IN FERNEM LAND

LA FONOFERNEMLANDTECA DE LA ROSINA


Rosina

Disseny de vestuari per la Rosina del Barbiere al Théâtre Italien de Paris, al entorn de 1875

És curiós, per primera vegada repetim interpret i compositor en aquesta estimulant recopilació i també els repetim en la tria, doncs si el Josep ens oferia a Maria Callas cantant Bellini, la Rosina també.

Deixo que sigui ella la que us ho expliqui:

Des de la primera vegada que la vaig escoltar, Norma es va convertir en la meva òpera favorita, vaig quedar captivada per la música, l’argument i la veu de la seva protagonista, una soprano que no coneixia i que cantava “diferent”, María Callas.

Callas Norma 2

Maria Callas com a Norma

La primera òpera que vaig poder comprar va ser, clar, la Norma. Encara recordo l’emoció de tenir l’àlbum a les meves mans i pensar que allà era tota l’obra, que era meva i podia escoltar-la quan volgués.
Tanmateix, el meu primer encontre amb l’òpera no va ser gens agradable.
Tindria jo uns vuit anys i em vaig enfadar molt quan per la ràdio (no hi havia televisió llavors) em van treure un programa infantil que m’agradava, per retransmetre òpera des del Liceu.
Però com diu el savi refrany “No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré”,
Pocs anys després em trobava seguint totes les òperes que es radiaven. Va resultar que m’havia començat a agradar la música clàssica, sobretot les obertures i intermedis m’entusiasmaven i a poc a poc vaig anar  coneixent gairebé tots els compositors i las seves obres.
Encara que tinc altres òperes favorites i moltes altres que m’agraden, malgrat tot el temps transcorregut, Norma segueix sent la meva predilecta i delectant-me com la primera vegada.
La meva aportació és la bellíssima ària “Casta diva“, en la veu de la divina Callas, una peça d’un dolçor gairebé angelical i que contrasta amb el to més dur de la resta de l’obra.
Salutacions,
Rosina

Estic molt content que la Rosina, que ella mateixa em diu que és molt tímida i no acostuma a participar en aquests “saraus”, hagi decidit participar en la Fono i sobretot ens hagi deixat aquest monument de la història operística, com és aquesta “Casta Diva” gravada l’any 1957 a Milà sota la direcció de Tullio Serafin.

La propera setmana ens arribarà la proposta transalpina de la Luvi, que per a tots aquells que ja la coneixeu, no us sorprendrà gaire, però a mi em fa molta il·lusió, com també us podreu imaginar.

 

10 comments

  1. colbran

    La foto que nos ha facilitado Joaquim de María Callas, corresponde al reportaje publicado por la revista norteamericana “LOOK”, con motivo del debut en el Met en octubre de 1956, de la gran trágica lírica con la ópera “Norma”.

    Esta bellísima ´”Casta diva” fue un aria expresamente solicitada por Giuditta Pasta a Bellini para el estreno de “Norma”, por considerar que la obra era tan dura que era necesaria una melodía suave en su presentación en escena, después del imperativo recitativo de entrada. Pero Bellini, equivocadamente, la quiso hacer tan dulce que la compuso en un tono excesivamente alto para la Pasta, cuya tesitura era de una mezzosoprano, como indica Stendhal en su “Life of Rossini” (originalmente en inglés) y sus diferentes biógrafos, entre ellos el último de los mismos Giorgio Appolonia (“Giuditta Pasta, gloria del bel canto”-2000). Por tal motivo, la bajó hasta el tono adecuado para la gran cantante de la primera mitad del siglo XIX que también estrenó “La sonnambula”, “Beatrice di Tenda” , “Anna Bolena” y “Il viaggio a Reims”, entre otras.

    Su preciosa melodía tiene cierta reminiscencia del “Ave Maria” de Schubert y se dice que Chopin, en su lecho de muerte, pidió a Liszt que se la interpretara al piano, falleciendo mientras la escuchaba.

    Todo un acierto de elección, Rosina. Preciosa ópera, maravillosa aria (dijo Wagner que su autoría ya significaba la inmortalidad para Bellini, aunque no hubiera compuesto nada más) e insuperable intérprete. Te alabo el gusto que me permito
    compartir contigo.

    M'agrada

  2. maria teresa

    Fantàstica Callas!!! Gràcies Rosina, quan les tries surten de “dins” son sempre un encert…Molt be!!!
    Colbran…com en pots saber tant???? A me em deixes amb cara de tonta sempre. Gràcies a tu també, perque els teus comentaris son per prendre apunts!!

    Que per molts anys creixi la “fono”!!

    M'agrada

  3. josep

    Rosina,
    Meravellosa la tria que has fet. A mi el binomi Callas-Bellini m’entusiasme d’una manera difícil de descriure. A més, la Norma és una de les òperes per les que tinc una estimació especial ja que va ser de les que em van aficionar a aquest món. També felicitar a “l’enciclopèdia Colbran” de la música que ens torna a aclarir moltes coses. I al Joaquim, que fa possible tot això. Gràcies a tots

    M'agrada

  4. Isolda

    A les meves llargues cues de juventud al Liceu, era assidu el Snyor. Garcia, un savi personatge d’avançada edat, gran coneixedor i seguidor de les temporades d’ òpera al Teatre. Sempre explicava històries i enecdotes viscudes o bé llegides, i nosaltres l’escoltavem amb la boca oberta. Una de les tantes comentades fou, en una ocasió se li va preguntar a Bellini” Si s’incendies casa seva i tingues que salvar una sola obra quina seria?” ell respongué
    “Norma”.
    Gràcies Rosina, no podies escollir millor interpret per la Casta Diva.

    M'agrada

  5. Rosina

    Moltes grácies! En particular a els qui heu comentat i també a tots els que han passat per aquí.
    El meu especial agraiment a Joaquim per publicar la meva petita historia en el seu magnífic blog. (Estic molt elegant a la “meva” foto que has penjat).

    Una abracada per tothom!

    M'agrada

  6. Rosina,

    Jo, de tota la vida, havia estat una verista “furibunda” i tot i que sempre hi haurà un raconet per a aquest tipus de música en el meu cor, en els darrers temps m’estic tornant més belcantista que mai i en especial cada dia m’agrada més la música de Bellini. Trobo que aquest fragment de la Norma és com onades de música que embolcallen. La Maria Callas no és la meva cantant favorita però trobo que en aquesta ària està sensacional.

    Gràcies Rosina per compartir la teva història amb nosaltres, Joaquim per fer-ho possible i Colbran per il·lustrar-nos amb tant detall.

    M'agrada

  7. L’opinió d’en Joanpau és respectable, com la de tothom qui s’expressa com cal, però no, no estic d’acord amb ell. Aquesta ària antològica, per a mi, és un ària essencialment Callas. Estic disposada a afirmar amb joia que la Casta Diva de la Montserrat Caballé a orange, sota el vent, és quasi del mateix rang. Però Callas va arribar abans.
    Ei! És la meva opinió.
    Felicito a la Rosina perquè a mi la “Casta diva” també va ajudar molt a estimar l’òpera i, com sempre, dono gràcies a l’ideòleg d’aquest event, en Joaquim.

    M'agrada

  8. Joanpau

    Olympia, penso que això no es tracta pas d’una cursa i el fet que una arribés abans que l’altre no és argument suficient, al menys prou convincent.
    La puresa del cant, en la línea de les notes flotants que atorga la Caballé a aquest himne a la lluna, l’expressivitat i bellesa de les notes, així com la demostració d’una tècnica sorprenent i magistral, fan que la seva versió superi a la Callas, que en el seu conjunt fa una Norma molt més dramàtica i segurament encara insuperada hores d’ara, però no pas per que ella fos la primera, doncs abans que la divina Callas, altres que no han deixat constància fonogràfica, potser ho feien millor que ella mateixa.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: