Natalie Dessay, Cleopatra (Giulio Cesare ONP 2011)
Avui ja estava previst aquest apunt, mentiria si digués el contrari, el que passa és que després d’un dia realment dur, escoltar aquestes tres àries de Giulio Cesare que us proposo, és un bàlsam.
De totes les òperes que conec, les més famoses, de G.F.Handel, cap m’agrada tant com Giulio Cesare. Alcina, Ariodante i Rinaldo, també m’agraden molt, i en totes les altres, sempre hi ha aquella ària que em deixa veritablement tocat, però en el cas de Giulio Cesare, trobo que tot és un encert i sé que no sóc ni original, ni provocador si dic que és l’obra mestra perquè és la que més m’agrada.
Al febrer de 2011, l’ONP va programar una nova producció al Palais Garnier, amb el següent repartiment:
GIULIO CESARE
Drama per musica en tres actes
música de George Frideric Handel
llibret de Francesco Hayn
Lawrence Zazzo, Giulio Cesare
Varduhi Abrahamyan, Cornelia
Isabel Leonard, Sesto
Natalie Dessay, Cleopatra
Christophe Dumaux, Tolomeo
Nathan Berg, Achilla
Dominique Visse, Nireno
Aimery Lefevre, Curio
Orchestre du Concert d’Astree
Choeur de l’Opera national de Paris
Director del cor Alessandro Di Stefano
Director musical: Emmanuelle Haim
Director escènic: Laurent Pelly
ONP Palais Garnier, Paris febrer 2011
La producció té el màxim interès, en el personatge de Cleopatra, interpretat per primera vegada per la soprano francesa Natalie Dessay, que ha rebut forces crítiques per la seva poca adequació a l’estil handelià.
Escoltant-la, a mi també m’ho sembla, segurament ni la vocalitat és la inicialment adient per la reina d’Egipte, ni l’estil és el més apropiat, però veient l’extraordinària producció d’aquest mag de l’escena que s’anomena Laurent Pelly, he canviat una mica d’opinió.
Natalie Dessay és una gran artista, que metabolitza els personatges de tal manera, que els acaba fent seus i el més important, fent-los viure a tots el que l’envolten.
Us deixaré tres YouTubes que he pujat al Canal de les representacions parisenques, on estic segur que us passarà el mateix que m’ha succeït a mi, i acabareu per sucumbir a l’art de la gran cantant francesa.
Comencem per “V’adoro pupile”, la primera ària del segon acte
Seguidament la perla de l’òpera, l’ària “Se pietà di me non senti”, on Dessay treu tot el seu encant dramàtic, per fer quelcom més que sons i virtuosisme vocal. Decididament definitiva.
La tercera ària escollida és un altre perla “Piangerò la sorte mia”, on podreu apreciar una evolució en la veu de la soprano francesa, amb uns intens prou reeixits d’abordar la tessitura greu, amb resultat força complaents.
Em sembla que amb aquestes tres mostres us en podeu fer una bona idea, però comprenc que alguns de vosaltres us haureu quedat amb ganes d’escoltar-ne més o millor encara, tota l’òpera.
Deixar el vídeo és una feinada de por que lamentablement no puc fer, almenys de moment, però l’àudio si, i creieu-me que malgrat l’insuportable Nireno (vist, el grau de d’esbojarrades escèniques el fan definitivament més suportable) de Dominique Visse, la resta és molt interessant, és clar que es perd la genial concepció de Pelly, que val un imperi (romà, és clar).
Aquí teniu els enllaços i que vagi de gust.
- Giulio Cesare (GF Handel) ONP 2011 acte 1 mp3
- Giulio Cesare (GF Handel) ONP 2011 acte 2 mp3
- Giulio Cesare (GF Handel) ONP 2011 acte 3 mp3
Què tingueu un bon dimarts, sobretot les dones que treballeu. Encara que no m’agradi gaire això d’un dia dedicat, com que penso que queda molt per la igualtat, no està gens malament recordar-ho. Ves per on l’encarregada de portar-ho a In Fernem Land és Cleopatra.
IN FERNEM LAND 
Està fantàstica, Joaquim. Tens tota la raó! La veu no és massa haendeliana així d’entrada però és el que tu dius, tot el que canta s’ho fa seu gràcies al seu talent que tan bé sap administrar en el maneig d’aquesta veu única. És una Cleopatra molt personal, la de la Dessay, és clar. Trobo que el timbre és més adult que en altres òperes i que, efectivament, els greus també els sap fer bé…Un regal meravellós abans d’agafar el son. No piangeró la sorte mia. Sono felice!
M'agradaM'agrada
Estem d’acord quant a les millors òperes de Handel.
He gaudit molt la Dessay, especialment en l’ária reina: “Se pietà di me non senti”. Com bé ho dius, una perla.
Ho escoltat la Dessay al vivo una sola vegada i la trobo una artista extraordinària. Espero que la seva veu no es trenca massa ràpid, amb els problemes que ha tingut.
M'agradaM'agrada
Precisament ahir veia a casa el dvd de JC de Glyndebourne 2005 amb una Cleopatra-de Niese molt sexy però que no canta tan bé com la Dessay.
Gràcies per les tres perles que ens has deixat i per recordar el dia.
Gràcies a les dones artistes, cantants i compositores que des de fa segles han lluitat per la igualtat encara que no surten als llibres de història.
I aquí, en canvi, es fa la xorradeta d’omplir de senyores la llotja del Barça.
M'agradaM'agrada
us deixo aquesta preciosa Cleopatra de la pintora barroca Artemisa Gentileshi
http://www.reproarte.com/cuadro/Artemisia_Gentileschi/Cleopatra/13058.html
M'agradaM'agrada
Molt bon gust Kalamar.
Gràcies.
M'agradaM'agrada
Curiosament Kalamar, la pfpahir va fer aquest post
http://mm-actualidad.blogspot.com/2011/03/mujeres-pintoras.html
Casualitats?
M'agradaM'agrada
casualitat, jo buscava Cleòpatres i em trobo que l’Artemisa n’havia pintat dues.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per aquests regals i per recordar el dia de la dona. Coincideixo amb tu i en kalamar.
M'agradaM'agrada
Precisamente ayer estaba buscando el cd de Cleopatra con dirección de Emmanuelle Haïm. Como no soy entendida, no sé cuál es el concepto esencial del cantante haendeliano, pero la Dessay siempre me deja satisfecha y enamorada.
Abrazos.
M'agradaM'agrada
En aquesta interpretació la cantant Natalie Dessay no només mostra talent sinó que també ens fa arribar un sentiment de màgia .
Gràcies Joaquim per aquest “mimo” (del verb “mimar”, en castellà) tan dolç en aquest 8 de març.
M'agradaM'agrada
M’agrada molt Natalie Dessay i m’agrada Joaquim el regal que ens has deixat avui amb 3 de les àries de Giulio Cesare que ja havia escoltat a Catalunya Música quan els darrers dies han parlat del nou treball d’aquesta soprano, però ara les escoltaré una vegada i una altra.
De Händel la meva debilitat és l’òpera d’Ariodant, però és fa difícil triar-ne una de les òperes com la que més i en el cas de Giulio Cesare, una de les àries que des de fa uns anys em deixa clavada a la cadira és el duet quan canten Cordelia i Sesto “Son nata a lagrimar” i més encara quan la canten: Marie-Nicole Lemieux i Philippe Jaroussky, aleshores ja tinc les llagrimes a vessar.
Tornant a Natalie Dessay, des que la vaig escoltar la primera vegada em vaig adonar que aconsegueix fer seus el papers que interpreta, i ja no es pot dir si aquell paper se li adapta o no, les consideracions seran unes altres en funció dels gustos de cada persona.
Mercès Joaquim per fer esment del dia 8 com el dia internacional dedicat a la dona treballadora, per la meva part aquest dia també l’interpreto com un dia dedicat a totes les dones –també alguns homes- que des de fa més de dos segles van lluitar i en alguns casos morir per el reconeixement dels drets que avui tenim les dones. Però aquest reconeixement dels drets no hi són a tot el món, per aquest motiu cal no baixar la guardia per tal d’aconseguir que totes les dones els puguin assolir. Per tant, aquest dia té una dualitat –si més no per mi- celebrar el que algunes dones hem aconseguit a dia d’avui, però sense oblidar mai que l’objectiu és que els tinguin totes les dones i per tant també ha de ser reivindicatiu.
Una abraçada,
M'agradaM'agrada
Vaig anar a veure aquest Giulio Cesare al cinema i en vaig sortir força satisfet. No em va acabar d’agradar el caràcter excessivament “pizpireto” que Pelly imprimeix a Cleopatra (i la Dessay s’hi abona), però va cantar molt bé i has tingut molt d’encert amb els highlights que has triat. Tinc molta curiositat per veure com farà la Violetta (si Déu vol, podré fer-ho a Aix aquest estiu).
Van estar molt bé també Isabel Leonard i Christophe Dumaux (en un paper poc agraït però que defensa molt bé).
Moltes gràcies pel post i em sumo als bons desitjos per a les dones treballadores, terme que sempre he trobat redundant, tot sigui dit.
M'agradaM'agrada
Manifestando de antemano mi ignorancia sobre Handel y su obra, sólo puedo decir que Natlie me ha convencido. Me gusta su canto y me convence su actuación.
¡Una artistaza!
M'agradaM'agrada
Mucho mejor que De Niese, pero no es Kozená, mi Cleopatra favorita.
Ciertamente a Dessay hay que verla,
M'agradaM'agrada
dejame Joaquim hoy felicitaros también a los hombres trabajadores que “conciliaís” trabajo y familia sin darle más importancia que la tiene y la que hay que dar.
Besos y gracias por la MÚSICA
M'agradaM'agrada
Bueno querida Pilar, conciliar, lo que se dice conciliar…
M'agradaM'agrada
M’agrada molt com canta,peró fa molts anys la vaig veure per Raina Rabasvianka ( no sé si està escrit correctament ) En tot cas la de Raina va ser quelcom de extraordinari al menys per mi.
M'agradaM'agrada
Kàtia no sabia que Raina Kabaivanska hagués cantat la Cleopatra, en qualsevol cas molt interessant. Gràcies
M'agradaM'agrada
Sublim Natalie Desay , gracies Joaquim
M'agradaM'agrada
Gràcies per aquestes tres “perles”, amb la meravellosa m’usica de Handel.
Natalie Dessay, com sempre, extraordinària.
Desitjem i, preguem, en podem gaudir per molt temps i no es trenqui aquesta veu, que trobo fràgil.
.
M'agradaM'agrada
Fa molt poc que m’he introduït en això de l’Opera i em sento com si anés a la facultat, amb un (s) mestre (s) que et guia fa veure allò que realmente val la pena, aprendre així dóna gust.
Gràcies Joaquim i a tot(e)s vosaltres.
Fantàstica Dessay, escolteu el minut 41 del tercer acte, per posar un exemple.
M'agradaM'agrada
Vaig anar al cinema a veure aquest Giulio Cesare i em va entusiasmar.La posada en escena de Laurent Pelly em va semblar d’una imaginació desbordant i vaig gaudir-ne moltíssim.Crec sens dubte que ens trovem al davant d’un gran artista i d’una de les millors produccions del 2011.La Natalie Dessay com sempre un combinat de musicalitat,agilitat vocal i escènica i expressivitat fora de sèrie.Una mostra del que ha de ser una diva moderna.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim:
Moltíssimes gràcies. No saps la il·lusió que m’ha fet aquest matí a primera hora veure el teu post d’avui. He estat contenta tot el dia pensant amb el què faria quan arribaria a casa, baixar aquesta òpera. Cosa que acabo de fer.
La vaig anar a veure al cinema i com a en Dandini em va entusiasmar. La posada en escena extraordinària i els cantants magnífics. Personalment opino que aquell dia a la Dessay li va fallar una miqueta la veu, però és una artista de cap a peus i ho va fer molt i molt bé. Dels altres cantants amb va cridar l’atenció Isabel Leonard, em va agradar molt. Vaig sortir del cinema amb energia positiva per tota la setmana.
Una altra vegada, moltes gràcies!
M'agradaM'agrada
Me’n alegro que hagi casi assolit la unanimitat amb la Cleopatra de Dessay.
Pel que fa a la Diada, queda molt per fer, d’entrada a can Barça no van tenir prou pilotes per omplir la llotja del dia 8, amb ressò internacional sense precedents, de les sòcies, tampoc calia que vinguessin senyores aprofitades que no s’acosten mai a veure un partit de futbol i és que de senyores penques també ni ha unes quantes!
Gràcies per ser-hi!
M'agradaM'agrada
Ciertos cantantes desprecian el Barroco, y en el fondo debe ser porque son incapaces de darle la vida, la belleza que es capaz de transmitir, sobre todo en el caso de Handel, y aún más en esta obra. Obviamente, la Dessay, esa fuerza de la naturaleza (y con lo chiquitita que es, ¡leñe!) sí lo consigue, y qué gusto da oírla y verla en escena.
Mks.
M'agradaM'agrada
Vaig anar al cine a veure la retransmissio en directe i vaig disfrutar de quina manera! Havia tingut un dia molt faixuc de feina i vaig sortir nou del cine. El nivell dels cantants i la producció em va entusiasmar. Anava encuriosit per la Natalie amb el paper de Cleopatra i renoi, va estar divina, va estar sensecional!
Tambè per a mi Giulio Cesare es l’òpera de Handel que m’agrada mes. L’home estava tocat pels deus quan va fer aquesta òpera. Una rera l’altre es succeixen àries d’una qualitat i bellessa impresionant. Es aquesta incesant goteix de perles musicals el que fa d’aquesta òpera potser la mes preferida, ja que d’altres els moments Handel per descomptat que hi son, però no em tanta abundancia. Crec jo.
M'agradaM'agrada