Eva Busch (Berlín 1909 - Munic 2001)
Avui una “chanson”, “Il ne faut pas briser un rêve”. No em pregunteu el motiu, ja que buscava un altre cosa i m’he topat amb aquesta melodia embolcallant i aquesta veu que ens porta directament als cabarets d’entreguerres, de Paris i Berlín.
Eva Busch, la cantant que m’ha robat un tros de cor aquesta nit, va néixer a Berlín l’any 1909, filla il·legítima del director d’orquestra Franz Beidler (casat amb una néta de Wagner) i la soprano wagneriana Emy Zimmermann, de qui portava el cognom fins que es va casar amb Ernst Busch, un destacat actor i cantant antifeixista, que sovintejava els cabarets berlinesos i que va ser escollit per estrenar L’Opera dels tres rals de Bertold Brecht i Kurt Weill.
El matrimoni es va veure obligat a marxar d’Alemanya amb la pujada de Hitler al poder, emprenent una gira per diferents països, per acabar a França on van decidir acabar la relació de parella.
Mentre ell va marxar a lluitar amb les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola, ella va marxar a Paris on va actuar en diferents cabarets. Amb l’ocupació alemanya, va ser arrestada, però va acabar col·laborant amb els nazis, sent Goebbels un dels seus més fervents admiradors.
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, va ser internada en un camp, com a col·laboracionista del règim nazi.
Amb els anys va anar recuperant l’activitat artística i a l’any 1990 va publicar el llibre de les seves memòries, “Um trotzdem”.
Va morir a Munic el 20 de juliol de 2001.
D’aquesta nostàlgica cançó no en sé res, ni tan sols de qui és la música i la lletra, però no em puc resistir a deixar-vos-la. Si algú em pot ajudar i dir-me qui són els autors, li estaré eternament agraït.
ACTUALITZACIÓ:
Amb l’inestimable ajuda de la Teresa, ja conec l’autor de la lletra i la musica, és Jean Jal i la va escriure a l’any 1936.
Aquí la teniu:
IL NE FAUT PAS BRISER UN RÊVE
Depuis le jour où je vous aime,
Mon cœur est sans espoir…
Malgré votre sourire même,
Tout est las, triste et noir…
Pourtant un jour, dans un baiser…
Vous m’avez promis de m’aimer…
Il ne faut pas briser un rêve
Même s’il vous semble un peu fou,
Tâchez donc que le mien s’achève,
Puisqu’il est plein de vous…
Déjà,
Me blottissant dans vos bras,
Je sens,
Que votre étreinte me ment…
Il ne faut pas briser un rêve,
Même s’il vous semble un peu fou,
Tâchez donc que le mien s’achève,
Puisqu’il est plein de vous.
Mais en amour, comme en la vie
Il ne faut rien prévoir…
Car tout s’efface, tout s’oublie…
Malgré nos désespoirs…
Votre cœur peut souffrir un jour
Au souvenir de notre amour
IN FERNEM LAND 
senzillament deliciós, Joaquim! L’escoltada tres vegades al tren, sort que avui he agafat els auriculars!
Quina melodia més fina, més bonica, quina interpretació més suau, dolça, quina lletra tan preciosa…m’agraden les teves troballes casuals!
M'agradaM'agrada
Preciosa música e interpretación para comenzar un día gris.
Gracias Joaquim.
M'agradaM'agrada
entre tanta bella nostàlgia i pluja, rota me he quedado yo.
M'agradaM'agrada
Òndia, nen!: Vic de “Can maac” d’escoltar, una vegada més, la preciosa ària de l’Scarlatti, i ara em trobo amb aquesta preciosa “chanson”… L’ària, la “chanson”, la pluja… I pensar que ara he d’anar, corrents, a treballar! Ja hem podrien jubilar, ja!!!
M'agradaM'agrada
Una “chanson” que et convida a escoltar-la més d’una vegada, bonica melodia i encara més la veu, com acostumen a ser les balades del nostre païs veí , també molt adient per una tarda de pluja com la d’avui, i com de costum …gràcies Joaquim per el bombonet .
M'agradaM'agrada
….per una tarda i per una nit, que es quan l’estic escoltant jo. Fantàstica!
M'agradaM'agrada
UN GRAN MOMENT, QUE FALTA EN FEIA
M'agradaM'agrada
me ha gustado mucho la Eva Busch… ¿no ha tenido nada que ver el Fede?
besos a los dos
M'agradaM'agrada
Lo creerás o no, querida pfp,pero se la he presentado yo. Cosa que no deja de enorgullecerme, ya que es bastante compolicado presentarle a alguién y más de los tiempos del catapún.
Aprovecho para decir que Colbran me rectifico la foto que inicialmente había puesto como cabecera, ya que no era Eva Busch si no nuestra querida Zara Leander, que tanto te fascinó y con la que le une más de un punto en común.
La foto de la Leander, como la de Josephine Baker o Marlene, se pueden ver en el YouTube que os preparé, todas ellas compartían escenarios en el convulso período, ya fuera en Berlín o Paris.
M'agradaM'agrada
Bona tarda! Buscant informació sobre la cançó m’he trobat el teu bloc. La cançó és fantàstica, jo l’he coneguda avui per una interpretació que m’ha semblat deliciosa d’un cantant brasiler, Ricardo Teté. La pots trobar a l’spotify.
M'agradaM'agrada
Benvinguda Laura i gràcies per donar-me a conèixer aquesta altre interpretació.
No sé si l’entrada t’ha estat molt útil, però t’agraeixo el comentari i torna quan vulguis.
M'agradaM'agrada