IN FERNEM LAND

VERBIER 2011: DIE WALKÜRE, acte 1er (Westbroek-van Aken-Salminen-Gergiev)


Eva-Maria Westbroek (Sieglinde) Festival de Verbier 2011

Us ho havia promès i avui visitarem la localitat Suïssa de Verbier on cada any des de 1994 i entre la segona quinzena de juliol i la primera d’agost, es celebra un Festival de caire internacional, on hi  participen artistes de gran relleu internacional, envoltats dels paisatges idil·lics que acostumem a veure en els embolcalls de la xocolata i si sou aficionats a la muntanya i al senderisme, potser haureu trepitjat alguna vegada.

En l’edició d’aquest estiu, el 30 de juliol va tenir lloc un concert sota la direcció de Valery Gergiev, un assidu, dirigint a l’orquestra del Festival.

Abans de seguir amb el contingut, vull parlar-vos de l’orquestra del Festival, que tant en la vessant simfònica, com en la de cambra, està formada per joves estudiants o professionals entre 17 i 29 anys, escollits entre milers de sol·licituds d’arreu del món i que canvien en cada Festival. Els mestres que els preparen provenen del Metropolitan de New York, sota la supervisió de James Levine i després del període d’adaptació i preparació, seran dirigits per les principals batutes invitades a participar durant el Festival.

Tenint en compte aquesta peculiaritat, quan escolteu l’àudio o la gravació, entendreu que a l’orquestra se li escapi de tant en tant un so poc ortodox o alguna que altre pifia. És una orquestra efímera que difícilment tornarà a estar formada pels mateixos participants, un any i l’edició del següent, però no hi ha capo dubte que és un projecte engrescador.

El concert, com us he dit, va tenir lloc el 30 de juliol, i va comptar amb obres de Dutilleux, Richard Strauss i Richard Wagner, amb la interpretació del primer acte de Die Walküre, que és el protagonista de l’apunt d’avui, sobretot per representar el retorn, després de l’aturada sobtada de la meva estimada Eva-Maria Westbroek com a Sieglinde (recordeu que també va ser el darrer que li vam veure al MET), acompanyada del seu marit, el tenor holandès Frank van Aken i del gran Matti Salminen com a Hunding.

Tinc el vídeo del concert, però ja em perdonareu si jo tan sols us deixo la banda sonora en format mp3, ja que la feinada de penjar vídeos i deixar els enllaços tan sols la coneix qui ho fa, i m’estimo més fer-ho per altres vídeos de més interès i per obres representades (tinc previst alguna bomba, al respecte), però no per una versió en forma de concert i que fa patir una mica, per tant  he cregut convenient “dosificar-me” i deixar-vos l’àudio del vídeo.

La versió és interessant i no exempte de polèmica, ja sigui per la direcció, com per l’estat vocal del Siegmund, ja m’ho sabreu dir, però a Westbroek crec que li ha anat molt bé el descans, tot i que desconec si ha pogut resoldre el principal problema que va motivar l’aturada.

Al seu marit, el vaig veure al 2007 a Bayreuth cantant Tannhäuser i em va agradar en un rol com bé sabeu, molt exigent. Però en aquest Siegmund m’ha decebut molt, ja que està francament deficitari.  La veu sona apagada, afona i amb notoris i continus problemes de flegmes i trencament de l’emissió, que fan patir molt, tot i l’intent del tenor per resoldre-ho amb un cant delicat, encara ho empitjora i no pot controlar el seu cant, de cap de les maneres. El Winterstürme és un autèntic patiment, aixi com el posterior duet i els esgarrifosos Nothung!. Tot plegat una constatació que allò que escoltem fa presagiar un declivi definitiu, tot i que desitjaria que tan sols fos un mal dia- El cas és que no pot, senzillament no pot amb la seva ànima, feia molt temps que no escoltava una cosa com aquesta.

Salminen és gran i està gran, però el seu Hunding colpeix i fa por, que és el que ha de fer, ja sigui per la descomunal presencia d’una veu impressionant, com d’una esfereïdora intenció en el fraseig.

La direcció de Gergiev és de tendència morosa (69 minuts), amb unes pauses que en versió de concert són una mica desconcertants, però no us negaré que és càlida i punyent, tot i que no estic gaire segur que ajudi gens als cantants, a van Aken segur que no. El Wagner de Gergiev no m’ha acabat de seduir mai, de fet el “tsar” tan sols em sedueix quan s’endinsa en el territori eslau, aleshores té poca competència.

I aquí us ho deixo per tal de que ho gaudiu, al menys els seguidors de la senyora Westbroek podem respirar alleugerits, després de l’ensurt, esperem que definitivament. Pel que fa al seu marit, és un altre tema.

Us deixaré des de “Schläfst du, Gast?“, per tal que pugueu escoltar l’imponent “Der Männer Sippe“, seguit (prescindint del pobre Siegmund i el seu penós “Winterstürme”), amb “Du bist der Lenz”, on la sumptuositat d’una veu privilegiada i la intensitat emotiva del seu cant ens allunyen de les mediocritats, els crits o els escèptics estàndards actuals.

I ara, per a tots els col·leccionistes de primers actes de Die Walküre, que ni ha un munt, de seguidors de la senyora Westbroek, que som legió i fins i tot de cercadors d’actuacions problemàtiques o perles negres, us deixo l’enllaç de tot el primer acte.

Demà no se pas on us portaré a passejar, però tingueu la maleta preparada, intentaré que no hi faltin les emocions.

16 comments

  1. Fico muito contente pelo óptimo estado vocal com que nos aparece Westbroek e espero que o marido tenha estado num dia mau (talvez doente!). Notava-se nele a ansiedade por que todo aquele sofrimento chegasse ao fim.
    A lentidão de Gergiev chega a ser desconcertante. Valeu por Eva-Maria.

    M'agrada

  2. manu

    Hola
    has escoltat el nou enregistrament de Parsifal de Gergiev? La part orquestral és esplendida.
    Vas anar al concert de Gergiev al Liceu fa uns anys?
    Gràcies per penjar Bayreuth i Salzburg.
    Salutacions, Victor

    M'agrada

    • No he escoltat el nou Parsifal, però conec el seu Parsifal del MET, el millor treball wagnerià de Gergiev, segons el meu criteri, però també he escoltat la seva Tretralogia i no m’agrada gaire.
      El concert del Liceu va estar bé, però n’esperava més.
      A vegades amb Gergiev, em quedo aclaparat per l’excés, excés de tot i sembla que no sàpiga dosificar el geni.

      M'agrada

  3. Josep Olivé

    Molt bona noticia la d’Eva Maria Wesbroek, molt bona! M’alegro per ella i tots els que som admiradors de les seves facultats. Ara només falta que la tinguem aviat al Liceu. Aviam Matabosh, afanya’t home!

    Caram, un Siegmund com el que descrius no hauria de formar part de cap col.lecció digne de primer acte de Valkiria, per molt col.leccionista que seigui el col.leccionista…

    Sorpresa, i maiúscula amb un Matti Salminem capaç encara d’afrontar un Hunding amb condicions. Presència li sobra, categoria d’artista per descomptat, però lo que em va arribar del seu curt paper d’eremita a “Der Freischütz” al Liceu ja no era el Salminen de tota la vida…no sé, potser va ser una mala tarda.

    Què tenen en comú en Valery Gergiev i en Daniel Baremboim? Les atepeides agendes. Estan a tot arreu. Però el segon és més geni que el primer, bastant més, i dona una mitjana de qualitat més alta (hauria d’anar limitant les seves aparicions al piano, tècnicament ja ben discutibles). En Gergiev es capaç de dirigir “Les troyens” una nit, i a la nit següent la vuitena de Mahler a una altre ciutat, i al dia següent, i per descomptat a un altre ciutat ben llunyana una simfonia de Txaikovski i un altre de Xostakovitx, i aixi… No sé, això de voler estar a tot arreu, sortir a tot arreu, omnipresent, em fa dubtar. Mística li està possant, això si, cada dia més sobri i enigmatic amb el gest.

    Moltes gràcies Joaquim per aquest post, que m’ha fet coneixer un nou festival d’estiu. M’agrada molt abans d’anar a dormir poder dir allò de…”nunca a la cama irás, sin saber una cosa más”…

    M'agrada

  4. tristany

    Si voleu veure el concert només cal que aneu a http://www.medici.tv/#!/valery-gergiev-strauss-wagner-verbier-festival-2011 Us demanaran que us registreu (és gratuït) i ja està. La qualitat és excel·lent. Quina gran feina fa medici.tv! De tota manera, com diu en Joaquim, no sé si val la pena, perquè veure patir aquell pobre home de mala manera és molt angoixant. No sé com la seva dona gosa cantar amb ell, més encara quan ella fa -aparentment sense cap mena de dificultat- una interpretació extraordinària, com és el cas. I quin goig veure en Salminen “fent” de Hunding fins i tot en v.c.!

    La primera part del concert és també molt interessant, amb un fabulós Denis Matsuev al piano interpretant “Burlesque” de Richard Strauss i una propina molt divertida d’exhibició tècnica estratosfèrica. Us ho recomano.

    A veure on ens porta demà, Senyor Comandant. Només ha faltat que diguessis això de la bomba. Ja em tens amb candeletes dobles (sumant-hi la pista dominical del concurs).

    M'agrada

  5. Vicent

    Sí, jo també he escoltat el seu Parsifal de Nova York i em sembla magnífic, especialment l’acte tercer. De fet, és l’únic Wagner que li he escoltat.

    Sí, el repertori eslau és el que més se li escau però a mí em sembla, en comparació amb d’altres directors consagrats d’aquesta òrbita, un pèl sec, que no innexpressiu. Clar que aquesta característica pot ser una virtut. En tot cas, un gran director.

    Salutacions.

    M'agrada

  6. Rob V.

    I have to admit, I do have some difficulties reading spanish. It’s a shame because undoubtedly there are many interesting reviews and comments here. I would just like to say it is true that Eva’s husband probably didn’t have the best evening of his life in Verbier. He started of really good, but towards the end he was struggling. I don’t think, however, he was as bad as some people think. Eva-Maria is back again. She could do even better, I think, but it surely was encouraging. I’m not really sure if he was supposed to make it public, but backstage at the TEDxTheHague Event, where he spoke himself by the way (http://www.youtube.com/watch?v=s64x5PuslBA&feature=relmfu), Eva’s father said in an interview that Eva-Maria recently did have surgery and that she couldn’t sing at the event. So, I suppose, it really was for a good reason that she couldn’t be in Spain earlier, unfortunately. For those who might want to see Eva-Maria in a different role, speaking at the TEDxTheHague Event, here’s a link: http://www.youtube.com/watch?v=7kTQuKFbqzg

    M'agrada

    • Thanks Rob V, remember that I write in Catalan, not Spanish, the difference is notable, are two different languages.
      Well, Frank was wrong, I hope that just a bad night, but I do believe that many were wrong. Eva Maria, however, I found much more relaxed and as intense as he usually does,
      I really glad to see and hear Ms. Westbroek in top form, as he usually does, now we just need to make the visit canceled at the Gran Teatre Liceu.
      Thanks for the links

      M'agrada

      • Rob V.

        Catalan, right? Interesting. I should have known perhaps, because of the ‘Barca’ thing. Congrats, by the way, for their CL victory. I do pick up enough words to see if someone is pleased about a performance, and is talking positively or negatively. Eva-Maria and Frank have sung before as Sieglinde and Siegmund, in Frankfurt for example. Then it was a huge success… They will sing Tristan und Isolde in Dresden. Frank didn’t have a particularly good night in Verbier (some might think of this as an understatement). I’m thinking… Eva-Maria, as sensitive as she is, probably had a hard time focusing on her own singing with a husband showing some signs of collapse. Poor Eva… That would perhaps explain for the somewhat prolonged hug they gave each other during the final notes. The orchestra was fantastic, by the way. Sometimes a bit slow. But I really enjoyed the beginning. That should be played the way they did, not too quickly.

        M'agrada

    • Xavier

      Hello, Rob V.
      If you have dificulties understanding spanish/catalan, remember that Joaquim provides its site with a translator, that you can find the top left. Regards,

      M'agrada

  7. Xavier C.

    Avui el senyor Westbroek ha tornat a fer el paper al MET substituint Kaufmann. Mare de Déu Santíssima, Verge dels Dolors… quin Siegmund!!! Des d´aquella vegada que Rijkaard va treure del camp Messi per fer entrar Bogarde que no recordo un canvi tan nociu per la capa d´ozó.

    M'agrada

  8. rosetapiccina

    Ho sento, no m’agrada gens la Eva-Maria Westbroek. Prefeixo molt més el “du bist der Lenz” d’Anja Kampe i especialment el de Birgit Nilsson

    M'agrada

    • Ai Senyor!
      Aquell dia estava molt preocupada per l’estat vocal del seu marit (el Siegmund), però discutir la Sieglinde de Westbroek, amb tots els meus respectes, són ganes, eh? 🙂

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: