IN FERNEM LAND

LICEU 2016/2017: IL TROVATORE (1 i 2)


Divendres 21 i ahir diumenge 23 vaig assistir al Liceu per veure els dos repartiments d’aquest Trovatore que clou la més aviat galdosa temporada 2016/2017 d’aquest cada vegada més galdós Liceu. Els déus em van ser propicis a l’hora d’estalviar-me el Manrico de Berti, però no van ser tan indulgents com per fer miracles en una producció que oblidaria demà mateix si no fos que la televisió deixarà constància per a la posteritat de la mediocritat escènica, musical i vocal de dos repartiments amb algun que altre punt de interès però globalment insuficients.

Una producció operística en un teatre amb pretensions hauria de ser quelcom més que contractar un director batutaire incapaç de concertar, equilibrar i treure profits de les veus més aprofitables i uns cantants, en algun cas de saldo de rebaixes, que no poden oferir res més que vulgaritat, tret d’alguns detalls de qualitat, per no parlar de la producció escènica, que en aquest cas havia de fer oblidar un nyap inexplicable de Gilbert Deflo i que acabarà engruixint la llista de nyaps inexplicables i difícilment reposables, de la història liceista. Calen més coses i sobretot no temptar a la sort, recórrer a la claca i esperar que la indulgència d’un públic que no es vol complicar la vida, que no qüestiona res i que a la recerca de la distracció ha deixat de ser exigent, rigorós i entès. Un públic que també ha de donar prestigi al teatre i que en cavi amb una indulgència exasperant, accepta coses que només uns anys enrere, no gaires,  haguessin estan impensables en un teatre que sempre havia mantingut uns certs prestigis fins i tot en les èpoques més fosques.

Daniele Callegari no ha estat capaç en cap de les dues representacions que jo he assistit (tampoc a la que vaig escoltar per ràdio) de concertar i acompanyar si més no amb elegància la inspirada partitura verdiana. El so de l’orquestra era brillant, però gruixut, sense qualitat, sense morbidesa, sense misteri i nocturnitat, sense lirisme i Callegari amb un intent ridícul d’imitar al Muti més accelerat, es precipita a una cursa al no res que òbviament no porta enlloc o més ben dit, si, a la des-concertació i a la manca d’equilibri, ja sigui del mateix fossat o entre aquest i l’escenari. Tothom anava per lliure i a vegades la feina era quadrar solistes, cor i orquestra. El so i el tempo, ara de vertigen, ara sorollós, ara poc polit, ara ordinari no va ajudar gens a donar volada a unes veus poc verdianes en el seu conjunt tot i que no menyspreables per altres repertoris. No hi va haver cap intent de coherència dramàtica, ni una creació o recreació de les atmosferes nocturnes tan suggeridores en escenes de gran impacte com el concertant del convent o sobretot l’escena de la torre on Callegari va ser incapaç d’ajudar a les dues Leonora, és clar que una d’elles no hi ha director que la pugui millorar.

El cor, potser en la millor interpretació de la temporada, va mostrar una solidesa, tant en les veus masculines com en les femenines, aquestes habitualment més crispades i en aquesta ocasió molt més arrodonides. A Conxita García noi li posen les coses fàcils, però ella treu petroli de sota les pedres. Brava!

A Il Trovatore hi ha d’haver veus, però no només veus, calen també cantants amb distinció, estil, classe i inspiració interpretativa i capacitats tècniques, perquè Verdi és molt exigent i a tenor, soprano, baríton, mezzosoprano i també al baix, els demana tot això.

Cap dels dos Ferrando van estar bé, per raons diferents però cap dels dos va donar la justa mesura a aquest narrador greu i funest. Marco Spotti no és un baix, a vegades no sembla ni tan sols un baríton, mentre que Carlo Colombara que si que té una veu indiscutible de baix, no va mostrar el millor moment de la seva solida carrera, la veu fallava i no mostrava una regularitat en l’emissió.

La gran Norma de Tamara Wilson va crear unes expectatives de futur que per a mi no s’han confirmat en aquesta ocasió, és més, no m’agradaria equivorcar-me però la soprano nord-americana corre el risc de caure en models d’altres sopranos de la seva mateixa nacionalitat, de pes excessiu no, molt excessiu que acaba perjudicant la seva carrera no per qüestions estètiques, sinó per qüestions de salut. No pot ser bo de cap de les maneres patir aquesta obesitat mòrbida i Wilson si no es cuida, que no ho sembla perquè cada vegada la veig més grassa, pot seguir el trist exemple d’Alessandra Marc o Sharon Sweet entre altres que tenint un instrument privilegiat no han pogut fer una carrera llarga per una qüestió física. Wilson ha mostrat una línia i musicalitat exquisides, però els aguts han perdut el control que va demostrar en aquella gloriosa Norma i s’obren en excés i denoten una aturada o un pas enrere en allò que degut a la seva joventut hauria de ser un moment de creixement esplendorós. Tan de bo m’erri, perquè la veu i les capacitats de Wilson em fascinen, però aquesta Leonora, de la que jo esperava tant nio ha assolit les potser excessives expectatives que jo havia posat. El registre és l’adequat però potser li manca una cant creatiu més espontani i emotiu.

Kristine Lewis té una veu generosa, no sempre bonica i amb sonoritats fins i tot vorejant el ridícul i  la seva capacitat tècnica és molt precària, mostrant unes carències que fa incomprensible que canti en els teatres que canta. Hauria d’estar perfeccionant i en canvi canta arreu i de tot. Tal i com va cantar tota l’escena del quart acte, no passaria una primera eliminatòria del Viñas. Manca de coloratura, manca de control en el registre agut, que quan ataca en forte és crispat i cridat, fixacions innecessàries, imprecisió en l’afinació, dubtes de solidesa de l’emissió i una fredor expressiva exasperant no són una bona targeta de presentació. No comprenc perquè fa la carrera que fa i no comprenc que hi feia debutant al Liceu.

De les nou representacions d’aquest Trovatore i una vegada Ekaterina Gubanova va caure del cartell, la direcció artística va decidir, suposo que amb gran gatzara de la cantant, que Marianne Cornetti fes 8 representacions i una desconeguda Larisa Kostyuk cantar-ne una (la del 20 de juliol).Cornetti mai ha estat una gran cantant, potser eficaç ho va ser fa uns quants anys, però ara no pot assumir un rol tan exigent amb la convicció i fortalesa vocal que es necessita, i després de frases de força, la cantant és mostra incapaç de mantenir la intensitat i la veu desapareix en un parlando imitant greus pocs sostinguts o mitges veus més pròpies del belcantisme, que no pas de la malèfica gitana. L’intent de fer el Do opcional en la cabaletta del primer duo amb Manrico, ha esdevingut en totes tres ocasions escoltades un crit calat de dimensions estratosfèriques. (el dia de la ràdio potser el pitjor) que fan incomprensible la insistència, és clar que davant de la poca transcendència dels esgarips en el públic ho intenta cada dia. Qui sap si potser ho aconseguirà. No puc entendre com una senyora tan poc distingida i amb insuficiència vocal per mantenir el rol pugui ser la solució a la substitució de Gubanova. El Liceu hauria de ser capaç de trobar, atenent al seu prestigi, una substituta a la cantant russa, ja sigui notòria o una jove promesa, que aquesta també es tanca de la direcció artística, però esperar que succeeixi quelcom similar al que va succeir amb el Siegfried de Winke, és temerari. El públic no es mereix, atenent al que paguem aquesta mediocritat.

Tant George Petean com Artur Ruciński són barítons de veritat, el primer amb una veu més sòlida i el segon amb una línia molt més distingida. Ambdós van cantar un bon “il balen”, si bé el baríton polonès té una classe i una distinció tècnica, amb un fiato magnífic, el romanès no llueix tant però té una projecció i una solidesa vocal més idònia, més verdiana. En els dos repartiments el Luna va ser el mes destacable.

Finalment, el tenor Pietro Pretti, que debuta al Liceu substituint a l’inicialment previst Yonghoon Lee, va cantar el temut Manrico. Pretti és un tenor líric que va mostrar molta cura i distinció en el fraseig de la seva ària, però la consistència vocal ara per ara no és la necessària per Manrico, sobretot en els moments més expansius i d’intensitat orquestral, perquè aleshores ha de forçar per fer-se audible i la veu perd la línia, el color i la solidesa, convertit-se en un Manrico  de fireta.

No li convé aquest rol a Pretti, el veig com un magnífic Alfredo o un Duca seductor, però per els rols verdians més spinto, com aquest Manrico, Alvaro, Radames o Ernani li caldria esperar. Tot i així no va fer el ridícul i és un bon cantant que no s’hauria de precipitar si es vol acabar imposant en el sempre complicat món dels tenors operístics.

Maria Miró com a Inés i Albert Casals com a Ruiz van complir sense problemes uns encàrrecs pocs exigents.

Quan ens van anunciar la temporada 2016/2017 la producció d’aquest Trovatore havia de ser un reciclatge, amb l’escenografia de William Orlandi de la darrera producció de Deflo, i amb un nou vestuari de Mercè Paloma que substituís els playmobil d’infausta memòria. però a Joan Anton Rechi, responsable del reciclatge les cortines d’¡Orlandi no el van inspirar i va convèncer al Liceu per fer una nova producció, ara ambientada en les pintures negres de Goya.

El resultat és un altre nyap que dubto molt que tingui gaire recorregut, perquè si ningú creia possible tornar a veure aquell espant de Deflo, no crec que ningú amb dos dits de front pensi que en un proper Trovatore tornem a veure o potser seria millor dir, a intuir, aquesta lletjor insubstancial, precària i amb una certa pretensió de modernor.

Un mapping d’aficionats, quan acabàvem de veure el desplegament tècnic que Gaspar Kolten va emprar per el darrer Don Giovanni no semblava l’opció més encertada, però és que al costat de inconsistència d’unes projeccions mal resoltes i pitjor definides que no donen cap dimensió a l’escena i tampoc cap argument dramàtic, amb la qual cosa el que podia ser una bona idea d’inici es malbarata per un nul treball teatral que deixa als cantants isolats i al cor fent moviments a càmera lenta sense cap mena de sentit i cap impacte dramatúrgic.

La incorporació de Francisco de Goya, a càrrec de Carles Canut no tan sols no beneficia en res a la producció si no que em suscita una pregunta. Canut ha cobrat el mateix que qualsevol actor que fa rols muts en les representacions operístiques o potser no ha cobrat ajudant amb el seu nom a vendre més entrades o ha cobrat més?. Si la contesta és la darrera de les possibilitats, aleshores la meva més enèrgica protesta, perquè amb el que han pagat de més per una intervenció tan estèril, innecessària i irrellevant haguessin pogut buscar un director d’orquestra millor, una substituta per a Azucena que no obligués a Cornetti a mal cantar-les quasi totes o una Leonora més capaç que la més que insuficient senyora Lewis.

Per si no en teníem prou, un disseny de vestuari carnavalesc que no va tenir en compte que el groc llampant no era el més idoni per a la talla King Size de la senyora Wilson, que amb un disseny negre hagués passat quasi desapercebuda en mig de tanta foscor, alhora que hagues estat més d’acord amb els gravats del genial pintor, va acabar d’arrodonir un despropòsit que si en el teatre era d’una lletjor insultant, per la televisió era de vergonya aliena (Manrico semblava un trinxeraire, i el Comte de Luna extret d’una comparsa gaditana o d’un carnestoltes vilanoví, si ho voleu més nostrat)

Per oblidar!, aviat i ràpid.

Ambdues representacions estaven emmarcades en la tarifa V entre 245 i 12 €. Una producció i repartiment similar, clarament de teatre de províncies, a Europa (França, Alemanya o Itàlia) estaria situada en una tarifa X o XI (120€ platea)

77 comments

  1. TaxiMelòman

    Totalment d’acord en gairebé tot, i especialment amb el que dius de la mala gestió del pressupost. Jo també m’he lliurat d’en Berti! La Lewis no m’ha semblat tant fluixa com m’esperava, i molt millor escènicament que la Wilson. En Pretti, tot i les mancances puntuals de volum, m’ha agradat força, però jo també he trobat a faltar volum en la veu de Rucinski en alguns moments, tot i que m’ha sorprès el seu fiato, espectacular però potser no del tot ben aprofitat; Petean el vaig trobar més homogeni però no tant distingit. I Colombara, tot i les flemes inicials, m’ha agradat més que en d’altres actuacions anteriors, i crec que es un bon Ferrando.

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de julio 2017 | Beckmesser

  3. Leonor

    Saludos, infernems.
    Nada que añadir; del otro reparto, nada sé. Del que se televisó, la voz menos desagradable, para mi gusto claro, fue la de Wilson. Eso sí, desprovistos todos de intención dramática (aunque mejor que Azucena no diera “más intención”). Pretti va a cantar con Muti “Attila”, seguirá (por lo visto) el camino de Meli, que cantará Radamés, en breve; Petean es un barítono al que sigo, puede cantar mejor que lo he visto.
    La dirección musical no me decía nada de lo que es “Trovatore”: faltaba intención.
    Equívoca la producción escénica, en muchos aspectos. Qué pena.

    M'agrada

  4. elioronco

    A la Lewis la vaig veure fa uns mesos en un Don Carlo a la ROH (substituint a la Stoyanova) i em va agradar força, més per la veu que per la interpretació. Suposo que tenia el dia tou, perquè la reacció del públic va ser molt freda, i mira que els he vist aplaudir cada cosa…

    M'agrada

  5. alex

    a Berti que sí es voz lirico spinta como mínimo y voz por supuesto para Manrico, no se le puede criticar (…me he librado de él o similar…), sin haberlo previamente escuchado. A mi me toca Berti esta noche y aunque es un cantante basto o irregular pero con voz, me reservo la opinión hasta escucharlo hoy ( le he escuchado bastantes veces y tiene días; por ej. su debut liceistico hace años como Macduff, fue francamente bueno, mostrando un squillo que pocos tenores spintos tienen hoy en dia; en Paris , cantó un Johnson di Sacramento, en un FANCIULLA donde se comió a la Stemme.
    ( a mi, lo que no me convencen son voces de Edgardo para cantar Manrico, pero nada diré en contra de Pretti hasta que lo escuche también el prox.miércoles si finalmente repito función )
    Lo de Cornetti, hacerle cantar y repetir casi a diario la Azucena que es el personaje que resuelve o manipula el desenlace final de TROVATORE, es una animalada que JAMAS un teatro serio o de primera o su dirección artística hubiera tenido que permitir ( claro, la Sra. Cornetti cantando 8 de las 9 funciones, hace caja y se llevará unos importantes honorarios profesionales )

    M'agrada

  6. Jose Luis MG

    solo vi “trozos” en la television, y me parecio todo tan plano y soso que me dio verguenza ajena, y encima retrasmietiendo para toda españa, eso es hacer el ridiculo y destrozar la reputacion de un teatro, quiero a esta directora artistica fuera del teatro YA…Como soi un “broncas” creo que deberiamos organizarnos para una buena protesta por su mala gestion.

    M'agrada

  7. kàtia

    Jo no em ser explicar com els companys pero sí sé que la retransmissio televisada em va deixar freda i enfadada.Esperava ves a saber qué,primer, que Leonora es fes seu el rol i per mi no va poder,la grandària d’aquesta senyora no li permet d’anar amunt i avall de l’escenari i en quant a la veu, escapssada.Tamara Wilson ha cantat molt i molt bè pero no en aquest Trovatore.Està bé que els cantants mirin al director pero en el seu cas no li treia l’ull de sobre,com si li faltés seguretat.El tenor televisiu va fer el que va poder pero no es Mantico,al menys el que jo espero i la senyora Azucena li passa el mateix que a Tamara Wilson,no te moviment escenic,es excessivament grassa i va fer el que la seva corpulència li va permetre,la veu tampoc es la Azucena a qui estem acostumats,al menys, jo.Em va agradar força El Compte,el seu Balen sensa ser res excepcional sí que em va deixar tranquila.Es el que comentava l’altre dia quànt vaig escriure que mai més tornariem a escoltar veus com les dels passatges que ens va posar Joaquim.El meu abonament es per dimecres,i després de llegir la crónica de Joaquim igual tinc la sort de sortir contenta,o una mica contenta del Liceu.Trovatore es una opera deliciosa que no té pèrdua,tota ella es melodia i el GTL ens està esgarrant les nostres il.lusions.Perdoneu tanta xerrameca!!

    M'agrada

  8. Mayte

    Completamente d’acort, una pena de retransmisió, si tot segueix aixi no se si no valdrá mes escoltar vells L/P. Tots els interprets varen ser lamentables. Vaig tancar la TV. Abans de acabar.

    M'agrada

  9. jordi magriñá

    Pel preu de les entrades, el Liceu ha d´oferir millors produccions i repartiments que aquest mediocre Trovatore. Hi vaig anar per la Wilson i em va decebre amb uns aguts cridats. Els altres cantants insuficients (Pretti) o amb veu gastada (Cornetti). Potser per mi lo millor el cor. La producció ???.

    M'agrada

  10. Rai

    Gràcies per la crònica Joaquim… haig de dir que l’esperava amb cert morbo després d’haver assistit a la representació del dia 20. A mi l’únic que em va agradar va ser el Luna del Rucinski, que en comparació amb els altres semblava que estigués escoltant a Cappuccilli.
    La Leonora de Kristin Lewis em va semblar lamentable; la veu descontrolada i horrorosa sobretot a les “i”, com tu dius amb una sonoritat que voreja el ridícul en molts moments. Va cridar els aguts, i les desafinades les va servir amb regularitat durant tota la funció… Canta com una tieta de les d’abans…
    Pel que fa Berti sap greu perquè és una gran veu que ha caigut en mans d’algú sense cap talent ni sensibilitat… Com la Lewis, també voreja el ridícul… És una paròdia de cantant d’òpera, a mi em fa pensar en un participant d’aquells concursos de talents de l’amèrica profunda… un pagesot que surt a cantar una ària d’òpera després d’un altre concursant que ha fet un número de percussió amb culleres… Si fos així encara seria entranyable… La seva capacitat per actuar també és nula.
    Comenta l’Àlex que és irregular i que de pot tenir bons dies… per mi ha estat la primera vegada (i m’agradaria pensar l’última) que l’escoltava en directe, però tot el que li havia escoltat abans em provoca el mateix rebuig… Ah! La pira més que cantarla, la va balar… “Di quella pihihihiraaaa, l’orrendo fohohohocoooo”.
    Aquest enllaç és del Metropolitan (!!!) i molt semblant va sonar al Liceu el ha si ben mio i la pira… Espantós!

    La producció ni la vaig seguir… em va generar tant poc interès ja des d’un principi que vaig tancar els ulls la major part de la funció.

    M'agrada

    • Rai

      Ah! La Azucena de Kostyuk tampoc va ser una meravella… va entrar crispada, amb un vibrato d’una 3a menor que no es podia entendre la nota que estava cantant, totalment fora d’afinació i amb canvi de color a la zona greu… per sort es va posar més a lloc a mesura que va anar avançant la representació.

      M'agrada

    • elioronco

      En Marco Berti és el cantant més lamentable que he tingut la desgràcia de patir en directe, i cap “dia bo” el pot redimir del mal que ha fet damunt l’escenari durant tants anys. La teva comparació em sembla molt encertada. A sobre encara té la barra d’oferir master class…

      M'agrada

    • Gràcies Rai.
      De fet ja havia oblidat totalment aquest lamentable Trovatore, però el fet de contestar els vostres comentaris (quelcom que mai deixaré de fer) m’ha fer retornat com un rotet pudent, el malson d’unes representacions de nivell execrable.
      Que Berti canti al MET no el fa digne de cantar al Liceu 😉

      M'agrada

  11. Eduard Rosés Bruix

    Completament d’acord. Des de el meu punt de vista, anys enrrere algun cantant no surt “viu” del teatre i també algun director. Ja no diguem res de la producció i vestuari, no cal.
    Esperem que la propera temporada no acabi el ¡15 d’agost. !

    M'agrada

  12. Guillermo

    Quina mandra em fa anar-hi dimecres! Il Trovatore reposa en el cant , perquè l’argument, ja ho sabem és gairebé un despropòsit . Pero té unes melodies tan verdianes i meravelloses que te n’oblides de les situacions absurdes i disfrutes , és clar si ni hi cantants que t’ho permeten.
    Jo també vaig veure a la Lewis en Don Carlo de RHO substituint malauradament a la prevista i estupenda Stoyanova, i no em va agradar gens . Sent com és una cantant de color, m’esperava aquest tipus de vocalitat visceral,carnal , sensual , doncs no, freda freda com un iceberg amb una veu de sonoritat lletges.
    A més a més a mi el personatge que més m’agrada és el d’Azucena i si la Cornetti ho fa tan malament ja tinc la nit d’òpera espatllada.
    De l’anterior Trovatore del Liceu que tampoc em va agradar gaire recordo l’espantosa escenografia , i les dos úniques cantants que em va agradar i molt, la Stoyanova i la D’Intino malgrat que no compartien cast.
    Pel que dieu aquest és encara pitjor…. Ai mare!

    M'agrada

  13. Duran

    He seguit tots els teus comentaris duran tota la temporada i en especial els del Liceo i llegint aquest últim de Il Trovatore, veig pels teus escrits que no has disfrutat gaire, sobretot aquest últim. Quina pena que cuan acabas de analisá, veus, directors, posta a l’asena etc. etc., el teu final sigui “per oblidá ràpidament”, jo pregunto: ¿s’han acabat les representaçions d’opera tal com van ser creades i am bones veus?. Un saludo

    M'agrada

  14. Marta Bach

    Tot i ser una de les meves òperes preferides, no havia pensat anar-hi perque no em motivaven cap dels dos castings…i com que la tinc tant escoltada, més dificil no fer odioses comparacions amb els meus cantants preferits, però finalment hi vaig anar el divendres perque sempre fa il.lusió acompanyar(i fer una mica de Cicerone) a una amiga que era el primer cop que anava al Liceu i veia una òpera en directe.
    Després de l´audició del dimarts de radio no m´esperava una nit gloriosa i em va estranyar molt que el dia del Liceu a la fresca justament es fes amb el segon repartiment…ja era un sintoma que aquest Trovatore, seria per un públic poc exigent i tal com diu l´slogan, opera a la fresca (o xafogor en cas de Barcelona).El Liceu no estava ple i públic novell aplaudint en els moments que no tocava però les fantàstiques melodies de Verdi salven uns cantants irregulars, una escenografia per mi molt millorable i repetitiva, i sobretot un vestuari desastrós que la glamurosa Netrebko no hauria acceptat posar-se mai. Pobre Tamara Wilson…amb una figura que no l´acompanya i a sobre amb aquest ridicul vestit de goyesca…no tinc paraules, quin horror, i la resta de cantants igualment…no em puc imaginar els comentaris malèvols que deu haver fet la gent mirant-ho per pantalla!!
    Precisament, tenia interés en escoltar aquesta cantant després de les bones critiques rebudes per la seva Norma, però la seva Leonora no em va emocionar gaire i destacaria la veu del tenor que encara que va trampejar amb el “Di quella pira” va anar de menys a més. La resta de cantants tu ja ho has descrit molt bé.
    Enfi, només espero que la propera temporada el Liceu ens doni alguna nit de glòria i poder seguir disfrutant i opinant en el teu Infermenland blog.

    M'agrada

    • Opinar aquí, benvolguda Marta, sempre i quan vulguis, ja ho saps. Si el Liceu ens donarà la propera temporada motius per comentar, no en tinguis capo dubte però que aquests motius siguin positius no ho tinc tan clar. Ens ho estan posant francament difícil.

      M'agrada

  15. Vaig veure la retransmissió per TV, doncs no la vaig agafar en l’abonament ,sent una òpera que m’agrada moltissim,d’aquest Trovatore no em cridava res l’atenció i efectivament es va confirmar. Com deia algú per a pocs exigents , això si a preu d’or i amb un màrketing de primera. Dels cantants , la única que salvaria a la Wilson,no em va acabar de convèncer la seva Leonora (n’esperava més i millor).També destacaria el cor que es deixava sentir força be. De la producció , res de res, em va semblar lletja, ridícula i sobretot freda, sense emoció. En fi ,suposo que és un Troavtore “pensat” per captar “nous públics” ? però i pels que no som tan nous?

    M'agrada

  16. Alex

    Recién llegado del Liceo, donde esta noche de lunes sí se ha repartido algo de estopa – justificada-, desde el inicio del tercer acto al salir ese ” descuadrador ” de concertantes Daniele Callegari, quien se ha cargado el finale secondo cuarteto final del segundo acto
    Tambien ha sido protestado Berti ( increible que una voz tan squillante y poderosa, cante como le dé la gana, a ratos incluso con suficiencia o a ratos de pena ) quien empezando in voce y más o menos correctamente hasta el cuarteto final del 2º acto, ha estado lamentable en el a si Ben mio ( cantado todo in gola )
    Bien Wilson aunque con problemas en el agudo que abre, correcto Petean aunque con ciertos estrangulamientos del agudo en el primer acto.
    Pese a ser aplaudida, no me ha gustado nada Cornetti, con graves escasos y agudos chillados y fijados

    M'agrada

  17. colbran

    Después de ver la horrorosa retransmisión del viernes pasado me negué a asistir el domingo a mi función de abono. Que yo recuerde es la peor retransmisión que se ha efectuado de una ópera en la península. Malos encuadres, enfoques a cantantes cuando corresponde enfocar a otros. Escena oscura y sumamente fea. Dirección escénica garrafal con artistas que parecían estatuas porque no sabían cómo moverse. El primer “Mi vendica” que lAzucena ha de dirigir a su hijo lo dirigió al gitano viejo que se le acerca…Vestuario risible. Dirección musical infame. Y en cuanto al canto yo no salvo ni a la Wilson que no tiene graves, deja de cantar cuando le parece, no sabe moverse y grita. Un desastre vocal general, sobresaliendo en negativo la señora Cornetti que no tiene ni idea qué es cantar como mezzo-soprano, con una voz horrible y un canto desafinado, chillado y sin un grave auténtico, más bien hablado. Salvar, salvo al coro que estuvo muy digno en su faceta vocal, pero muy mal dirigido escénicamente. Los dos “yunqueros” nunca llegaban a tocar el yunque. En cuanto a la escena, sillas por todas partes, amontonadas como para una hoguera de San Juan. Y Goya por allá “fent el pressec”.

    El tenor Petri discreto, con cambios varios de tonalidad en la dichosa “pira” y un peluquín calcado del tenor “Lassparri” (Walter King que cantaba con su propia voz) en la genial película “Una noche en la Opera”. Por cierto Olga Dane que cantaba “Stride la vampa” en dicho film estaba más en forma que la Cornetti. El barítono Petean no me interesa en absoluto, no es que cante mal es que ren mi opinión no canta bien.

    Después de la retransmisión se cometión una incorrección inadmisible. Es cierto que Cornetti fue la peor intérprete de todo el elenco, pero si se acerca a los locutores con sus tres principales compañeros, por qué a ellos se les entrevista (Petean domina perfectamente el castellano) y a la Cornetti no? La dejaroon abandonada a la parte izquierda de la pantalla sin poder decir palabra. A todo esto Roger Guasch sí fue entrevistado, con una cara de pocos amigos porque ya debía saber como iban de “calentitos” los Twits y el Facebook.

    En resumen “Il trovatore” de “Una noche en la ópera” era mejor que éste. En la película pretendian hacer reir y lo conseguían. En el Liceu hacen reir de vergüenza, mal gusto y mal canto.

    M'agrada

  18. Fer

    Un Trovatore que ha estat vorejant el fiasco en tots els aspectes musicals i dramatics, la Sr.Tamara Wison va estar molt sosa en tacea la notte placida i d’amor s’alli rosee i va despertar en el miserere amb algun agut fora de lloc, projectan mes la veu en els números de conjunt que els individuals, en la funció del dia 24 va tenir la mala sort de trobar-se amb el tenor Marco Berti que va cantar tota la funció amb veu desafinada i cridanera amb una línea de cant horrible destacant només en di quella pira, a l ‘estil Bonisolli, la gitana de Cornetti molt grollera, amb gall inclōs i també cridanera no es podia cantar pitjor aquest rol, el comte de Luna de George Petean si ve canta amb gust les melodies no té la intenció dramàtica que el paper exigeix, ni la personalitat, la majoria de cantants sense saber que fer a l _escenari amb una producció pobre en idees, els dolents vestits de Velázquez i ellas de majas de Goya, i moltes cadires i projeccions a la manera de close up que destorben mes que de resultats reexits, direcció orquestral ” campi qui pugui”, només salvaria el cor de la “terrible foguera”

    Liked by 1 person

    • Després diran que el “destroyer” sóc jo, però lamentablement compartim impressions, tret d’alguns que per portar-me la contra sistemàticament han decidit perdonar la vida a unes representacions de saldo

      M'agrada

  19. dandini

    Ahir vaig poguer completar els dos repartiments.
    S’ha parlat molt i malament d’aquestes funcions de Il Trovatore i m’agradaria matisar una mica.
    En el aspecte vocal hi han hagut segons el meu entendre dos cantants per sota del nivell exigible.Aquests són Kristin Lewis i Marco Berti.
    La soprano té uns mitjans poderosos pero no els sap utilitzar.La coloratura ,els picats i sobre tot les inflexions dramàtiques són molt insuficients.
    El tenor és un vell conegut del Liceu i potser ha millorat un xic desde la seu darrer Manrico pero segueix convertint el cant elegant i el fraseig verdià preciós en quelcom desagradable.Es una llastima perque la veu és molt bona.
    A l’altre vessant ens trobem una resta d’interprets que van del notable al l’excel·lent.
    Tant Artur Rucinski com George Petean( que va fer també una excel·lent caballetta) exhibeixen un cant subtil,mesurat i saben frasejar .Les veus no tenen massa squillo i en algun moment no sobrepassen l’orquestra amb la contundència de Piero Cappuccilli.Pero amics cada cop m’interessa menys els cantants que es limiten a lluïr palmito i prou.Dèu ser que és mes important l’habilitat que el tamany…
    La soprano Tamara Wilson ja lliure de la competència amb la Sondra Radvanovski pot ser jutjada pel que és i no amb ànim de menystenyir a la seva contrincant.Em va semblar una Leonora excel·lent i molt completa que s’en surt molt be dels pianíssims ,dels aguts, de la coloratura i de l’esprit verdià que demana el rol.Ni la producció ni el seu físic ajuden pero la fusta de cantant hi és.No entenc com ens defeiem en elogis fa una dècada per una bastant inferior Ana Ma Sanchez i ara volem ser tan severs…
    Marianne Cornetti està tipa de fer Azucenes al llarg de la seva carrera i demostra que coneix el rol perfectament.Com totes les mezzos veteranes comença a flaquejar en el centre pero manté el greu ,que jo personalment no trobo poitriné sino mes aviat ben impostat i té un registre agut molt sa a l’excepció del famós “do” que només pot tocar i no pas mantenir com va quedar ben clar en la funció d’ahir.El seu caminar “taciturno” voltejant la foguera de forma insistent , el seu look una mica Florinda Chico i la desastrosa direcció d’escena converteixen un personatge tràgic en quelcom tragicòmic.Potser algun moviment violent ,inesperat i un xic més espontani hagués donat un altre aire al rol.
    L’orquestra va sonar prou be amb algun fallo puntual i va haver un despiste en el concertant del segon acte que jo atribueixo a que el tenor va entrar tard.Els tempos van ser vius i van saber transmetre el foc que necessita l’història.En algun moment vaig estar tentat de dir-li a Daniele Callegari que deixes de cantar.Sembla ser que no necessita tenir la mirada enganxada a la partitura i se sap l’obra de memòria…

    M'agrada

    • jordifosal

      Em costa entendre que algú que fa tanta ostentació de coneixements passi per alt els greus problemes musicals mostrats per Marianne Cornetti, amb clamoroses calades,canvis constants de veu, notes cridades i un estil ordinari, d’efectes i distinció barroera. La carrera que ha fet, com tants d’altres i sense anar més lluny el mateix Berti, en teatres de nom es deu al declivi del rigor en els centres que abans eren la garantia d’una qualitat ja perduda.
      Cantar a la Scala, Viena, Paris o Nova York està a l’abasta de tothom

      M'agrada

      • Quelcom que no vol dir que el Liceu caigui en el parany de contractar aquests cantants mediocres o dolents perquè també canten al MET. Si hi hagués el mínim rigor això un director artístic no ho hauria de permetre.

        M'agrada

    • Xavier C.

      Has de reconèixer que t´agrada provocar una mica…. dir que a banda dels dos molt deficients (aquesta nota no l´has dita tu, però ja la hi poso jo) la resta estaven entre notable i excel·lent… home… t´ agraeixo molt com mires d´animar el debat, però potser en fas un gra massa perquè frega la provocació, no creus?

      M'agrada

    • La senyora Wilson, va donar-li un bany de belcantisme a la Radvanovsky i ara trobes l’absurd moment per treure del fons d’allò que no vas poder païr, uns arguments que no aguanten un anàlisi riguros escoltant els àudios disponibles i veient les lamentables imatges del vídeo que voltarà pel món sencer com el darrer exponent d ela marca Liceu. Tu hi eres aquell diumenge de la Norma i tu vas veure com va reaccionar el teatre sencer amb aquella Norma, res a veure amb aquesta Leonora discreta.
      pel que fa a Cornetti, et deixo aquesta perla: cada dia més o menys igual, tu mateix https://app.box.com/s/thgivszdbvtafz7k9xb81qw0w7kzn45q

      M'agrada

  20. dandini

    A mí “Il balen” m’agrada molt cantat per exemple així.
    La veu no té color verdià típic pero l’habilitat en el fraseig,el pianíssim, el fiato i l’expressió aconsegueixen una creació artística d’alt nivell on el tro de veu deixa de ser necessari.

    M'agrada

  21. Abel

    Hola: nosaltres vam anar el dia 20. Fluixeta fluixeta, sent generòs. És l’única vegada que recordo haver xiulat al Liceu. Cantants dolents, direcció musical dolenta (tot i que els músics van fer dignament el que van poder), escenografia lamentable, direcció artística de pati de col.legi. Només es van salvar el Rucinsky i el meu estimadíssim cor, que malgrat estar molt bé no van tenir el millor dia que els recordo. Normalment faig com en Dandini (sense els seus coneixements), intento ser positiu i salvar alguna cosa, però aquí no vaig poder. A més, la veu de la Lewis em sembla lletgíssima, més enllà de la tècnica. El resum del Joaquim em sembla magnífic.
    Per cert, vam tenir la Larisa Kostyuk com Azucena, única nit. Pel que dieu, va estar millor que la Cornetti, però no va estar bé i va anar de més a menys (a diferència de la Lewis-Leonora, amb l’ajuda de Verdi). I si no hi ha Azucena, no hi ha Trovatore.
    Com que no podia mantenir l’atenció sense emprenyar-me, fantasejava amb un final alternatiu on l’Azucena llençava a la foguera per equivocació el Manrico, la Leonora i el director abans d’autoimmolar-se (també per error).
    Tot plegat, tenint en compte el llibret (“Si no sóc el teu fill, qui sóc?” ¡Blanco y en botella!), el desgavell musical i les pífies escenogràfiques (encara riem imitant el pobre cor en càmera lenta) va ser una magnífica nit… d’humor!
    Sort que ens quedarà Elektra, Camarena i uns quants tresors més.
    Gràcies per deixar-me opinar i bon estiu a tothom!

    M'agrada

    • Hola Abel, gràcies per deixar un comentari
      En Dandini és positiu quan l’interessa, no sempre. De fet si ho he estat jo acostuma a discrepar
      Gràcies per parlar de la Larisa Kostyuk, tu i en Rai sou els únics que n’heu parlat i ambdós coincidents.
      Pots opinar sempre que vulguis, ja ho saps.

      M'agrada

  22. dandini

    L’Azucena de Marianne Cornetti està força per sota de la de Zajic,Cossotto,Obraztsova,Barbieri,etc,etc,etc pero no mereix cap foguera segons el meu entendre.
    Està clar que parlant del Trovador les opinions extremes són força freqüents fent un parelalisme amb l’argument.Un cop lliberats de la rauxa podem reconeixer amb serenor per exemple que les meves estimadíssimes Fedora Barbieri i Fiorenza Cossotto cantàven unes Azucenes fantàstiques(molt millor que la Cornetti) i calaven un bon grapat d’aguts al Liceu 1966 i 1977 respectivament.
    Crec que és una informació de gran interès que normalment no es diu(abans tot era millor) pero que pot ajudar a resituar l’objectivitat.

    M'agrada

    • colbran

      Tu afán por el “y tú también” es enfermizo. Te has estado escuchando íntegramente las grabaciones de radio de esas funciones de “Il trovatore” para poner tu clásica rúbrica de llevar la contraria? Tu no estuviste en esa función de 1966 en que cantaba Fedora Barbieri el rol de Azucena y estuvo maravillosa, yo ya tenía 27 años y llevaba 12 asistiendo al Liceu, sabía muy bien qué era calar, hacer el carro, gritar, omitir graves y hacer cambios horrosos de voz y no recuerdo ningún agudo calado de Barbieri ni niguno de los defectos o excesos que acabo de señalar, al menos en esa función. Cómo te atreves a comparar a Barbieri con esa execrable Cornetti de este “Trovatore”? Por favor, para destacar procura ser prudente. Todos pudimos ver por TV lo mal que estuvo esa señora Cornetti que está para el retiro e incluso camina peor que yo que voy con bastón.

      M'agrada

  23. dandini

    Us deixo el magnífic final de Viena 1966 ón podem gaudir de tot el dramatisme que la partitura i la història indiquen.
    El tenor tenia una veu discutible pero en expressivitat no hi havía qui el guanyés.Mai he sentit un Manrico tant desgarrat.Di Luna pronuncia i expressa vorejant la perfecció i les dones estan simplement espeterrants.Les critiques i les discrepàncies seran benvingudes.Si tots opinessim igual fora molt aburrit…

    M'agrada

    • però no havíem quedat fa una estona que ja no calien veurres? I que jo sàpiga a banda que el catedràtic Bergonzi, que és una referència indiscutible en el cant verdià, mai hagués acceptat cantar Manrico com qui canta Turiddu.
      A vegades les evidències ens obliguen a la uniformitat, encara que això sigui avorrit, i Il Trovatoire d’enguany no hi ha manera de defensar-lo a no sé que l’objectiu sigui portar-me la contrària.

      M'agrada

  24. dandini

    Fedora Barbieri tenia una veu molt important i era una gran interpret pero ja a la seva joventud tenia greus problemes per ascendir a l’agut .L’any 1966 al Liceu tenia 45 anys i els aguts eren totalment calats.
    Qualsevol afeccionat ho pot comprovar sense allunyar-se de l’ordinador i sense la necessitat d’haver estat present al teatre.
    En la fabulosa narració “Candotta ell’era in ceppi” hi ha al menys tres calades evidentíssimes :
    36 .18 mi vendica
    36 . 58 brucciato
    37 . 02 Ah !
    Al llarg de la representació n’hi han unes quantes més….
    Tot el meu respecte per la fantàstica Fedora Barbieri i la seva legió de fans pero primer va l’objectivitat.

    M'agrada

  25. alex

    ayer asistí a la función con el cast alternativo
    Diría coloquialmente y como resumen, dos belcantistas ( Ruuczinski y Pretti ), frente a dos “destralers brutas” ( Cornetti y Lewis ). Juro que no soy machista
    Lo mejor de anoche y aún siendo algo corto de agudo, el buen hacer del Luna del barítono polaco. Cantábile y noble
    Pretti más que correcto, aunque sea voz de Nemorino o de Edgardo, cantando Manrico ( otro que se equuivoca como Meli o Beczala, cantando Verdi de cierta amplitud vocal )
    Lewis, bien definida por Joaquim ; voz pero que necesitaría profesor de canto ( ni idea de reguladores, ni de sostenimiento de las agilidades)
    Cornetti, voz poderosa pero gastada y a ratos, hasta oscilante y gritona

    La dirección anoche de Callegari que no fue protestada y pese a alguna aceleración sorprendente, de oficio y sin molestar
    La producción vista ya dos veces, teatralmente infumable

    Esperemos que el inicio de la temporada con el VIAGGIO A REIMS ( una pena que no se haga en su lugar LE COMTE ORY), vaya a mejor

    p.d. por cierto, función ayer de turno y teatro 1/3 casi vacío. Vergonzoso que se llene más con un concierto flamenco de Miguel Poveda como sucedió anteanoche!!!

    M'agrada

    • Miguel Poveda és el Kraus del flamenco, no me extraña que se llenara, otra cosa és que nos guste o no, pero que es reconocido como lo más de lo más, seguro. Ojalá Il Trovatore hubiera tenido un nivel similar.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: