IN FERNEM LAND

Reflexions en veu alta d’un divendres 23 de juliol


Ahir divendres va fer un any d’aquella imatge esperpèntica d’en Millet sortint del Palau sota un paraigua immens, un paraigua que ha resultat ser un símbol del que ha passat durant aquest any a Catalunya a l’entorn del cas Palau i tot el que encara no sabem i malauradament tot el que no sabrem mai, al menys de manera oficial, però si oficiosa.

Sense saber l’abast real del cas, ja fa un any vaig deixar entreveure que de ben segur hi havia una complicitat perversa, que ha esquitxat a tothom, doncs en Millet s’ha mostrat a part d’un delinqüent sense escrúpols (abans del judici ell i el soci ja van acceptar l’embutxacada dels famosos 3 milions d’euros, que ara els auditors xifren en 35, a l’espera del que digui Hisenda), un hàbil comprador i pagador de favors de tots i cadascun dels grups polítics que remenen les cireres a casa nostra.

Tot just un any després hem assistit a l’assaig general del concert que tindrà lloc avui al Festival de Peralada, amb l’estrena de la titularitat davant de l’OBC del mestre Pablo Gonzalez, interpretant la Messa da Requiem de Verdi, amb l’Orfeo Català (el Cor de Cambra del Palau no ha fet l’assaig ja que estaven actuant al festivalet del Empordà amb una única funció del Don Pasquale de Donizetti) i un quartet solista solvent, però lluny del primer nivell que aquest vull i no puc, es pot permetre.

Del resultat d’un assaig no puc aprofundir gaire sobre l’actuació dels solistes (Daria Masiero, Rossana Rinaldi, Antonio Gandía i Stefano Palatchi), però m’ha interessat la veu lírica i el legato de la Masiero i sobretot Antonio Gandía.

L’OBC en un estat pletòric, obra del estimat mestre Oue, pot estar ben contenta amb el nou director. Pablo González m’ha agradat molt. Potser és molt auster i de gest poc vistós, tot i que m’ha semblat claríssim i entenedor, és clar que això han de ser els musics i els cantants qui ho han de dir. Els resultats van ser prou evidents com per albirar grans concerts i em penso i no m’agradaria equivocar-me, que amb ell ens espera una època fructífera que amb permís o sense de la crítica barcelonina, espero que situï a l’orquestra lluny de les polèmiques interessades i perverses en que s’ha vist immersa la primera orquestra del País, en els darrers anys.

Aquest any ha estat molt intens per l’Orfeó Català i ara caldria començar a pensar en com cal reforçar-lo i potenciar-lo, en aquesta nova estructura de l’organització que avui s’ha presentat al Palau, conjuntament amb l’auditoria i on una de les principals branques, és l’activitat artística i l’Orfeó com eix vertebrador.

S’ha de potenciar aquesta formació coral, que sense el reforç de l’excel·lent i pluriocupat Cor de Cambra, denota unes mancances que cal compensar de manera urgent, sobretot a la corda de les sopranos i una manca de regularitat en les seves actuacions, que poden anar del nivell més alt a vorejar l’amateurisme.

I posats a reflexionar en veu alta i a parlar de tot una mica, d’allò que m’interessa més, és clar, avui hagués hagut de representar-se la primera de les Doña Francisquita previstes per cloure la temporada del Liceu.

Sincerament, trobo que el gravíssim problema que està passant el Teatre, amb la retallada del Ministerio i les decisions que la Direcció vol emprendre, aprofitant aquest complicat moment, no estan tenint el ressò als mitjans. Segurament aquests passen de puntetes, seguint les pertinents directrius, davant de les accions que el cor i l’orquestra, secundats per la resta de treballadors del Teatre, han emprés aquests dies, per donar a conèixer l’abast real del que es vol fer.

Ja vaig comentar en el post on es parlava de l’amenaça de vaga, que tant el Cor com l’Orquestra del Liceu, necessiten adaptar-se als temps actuals, encara que sigui renunciant a uns convenis impossibles, que s’allunyen de les necessitats actuals i sobretot que priven de que el teatre pugui créixer en qualitat i competitivitat. Però això no té res a veure, hi he pensat bastant en aquest aspecte durant aquests darrers dies, en la temptació que pot tenir el teatre en deixar a les dues principals formacions de la casa, reduïdes a la mínima expressió, pensant que sortirà més econòmic subcontractar musics i cantants, quan les obres programades així ho exigeixin, que mantenir unes plantilles suficients per fer front amb garanties, a l’activitat programada.

Em sembla que si aquesta és la solució que es vol donar i així estalviar-nos els sous fixes d’uns quants musics i coristes, estarem destruint, enlloc de preservar, allò que és l’essència de qualsevol casa operística del món.

L’altre dia, algú parlava de la política pro activa que l’orquestra i el cor del Mariinski, amb el tsar Gergiev  al capdavant, van emprendre per tal de fer front a la crisi de la institució musical més emblemàtica de Sant Petersburg, en els moments més difícils del Teatre, acabat elm període soviètic. Allà no van retallar, ans el contrari van potenciar més l’activitat, esdevenint frenètica, tant a les sales de concert de mig món, com als estudis de gravació, incrementant els ingressos, alhora que el prestigi, si bé es cert que portant-los a l’extenuació. Però estic segur que tothom s’ho estima més abans que anar a engreixar les llistes de la desocupació.

No cal que m’ho digueu vosaltres, ja ho sé diferenciar jo, ambdues formacions tenen nivells artístics molt allunyats, però estic demanant que els nostres maldestres gestors culturals i agents artístics, busquin activitats fora del teatre de la Rambla, que mentrestant podria acollir altres espectacles, amb altres artistes, orquestres, companyies i formacions del país o foranies, tot donant a conèixer, ja sigui en format d’òpera o concert, les masses estables del Liceu a fora (Catalunya, Espanya i el món), obtenint finançament extern, potenciant als membres del cor i l’orquestra alhora que alimentant l’autoestima i no reduint a nivells perillosos, allò que és l’arteria vital d’un teatre d’òpera. Ja sé que això també val diners, però també en reporta i si es fa bé, el compte de resultats que lògicament preocupa i molt, serà positiu.

Estic segur que sobra personal, càrrecs institucionals i consells assessors, que no aporten gaire bé res o directament, res, i que senzillament són quotes que s’han de pegar, que ni abans, ni molt menys ara, hem de tolerar. Racionalització veritable de les despeses, cercar nous ingressos i potenciar els actius, enlloc de reduir-los a la mínima expressió.

M’estranya molt que els diaris, les emissores de ràdio i els diferents canals de televisió, no hagin aprofundit amb el problema del Liceu. Petites insercions i prou. Rar, molt rar, no trobeu?

Ahir ens varem quedar sense Francisquita i no ho entenc, no ha passat res. mentrestant, el màxim responsable cultural de Catalunya, el Conseller Treserras, s’omple amb grans discursos (Concert Econòmic Cultural), que quedaran en això, discursos buits que no solucionaran la greu problemàtica que tenim al damunt. Ja ens vam quedar sense l’orquestra de l’Acadèmia i ara tot sembla indicar que ens reduiran el Cor i l’Orquestra del Liceu, intueixo que anant a cercar la subcontractació més barata (és a dir de menys nivell) amb polifòniques vàries i musics sense un CV prou solvent per un teatre de la categoria i història del Liceu i així re establir l’equilibri al compte de resultats. Si és així, amb mi hi trobaran un ferm opositor.

Penseu-hi una mica. Ahir tot sortint de l’assaig de l’OBC en vaig estar parlant amb gent força vinculada amb els cercles musicals de la ciutat i tots estaven molt estranyats que el Liceu no tingui més protagonisme, en un afer tan seriós com es mereix el que s’està coent allà dins.

Potser són masses reflexions que no duen enlloc, però penseu que totes han tingut un nexe d’unió, el divendres 23 de juliol de 2010.

Algunes d’elles, estic segur que tornaran a aparèixer per In Fernem Land i desitjaria que també ho fossin arran dels vostres comentaris i opinions al respecte.

Finalment i per no deixar el post sense música i com a conseqüència de l’impacte que sempre em suposa escoltar el Rèquiem verdià, us deixo amb el magnífic i colpidor “Lacrimosa”, en una versió dirigida per Leonard Bernstein, amb Martina Arroyo, Josephine Veasey, Plácido Domingo i Ruggero Raimondi amb The London Symphoney Orchestra & Chorus,a la Catedral de Saint Paul de londres a l’any 1970.

Un rèquiem que no voldria premonitori de res, i unes llàgrimes que no s’haurien d’arribar a vessar. Així ho espero

10 comments

  1. He estado buscando infructuosamente artículos de fondo, reflexiones como la tuya, o noticias sobre el problema del Liceo y no las he encontrado. He pensado, como tú, que es muy sospechoso este silencio de los medios (clamoroso el de La Vanguardia). Yo voy el domingo a Doña Francisquita y pienso que el público deberíamos solidarizarnos de algún modo. Hacer algo, no sé. A lo mejor es mi espíritu (todavía) sesentayochero. Siento, como tú, que la reducción de plantilla en el coro y orquesta es un desaguisado de muy largo alcance y muy mal pensado, que no hará sino dañar gravemente el funcionamiento y la calidad de los espectáculos de nuestro gran teatro, el más linajudo de la península, y eso, duele. Quienes deben irse son esos señorones de altos vuelos que nada aportan. En fin, yo estoy lista para una cacerolada dentro del teatro, si se tercia!

    Saludos cordiales.

    M'agrada

  2. colbran

    Gabriela, respetuosamente te digo que dentro del teatro hay que juzgar la representación y no el comportamiento de los directivos del coliseo lírico.

    Me temo que todos estos desaguisados se traduzcan en un malestar que pueda perjudicar el buen desarrollo de estas funciones, del tan esperado regreso al Liceu del género de la zarzuela, tan injustamente olvidado durante 22 largos años.

    Es cierto que hay como un silencio, aceptado u obligado, por todos los medios de comunicación y esto escama bastante. Alguien tendría que dar explicaciones al respecto.

    Hay muchas formas de sanear una empresa, entre ellas la reducción de personal, pero ésta tendría que ser a última instancia y, en todo caso, comenzando por los cargos repetidos, los dichosos 11 o 12 asesores que nadie sabe para qué han entrado en el teatro, cuando ya disponen de ingresos en sus respectivas ocupaciones, y las reducciones de los sueldos más altos, así como liberar al teatro de esos a veces lamentables directores escénicos con sus
    costosísimos cachets y sus mamarrachadas escénicas, siempre carísimas, que la dirección artística nos obliga a soportar.

    Hay que aprovechar las producciones que el teatro tiene o coproducir con otros teatros, preferentemente de la península, siempre buscando el menor gasto, pero no la calidad global del espectáculo que se consigue, principalmente, con los cantantes, los directores musicales, el coro y la orquesta.

    Comenzar las restricciones por el personal que está a la vista del público y que es el que defiende las representaciones, como son las masas estables (orquesta y coro) es una solución demasiado fácil y poco inspirada. Es lógico que haya una reducción natural en aquellos elementos que se aproximan a la jubilación y que su rendimiento no esté al nivel exigible, pero todo debe hacerse con suma sensibilidad. Entonces se puede optar o no por nuevas incorporaciones, según las circunstancias económicas del momento, pero nunca con medidas tan drásticas como las anunciadas.

    Todo este entramado es de difícil solución, pero hay que buscarla, para eso ocupan los cargos importantes quienes los ocupan. Deseo que se sientan inspirados y encuentren una vía compensatoria acertada, de lo contrario el resultado irá en detrimento de la calidad artística de las representaciones y las primeras perjudicadas pueden ser estas esperadas funciones de zarzuela.

    M'agrada

  3. raimon

    Estic totalment d’acord amb el que has escrit, Joaquim; pel que fa al Liceu, no em queda veu de demanar i EXIGIR que no ens toquin el cor ni l’orquestra, ans al contrari, que les millorin i no hipotequin el seu futur. De demanar imaginació i intel•ligència als capitostes del teatre; i no descarto el primer detall d’intel•ligència que seria la seva dimissió.
    En la representació del War Requiem de Britten es va veure el nivell actual i les possibilitats de futur; no ho espatlleu, SISPLAU.
    Em fa il•lusió llegir que el nou director de l’OCB et va agradar i molt. La magnífica orquestra ho mereix.
    Del negoci del Palau, noi, no hi ha paraules per qualificar-ho. Però, en canvi, en sobren tantes … sobren quasi totes les partidistes i partidàries dels politiquets de torn, i falten les paraules clares de sentències justes i ràpides i les acciones enèrgiques de jutges qualificats, si és que encara en queda algun. Tampoc estaria malament recuperar els diners robats, oi?

    M'agrada

  4. Si el Pillet i cia. s’han endut 35 kilets, què no hauran guanyat els partits, tots! aquest senyor era amic de tothom i sospito que la maquinària propagandística seguirà necessitant d’oli ben negre. Ningú no s’atreveix a dir ni piu..
    Esper que l’OBC es senti còmoda amb el nou titular, s’albira una bona temporada, tan interessant com la que potencialment tindrem al Liceu. Mirant les pàgines 150-153 del programa liceístic 10-11 surten un munt de persones a la plantilla, (480 aprox, masses?) però no esbrinem qui són els famosos assessors..tocar orquestra i cor hauria de ser l’últim recurs, si no és per millorar els 2 conjunts. Ara, tampoc tenim Gergievs com directors…

    M'agrada

  5. Elektra

    Niguna Orquestra del mon, sigui d´opera o simfónica va ser gran al segon dia de ser creada. El risc, la motivació i les ganes de treballar van fer que, aquestes orquestres que avui tenim en un pedestal, estiguen on estan. Ningún començament és fàcil.

    Per damunt de tot hi deuen d´haber uns màxims implicats a la cúpula on no miren sino, en el resultat després de 20 anys ( mínim). Paciència i un bon projecte donen un resultat óptim.Saber innovar en una época com aquesta també.

    Jo, personalment i nouvingut a d´aquest foro, trobe molt curta la temporada del Liceu o, millor dit amb una manca d´implicació amb la cultura o el mon simfónic en general. Em dona la impresió que a Barcelona hi han veries orquestres i que ninguna deu d´entrar al terreny de l´altra. Em negue a pensar que a Barcelona no puga pasar com a Viena, Berlin, Londres, Nova York,… Barcelona, no pots permetre això. Que pasaria si la Orquestra del Liceu fera una temporada simfónica???…Estic segur que ampliaria l´oferta cultural a la ciutat, implicaria a la Orquestra del Liceu ( i Cor en ocasions) a tocar damunt d´un escenari amb el augment de nivell i motivació que necessita un projecte de futur amb ganes de fer un Gran Teatre amb una Gran Orquestra i Gran Cor ( si perquè no dir-ho!!). Que pasaria si hi tornara la temporada al foyer???…però una temporada amb un nivell alt, amb una programació coherent i no improvitzada, com abans. Implicació directa del Cor i Orquestra. Quin problema hi hauria??…i que pasaria si el Gran Teatre del Liceu deixara de ser el Teatre de la Rambla i obrira les portes a la resta del Pais i el mon???… quin problema hi ha???…. Sencillament, ningú vol arriscarse, ningú confia amb Cor i Orquestra, ningú enten que l´art ( en concret aquest) no dona un beneficis ( llevat al Millet ). En el risc i les ganes de crear algo gran està el repte. Seguir el cami del Mariinsky, no és una bogeria, és el que es deuria d´haver fet ja fa anys. Així deixarien de dir que no treuen fruit del Cor i de la Orquestra, i el públic ho agrairia.
    Al públic, tenim que saber i acceptar que al Pais tenim molts bons músics ( i estic segur que al Cor i la Orquestra els tenim), tal vegada els falta una infinitat de coses( directors altíssim nivell,etc…) per a crear un gran bloc i, sobretot, confiança.

    Per el camí que va el Liceu no va bé, externalitzar la base del treatre en comptes d´ampliarla i fer un projecte de futur, donarà un resultat d´un molt baix nivell artístic.

    Per la banda de l´OBC, sols dir que enhorabona pel nou director. El conec personalment i és un géni, amb una frecura mental envejable. És jove, però qui no ho ha sigut. No tindrà l´experiència que els anteriors mestres o com el mestre Oue però, ningú neix sabut. Donarà tot el que porta a dintre i no és poc. Li donarà un altre aire a l´orquestra segur, però a la fí….el mestres canvien i els músics queden i son ells qui deuen de fer gran una orquestra ( vàlid per al Liceu)

    M'agrada

    • Benvingut Elektra, gràcies per comentar i deixar ben clar el teu posicionament, que està molt d’acord amb el meu.
      Malauradament sembla que a dia d’avui s’ha arribat a un acord., dic malauradament ja que vol dir que s’ha acceptat l’acomiadament de personal del cor i l’orquestra.
      No anem bé.

      M'agrada

  6. Paso un momentito a decirle a Colbran que no daré la nota 🙂 en el teatro, pero que lo que han hecho los gestores me tiene muy enfadada y creo que los que vamos al Liceu deberíamos manifestar nuestro repudio a esa “solución” de alguna manera.

    Saludos cordiales.

    M'agrada

  7. maria teresa

    Les escoltaré, encara que (i que ningú s’enfadi) a mi es un aria que no m’agrada, mira. Reconeixent que reuneix aixó que dius, de vocalitat i sentit dramàtic, no m’acaba de fer el pes i normalment me la salto. Pero aniré escoltant que fins el 31 hi ha temps! Bon diumenge!!

    M'agrada

  8. montserrat tur rosello

    Reflexions en veu alta d’un diumenge 25 juliol: la meva reflexiò ve del meu “emprenyament” per la retallada que es vol fer amb el cor i l’orquestra del Liceu, també i en general per totes les retallades als sous dels trevalladors siguin funcionaris o no bé tornant a la meva reflexió em pregunto el rei Juan Carlos de Borbón no és funcionari? l’i han retallat el seu sou un 5% com els altres funcionaris?si algú em pot aclarir aquets ductas l’i quedaria molt agraida. (Disculpeu les errades que faig escrivint en catalá ,es la meva asignatura pendentya qu’els meus esudis venen de l’epoca del franquisme més dur)

    M'agrada

  9. El compte

    Reflexions d’un diumenge a la tarda, després d’assistir ahir al vespre al Requiem del que parla en Joaquim. Totalment d’acord amb les seves impresions del assaig i jo diria que va ser una interpretació brillant.
    Llàstima de la tramontana que fa espatllar alguns fragments pel soroll dels arbres!
    Valia la pena!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: