingo pel seu 40è aniversari del debut i la impressionant carrera que ha fet al MET.

En el programa de ma s’ha fet un apartat fotogràfic dedicat al tenor madrileny amb aquest text: Continua llegint