IN FERNEM LAND

EL RING DE BAYREUTH 2009: GÖTTERDÄMMERUNG (prou!)


Final del Götterdämmerung - Bayreuth - Producció de Tankred Dorst

Final del Götterdämmerung - Bayreuth - Producció de Tankred Dorst

Última (afortunadament) jornada del Ring del 2009 i un altre desencís produït per una elecció absolutament equivocada d’algunes veus. Per coherència amb el desastrós Siegfried de dijous passat (30/07/2009), no podia ser d’altre manera, tot i que avui ens hem lliurat de Wolfgang Schmidt, definitivament decapitat. Repeteixen Christian Franz (Siegfried), Linda Watson (Brünnhilde), és clar i també Christian Thielemann. De no ser per ell, penjaria un post de tancat per vacances i hagués deixat, de ben segur, la sèrie a dedicada al Ring del 2009, a mig fer.

Christian Thielemann, reclinatori!.

Tan sols cal escoltar el preludi que ens porta des de l’escena de les Nornes (cantades de manera decebedora per unes veus més idònies per les joves filles del Rin, que no pas per les experimentades ancianes sàvies), per adonar-nos-en de la qualitat de la  direcció i de l’espectacularitat sonora d’una orquestra privilegiada, que en les seves mans, esdevé immillorable. Durant tota la representació són innombrables els moments que l’excel·lència del director alemany enlluernen i commocionen. No cal dir que en el segon acte, el dramatisme i la força que imprimeix a l’escena de la confrontació i al tercet de la venjança, són extraordinaris. En el tercer acte, la marxa fúnebre esdevé realment patètica en la seva contundència i dramatisme, per signar un final, esplendorosament apocalíptic.

Consolidat ja com el director del que jo voldria que fos la re fundació del festival, en mans de Katharina i Eva, podria ser el catalitzador musical d’una renaixença també vocal en els repartiments.

Ahir, als 20 minuts de inicar-se la darrera jornada, tot va començar a esllavissar-se, destrempant a tots els que escoltàvem la retransmissió. Aquest 20 minuts són el temps que passa entre els acords inicials del pròleg amb les Nornes i l’entrada de Siegfried amb “Meh gabst du, Wunderfrau”. A partir d’aquest moment, ja sabíem que fins que Hagen no el matés, tindríem un recital de cant horrorós, de manca de tècnica, de veu gastada i pobre, plena de defectes i emissió grollera de les notes o millor dels sons. En definitiva d’un detritus vocal sense precedents. No és la mala tècnica, és que Christian Franz és inadmissible, un insult a la música, a Wagner, al Festival i a tots els que considerem que el cant és l’expressió més excelsa de la interpretació musical, aquella que permet al home fer música sense l’ajut de cap altre instrument que la seva pròpia veu.

A la Watson, ja ho vaig dir l’any passat, li va millor el Götterdämmerung que les altres dues òperes en que intervé. Tret del pròleg, on diríem que és la prolongació del duet que conclou la segona jornada, és necessita una soprano més dramàtica, amb força consistència al centre i amplitud en la zona greu. Aquestes són les millors armes de la Watson, doncs com a mezzo reciclada (mal reciclada diria jo) a soprano, canta molt més còmode i amb més dignitat i convicció, quan és mou en aquests registres. Ha fet veritables esforços per controlar el seu cant, i en cap moment ha estat tan desafortunada com en el duet conclusiu del Siegfried, tot i que en el segon acte, m’ha fet exclamar algun, Déu meu!, de tanta crispació com ha lluit. Ha acabat la seva immolació més dignament que hom podria imaginar. En qualsevol cas, és urgent que busquin una substituta de cara a aquest nou Ring que es prepara a can Wagner.

El viatge de Siegfried pel Rin, ens ha donat uns 5 minuts de treva i de gaudi extrem, gràcies al magisteri directorial de Thielemann, amb una majestàtica interpretació del popular fragment. Jo, i segurament no he estat l’únic, he pensat, i si toqués tota l’estona l’orquestra i els cantants emmudissin?, un “Ring ohne  Wörte”!!!. És la solució momentània a uns cantants no mereixedors del honor que s’ha posat al seu abast.

Si amics, doncs la felicitat ha durat molt poc, tot ha estat entrar en escena el Gunther, cantat (?) per un altre inefable, el senyor Ralph Lukas, per fer-nos per enèsima vegada la pregunta. Però hi ha algun tipus de càsting a Bayreuth?, no escolten als cantants abans?. És impossible que Ralf Lukas, amb el material vocal de que disposa es faci càrrec del Gunther. Encara que no és un rol molt extens, ha de ser un gran baríton el que vesteixi aquest rol  i no un mal cantant. L’any passat vaig dir el mateix i ell torna. Dec estar absolutament equivocat.

L’únic cantant amb dignitat per estar per drets propis en un repartiment de Bayreuth, és Häns-Peter Köning amb el seu Hagen. Potser no està a l’alçada de Salminen o d’un Halfvarson, per parlar de cantants que també assumeixen aquest rol en l’actualitat, però és molt bo, té molta autoritat vocal i mai deixa de ser musical. Veritablement impressionant (també gràcies a Thielemann) la convocatòria als vassalls (el cor, com sempre tot i canviar de director, de traca i mocador).

La Gutrune, un rol bastant desgraciat, per bé que primordial, no ha passat de la correcció justeta, amb Edih Haller, cantant amb una veu a vegades d’emissió molt ingrata que potser en un altre rol, podria lluir d’altre manera. Ahir no em va agradar, ja forma part de les cridaneres i fixadores oficials del Bayreuth més mediocre.

En la crucial tercera escena del primer acte, Christa Mayer potser vocalment més idònia que la von Otter a Aix-en-Provence, ha cantat el rol de Waltraute, però sense la personalitat de la mezzo sueca, i això es deixa notar en un moment musical i escènic, molt important. La Mayer és una mezzo correcta, amb un vibrato una mica molest i amb una certa limitació de projecció a la zona greu. Hom voldria una Meier o una Urmana, cantants que donen un relleu, que ella no posseeix. Tot i així, a anys llum d’alguns dels companys del repartiment.

Götterdämmerung - Bayreuth - acte 2on. Producció de Tankred Dorst

Götterdämmerung - Bayreuth - acte 2on. Producció de Tankred Dorst

En el dramàticament impressionant segon acte, han de lluir-se la Brünnhilde, Hagen i Alberich. És díficil que la Watson llueixi, però com he dit, manté una certa dignitat que ja m’agradaria que que encomanés a Franz, a Lukas o al insuficient Alberich d’Andrew Shore, que amaga les carències amb emissions vocals caricaturesques, que potser en escena passen més desapercebudes, però que tan sols escoltat per ràdio fa més “gràcia” que por, i això és imperdonable en una criatura malèfica com ell.

Götterdämmerung - Bayreuth - acte 2on Linda Watson i Ralf Lukas

Götterdämmerung - Bayreuth - acte 2on Linda Watson i Ralf Lukas

Si obviem, molt difícil, a Christian Franz, el tercer acte potser és el que ha sortit millor. Tot i així és complicat extraure’s de l’escena de les filles del Rin (més correctes aquí que al Rheingold) o de la mort del Siegfried, sense pensar en el malson que suposa intentar escoltar qualsevol fragment sense aquesta nosa perpètua que representa aquest individu.

Jo avui, una mica com a càstig als cantants o més ben dit, als qui han contractat aquests cantants, he escollit com a tast, la impressionant marxa fúnebre. Primer perquè ha estat un moment de veritable magnitud musical, sense molèsties alienes a la música i l’altre una marxa fúnebre sempre va bé per acomiadar aquesta manera d’entendre i gestionar un festival que necessita un canvi en profunditat i amb ell tots els cantants que mai haguessin hagut de martiritzar-nos d’aquesta manera.

A la terrorífica pregunta que fan els homes a Hagen quan acaba de clavar-li la llança per l’esquena, “Hagen, was tust du? Was tatest du?”, jo hagués dit JUSTÍCIA, en lloc del “Meineid rächt’ ich! que contesta el malvat fill d’Alberich, o potser si que és un tracte, un tracte de Hagen amb tots aquells que desitgem que a Bayreuth es torni a cantar bé.

Götterdämmerung (Richard Wagner)

Director musical: Christian Thielemann
Director escènic: Tankred Dorst
Escengrafia: Frank Philipp Schlößmann
Vestuari: Bernd Ernst Skodzig
Dramatúrgia: Norbert Abels
Director del cor: Eberhard Friedrich

Siegfried: Christian Franz
Gunther: Ralf Lukas
Hagen: Hans-Peter König
Alberich: Andrew Shore
Brünnhilde: Linda Watson
Gutrune: Edith Haller
Waltraute: Christa Mayer
1. Norn: Simone Schröder
2. Norn: Martina Dike
3. Norn: Edith Haller
Woglinde: Christiane Kohl
Wellgunde: Ulrike Helzel
Floßhilde: Simone Schröder

Götterdämmerung - Bayreuth - acte 3er. Hagen mata a Siegfried (aquest no és Fraz, és l'enyorat Stephen Gould)

Götterdämmerung - Bayreuth - acte 3er. Hagen mata a Siegfried (aquest no és Fraz, és l'"enyorat" Stephen Gould)

Us deixo els enllaços per baixar-vos els actes

6 comments

  1. toni

    La cosa está muy “fotuda”,en el actual Bayreuth amic Joaquim.
    Si solamente nos deleitamos con el trabajo de LA ORQUESTA y sus respectivos Directores, unos más inspirados que otros, es bastante desalentador, por no decir frustrante.
    Y por optimista que intente ser en cuanto a ” nuevas” voces wagnerianas, no atisbo en el corto y medio plazo, voces que realmente interesen para cantar en el Bayreuther Festpiele.

    Gracias por tu enorme trabajo Joaquim.

    Saludos

    M'agrada

  2. Rosina

    Doncs sí que canten malament! No em pensaba que aixó pogués passar a Bayreuth…Els últims que vaig escoltar em van agradar molt, péro ja fa uns anys. Penso que el problema es potser que falten bons cantants que ho facin en alemany. Els aplaudiments podríen estar trucats per a la radio y no ser en directe. Bones vacances si les fas aviat. (Disculpes si no está ben escrit perque soc autodidacta en el catalá).

    M'agrada

  3. Veus sí que hi han, però canten en altres llocs: València, Aix, Savonlinna, Copenhage… Potser no són com les del 50, però són molt dignes, sobre tot comparades amb les que passen per Bayreuth.

    M'agrada

  4. Estoy con Titus, actualmente hay voces para sacar a delante un Anillo digno vocalmente, que haga justicia a la dirección orquestal de Thielemann.

    Otra cosa es que esas voces quieran cantar en Bayreuth, cosa que entiendo, por las “condiciones” impuestas para cantar en la Verde Colina.

    Yo al final quité el Oro, en el momento que comenzó el duo de Brunilda y Sigfrido. Fue superior a mis fuerzas ver como Franz comenzaba el Ocaso, exactamente igual de mal que como había terminado el Siegfried, y pensar en lo que le quedaba….

    Total, que escuché el Ocaso que tenía más a mano, que era el de Kna del 58. 🙂

    M'agrada

  5. Hola a tots i benvinguda Rosina, si no estic equivocat, és la primera vegada que ens deixes un comentari.
    Jo també crec que hi ha millors cantants per fer les òperes de Wagner. A tots ens venen a la memòria, noms que podrien fer-las, però que per una raó o altre, han desestimat anar a cantar a Bayreuth, si és que els han ofert la possibilitat.
    És també cert, com diu el Toni, que la cosa està fotuda, però no impossible. L’únic que cal és ser molt exigent amb el que es contracte. Ha de ser el millor del que hi ha ara i de ben segur, com diu el Titus, anant pel món, es veuen les òperes de Wagner, més ben cantades que allà. Fins i tot, el Parsifal que avui tancarà aquest cicle i que representa l’èxit d’aquest festival, és molt millorable, tot i que correcta.
    Zerlina, exactamente, hay que buscar el motivo por el cual los cantantes que mejor podrian defender los roles wagnerianos, si quieren ir a otros tetaros y evitan Bayreuth.
    Insisto, yo creo que con la llegada de las dos hermanastras (sobretodo Eva), esto cambiará radicalmente. Hay que dar un poco de tiempo.
    Por de pronto que el día 19, hagan un concierto en el Festpielhaus, la West-East Divan Orchestra dirigida por Barenboim, con música de Wagner, gracias a las gestiones de Eva en sumar a la gira internacional que hace esta orquesta de jóvenes árabes e israelies, me parece un hito sin precedentes. Si se logra eso, en un feudo tan poco dado a este tipo de cosas, ¿Cómo no va a conseguirse contratar otra vez a Seiffert o hacer debutar tarde a Hepner o que sea Stemme la próxima Brünnhilde, junto al Wotan de Pape y un Siegfried de Lance Ryan, que en Valencia me pareció poca cosa, pero sin duda a años luz de Franz?

    Gràcies amics, per la vostra participació i pels vostres comentaris. Si, aviat faré vacances, però de blog, encara em queda una setmana de plena activitat.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: