IN FERNEM LAND

NINA STEMME CANTA ELS WESENDONCK, un post dedicat.


Mathilde Wesendonck (23 de desembre de 1828 Wuppertal-Traunblick am Traunsee, Salzkammergut, Austria, 1902)

Avui em permetreu que dediqui aquest post a la Sra. Mercedes Parera, una senyora de cap a peus, una wagneriana de soca-rel, una dona forta, valenta, amb empenta i la mare d’una bona amiga que ja fa un temps que gaudeix allà dalt del Walhala, de l’excelsa eternitat.

La Sra. Mercedes m’honora visitant el blog, tot i que no comenta mai i jo l’animo ara i per enèsima vegada a fer-ho, en sap un munt, us ho asseguro. La gran sorpresa és que tal i com em va escriure ella mateixa en un e-mail entranyable, el trasto d’ordinador no li permet escoltar les músiques i vídeos que us deixo. A veure si a la residència ho poden solucionar amb uns auriculars o uns altaveus. Els meus posts sense música no s’entenen. Si no li posen els altaveus, haurem de portar-li uns, nos us sembla?

Doncs bé, ella tan coneixedora de la cultura i la llengua alemanya, és un fervent seguidora i amant de l’obra de Richard Wagner, com ho va ser la Imma, una Brünnhilde de cap a peus.

Per a ella especialment, li dedico avui aquest post amb la primera obra de Wagner que m’ha arribat, d’ençà que li vaig prometre, en la contesta al seu correu electrònic tan entusiasta.

L’obra que el destí ha triat no és altre que, els romàntics, passionals i climàtics Wesendonck Lieder, interpretats per la gran soprano sueca Nina Stemme i l’Orquestra de Cambra sueca, sota la direcció de Thomas Dausgaard, en un concert celebrat abans d’ahir, dia 11 de setembre a la sala de concerts d’Oslo, dins el marc del Festival de Música de Cambra de la capital noruega.

Der Engel

In der Kindheit frühen Tagen
Hört ich oft von Engeln sagen,
Die des Himmels hehre Wonne
Tauschen mit der Erdensonne,

Daß, wo bang ein Herz in Sorgen
Schmachtet vor der Welt verborgen,
Daß, wo still es will verbluten,
Und vergehn in Tränenfluten,

Daß, wo brünstig sein Gebet
Einzig um Erlösung fleht,
Da der Engel niederschwebt,
Und es sanft gen Himmel hebt.

Ja, es stieg auch mir ein Engel nieder,
Und auf leuchtendem Gefieder
Führt er, ferne jedem Schmerz,
Meinen Geist nun himmelwärts!


L’Àngel

En els primerencs dies d’infantesa,
sovint, he sentit a dir que els àngels,
canviarien els sublims goigs celestials
per el sol de la terra,

que, allà on un cor temorós,
amagat del món, llangueix de pena,
que, allà on en silenci vol escolar-se,
i desfer-se en un torrent de llàgrimes,

que, allà on fervorosament la seva pregària
sols la redempció implora,
llavors, un àngel davalla,
i se l’emporta cap al cel.

Cert, també a mi un àngel em davallà,
i damunt les seves ales resplendents,
s’endugué, lluny de tot dolor,
la meva ànima cap al cel!

Stehe Still

Sausendes, brausendes Rad der Zeit,
Messer du der Ewigkeit;
Leuchtende Sphären im weiten All,
Die ihr umringt den Weltenball;
Urewige Schöpfung, halte doch ein,
Genug des Werdens, laß mich sein!

Halte an dich, zeugende Kraft,
Urgedanke, der ewig schafft!
Hemmet den Atem, stillet den Drang,
Schweiget nur eine Sekunde lang!
Schwellende Pulse, fesselt den Schlag;
Ende, des Wollens ew’ger Tag!
Daß in selig süßem Vergessen
Ich mög alle Wonnen ermessen!

Wenn Aug’ in Auge wonnig trinken,
Seele ganz in Seele versinken;
Wesen in Wesen sich wiederfindet,
Und alles Hoffens Ende sich kündet,
Die Lippe verstummt in staunendem Schweigen,
Keinen Wunsch mehr will das Innre zeugen:
Erkennt der Mensch des Ew’gen Spur,
Und löst dein Rätsel, heil’ge Natur!

Resta Tranquil

Apressada i brunzint roda del temps,
mesura de l’eternitat;
esferes resplendents en el vast univers,
que encercleu el globus del món;
eterna creació, detura’t,
que cessi l’evolució, deixem en pau!

Pren ja repòs, força generadora,
vell pensament que crea eternament!
Conté l’alè, frena l’empenta,
calla per un segon tan sols!
Pols embalat, reté els teus batecs;
fina ta cursa, oh jorn etern del voler!
Perquè en dolça i venturosa oblidança
jo pugui apreciar totes les gaubances!

Quan els ulls, de fit a fit, beuen delitosos,
una ànima es fon en una altra;
un ésser es retroba en un altre,
i s’anuncia la fi d’esperar,
els llavis emmudeixen en admirable silenci,
el cor ja no té cap desig:
l’home reconeix l’eterna empremta,
i desvetlla el teu misteri, venerable Natura!

Im Treinhaus

Hochgewölbte Blätterkronen,
Baldachine von Smaragd,
Kinder ihr aus fernen Zonen,
Saget mir, warum ihr klagt?

Schweigend neiget ihr die Zweige,
Malet Zeichen in die Luft,
Und der Leiden stummer Zeuge
Steiget aufwärts, süßer Duft.

Weit in sehnendem Verlangen
Breitet ihr die Arme aus,
Und umschlinget wahnbefangen
Öder Leere nicht’gen Graus.

Wohl, ich weiß es, arme Pflanze;
Ein Geschicke teilen wir,
Ob umstrahlt von Licht und Glanze,
Unsre Heimat ist nicht hier!

Und wie froh die Sonne scheidet
Von des Tages leerem Schein,
Hüllet der, der wahrhaft leidet,
Sich in Schweigens Dunkel ein.

Stille wird’s, ein säuselnd Weben
Füllet bang den dunklen Raum:
Schwere Tropfen seh ich schweben
An der Blätter grünem Saum.

Dins L’hivernacle

Corones de flors en elevades voltes,
baldaquí d’esmaragdes,
plantes filles de zones remotes,
digueu-me, per què us lamenteu?

En silenci, inclineu el brancatge,
dibuixant signes en l’aire,
i com mut testimoni del vostre desconsol,
una dolça flaire s’enlaira.

De bat a bat i en delerós anhel,
els vostres braços heu estès,
abraçant en aital quimera
solament buidor i horrible nul·litat.

Prou que ho sé, pobres plantes;
car tenim el mateix destí,
tot i embolcallats de llum radiant,
la nostra pàtria no és aquí!

I així com el sol fuig ara
del buit esclat del jorn,
aquell que de debò pateix,
en la foscor del silenci s’embolcalla.

Torna la calma, una xiuxiuejant tremolor
omple temorosament la fosca estança:
veig grosses gotes que pengen
de la vora verda de les fulles.

Schemerzen

Sonne, weinest jeden Abend
Dir die schönen Augen rot,
Wenn im Meeresspiegel badend
Dich erreicht der frühe Tod;

Doch erstehst in alter Pracht,
Glorie der düstren Welt,
Du am Morgen neu erwacht,
Wie ein stolzer Siegesheld!

Ach, wie sollte ich da klagen,
Wie, mein Herz, so schwer dich sehn,
Muß die Sonne selbst verzagen,
Muß die Sonne untergehn?

Und gebieret Tod nur Leben,
Geben Schmerzen Wonne nur:
O wie dank ich, daß gegeben
Solche Schmerzen mir Natur!

Dolors

Sol, que plores cada vespre
fins que els teus formosos ulls envermelleixen,
tot endinsant-te en el mirall del mar
t’arriba la mort prematura;

però reprens l’antiga esplendor,
glòria d’aquest món de tenebres,
quan al matí, de nou despertes
com altiu heroi triomfant!

Ai, per què hauria de lamentar-me,
el meu feixuc cor anhelant-te,
per què s’ha d’esbalair el sol?
per què el sol s’ha de pondre?

I si la mort només engendra vida,
el dolor sols la joia porta:
Oh, com agraeixo a la Natura
que m’ha donat semblant sofrença!

Träume

Sag, welch wunderbare Träume
Halten meinen Sinn umfangen,
Daß sie nicht wie leere Schäume
Sind in ödes Nichts vergangen?

Träume, die in jeder Stunde,
Jedem Tage schöner blühn,
Und mit ihrer Himmelskunde
Selig durchs Gemüte ziehn!

Träume, die wie hehre Strahlen
In die Seele sich versenken,
Dort ein ewig Bild zu malen:
Allvergessen, Eingedenken!

Träume, wie wenn Frühlingssonne
Aus dem Schnee die Blüten küßt,
Daß zu nie geahnter Wonne
Sie der neue Tag begrüßt,

Daß sie wachsen, daß sie blühen,
Träumend spenden ihren Duft,
Sanft an deiner Brust verglühen,
Und dann sinken in die Gruft.

Somnis

Digues, quins somnis meravellosos
els meus sentits empresonen,
sense que, com vàcua escuma
en el no-res s’esvaeixin?

Somnis, que cada moment,
cada dia, més bells esclaten,
i amb llur celestial proclama
travessen joiosament el meu esperit.

Somnis, que com raigs sublims
penetren dins l’ànima,
per deixar-hi una imatge perdurable:
oblit de tot, record d’un mateix!

Somnis, que quan el sol de primavera
besa les flors eixides de la neu,
pugui així el nou dia saludar-les
amb una joia mai sentida.

Que creixin i floreixin,
i, bo i somniant, el seu perfum expandeixin,
que en el teu pit dolçament es marceixin
i, després, en la tomba s’enfonsin.

Traducció catalana de Salvador Pila

Si voleu baixar-vos la versió, heu de prémer l’enllaç

M’atreviria a dir que a ella i a vosaltres us encantarà la versió, ja que la bella i sumptuosa veu, cada cop més ample i plena de la Stemme, esdevé la soprano referencial de la gran wagneriana que fa tant temps estem esperant.

11 comments

  1. Carlos R.

    Un post maravillosos, por su carga humana y artística.
    Deseo que la Sra. Parera disponga de inmediato de unos buenos altavoces para poder escuchar estos registros, que estoy segura que le encantaran.
    Es verdad, que la voz de Stemme se ha hecho más ancha, pero yo creo que ha perdido belleza y se aprecia un ligero tremolo, aunque a juzgar por esta transmisión, los graves son mucho más rotundos.
    Todo parece indicar que la voz se está situando en el registro de soprano dramática.
    Esperemos que mantenga intacto el registro agudo, aunque con este centro y graves, es muy difícil que la columna sonora se mantenga homogénea.
    Casos como el de Birgit Nilsson, son excepcionales.

    M'agrada

  2. El pitjor pianista del món

    Per molts anys, senyora Parera.
    Carlos R, t’agraeixo força la teva explicació; certament, al combinar aguts, mitjos i greus la veu de la Nina és claríssima.
    Joaquim; gràcies. Molt bon gust.

    M'agrada

  3. Miquelputxet

    Es el primer post que escolto despres de tornar de vacances. Tenia intenció de fer el seguiment de In Fernem Land…. pero ha sigut imposible, per la lentitud de la xarxa i per l’estress del turista que vol veure i coneixer el maxim de llocs. Recuperaré els posts del ultim mes i els disfutaré ara amb calma. Aquest concert de Nina Stemme es una maravella. Gracias Quim

    M'agrada

  4. tristany

    Ets collonut -si em permets l’expressió-, Joaquim. No és que em sorprengui, ja ho sabia, però avui ho demostres un cop més. Que bé que ens proporcionis aquest lloc meravellós per a fugir de les petites mesquineses de cada dia!

    Una abraçada molt gran, i una altra per a la Sra. Mercedes, d’un altre humil admirador wagnerià.

    M'agrada

  5. Preciosos lieder, els primers que tindré a la meva musicoteca. Gràcies. (Sempre em pregunto què pensava Herr Weisendock). La Stemme és una veritable veu wagneriana. Esperem que la sra. Mercedes els escolti ben aviat.

    M'agrada

  6. nati

    Gràcies Joaquim, com sempre les teves propostes són superbes.

    Señora Parera ens agradaria molt que participés en el blog. Sens dubte les seves opinions podrien enriquir-nos .
    Els companys d’aquest fòrum estariem tots molt agraïts si vosté ens regalés els seus comentaris i la seva saviesa.
    Espero llegir-la en breu .
    Agraïmens de bell antuvi.

    M'agrada

  7. colbran

    Me agrada mucho cómo recoge la voz y apiana Nina Stemme en estas hermosas canciones, aún a riesgo de algún pequeño percance como sucede en “Im Treimhaus”. Su voz ha ganado mucha densidad y ha ensanchado el grave. El vibrato es una característica más de su voz que yo ya le vengo notando desde la primera ocasión que la escuché. No obstante, se percibe más en retransmisiones y registros que al vivo.

    Creo que tenemos cantante wagneriana para rato. Yo le recomendaría que abandonase las incursiones verdianas, ya que no aporta nada digno de mención, y se centrara en el repertorio eslavo y alemán y muy especialmente en Wagner.

    No obstante, como en el caso de la gran Birgit Nilsson, es muy probable que le ofrezcan o quiera cantar “Turandot”, para cuyo rol no me parece demasiado indicada. El caso de la Nilsson parece difícil que vuelva a repetirse, aunque no imposible. Reunir belleza vocal, volumen, intensidad dramática, limpieza de emisión, agudos potentes y firmes, sin utilizar el portamento para ejecutarlos, en una soprano auténticamente dramática es verdaderamente una rareza.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: