IN FERNEM LAND

PESARO 2011: MOSÈ IN EGITTO


Programa de ma del Mosè in Egitto del ROF 2011

Abans d’ahir dia 11 d’agost de 2011, tenia lloc la primera representació de les 4 previstes de la nova producció del ROF (Rossini Opera Festival) a Pesaro, deguda a Roberto Abbado en la part musical i Graham Vick en l’escènica i que va suscitar un cert escàndol per la proposta escènica del director anglès que contemporitza els fets bíblics, traslladant l’acció dels fets a l’actualitat i oferint als espectadors imatges properes als Telenotícies dels darrers 10 anys, transformant el Mosè rossinià en una especie de Bin Laden, alhora que provocant a part dels espectadors amb personatges armats, ferits, ensangonats i en actituds suïcides, provocadores i amenaçants, envaint la platea del Pala Festival i que com podreu escoltar van provocar algun aldarull al final del segon acte.

De moment ens haurem de conformar amb la part musical de l’espectacle que presenta diversos punts de interès, entre ells el Mosè de Riccardo Zanellato, el Faraone del sempre excel·lent Alex Exposito o la nova incorporació d’un rol Colbran (Elcia) de la mezzosoprano Sonia Ganassi.

Roberto Abbado, que s’està consolidant en el ROF, dirigeix a la magnífica orquestra i al cor del Teatro Comunale de Bologna.

Aquest any l’habitual Cor de Cambra de Praga i suposo que per motius econòmics, ha estat substituït pel del teatre Comunale de la veïna Bologna i sense cap mena de dubte han fet bé. El Cor de Cambra de Praga per una òpera coralment compromesa com aquesta, és escàs i no sempre les diferents cordes, sonen equilibrades.

Abbado porta l’orquestra de manera brillant, tenint especial cura en la concertació dels grans i bellíssims passatges concertants que omplen l’excel·lent partitura, alhora que atorga tensió dramàtica a una història que com succeirà en el futurs drames verdians, alterna els conflictes polítics i els sentimentals, en una confrontació musical que barreja els passatges de inspiració religiosa, amb els heroics i aquells propis del belcanto més delicat i en tots ells el mestre milanès sap dotar-los del clima apropiat, així com en els sempre conflictius recitatius, on no decau mai la progressió dramàtica.

Rossini va escriure el Mosè pel Teatro San Carlo de Nàpols, on es va estrenar el 5 de març de 1818, durant la Quaresma, per tant i segons exigia la tradició, els espectacles que s’havien d’estrenar en aquest període havien de ser de caire Bíblic, amb grans escenes de conjunt i un tractament simfònic de l’orquestra que apropés l’espectacle a un oratori.

El music pesarès va fer una declaració d’intencions al respecte de la partitura del Mosè, dient que el cant seria senzill, natural,  sempre atenent a la veritat escènica i dotant-lo de belles melodies, tenint especial cura en l’harmonia, treballada ja sigui per enaltir els passatges més patètics, com aquells més sobris, dotant d’agilitat als recitatius per tal de que no sigui feixucs i elaborant grans números de conjunt, per sobre de les àries, que òbviament també hi són, però no com a instrument de lluïment.

Dit això està clar que Mosè és una òpera de conjunt que necessita de sis cantants de relleu per oferir una versió amb la dignitat deguda.

A l’estrena els cantants van ser: Ranieri Remorini (Faraone), Andrea Nozzari (Osiride), Isabella Colbran (Elcia), Michele Benedetti (Mosè), Frederike Funck (Amaltea), Giuseppe Ciccimarra (Aronne) i el mateix Rossini es va fer càrrec del cembalo, mentre que la direcció musical va ser del primer violí de l’orquestra del San Carlo, Giuseppe Festa.

Pretendre, sense saber com eren veritablement les veus de l’estrena, comparar al mític Nozzari, un baritenor que va assumir els principals rols de les òperes sèries de Rossini (Otello, Rinaldo, Agorante, Pirro, Rodrigo, Paolo Erisso, Antenore, …) amb Dmitry Korchak, un contraltino amb ansies d’esdevenir quelcom més, em sembla temerari, però la companyia del ROF en l’edició del 2011 és molt més que digne, i tant Zallenatto com sobretot Esposito estan magnífics. El cas de la senyora Ganassi requereix d’un punt i a part, i és digne de tot elogi, ja que de mica en mica ens va oferint tots els rols Colbran en la vocalitat que semble que és la pròpia, amb la seva habitual implicació, entrega i adequació estilística i musical.Certament el color de la veu ha perdut l’espectacular brillantor que va enlluernar als espectadors del Liceu en la seva presentació a la Maria Stuarda, al costat de Gruberova i Flórez, però com podreu comprovar, el seu cant sempre és valent i acaba per colpir i emocionar.

No m’ha agradat tant la veu de Olga Senderskaya, amb un cert timbre feridor, però el fet que substituís a la inicialment prevista Marina Rebeka, em fa creure que no portava l’obra ben preparada i potser per això no ha cantat l’ària de l’inici del segon acte “La pace mia smarrita”.

L’edició crítica d’aquesta representació, prescindeix de l’ària del segon acte de Mosè. Si bé és cert que l’ària de l’estrena “Tu di ceppi m’aggravi la mano”, va ser composada per un col·laborador de Rossini del que no coneixem el nom, anys més tard i per l’edició encara italiana, va escriure l’ària “Re de’ Regi infranta”, que malauradament en aquesta edició s’ha suprimit.

Vestuari per el rol de Osiride de Filippo Del Buono, Felice Cerrone - Biblioteca del Conservatori de Música de Nàpols

Us deixaré, a part dels enllaços de tota l’obra, uns quants fragments, començant pel duo del primer acte entre Osiride i Elcia “Ah se puoi così lasciarmi”, canten Dmitry Korchak i Sonia Ganassi.

Carlo Zucchelli (1793-1879) en el rol de Faraone

Tot seguit escoltem a Alex Esposito, el baix baríton que interpreta el rol del Faraone, cantant l’ària del primer acte “Cade dal cicglio il velo”. Aquesta ària va ser escrita per Rossini un any més tard de l’estrena, segurament per la representació del dia 1 de març de 1820, aquesta ària substitueix a la inicialment escrita per Michele Carafa “A rispettarmi apprenda” per l’estrena de 1819.

Bocet del vestuari d'Elcia dissenyat per de Filippo Del Buono, Felice Cerrone - Biblioteca del Conservatori de Música de Nàpols

Del segon acte escoltarem l’ària d’Elcia “Porgi la destra amata”, que tanca de manera concertant l’acte, amb la intervenció d’Amenofi, Osiride, Aronne, Mambre, Mosè, Faraone i el cor), els cantants de l’edició del ROF del 2011 són: Ganassi, Amarù, Shi, Scala, Zanellato i Esposito. Al final escoltareu les protestes de part del públic, que de manera exaltada no van deixar acabar l’acte. Cal dir que Sonia Ganassi està esplèndida i absolutament llençada en la cabaletta final, farcida de paranys tècnics i que degut a les protestes del públic per la producció, desllueixen el que hagués hagut de ser un èxit personal important.

Mosè in Egitto en la producció del ROF 2011, segons Graham Vick. La provocació entre el públic va fer que tinguessin que intervenir els carabinieri per apaivagar els ànims.

Del tercer acte escoltarem el fragment més famós de la partitura, l’excelsa preghiera “Dal tuo stellato soglio”. Aquest fragment va ser escrit per la revisió que Rossini va fer les representacions de 1819 (7 de març) i que van suposar un extraordinari èxit. El fragment, inspirat i magnífic, va esdevenir immediatament popular.

Rossini sobre aquesta segona revisió va preparar la versió francesa, amb més canvis i  estrenada amb el nom de Moïse et Pharaon, ou Le passage de la mer Rouge, al Théâtre de l’Académie Royale de Musique (Opéra Salle Peletier), el 26 de març de 1827.

Per embolicar-ho més, sobre aquesta versió francesa es va fer una traducció italiana Mosè e Faraone, ossia Il passaggio del Mar Rosso, estrenada al Teatro degli Accademici Filarmonici Romani, al desembre de 1927.

Escoltem doncs, la famosa preghiera, tal i com la van cantar Zanellato (Mosè), Ganassi (Elcia), Amarù (Amenofi) i Shi (Aronne), amb el cor i l’orquestra del Teatro Comunale di Bologna, sota la direcció de Roberto Abbado.

Adriatic Arena
11, 14, 17 e 20 agosto 2011, ore 20.00
Mosè in Egitto
Azione tragico-sacra di Andrea Leone Tottola

Edizione critica della Fondazione Rossini, in collaborazione con Casa Ricordi,
a cura di Charles S. Brauner
Direttore Roberto Abbado
Regia Graham Vick
Scene e Costumi Stuart Nunn
Progetto luci Giuseppe Di Iorio
Interpreti

Faraone  Alex Esposito
Amaltea Olga Senderskaya
Osiride Dmitry Korchak
Elcia Sonia Ganassi
Mambre  Enea Scala
Mosè Riccardo Zanellato

Aronne Yijie Shi
Amenofi Chiara Amarù
Orchestra e Coro del Teatro Comunale di Bologna
Maestro del Coro Lorenzo Fratini

ELS ENLLAÇOS:

Sembla mentida que la qualitat de les retransmissions de la RAI italiana sigui tan mediocre. Acabem d’escoltar transmissions de Bayreuth, Salzburg, els PROMS londinencs, Orange, Aix-en-Provence, Verbier i Torroella de Montgrí, totes amb una qualitat que va de notable a immillorable, lamento oferir-vos una gravació de so pobre, saturat i gens nítida, come d’abbitudine la RAI  no està a l’alçada de la qualitat dels espectacles que acostuma a retransmetre, peccato!!!

11 comments

  1. tristany

    Moltes gràcies pel post, Joaquim. És una òpera que conec molt poc (especialment la versió italiana) i el que avui ens proposes segur que m’ajudarà a entendre-la millor. Vaig escoltar l’inici de la retransmissió radiofònica, però efectivament la qualitat del so era, com dius, més aviat discreta i ho vaig deixar córrer.

    Que tinguis un molt bon cap de setmana.

    M'agrada

  2. Maria

    Aprofito les vacances per fer el meu primer comentari. Recitatiu i ària (de mezzo?):
    1. Com que estàs interessat (ho estem tots, suposo) en el tema de les transcripcions, ja sabràs que de “Dal tuo stellato soglio” n’hi ha moltes. Jo en recordo dues que m’agraden força, una de Paganini i l’altra de Thalberg. La primera, per violí i orquestra, en forma de tema amb varicions (sul G), porta per títol Sonata “a Preghiera”; la segona, per piano sol, es titula Fantaisie sur des thèmes de l’opéra Moïse de G. Rossini. Es poden escoltar fàcilment a Spotify i YouTube.
    2. (Adagio solenne) Gràcies per la teva generositat, Joaquim, pel teu blog, per tan bona música.

    M'agrada

    • Hola Maria, benvinguda a In Fernem Land i gràcies per comentar.
      Si, òbviament coneixia les transcripcions que s’han fet de la preghiera del Mosè. no sé si són les que tu ens proposes o unes altres, ho hauré de mirar.
      M’agrada compartir, quedar-m’ho per mi solet, em sembla molt poc enriquidor i gràcies a compartir aquests arxius amb altres persones generoses, puc transmetre-ho a tots vosaltres, trobo que és un bon sistema.

      M'agrada

  3. Leonora

    No tuvo buena tarde Ganassi, helàs! A mi pobre Sonia se le escuchaban hasta las respiraciones, de todas maneras es una gran artista y llevó adelante como pudo su rol; evidentemente la soprano sustituía a otra…No estuvo tan mal Esposito, aunque la puesta pudo influir en el estado de ánimo(la descripción asustaba). ¡Saludos y gracias por el trabajo!

    M'agrada

  4. OLYMPIA

    El teu avió líric no se salta res i me n’alegro. Aquesta òpera m’és desconeguda però n’escoltaré els fragments que proposes amb l’interès habitual. D’uns anys ençà Rossini m’entuiasma.
    Bon cap de setmana, Joaquim!

    M'agrada

  5. Tristany, el ROF no és alié a la problemàtica dels altres festivals i aquí també hi ha una certa mancança de les veritables veus rossinianes actuals, que haurien d’estar presents cada any i que segurament per problemes pressupostaris, es limiten a cantants molt joves que en molts casos tenen el fonament, però encara no han assolit l’excel·lència. L’avantatge del ROF rau en l’amplia producció rossiniana i la programació d’obres poc representades i quasi sempre, com és el cas, veritables obres mestres.
    Nati, com sempre de res, és un plaer.
    Leonora, quizás Ganassi ya no esté en la exuberante forma de hace unos años, pero es una cantante que hace vibrar y eso hoy en día es una rareza y los roles que incorpora a su repertorio no son precisamente fàciles, es una cantante de raza que desprende saber operístico en cada nota y en cada frase. tengo debilidad por la Ganassi, ¿se nota?.
    Olympia, de ben segur t’agradarà, el Mosè és una joier ple de valuoses perles, una òpera imprescindible per a tot rossinià.

    M'agrada

  6. Leonora

    Es una función y yo la escuché en Barcelona este año(¡qué gran Seymour!); ni te puedes figurar el cariño que se le tiene por aquí, además de la maravillosa “Favorite” que nos dio en Sevilla, junto a Bros.Mi parecer es que la función de Pesaro(por lo que fuera)no salió, pero le tengo mucho más aprecio que a otras. Y está bien, no hay que ser “esagerao”, fue el primer día ¡con la dichosa puesta! Así se asusta cualquiera, incluso mi Pili Lorengar. Opino de igual manera y no digo más porque se me viene el blog contra…A Sonia Ganassi la quiero mucho, de verdad. Lee entre líneas, más no puedo decir, pero por una función(insisto, soy andaluza)no ha perdido ni la voz, ni su clase, ni su estilo, ni la garra que tiene, simplemente fue eso: una función. A saber qué llevaba puesto mi pobre Sonia…¡Un saludo!

    M'agrada

    • Benvinguda Liudmila krasnova:
      Lately I have visits and comments from Russia and neighbour countries. Needless to say that it makes me feel specially happy. The comments in your language and your particular writing need to be translated mostly using the Google translator. Please, if possible do use English, it would problably be easier to understand by everybody.
      Thank you for comment

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: