IN FERNEM LAND

EL RING DE BAYREUTH 2009: SIEGFRIED


Siegfried Bayreuth producció de Tankred Dorst

Siegfried Bayreuth producció de Tankred Dorst

Quin desastre!

Feia molt temps que no escoltava una cosa similar. He dit una cosa, us en heu adonat?

Jo em poso en la pell d’aquells que amb esforç econòmic i després d’anys d’espera, varen ser els “afortunats”, escollits aquest any per anar a Bayreuth i veure la Tetralogia, el meu somni,vaja. Veure una Tetralogia a Bayreuth!!!.

Doncs bé, si algun dia sóc un dels afortunats i puc assistir-hi i el dia de la segona jornada (el Siegfried), em toquen uns cantants com els que han cridat (us heu fixat que no he dit cantat?) el Siegfried, el Mime i la Brünnhilde (aquesta si haig de comparar-la amb els altres dos, diria que és bona, però no, sense comparar-la amb ningú, és inadmissible), m’han de tancar a la comissaria de Bayreuth, per escàndol públic, incitació a la sublevació i no sé quantes coses més que els hi organitzaria en un tres i no res.

Com és pot contractar a aquest parell de senyors (em nego a parlar de cantants)?. Com és possible que el festival wagnerià permeti això. Com és que Thielemenn ha de passar per això?. Com és possible que no els hagi protestat enèrgicament i hagi deixat el festival, amb una indignació que donaria la volta el món?. Tot i que sembla que serà el director destinat a ser el epicentre musical dels propers anys de Festival de Bayreuth, per aquí no hauria de passar.

No diré res de la resposta del públic al final de cada acte. És incomprensible, però de ben segur l’explicació està lluny de les lectures musicals. Interessos amagats que no puc explicar-me i que fan que tot el món que ho hem escoltat sense estar presents a la sala ens hagi semblat horrorós, una veritable tortura auditiva i artística, i  i per contra, a ells els que han vist en directe l’espectacle hagin aplaudit i fins i tot bravejat una prestació absolutament impresentable.

Quan es canta malament o no s’aplaudeix, la millor opció, o s’ha de protestar enèrgicament. No estic d’acord amb el que ha dit un sorprenentment indignat Pérez de Arteaga en acabar el horrorós primer acte, volent fer entendre que aquest és el panorama actual del cant wagnerià. Hi ha cantants que ho poden fer bé, molt millor del que es va escoltar ahir a Bayreuth, que hauria de ser el lloc on es vetllés més per oferir l’obra wagneriana amb més qualitat i amb les millors condicions. El que es va escoltar ahir, és indigne i dubto jo que això en un teatre qualsevol, de primera categoria o de segona, aquests intèrprets, tal i com ho van fer, sobrevisquessin a la segona representació.

El buuuuuuuuuuuuuuu més sorollós, ni que sigui a distància i virtual, per Christian Franz (el pitjor Siegfried de l’actualitat), un mal cantant, un altre per Wolfgang Schmidt (encara no s’han apagat les protestes pel seus Siegfried’s que ja hi torna amb els Mime), un cantant horrorós, dolent com la tinya. Insistiré sempre a dir que el Mime s’ha de cantar i atorgar aquest importantíssim rol, a un cantant de caràcter i amb les capacitats vocals en estat precari o decididament insuficients, és una monumental errada, una pífia, però donar-lo a Schmidt, un intèrpret nefast, és un atemptat.

Una cantant tan limitada en l’actualitat, com Linda Watson (recordeu la seva esplèndida Sieglinde al Liceu?, és clar que en aquella època no havia començat a equivocar-se cantant la Brünnhilde i altres rols impossibles per la seva vocalitat i tècnica), ha esdevingut passable al costat d’aquest parell de sòmines vocals.

Potser amb aquest nivell tan insuficient, encara ha lluït més l’orquestra. M’ha semblat que Thielemann s’ha esforçat per dignificar lo “indignificable”, amb una direcció molt brillant i amb un so luxuriós, però ai las!, per sota hi havia sempre un borinot o un altre per tocar allò que no sona i malmetre sense possibilitat de remissió tot el que els tocava cantar.
També un buuuuuuuuuuuuuuuuuu ben sorollós per les responsables del Festival, és a dir la Katharina i la Eva. Tot i que això és una herència emmetzinada del seu pare, elles haguessin hagut d’enviar a aquest parell (jo també afegiria a la Watson, posats a fer) a les llistes del atur.

Parlar de la dignitat de Dohmen, de la discreta correcció de la Erda de Christa Mayer, o d’un millorat (sense gaires alegries) Ain Anger, com a Fafner, o del brillant ocellet del bosc de Christiane Kohl,  és inútil. És una de les pitjors retransmissions que he escoltat mai.

He estat romiant molt si devia deixar-vos algun tall sonor d’aquest Siegfried. Finalment he decidit que si, us posaré dos talls per tal de que no em digueu que sóc un exagerat o que tot ho trobo malament. El final de l’escena de la forja, amb els dos sòmines vocals i el final del duo del acte tercer, amb la calada més espectacular mai escoltada. Són 6 minuts de crits, desefinades, potamentos, mal cant i pitjor interpretació. 6 minuts que valen per tota la llauna que us he donat amb aquest post.

Això d’avui és molt més protestable que qualsevol posada en escena d’aquestes que aixequen tanta polèmica, Meistersinger de la Katharina per exemple.  Si allà el públic s’abraona (amb raó) contra la nena, com és possible que lo d’avui (molt pitjor, infinitament pitjor) no hagi merescut més que aïllades protestes esmorteïdes per una tancada ovació i fins i tot bravos?

Siegfried acte 3er - Bayreuth - Producció de Tankred Dorst

Siegfried acte 3er - Bayreuth - Producció de Tankred Dorst

Siegfried (Richard Wagner)

Director musical: Christian Thielemann
Director escènic: Tankred Dorst
Escenografia: Frank Philipp Schlößmann
Vestuari: Bernd Ernst Skodzig
Dramatúrgia: Norbert Abels

Siegfried: Christian Franz
Mime: Wolfgang Schmidt
Der Wanderer: Albert Dohmen
Alberich: Andrew Shore
Fafner: Ain Anger
Erda: Christa Mayer
Brünnhilde: Linda Watson
Waldvogel: Christiane Kohl

Dissabte el Götterdämmerung. La veritat és que encara que es tracta de la que més m’agrada de totes les quatres òperes, em fa una mandra…


15 comments

  1. No he podido escuchar la retransmisión pero después de la muestra ni ganas de hacerlo. A Christian Franz lo escuché en el Palau de la Música de Valencia en un segundo acto de Tristán con Meier y no me volvió loco pero tampoco me pareció tan malo, claro que no es lo mismo sólo el segundo acto de Tristán que todo un Siegfried. ¡Dios mío! Estoy escuchando mientras escribo y parecen una pareja de abuelos en vez de unos jóvenes apasionados. Lo que me parece increíble es la respuesta del público, se supone que en Bayreuth es donde se debería ser más exigente con el canto wagneriano.
    Tampoco estoy de acuerdo con Pérez de Arteaga hace unos meses en Valencia pudimos comprobar que se puede cantar Wagner con más dignidad.
    Sé que el post de hoy te ha costado mucho escribirlo, y no me refiero al tiempo empleado, seguro que te hubiera gustado más escribir otro muy distinto, te agradezco tanto la sinceridad como el esfuerzo.

    M'agrada

  2. maria teresa

    Jo ahir, vaig pensar, avui ho escoltaràs en directe, si…el primer acte, després me’n vaig anar a prendre la fresca. Si noi, vas allà plé d’illusió i et toca aixó…

    Gràcies, de tota manera, si t’ha d’haver costat escriure aixó.
    Aprofito per despedir-me fins la tornada de vacances i desitjar-vos a tots els infernemlandaires un bon estiu. Petons a tots!!!

    M'agrada

  3. Gracias, Joaquim, por dedicar tu tiempo a informar a los infernemlandaires aunque sea sobre semejante basura.
    Yo sí tuve ayer el privilegio de asistir en directo (radiofónico) a esta inmolación del Festival de Bayreuth y no daba crédito a lo que estaba escuchando. Llegué a pensar que se trataba de una broma de Pérez de Arteaga y sus chicos.
    Y aún más que la escucha de semejante pareja de ovejas aparkinsonadas (Franz y Schmidt), me sorprendía la silenciosa respuesta de un público que debería haber interrumpido la representación e irse a la Comisaría más cercana a presentar una denuncia por estafa. Pero hete aquí que acaba el infame primer acto ¡¡y la gente aplaude!!. O nos hemos vuelto todos locos o la sala estaba ocupada por el Club de Fans de Florence Foster-Jenkins.
    Como bien dices, la vomitiva Brünnhilde de Watson, al lado de ese anciano demenciado que chillaba el Siegfried, parecia sólo medio mala. Lo de esta mujer realmente es una lástima. Creo que podía haber hecho una dignísima carrera como mezzo y se ha destrozado la voz en Bayreuth (como tantos otros).
    Thielemann estuvo impecable, una vez más, pero eso hacía aún más doloroso el sacrilegio que se estaba cometiendo.
    Sí me gustaría destacar el brillantísimo debut de Christiane Kohl como pájaro del bosque que, en medio de este aquelarre operístico, puede pasar desapercibido.
    El sábado en Götterdämmerung me enganchará desde luego más el morbo que el deseo. Esperemos que Eseatumatix llegue a tiempo de pegarle un martillazo en la cabeza a esa especie de Asuracenturix el bardo que se hace llamar Christian Franz y decirle: ¡¡No, no cantarás!!.

    M'agrada

  4. Aunque siempre he mantenido que a Wagner lo sostienen una buena orquesta y un buen director, cada año me cuesta más seguir esta Tetralogía, pese a las clases magistrales de Thielemann; director que por lo demostrado ya está en condiciones de exigir (y ya debiera hacerlo).

    Ayer conecté con Bayreuth coincidiendo con el ‘despertar de Brünnhilde’ y tuve la desagradable sensación de asistir a una riña conyugal con gritos y chillidos, y maltrato hacia los oyentes. Cantar no es eso, ni aún en la heroicidad. Entonces comprendí a aquellos que consideran la ópera una señora gorda que grita…

    Podríamos hablar de sacrilegio y profanación, para los amantes de la palabras gruesas, o simple vergüenza para los corrientes. Yo he sentido pena. Puede que no haya monstruos del canto wagneriano, pero al menos que lleven a cantantes o que suspendan el evento, por dignidad.

    M'agrada

  5. He sentit el primer acte i ja n’he tingut prou. Si Franz era fins i tot molt pitjor que Schmidt! I completament d’acord amb el què dius de Mime: és un paper molt llarg (gairebé dues hores a l’escenari), enormement complex rítmicament i que requereix un cantant en plenes facultats. Que tornin Gould i Siegel!

    Dit això, és políticament correcte dir que Thielemann em comença a posar una mica nerviós? Per exemple, a la segona part de l’estrofa dels gegants (del torneig del saber), ha frenat en sec i ha reduït el tempo a la meitat! I el pobre Dohmen patint.

    M'agrada

  6. Wimsey, potser amb l’edat he perdut memòria i hauria d’escoltar altre cop allò (que no ho faré) per dir-ho amb propietat, però avui jo et diria que guanyen el títol de la pitjor parella Franz-Schmidt, ni que sigui per maltractar a Schmidt, que ves per on, surt com a integrant de les dues opcions.

    M'agrada

  7. Joaquim, i pensa que en aquella època el director musical era Levine, que en altres camps pot ser molt bo però en els drames musicals de Wagner provoca narcolèpsia. En fi, confiem en les contractacions de Gudrun per l’any que ve.

    M'agrada

  8. kenderina

    Por decir algo para relajar…¿porque Dios (o Ala, o Zeus, o Wotan! ) le dió volumen a esta gente ?????
    Con lo monisimos que estarían sin el y que la orquesta los tapara un tanto…. 😛
    Me acuerdo de mi pobre Siegfried (el Zahkozaev) que no tenia el volumen ni la fuerza..pero que igual les podia dar unas lecciones de canto a estos…por lo menos para que no chillasen tanto !!
    Povero Wagner !!!

    M'agrada

  9. Ja fa molts anys que no hi ha tenors amb les característiques apropiades per a cantar un Siegfried, massa feina…
    Però pel que he escoltat aquests s’emporten el primer premi.
    No entenc lo del públic. Recordo, ja fa anys, que el públic va protestar John Vickers i va sortir el sempitern senyor Wagner a l’escenari, dient que no protestesin, que el festival portava els millors cantants i que si els millors no eren capaços de cantar el Siegfried, doncs el festival deixaria de programar-lo.
    Potser és aquesta amenaça la que fa aplaudir a la gent!

    M'agrada

  10. Ferran, Jon Vickers només va cantar dos anys a Bayreuth, Siegmund el 1958 i Parsifal el 1964, i Siegfried és un paper que no va tenir mai al repertori.

    De fet diria que el gest de Wolfgang Wagner anava previsament per Wolfgang Schmidt!

    M'agrada

  11. Álvaro

    La anécdota que contáis sucedió en 1983, en el Anillo que dirigió Solti, y que era el del centenario de la muerte de Wagner. Se trató de un proyecto muy ambicioso, con una producción carísima a cargo de Peter Hall, más clásica aun que las del MET, y que, tras la de Chéreau, no gustó. El tenor anunciado era Reiner Goldberg, el cual era muy esperado, y la última semana renunció por dificultades para aprenderse el papel. En esas circunstancias, hubo que llamar a Manfred Jung, quien lo había cantado con Boulez. El público se enfadó tras el primer acto y tuvo que salir Wolfgang Wagner a dar explicaciones. Realmente el fraude fue Goldberg, que se anunciaba como tenor heróico y no pasa de spinto. En Bayreuth se le conoció como Tannhäuser suplente de Richard Versalle, y ni sensación. Creo que a principios de los 90 cantó Erik y tampoco fue el triunfador.

    M'agrada

    • Hola Álvaro, bienvenido.
      Creo que Wolfgang tuvo que dar explicaciones en varias ocasiones, tanto la que mencionas de Goldberg, como la que nos comenta Wimsey con Schmidt, en la Tetralogía dirigida por Levine, luego este inefable tenor permanecería en el Festival, siempre interpretando el Siegfried con Sinopoli (un año, desgraciadamente) y Adam Fischer.
      A Schmidt se le protestó al principio, luego incomprensiblemente o quizás por agotamiento del personal y por las lamentables explicaciones que daba Wolfgang Wagner, argumentando que también Windgassen al principio era protestado, terminaron por aceptar lo inevitable. Ahora cuando parecía que Schmidt ya había desaparecido de nuestras vidas, vuelve disfrazado de Mime, para seguir martilleando nuestros destrozados oídos y ahora para más inri, en compañía de Christian Franz, otro engendro vocal de inexplicable e inadmisible contratación.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: