IN FERNEM LAND

EL WERTHER DE RAMON VARGAS


He llegit al blog villazonista que aviat tindrem la gravació d’un nou Werther, amb Rolando Villazón de protagonista, acompanyat d’Elina Garanča en el sobri rol de Charlotte, Ludovic Tezier com Albert i Christensson Mali com a Sophie, amb l’Orquestra de Lió sota la direcció de Bertrand de Billy.

A l’espera del que ens deportarà Villazón, després d’haver-lo interpretat vàries vegades, sota el meu punt de vista de forma bastant decebedora i sabent com l’assumeix Jonas Kaufmann, avui us porto la versió podríem dir que “tradicional” del rol romàntic per excel·lència, interpretat pel també cantant mexicà Ramon Vagas, el tercer tenor en “concòrdia”, en aquest rànquing sense sentit, ja que tots tenen suficients punts d’interès a oferir-nos, com per a no menysprear-ne cap i tots tres també tenen aspectes, diríem que corregibles.

L’exquisidesa del cant de Vargas el fan especialment idoni pel repertori francès i sobretot per aquest rol, on l’elegància, la retrospecció, l’efusió controlada i el lirisme més encès es donen la ma.

Us deixaré quatre àries, on podreu copsar les característiques del Werther de Vargas i que de ben segur us faran decidir per descarregar-vos l’òpera sencera.

Començarem per l’entrada del primer acte “Alors, c’est bien ici…Je ne sais si je veille”

Del segon acte he escollit “Un autre est son époux!… J’aurais sur ma poitrine”

i ara l’emocionant final amb “Lorsque l’enfant revient”, on cal dir que Vargas escamoteja alguna dificultat.

Del tercer, com podia ser d’altre manera, el “Pourquoi me réveiller”

Suposo que us ha agradat. Doncs bé, si ha estat així, aquí teniu el cast sencer, provinent d’una representació a l’Òpera de San Francisco al 2010 i on Vargas està ben acompanyat per:

WERTHER
música de Jules Massenet (1842-1912)
llibret de Édouard Blau, Paul Milliet i George Hartmann basat en l’obra de Goethe.

Werther Ramon Vargas
Charlotte Alice Coote
Albert Brian Mulligan
Sophie Heidi Stober
La Bailli Christian Van Horn
Schmidt Robert MacNeil
Johann Bojan Knezevic
Una noia Susannah Biller
Un noi Austin Kness

Orquestra de l’öpera de Sant Francisco

Director musical Emmanuel Villaume

Espero que us agradi i que us faci oblidar l’horror de l’apunt anterior.

Què tingueu un bon dissabte!

15 comments

  1. Bueno, Quim, los Werther de Rolando serán decepcionantes para algunos y para otros (entre quienes me incluyo), no. Solamente he escuchado el que cantó con Susan Graham y me gusta mucho. Tengo mucho interés en escucharlo junto a la gloriosa Elina. Vargas también me gusta mucho, porque tiene esa línea de canto tan elegante, tan musical y tan bella, pero para mi gusto carece de carisma, esa cosa indefinible que tiene Rolando. De Kauffmann no hablo porque ya con lo escrito aquí ya me temo lo peor 🙂 (No, realmente no me temo lo peor, pero digamos que no me gusta su timbre de voz y ya con eso, todo el resto me deja casi indiferente, aunque estaba abierta a que me emocionara con la Bella Molinera frustrada que canceló en nuestro Liceu) Es muy guapo, eso no lo niego.
    Abrazos y gracias por el reaglo de Vargas, que ya me lo estoy bajando…

    M'agrada

  2. Gràcies pel regal. A mi Vergas em pareix un tenor extraordinari. Com avuí tinc el dia polèmic, ja ho he deixat clar al post anterior, voldria que em digueres quins són els aspectes corregibles d’aquest tenor, dels altres dos ja els sé. només per debatre una miqueta, eh, que no estic dient que no els tinga ni res d’això.

    M'agrada

    • Hola Titus.
      Jo m’estimo més sumar que no restar i com que també he manifestat altres vegades la meva admiració, tant per Villazón, com per Kaufmann i les seves mancances, sempre segons el meu particular criteri d’entendre el cant operístic, et diré que Vargas hauria de millorar la seva pronunciació francesa, hauria de dotar al seu cant, una mica de varietat expressiva i hauria de saber fer les mitges veus o els pianos i pianíssims, tan necessaris en el repertori francès.
      Si escoltes als altres dos (no et passarà res, ja ho veuràs), cantant el “Lorsque l’enfant revient” te’n adonaràs- Per a mi els altres dos ho saben fer i ell no, per no dir els altres grans Werther en la ment de tothom.
      La seducció del timbre de Vargas, tampoc juga al seu favor.
      En fi, escoltant Vargas no em sembla que sigui el millor Werther del moment, però si molt remarcable i per això us l’he fet avinent.

      M'agrada

      • alex

        Aunque lleva algún año sin cantarlo, ojo al brillante y renacido Alagna actual que retomará el role no sé si ya este año 2011 o en el 2012, creo que en Viena.
        Además, ya lo tiene anunciado ( con S.Koch de Charlotte) para Paris Bastile 2012/2013.

        En la forma vocal actual y conociendo la implicación de Alagna en sus personajes, no dudo que será nuevamente el Werther de referencia

        M'agrada

      • Me’n alegro que torni al Werther, que no hagués hagut de deixar mai. Una bona noticia.
        Això no descarta per a res les altres opcions i tan sols fa que afegir diferents possibilitats de confeccionar un bon cast pedra la millor òpera de Massenet (Joaquim dixit, és clar).

        M'agrada

      • De acuerdo totalmente. Tal como está Alagna ahora (que se sale, el bribonazo), su Werther no puede menos que ser de los que hacen época. Y el gusto que da que haya renacido de sus cenizas con más brío y más fuerza que nunca!
        Saludos.

        M'agrada

  3. No hem posaré en terrenys relliscosos,però a en
    Vargas li falta més passió (potser a el Rolando ni sobra )el Kaufmann no le he sentit en el Werther però segur que també ni posa ,Els últms Werthers de Villazón ,el public el va aplaudir molt però no estaba bé ,ja es preparaba la operació.Bé en Vargas es molt bó però li falta ,un no se qué ,que no acaba de entusiasmar .Hem sembla que he estat prudent perque no puc dir res més que el que penso.Tots tenen alguna cosa bona i alguna
    altre per corretgir.Adeu i una abraçada.

    M'agrada

  4. M’agradat, encara que es noten certes dificultats, però per a mi el foc de Carreras en la grabació con Colin Davis, Von Stade, etc., no el supera ningú, es com comparar Christina Aguilera amb Ella Fitzgerald (i no em pegue, que estic estudiant, XD

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: