IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2009: PARSIFAL


Parsifal Bayreuth final acte 1er - Producció:  Stefan Herheim

Parsifal Bayreuth final acte 1er - Producció: Stefan Herheim

Ves per on, a Bayreuth és tradició (absurda es miri per on es miri) de no aplaudir al final del primer acte. Ahir es va intentar aplaudir i també es va protestar. PROTESTAR!!!, a Bayretuth també es protesta!, ja ho havia oblidat i això que motius, en els últims dies n’han tingut un munt. Doncs avui ha protestat la caverna, aquells que s’estimen més que és canti fatal, però que no es mostrin segons quines coses sobre l’escenari, com passa en aquesta producció, que l’any vinent podrem veure en directe per Internet i que sortirà a la venda en DVD.

Està clar que avui ha tornat, a part de la polèmica qüestió escènica, però molt lloada per a quasi tothom que l’ha vist, la música al Festpielhaus de Bayreuth. Música amb majúscules, música que sortia del màgic fossar i música que transmetien els cantants, avui si, cantants que interpretaven, en línies generals, amb musicalitat i expressivitat, allò que diu la partitura.

Es repetia el cast de la inauguració del any passat i ja aleshores em va agradar força, tot i que en el cas de la Kundry no estava i no estic, gaire d’acord amb com ho canta la Fujimura.

Cal esmentar, abans que a ningú, al mestre Daniele Gatti, que amb uns temps molt amplis (a lo Knappertsbusch però sense tanta mística), sap donar a tota l’extensa partitura una coherència, sense que decaigui mai el interès, tot i que a mi m’agradaria un segon acte una mica més enèrgic i dinàmic. En el actes extrems m’ha semblat genial i tant l’escena de la transformació del primer acte i el darrer quadre, com tot el tercer acte, m’ha semblat d’una bellesa aclaparadora, amb uns encanteris extraordinàriament poètics i hipnòtics.

Parsifal - Bayreuth - Producció de Stefan Herheim

Parsifal - Bayreuth - Producció de Stefan Herheim

Per sobre de tots els cantants destacaria l’increïble Gurnemanz de Kwangchul Youn. La trajectòria d’aquest baix coreà, en temps del mestre De Billy, habitual al Liceu, és espectacular i ara ja s’ha consolidat definitivament com un dels cantants wagnerians més destacables de l’actualitat. Sensibilitat, sentiment, expressivitat, elegància en el cant i en l’emissió de la veu. Tots aquests trets i no són pocs, fan que escoltar a Youn produeixi veritable emoció i un gran plaer, poden apreciar la humanitat i la saviesa de Gurnemanz, tasca no gens fàcil, doncs és un cantant encara jove i sembla que aquesta pàtina de saviesa musical i interpretativa, els cantants l’assoleixen en la maduresa. Això em fa pensar que ens pot donar grans i moltes nits de glòria.

La concepció musical de Gatti li va a les mil meravelles a Christopher Ventris, un tenor mot líric, però musical i molt expressiu, que ha sabut extraure mil i un detalls amb el seu cant. Ja era hora escoltar un tenor que no fos ni l’escolanet, ni un martell per l’oïda. Segurament no és la millor veu de l’actualitat, però canta bé. CANTA BÉ!!! En el tercer acte m’ha agradat especialment la manera tan dolça d’emetre la veu i la seva delicada musicalitat, sense perdre mai el color, amb un final eteri, molt bell.

També canta molt bé Mihoko Fujimura i també és capaç d’adaptar-se al segon acte imaginat per Gatti, o més ben dit, em sembla que és l’única manera que pot afrontar la Kundry. Com l’any passat, us haig de dir que la meva manera d’entendre aquest personatge, és radicalment diferent. Potser veient la producció tot pren més coherència, però aquesta Kundry esdevinguda geisha (i no ho dic per la procedència de la cantant), si no més aviat, per aquesta forma tan delicada d’emetre la veu i de temptar al jove Parsifal, no em convenç gens. Penso que no li escau al personatge original i sobretot a la tessitura temible del segon acte, crec que aquest rol la desborda.

No és tracta de si fa el famós salt d’octava bé. Hi ha qui fa bé el agut i no se li sent el greu o al inrevés, a ella aquesta cabriola musical no li va, però és tota la tessitura de la Kundry, la que no s’adapta a la seva vocalitat. Una cosa és fer la Erda, que no és per a ella, però que durant tota l’estona ha de cantar de manera bastant lineal i un altre és exhibir una àmplia gama de registres dramàtics i vocals, que desborden a més d’una famosa cantant que ho ha intentat. Tot i així, la Fujimura sempre canta bé. CANTA BÉ!.

L’Amfortas (no el meu corresponsal) el que li dona el nom, ha estat ben interpretat per  Detlef Roth. No m’ha fet oblidar cap dels meus referents antics i moderns, però és un bon Amfortas, tot i que la veu o l’emissió que fa en alguns moments, no em sembla gaire maca, ni gaire ortodoxa.

Bé, sense més, el diabòlic Klingsor de Thomas Jesatko. Ha començat amb algunes oscil·lacions d’emissió dubtosa, però de mica en mica ha anat agafant consistència.

També molt correcta el Titurel de Diógenes Randes. Les noies flor, al menys per ràdio m’han semblat una mica gallinàcies, però no em feu cas.

Parsifal - 2on acte - Producció de Stefan Herheim

Parsifal - 2on acte - Producció de Stefan Herheim

És inqüestionable que ens trobem davant d’una de les produccions més interessants i més reeixides (també teatralment) dels darrers anys. Si portem uns dies discutint de la decadència bayreuthiana, és per alguna cosa, però també caldrà parlar del èxit d’aquest espectacle. Una producció total, de gran categoria i de molt alt nivell, que és, ni més ni menys, el que venia reclamant a crits des de fa uns dies.

La dramatúrgia creada per a aquesta producció ens narra la història d’Alemanya, tenint com a protagonistes la pròpia família Wagner. No s’obvia el pas del nazisme, crec que fins i tot es desplega una esvàstica i el teatre és envaït per soldats del exercit hitlerià. Tot sembla incoherent amb el Parsifal, oi?, doncs tothom que l’ha vist diu que la conjunció entre escena i partitura és magnífica, creant-se moments d’una gran bellesa i poesia.

Com podreu apreciar a les fotografies del muntatge, la mansió de Wanhfried, la casa dels Wagner a Bayreuth, és una part essencial i protagonista, de tal manera que el inici del tercer acte, apareix tal i com va quedar després de ser bombardejada per les tropes aliades. És en aquest panorama desolador, d’una Alemanya destruïda, on té lloc tota l’escena inicial.

La proposta és agosarada, sorprenent i molt atractiva, no us sembla?

Parsifal Bayreuth - Producció de Stefan Herheim

Parsifal Bayreuth - Producció de Stefan Herheim

Parsifal (Richard Wagner)

Director musical: Daniele Gatti
Director escènic: Stefan Herheim
Escenografia: Heike Scheele
Vestuari: Gesine Völlm
Dramatúrgia: Alexander Meier-Dörzenbach
Vídeo: Momme Hinrichs – Torge Møller
Director del cor: Eberhard Friedrich

Amfortas: Detlef Roth
Titurel: Diógenes Randes
Gurnemanz: Kwangchul Youn
Parsifal: Christopher Ventris
Klingsor: Thomas Jesatko
Kundry: Mihoko Fujimura
1. Gralsritter: Arnold Bezuyen
2. Gralsritter: Friedemann Röhlig
1. Knappe: Julia Borchert
2. Knappe: Ulrike Helzel
3. Knappe: Clemens Bieber
4. Knappe: Timothy Oliver
1. Soloblume: Julia Borchert
2. Soloblume: Martina Rüping
3. Soloblume: Carola Guber
4. Soloblume: Christiane Kohl
5. Soloblume: Jutta Maria Böhnert
6. Soloblume: Ulrike Helzel
Altsolo: Simone Schröder

Parsifal  Bayreuth - inici acte 3er. Producció Stefan Herheim
Parsifal Bayreuth – inici acte 3er. Producció Stefan Herheim

Han acabat les transmissions d’enguany. Com sempre, tota una experiència esgotadora, però sempre enriquidora. M’agradaria l’any vinent (com sempre), anar a Bayreuth. M’agradaria veure aquest Parsifal en directa i alguna altre cosa. Si no, segur que m’apunto a la transmissió via Internet i al DVD.

Ara us deixo els enllaços de la funció del dia 2d’agost de 2009, tot desitjant que aquestes cròniques, els tasts i el enllaços que us he deixat, us hagin agradat.

Parsifal - Bayreuth - Producció Stefan Herheim

Parsifal - Bayreuth - Producció Stefan Herheim

I avui si, un tast generós que inclou les últimes frases de Parsifal abans de l’escena de la transformació del tercer acte, fins al final de l’òpera. Atenció, quasi 30 minuts de música excelsa, servida de manera admirable per Gatti, Ventris, Youn, Roth, Schröder i el escruixidor cor del Festival.

Què ho gaudiu!

9 comments

  1. Joaquim, la posta en escena em sembla fantàstica ! El audio no el podré escoltar fins el vespre, pero només per les fotos (i el teu comentari tan positiu, és calr) ja tinc moltes ganes de veure-la. Saps si aquesta la fan per Medici.TV? o preguntat d’altra manera, saps si podem rebre el video d’aquest Parsifal des del lloc habitual?

    M'agrada

  2. Joanpau

    Hola Joaquim. Vull agrair-te la feinada que suposa gravar i deixar-nos els enllaços al abast de tots els que vulguem disposar d’ells.
    Si vols que et sigui franc, aquest any que volia gravar-me la Tetralogia he pensat, ja la baixaràs de In Fernem Land. Ja ho sé, és una mica de barra per la meva part, però no m’he obligat a estar davant de la ràdio tots els dies.
    Ja m’he baixat el Parsifal, que no se si ho saps però varen retransmetre per Catalunya Música per primera vegada.
    He seguit amb interès la polèmica wagneriana al entorn del nivell d’exigència del Bayreuth de fa uns anys ençà. Certament lo del Siegfried no s’admetria a cap altre teatre del món, a risc de cremar-lo, però parafrasejant a Cruyff, Bayreuth és Bayreuth i jo, que no sóc un wagnerià confés, m’agradaria poder assistir, ni que fos una única vegada a algun dels seus espectacles. Aquest Parsifal, sense anar més lluny, em sembla de gran interès i els decorats molt espectaculars.
    Veure un Wagner a Bayreuth i un Verdi a la Scala, és un objectiu de molts amants de l’òpera.
    Un cop més gràcies i et desitjo unes bones vacances, te les has ben guanyat.

    M'agrada

  3. Després de la crítica impressionant de l’altre dia (no recordo l’última vegada que vaig veure algú tan indignat per la mala qualitat d’una interpretació! M’agrada que encara hi hagi gent que visqui la música amb aquesta intensitat), he de dir que és reconfortant llegir el teu post d’avui. Ja m’estic baixant els fitxers; m’has deixat amb moltes ganes de sentir-los. Això sí, si aquesta interpretació és tan bona com dius, potser m’animo i me la compro quan surti a venda. Els escenaris, a jutjar per les fotos que has penjat, són preciosos!
    Gràcies pels enllaços! 🙂

    M'agrada

  4. mina

    Vaig ser el diumenge a Bayreuth i aquesta funció va ser molt bona, per a mi el protagonista absolut va ser el mestre Gatti, absolutament extraordinari. Però hi vaig detectar una moguda important en contra d’ell, que confirma les critiques dels diaris alemanys. Sense entrar en comparacions perque Thielemann em sembla magnific, hi han molts partidaris d’aquest últim que no toleren que algun altre director triomfi a Bayreuth. I Gatti és un rival seriós per Thielemann perque té moltíssima qualitat. Encara que hi hagués alguns buhs a Gatti per part dels “soldats” de Thielemann, el públic en general el va aplaudir molt i hi va haver molts barvos per la seva direcció. Gràcies per penjar aquest fragment. I podem estar contents perque dintre de no massa temps tindrem al mestre Gatti venint molt sovint a Barcelona. Per cert, algú em podria passar la l’enregistrament de l’opera sencera?

    M'agrada

    • Benvinguda Mina.
      Quina enveja! Moltes gràcies pel teu comentari. Sembla ser que els partidaris (una mica perillosos) del mestre Thielemann tornen al atac, tal i com va succeir a Berlín amb les confrontacions sistemàtiques contra el mestre Barenboim.
      El mestre Gatti ja ha demostrat amb escreix la seva vàlua i tot i que alguns “terroristes” el protestin (ja ho haguessin pogut fer amb la parella Franz & Schmidt en la Tetralogia, que curiosament sembla que estigués prohibit protestar a risc de ser deportat).
      Mina, prement sobre cadascun dels actes, que trobaràs al final del post, et baixaràs tota l’òpera sencera (retransmissió de diumenge).

      M'agrada

  5. mina

    hola joaquim, no conec molt el tema de les tecnologies, he intentat baixar-me els talls del parsifal pero em surt un arxiu de text?? que faig alguna cosa malament? M’agradaria moltissim tenir la gravació aquesta de record de la meva excursió a bayreuth. gràcies.

    M'agrada

  6. Vicent

    Tan sols felicitar-te pel magnífic blog i agrair-te teua generositat de compartir amb tots nosaltres els enregistraments del Festivals de Bayreuth i d’altres.

    Tota una referència en el món dels blogs i de l’òpera, i més encara si tenim en compte que és en català.

    De nou, felicitats d’un liceista a l’exili.

    Des-de Lidköping, una abraçada.

    V.S.

    M'agrada

    • Benvingut Vicent.
      Això de Lidköping ens agafa una mica lluny, oi?
      Gràcies a tu per compartir la teva opinió amb aquest comentari, que espero que no sigui l’últim.
      Moltes vegades m’han preguntat perquè escric en català, ja que si ho fes en castellà em visitaria més gent. A tu no cal que t’expliqui el motiu de fer-ho en català, em surt natural i malgrat ser amb català, ja porto comptabilitzades més de 500.000 visites i les banderoles que apareixen a la dreta, no paren de donar-me sorpreses i no crec que totes les visites siguin d’exiliats com tu.
      Una abraçada

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: