IN FERNEM LAND

DIALOGUES DES CARMÉLITES A MUNIC


Dialogues des carmélites segons Dmitri Tcherniakov a la Bayerischen Staatsoper 28 de març de 2010

No penseu que a In Fernem Land passa el mateix que passava a aquest país fa uns anys, que durant aquesta setmana tot es revestia de religiositat talibanesca i no es podia veure o escoltar altre cosa que vides de sants o màrtirs i música mal anomenada clàssica, però ves per on l’actualitat mana i si el dia 28 s’estrenava a l’Òpera Estatal de Baviera, amb seu a Munic, una nova producció de Dialogues des carmélites, la genial òpera de Francis Poulenc i la retransmetien per BR Klassic, el més normal és que el blog se’n faci ressò.

Dialogues des Carmélites és una òpera en tres actes i dotze quadres amb música i lletres de Francis Poulenc, inspirat en el drama del mateix mon de George Bernanos, que es va estrenar al Teatro alla Scala de Milà el 26 de gener de 1957.

L’editor Ricordi va proposar a Poulenc que composés la música per a un ballet que s’havia de inspirar en la figura de Santa Margarita de Cartona, però al músic el seduïa més la idea de composar una òpera, aleshores Ricordi va pensar que l’argument ideal seria l’obra de teatre Diàlegs de Carmelites de George Bernanos,que estava triomfant per mig Europa.

L’obra de Bernanos, originalment un guió per una pel·lícula que no es va poder filmar fins l’any 1960 amb Jean Moreau de protagonista (Blanche De la Force), quan Bernanos ja havia mort de càncer, està basada en una novel·la escrita per Gertrud von Le Fort (volguda semblança entre Le Fort i la Force) a l’any 1931, Die Letze am Schafott (L’última al patíbul). Davant la impossibilitat de portar endavant el film, Albert Béguin utilitzà el guió i estructurà Les Dialogues des Carmélites en cinc escenes pel teatre.

Poulenc comença a treballar en l’òpera l’any 1953 i no acabarà el seu treball fins tres anys més tard, el juny de 1956. A la meitat del procés creatiu, el music va patir una crisi nerviosa que l’obligà a aturar-se quan casi havia finalitzat el segon acte. L’agost de 1955 Poulenc té enllestida la partitura, però no acabaria l’orquestració fin el juny de 1956.

L’òpera es va estrenar a la Scala en una traducció italiana deguda a Testi amb Virginia Zeani com a Blanche i l’estrena de la versió original francesa va tenir lloc el 21 de juny de 1957 al Palais Garnier de Paris, seu de L’Opéra amb Denise Duval com a Blanche de la Force.

La música de Poulenc reflecteix molt bé la psicologia complexe dels personatges, amb un treball exhaustiu dels sentiments de la por, la mort, el dolor, la fe, l’espiritualitat, oferint-nos un amplíssim ventall de les sensibilitats femenines, totes elles interioritzades i alhora fa un acurat treball del text, sense veure’s obligat a desenvolupar el discurs musical en números tancats. Cada frase, cada paraula està intensament en comunió amb l’expressió dramàtica i la música.

L’exquisit refinament orquestral està molt influenciat per l’òpera Pelleas et Melisande de Claude Debussy. El discurs musical és el fil conductor dels esdeveniments, sense deixar que les paraules quedin ofegades en tempestes sonores.

Poulenc utilitza un llenguatge tradicional, totalment tonal. Sembla que va arribar a justificar-ho, en una època on escriure música tonal pràcticament era considerat una heretgia, amb un frase similar a aquesta “Les meves monges tan sols poden cantar música tonal, Vostès ja les sabran perdonar

Dialogues des carmélites segons Dmitri Tcherniakov a Munic 28-03.2010

Avui doncs us porto la part musical de la producció que es va estrenar abans d’ahir a la Bayerische Staatsoper de Munic amb el següent equip:

Francis Poulenc
Les Dialogues des Carmélites

Director Musical: Kent Nagano
Producció i decorats: Dmitri Tcherniakov
Vestuari: Elena Zaytseva
Disseny de llums: Gleb Filshtinsky
Dramatúrgia: Andrea Schönhofer
Director del cor: Andrés Máspero

Marquis de la Force: Alain Vernhes
Blanche de la Force: Susan Gritton
Chevalier de la Force: Bernard Richter
Madame de Croissy: Sylvie Brunet
Madame Lidoine: Soile Isokoski
Mère Marie: Susanne Resmark
Soeur Constance: Hélène Guilmette
Mère Jeanne: Heike Grötzinger
Soeur Mathilde: Anaïk Morel
L’aumônier: Kevin Conners
1er commissaire: Ulrich Reß
2ème commissaire: John Chest
L’officier: Christian Rieger
Le geôlier: Levente Molnár

Kent Nagano ja va signar una versió esplèndida quan dirigia l’Opéra de Lyon i que va enregistrar-se per el segell Virgin Classics l’any 1990. Ara a Munic torna a endinsar-se en aquest convent de les pobres 16 carmelites, oferint-nos una versió intensa, plena de mil i un detalls, amb totes les atmosferes possibles, que se segueixen a la perfecció en la gravació sonora i que em fan entrar unes ganes boges d’agafar un avió i anar a Munic. Aviat al Liceu?

Susanne Resmark (Mère Marie), Susan Gritton (Blanche de la Force) Bayerischen Staatsoper 2010

No parlarem de la posada en escena, que al final va provocar algunes sonores protestes, acompanyades d’un general reconeixement satisfactori, doncs tan sols per les fotografies de la web de la Bayerischen no poden fer-nos realment una idea de la proposta potent de Dmitri Tcherniakov, que com s’intueix fàcilment, prescindeix del marc històric de la revolució francesa (els fets són històrics) per traslladar les vivències de les monges carmelites a un camp de concentració a la Sibèria soviètica. Ves, què original, oi?, però insisteixo si tenim l’oportunitat de veure-la, que ho crec força probable, que ja ho jutjarem en profunditat.

Susan Gritton (Blanche de la Force) Bayerischen Staatsoper 2010

L’equip vocal és esplèndid, encapçalat per la Blanche intensa de Susan Gritton, molt ben acompanyada. Aquesta és una òpera amb quatre protagonistes evidents (Blanche, Marie, i les priores vella i jove), però on el conjunt no ha de fallar i em penso que en aquesta edició, tot voreja l’excel·lent.

Sylvie Brunet (Madame de Croissy), Susanne Resmark (Mère Marie)

Ara us deixo per començar el fragment que tanca la segona escena del acte segon, amb la Madame Lidoine (la nova priora) de Soile Isokoski,des de la inspirada frase “Lorsqu’ungrand roi” fins el deliciós Ave Maria cantat per totes les monges. Un moment veritablement climàtic.

I com acostuma a ser habitual i con que estic segur que us voldreu baixar aquesta obra mestre, per fer-vos més lleugera la baixada, us deixo la colpidora escena final “Salve Regina”.

Música excelsa que gela la sang, amb la serenitat en contrast amb la tragèdia de l’execució. Un moment veritablement inspirat de la història de l’òpera.

Esgarrifeu-vos amb el tall de la guillotina virtual, aneu a saber com ho ha resolt la nova dramatúrgia.

Dialogues des Carmélites Bayerischen Staatsoper 28.03.2010

Ara us deixo els enllaços per baixar-vos la funció del dia 28 de març (dia de l’estrena) a la Bayerischen Staatsoper de Munic. Direcció musical, Kent Nagano

Estic convençut que ho gaudireu molt.

6 comments

  1. Sento dir que no l’he escoltada mai. Atès que es va estrenar l’any del meu naixement, segur que deu ser bona(?) … Escoltaré tranquil.lament els fragments que ens deixes.
    moltes gràcies

    M'agrada

  2. Joanpau

    Acabo d’escoltar el primer cd i estic entusiasmat.
    No coneixia ni Susan Gritton, ni Susanne Resmark, ni Sylvie Brunet, ni a la majoria de cantants.
    ¡Quina meravella!

    M'agrada

  3. joanela

    Mira per on, estic uns dies fora i al tornar en trobo aquest esplandit regal.M’encantaria poder veure-la.No es una opera que conegui tant com per poder imaginar-la mentre l’escolto. Gracies Joaquim. Salutacións.

    M'agrada

  4. Pere

    Una òpera extraordinària i d’un text tant dens que el mateix Poulenc va forçar la seva escriptura musical per no tapar ni afectar el text i que es pugués comprendre en la seva totalitat.Vaig veure aquesta producció a Munich. Deixant de banda la cosa musical que era magnífica la resta , producció, totalment decebedora; absolutament RES del que passa en escena té a veure amb el texte. Traició, per tant, a Bernanos i a Poulenc.Perquè els directors d’escena d’avui NO llegeixen el llibrets?Ah! i per arrodonir-ho les monges no són guillotinades sino “salvades” d’una explossió al darrer minut (!?!?!?).

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: