IN FERNEM LAND

LICEU: FAUST, la gran inauguració que no va ser


Quan vam saber que la inauguració de la temporada 2011-2012 del Gran Teatre del Liceu seria, com a conseqüència de la retallada sobtada de pressupost, un Faust de Gounod, abreujat i en forma de concert, molts, jo diria que la immensa majoria, ens varem posar les mans al cap entre incrèduls i indignats.

Ahir amb els fets consumats, la neva indignació encara és més notable, més evident, més enèrgica i rabiosa, ja que amb un excel·lent equip de cantants, com són els que s’han reunit per l’ocasió, és encara més inadmissible l’atemptat comés.

Cap òpera s’hauria de retallar i hi han òperes que no es poden fer en versió de concert. Faust, un dels cims de l’òpera francesa, no pot patir un ultratge com aquest i em sap molt greu dir que per a mi aquestes estisorades, diuen molt poc de la sensibilitat artística dels responsables d’aquest nyap. Inadmissible és que s’optés per una versió de concert, però encarà ho és més que fessin una sel·lecciuó dels números principals, obviant tot allò que li dona credibilitat dramàtica i deixant-la com un concert inconexe malgrat els esforços dels cantants per fer creïble una criatura impossible

Si tenia que ser en versió de concert, la solució era fer-la absolutament sencera, fins i tot amb la música del ballet, per què no? O és que potser això s’hagués acceptat en una òpera de Wagner, Janaceck o Verdi? La música de Faust és molt inspirada i tan sols calia, això si, haver triat un primeríssim director capaç de fer-nos oblidar la mancança escènica. Us imagineu que haguéssim comptat amb la direcció del venerable mestre Prêtre?, de ben segur ell no hagués acceptat aquesta mutilació i de ben segur també, ara estaríem eufòrics, ja que amb aquests solistes, el insigne mestre francés hagués fet meravelles. Tan sols imaginar-me el tercer acte, ploro.

Hem de tenir en compte que ahir era la inauguració oficial de la temporada, quelcom que en qualsevol teatre pren una significació especial. Ho he dit alguna que altre vegada, no es tracta d’imitar la vergonyosa ostentació que alguns teatres mostren en una data com la d’ahir al Liceu, però si que calia donar el relleu i la notorietat que hauria de significar l’apertura d’un dels referents culturals del País. Al TNC abans d’ahir ho van fer, per què no al Liceu? Per contra ahir a la platea, al primer pis i atots els laterals dels diferents pisos, hi havien moltes localitats buides (un 70% d’ocupació sent molt generosos), donant la sensació que el concert d’ahir era d’un provincianisme rutinari, molt poc engrescador i realment preocupant.

Molt i molt malament s’han fet les coses. Si no es podia fer el Faust, s’hagués hagut de suspendre i si rescindir contractes era més car, insisteixo a dir que haguéssim hagut de comptar amb un director capaç de fer meravelles i alhora fer-nos oblidar que no hi havia escena. Alguna vegada ha passat i ha funcionat.

Però no amics, no, el Liceu compta per tots nou concerts,  amb el segon director previst, ja que Edward Gardner ha deseperegut i així Pierre Valler, un director que no va treure en cap moment dels molts possibles, la inspirada musicalitat que conté la partitura, és l’encarregat d’aixecar aquest disc de “highligts”.

Amb un gest mecànic, Valler es va limitar a portar el compàs i a vegades fins i tot hi van haver perillosos desquadraments.Temps generalment lents i molt volum sonor, tant, que fins i tot en la karmesse del segon acte, va tapar al cor.

Quan l’orquestra és a dalt del escenari i els cantants es situen a primera fila, s’ha d’anar molt en compte en no devorar-los i el Sr. Valler va ser molt poc respectuós amb els matisos que Piotr Beczala i Krassimira Stoyanova, intentaven fer-nos arribar.

Mediocre, poc atmosfèrica i vulgar direcció, que no va ajudar gens a escalfar un ambient fred i desencisat. Una veritable llàstima, ja que es va tirar per la borda gran part dels mèrits que l’equip de cantants tenen a disposició d’algú que sabés mostrar-los.

Notabilíssim equip encapçalat per Piotr Beczala que debutava al Liceu i que ens va fer una demostració d’elegància i estil, amb una veu bellíssima i una tècnica capaç de fer uns pianos i mitges veus de somni, alhora que mantenir una línia de cant i una emissió uniforme, amb atacs valents i sense portamentos als aguts més compromesos, com el sensacional “O belle enfant, je t’aime” del segon acte, emès de manera perfecte. En la gran ària del jardi, cantada exquisidament , va atacar l’agut de manera menys segura, tot i que quasi tots, per no dir tots els cantants que poden cantar aquest rol avui en dia, ja signarien de fer-ho com ell. En el duo que tanca el mateix acte, va fer, conjuntament amb Stoyanova, una demostració d’un cant aristocràtic de classe extrema, amb unes mitges veus i un legato de preciós efecte. Magnífic debut, llastrat per aquesta ignominiosa solució i per una dicció francesa millorable.

Grandiosa Marguerite la de Krasimira Stoyanova, amb la incorporació de la segona i dramàtica ària “Elles ne sont plus la!…Il ne revient pas”, que de manera curiosa, en una sel·lecció s’ha incorporat quan en la versió del ROH que fa pocs dies us vaig deixar a In Fernem Land, la Sra. Gheorghiu obviava.

Stoyanova, tapada com Beczala per la manca de sensibilitat de Valler, ens va regalar tot un ample ventall de precioses perles, expressives, tècniques i dramàtiques. Ella ja feia veritables esforços per intentar fer escena, però allò no anava ni amb rodes. En mans d’un director d’escena i un director musical com ens mereixíem tots plegats, de ben segur el triomf hagués estat molt més memorable. Tot i així l’escena del jardí li va sortir rodona del tot, i tant en els moments més lírics, com en els més dramàtics (escena de l’església i de la presó) va saber donar varietat expressiva. El seu francès és força inintel·ligible

Mai he mostrat gaire entusiasme amb Erwin Schrott, cantant que trobo mancat d’afinació i amb una veu molt canviant, però ahir, sense deixar-me estabornit, em va agradar. Potser li manca una rotunditat sonora malèfica, però el seu Méphistophélès és prou sorneguer, alhora que simpàtic, per enredar a Faust i al públic que aviat es va col·locar a la butxaca amb la seva evident empatia. Vocalment pateix de canvis sobtats d’emissió i alguna que altra defallença tonal, però vesteix el personatge de manera convincent. La seva serenata del quart acte va ser el més fluix i on el canvi constant d’emissió va enlletgir de manera perillosa una interpretació molt més que digna.

Ludovic Tézier deu haver cantat moltíssimes vegades el rol de Valentin, per això em va estranyar que sortís amb la partitura i que es refugiés darrera el faristol en una interpretació canònica, formalment parlant, però massa distant si hem de centrar-nos en l’expressivitat i en la dramatúrgia inexistent. Potser no hi ha cap baríton que ho pugui cantar tan bé com ell, però a “Avant de quitter ces lieux” amb els directors que no teníem, de ben segur no s’hagués mostrat tan aparentment enfadat.

Molt bé, encara que molt esporàdica, el Siebel de Karine Deshayes i magnífica l’estrafolària Julia Juon en una Marthe d’aparença vampírica i vocalment molt ajustada. Sense un Wagner oficial, per bé que un membre del cor va fer unes petita intervenció en el seu nom, la llista del cast em dona pas al cor que em va agradar força, tant en les intervencions de la corda d’homes, com el conjunt, amb les veus femenines molt més arrodonides i empastades que altres vegades. Prestació satisfactòria, que en mans expertes sobre el podi, hagués pogut ser fins i tot brillant. No esmentaré l’entrada marcial del cor d’homes per cantar el cor de soldats. Si ells es veiessin amb els meus ulls, de ben segur canviarien de tàctica.

Pel que fa a l’orquestra, tret d’algun so excessivament present d’algun instrument solista, no em va semblar gens malament, llàstima que al capdavant tingués un mestre tan rutinari, que no sabés extraure quelcom més que un so arregladet en la majoria de moments.

Al final i només al final, el públic es va desbocar amb els cantants, encara que amb dues sortides ni va haver prou per liquidar una inauguració una mica bullida i sobretot allunyada del entusiasme de l’any passat amb aquella representació d’una Carmen de força inusitada. Entre peça i peça, a part del habitual “Bravo Bravo”, que ha perdut projecció i vigor (tots ens fem grans), intentant fer caliu amb la fusta mullada, el públic es va mostrar força discret.

Pensant-hi una mica, tot tornant cap a casa no me’n sabia avenir del que hagués pogut ser i no va ser. Crec que aquest repartiment del Liceu és millor, en conjunt, que el dels altres Faust que es poden veure també aquests dies a Londres i Paris, però en canvi del que estic segur és que no sabent com anirà el segon cast, nou concerts seran una solució ruïnosa per un teatre que intentava evitar amb aquesta formula, més despeses, i vist el poc interès suscitat a la nit de l’estrena, tot fa preveure que hi hauran ofertes d’última hora o regals d’entrades per intentar donar una imatge esbiaixada de la realitat. L’han ben pifiat!

ACTUALITZACIÓ:

Aquí us deixo l’àudio de la retransmissió de Catalunya Música del dia 11 d’octubre de 2011

106 comments

  1. colbran

    Ha sido lo que me esperaba, un fracaso jaleado únicamente por el “Bravo Bravo”, con unos buenos cantantes -un extraordinario Piotr Beczala- y un pésimo director de orquesta sin matices y sin garra, no sabiendo extraer de la orquesta ni la rotundidad de la contundente marcha ni el lirismo de “O nuit d’amour, ciel radieux”.

    Prueba de que la cosa no iba ni con ruedas fue que la platea, que durante el entreacto se suele llenar con el público de los pisos altos -cuando hay los vacíos que hubo ayer-, en la segunda parte aún estaba más vacía.

    En total se ha suprimido más de 1 hora de música, de una maravillosa partitura que vemos interpretada en el Liceu de “uvas a peras” (la última vez hace 23 años!!!), siendo uno de los títulos cumbre de la ópera francesa y mundial…UNA VERGÜENZA!

    Qué habrá pensado Beczala en su debut en el Liceu viéndolo tan poco lleno, en una inauguración y cantando “Faust” sin escena? Hubo un momento en que Mefistofeles-Schrott señalaba con el dedo diversas zonas del teatro, aprovechando que muestra a Faust las posibles “jeunes filles” que puede “conseguir” y ambos reían; dado lo patético de la situación me produjo sonrojo.

    Qué pena no haber sacado provecho de tan buen plantel de cantantes y haberlos puesto en manos de un batutero…!

    M'agrada

  2. Marga

    En el fondo me alegro de que les haya salido el tiro por la culata… Así se darán cuenta de la “cagada” que han hecho. Si no lo hubiesen recortado… No entiendo cómo no se han dado cuenta de que en versión concierto, el afionado medio no irá y se guardará el dinero para otros espectáculos más vistosos. Y que si la recortan, cabrearán también a los aficionados entusiastas que vamos pongan lo que pongan. Supongo que el recorte es para animar a ese primer tipo de público menos entendido y que no se les haga muy pesada, pero el problema es que ese tipo de público no irá de antemano y encima fastidias a los que sí irán.
    Lo de 9 funciones y 2 repartos clama al cielo… Cuando entre los más fieles casi nunca llenamos los conciertos de una o dos funciones… De dónde piensan sacar gente para llenar NUEVE????!!!!!!!
    Esto no lo arreglan ni con ofertas de última hora, ni regalando entradas… Porque sencillamente no tiene interés.

    Yo iré solo al primer reparto, a una de las ultimas funciones, que es la que me ha tocado. Por principios, no he sacado para el segundo cast.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Siento contradecirte Marga. Quién es capaz de programar un Faust asi es imposible que sea capaz de reconecer un error de esta envergadura. Matabosh estava exultante en el entreacto, celebrando la calidad de los cantantes y hoy, en La Vanguardia, el inefable Marco celebrava la gran inauguarción (?) de la temporada. Jamás reconoceran el daño causado. Además tienen coartada muy facil: Asientos vacio? La crisis. Qué lástima que los sillones vacios no sean los suyos!!!

      M'agrada

      • La excusa de la crisis no vale, porque cuando representen La bohème, seguro que no hay tanto vacío, o cuando venga Flórez con la Damrau, o Alagna… Lo malo es que para entonces, ya “se nos habrá olvidado”
        De todos modos, no pueden hacer otra cosa que echarse flores por el éxito. Reconocer el error en público implicaría que rodasen cabezas (las suyas), a lo que no están dispuestos

        M'agrada

  3. alex

    Estoy totalmente solidarizado con la indignación mostrada por Joaquim y Colbran.
    Insisto y me pongo a disposición de aquellos Liceistas ( aunque solo sea testimonial), que quieran transmitir su queja y enfado la dirección artística y general del Teatro, por esta vergonzante inauguración de la temporada.
    Una pena como decís que con este tenor y soprano ( Beczala y Stoyanova), más los muy demandados en otros teatros Schrott , Tézier e incluso Deshayes, se haya tenido la vergüenza de presentar este FAUST mutilado. Eso sí, a tragarnos JO DALIs y similares, en versiones íntegras y escenificadas
    Con lo que cuesta hoy en día firmar contratos con los cantantes más cotixzados ( caso por ej. de Beczala que debutaba en el Coliseo de las Ramblas), veremos si nos vuelve!

    M'agrada

  4. Juli Carbó i Montardit

    Benvolguts Joaquim i Colbran, no puc opinar sobre la part tècnica dels cantants perquè no hi vaig anar i perque les meves facultats operístiques m’imepedeixen corraborar les vostres opinions que sense cap dubte la majoria de les vegades són correctament encertades.
    El que vull comentar és que pel que per a vosaltres va ser un “nyap” de cara a la qualitat artística, pel que fa a la propaganda informativa va ser un èxit total, és clar a la direcció del teatre del Liceu no li convé mostrar la realitat ja que seria com tirar-se pedres sobre el seu terrat i menys de cara a la premsa.
    D’altra banda reafirmo un cop més que la majoria de persones que van a aquests espectacles són molt conformistes i accepten qualsevol cosa mentres pugui conversar posteriorment la seva opinió personal i manifestar que és un assidu “Liceista” encara que sols sigui per a presumir.
    Dic això perquè conec a alguna persona que sovint va al Liceu i sempre em diu que el que fan allí és correcte i si alguna persona no ho veu així és que no hi entén o solament ho fa per a criticar.
    Fixeu-vos fins a quin punt arriba la ignorància o la manca de cultura de cultura social.

    M'agrada

  5. Leonora

    Sí que lo siento,de verdad. Estas situaciones dan vergüenza ajena. La eliminación de la escena no implica la de la obra. En Madrid, representaron completa y en concierto Hugonotes. Ballet incluido,sin danzarines claro. A ver que lo escuche,porque nadie dice qué números se cantaron,qué se eliminó.

    M'agrada

    • colbran

      De la “kermesse” falta la canción de Wagner, la escena con Coro siguiente a “Le veau d’or” (desde “Merci de ta chanson” hasta el pequeño duo de Mefistofeles con Faust, previo a la entrada de Marguerite ) y antes del vals. Fragmentos del tercer acto entre Siebel, Faust y Mefistofeles. La escena en casa de Marguerite suprimida, con la única excepción de “Il ne revient pas” que, por lo visto, ha decidido cantar Stoyanova porque le gusta más que el aria del tercer acto. Fragmentos despues de la marcha. Escena completa de Walpurgis -ballet incluído- (unos 25 minutos cortados en seco). Y por último fragmentos después del preludio del quinto acto. Estos últimos fragmentos, junto con la escena en casa de Margarite, se solían suprimir, pero últimamente se han incluído en todos los registros que se han hecho de esta obra y en varias producciones se han reincorporado. Como curiosidad, cuando se presentaba a Marguerite en las fotografías de promoción se la veía junto a una rueca, pues bien esta rueca no tiene que salir en el jardín con la “Ballade du Roi de Thulè” sino dentro de la casa de Margarite cuando canta “Il ne revient pas”.

      Si le cogen gusto a este tipo de “representaciones” pronto nos harán el “Díptico de París”, de Puccini, en versión de concierto, con fragmentos de “Manon Lescaut” y “La Bohême”, ya que el aunténtico “Il Trittico” no parece entusiasmarles demasiado.

      M'agrada

      • Josep Olivé

        Efectivamente Colbran. En la segunda parte los cortes fueron brutales. Tenian que haber salido sangre del escenario. Y en la primera no fueron tantos pero si muy importantes. Parece mentira que profesionales de la òpera no entiendan que amputar fragmentos que explican i desarrollan la dramaturgia de la obra i amputar transiciones musicales que dan sentido al discurso musical es todo un atentado contra la razón de ser del arte operístico.
        Comentas Colbran la posibilidad de un “Díptico” de Paris. No sé. Los veo capaces. Tal vez hasta llegara el dia en les parezca que hay demasiados “leiv motiv” en el anillo. Todo llegará.

        M'agrada

  6. Penoso.
    Faust es un operón, y Bezcala y Stoyanova son dos cantantes estupendos. Y, coincido con Marga, ¿cómo piensan llenar nueve funciones?

    Cierta prensa rancia ridiculizaba el otro día que la temporada de Madrid se hubiera inaugurado con una producción de alquiler y antigua, no sé qué se dirá de esto.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Al menos, Mocho, la Elektra que veré el próximo domingo no estarà recortada i se harà escenificada (ya es de narices tener que constatar que uno va a ver una opera “escenificada”!). Luego, el resultado artistico ya se verá. Y esta semana, en el Real, he podido disfrutar de una òpera (“La finta Giardiniera”) que aunque también en formato de concierto, ha resultado ser para mi una delicia total. René Jacobs i la Freiburger Barockorchester, claro. Efectivamente, las comparaciones pueden ser odiosas, este principio de temporada sobretodo para los liceistas.

      M'agrada

  7. To i gaudir (i molt!) de la interpretació d’ahir, Beczala i Stoyanova em van encantar i la resta també força, malgrat la direcció (?) de Vallet; és trist que es faci una òpera en versió concert, però molt més que es faci mutilant l’obra. Faust es una grandiosa òpera i després de tants anys de no poder-la gaudir en directe es lamentable que haguem hagut de fer-ho en aquestes condicions.

    M'agrada

  8. Josep Olivé

    Exactament: si encara és mes rabiosa l’indignació és precisament perque cal només tancar els ulls i imaginar el que hagués pogut ser! Un cast aixi servit d’aquesta manera: Marco i Matabosh dimissió! Ens heu escamotejat una nit memorable d’òpera! Els únics seients buits que m’agradaria veure al Liceu són els vostres! Tot un Liceu no li pot fer això a tot un Faust, ni al seu públic! Vergonya!

    Em van entusiasmar tant Beczala com Stoyanova, i hasta Schrott va tenir moments força poderosos i va fer un Méphistophélès creible (excepte efectivament i curiosament en un dels seus moments cabdals “Vous qui faites l’endormie”). És nota que és paper que li agrada i se sent còmode i és d’agrair que “vestis” lo més escènicament possible (donades les circumstàncies) el seu personatge. Pel que fa a Ludovic Tézier catxis, el vaig trobar desmotivat, i no entenc que en les seves dues àries necessites tant visiblement de les partitures. Només desitjo que aquesta desmotivació sigui producte d’aquesta impresentable “producció”.

    Ah, si us plau, eviteu La Vanguardia. Encara us indignareu més. El senyor Marco venent el producte i una tal Echevarria fent una crònica absolutament LAMANTABLE: segons ella resulta que va ser una gran nit d’òpera, segons ella Marguerite ja està embarassada quan Faust canta “Salut! Demeure chaste et pure” (!!!) (de quí? com? abans de?), i segons ella l’ària de les joies evoca la imatge de la Castafiore de Tintin, quan és justament a l’inrevés. Estic segur que el “bravo bravo” els hi faria millors cròniques!

    No anem bé, no.

    M'agrada

    • alex

      Efectivamente, ultimamente la críticas que hace La Vanguardia sobre lo que se representa en el Liceu, son poco creibles, primero porque la tal Maricel Chavarría solo habla ” de banalidades y de ecos de sociedad” y el bueno de R.Alier ya sabemos de su diplomacia, segundo y fundamentalmente porque este Diario es sponsor del Liceu, je..je…

      M'agrada

  9. Josep Olivé

    Ah, disculpeu, m’oblidava. És que en Joaquim ha encetat un tema molt interesant. El de les inauguracions de temporada. Que el Liceu no cuida. Gens. L’Auditori tampoc, que li diu concert inaugural al que de fet és el tercer de la temporada, que ja és d’alta metafísica la cosa! I és que no és tracta de fer un acte amb gran parafernàlia, ni fer un gran esdeveniment social. Res d’això. És tracte d’entendre que la primera funció ha de ser una mica diferent que la resta, en petits gestos simbòlics i amb una cuidada producció s’ha de notar (encara que sigui una mica) que és el primer dia. L’il.lusió és molt important. L’any passat vaig poder assistir a l’inauguració de temporada de l’ABAO amb un “Don Carlo”. Bé, a l’entrada del palau Escalduna, ja a dins de l’edifici, és va oferir un “Aurresku” d’honor al Lehendakari i autoritats. Les vestimentes, la dansa, la música…el petit acte en si, que voleu que us digui…que em va emocionar molt!

    M'agrada

    • kucharón

      Un apunte respecto a las inaguraciones oficiales. Parece ser que este año, según tengo entendido, la inaguración oficial “de gala” de la temporada se producirá el día 19 de noviembre con el estreno en España de “Le grand Macabre”, la primera ópera en escena, ya que, obviamente, Faust no podía ser. Por lo que me cuentan ahí si estarán todas las autoridades y se prevé un lleno total, encima con una producción muy catalana, como no puede ser de otra manera, con la Fura dels Baus al frente. Veremos a ver lo que pasa. O sea que lo del viernes lo podemos considerar una pre-inaguración, de hecho.

      M'agrada

  10. Supose que fer un “Faust”, tan sols unes cinc funcions, o menys si cap, amb un primer cast solament, un director de nom i escenificat….seria més raonable i, a la llarga, més sostenible económicament i comercialment, per no posar per damunt de tot, musicalment.

    i….”hasta aqui puedo leer”…

    Independentment de tot plegat, …us espere al Schumann i al….. “Jo,Dali”

    M'agrada

    • Josep Olivé

      A schumann segur…al “Jo Dali”, no sé, no sé… 🙂 Perdó: per què aquesta òpera, que es representarà tantes i tantes vegades en el futur, i que hi hauran bufetades a tots els teatres del món per a representar-la, i esdevindrà cabdal, per qué, dic, no es fa retallada????????????? Aniria força bé!

      M'agrada

  11. Concep

    Ja és prou trist que després de tant de temps sense deixar-te un comentari hagi tornat per fer-ho en aquest trist post.
    Ahir vaig assistir a aquesta estrena de temporada, la més trista d’ençà que vaig al Liceu.
    Al entrar, la meva filla i jo vam quedar-nos assegudes a les darreres files de platea i a la segona part vam anar més endavant, encara hio va haver gent que va marxar.
    No s’estalviaran res amb aquesta solució, els costarà molts diners.
    Crec que els retalls es deuen més a les forces estables del teatre que no pas a la voluntat de la direcció, però no ho sé del cert. Sembla ser que si es feia sencera i per motius de conveni, el cor i l’orquestra han de cobrar més, encara que sembli mentida i una cosa absolutament ridícula i anacrònica tal i com estan les coses. Jo per si de cas vaig estalviar-me l’aplaudiment al cor, que tot s’ha de dir, va estar molt bé.
    Les veus com ja es dit, a gran nivell. Schrott és molt simpàtic, però em fa tot l’afecte que és una bona arma per despitar de les carències que esmentes i altres.
    Beczala un primor i la Stoyanova per menjar-se-la a petons.
    Que mai més haguem de patir una inauguració com aquesta.
    El que he llegit a La Vanguardia és una consigna política més que una crònica de l’estrena de la temporada del primer teatre d’òpera de l’Estat.
    Ara ja ens volen fer creure que les retallades són molt millor que l’òpera representada i en la seva integritat.
    Mireu si s’estelviaran despeses que no em sap greu dir que amb una entrada de 8,50€ vam seure a una que en costava 124

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Lo de La Vanguadia d’avui és DEPLORABLE, INDIGNE, IMPRESENTABLE. Tens tota la rào, no sols es tracte d’una crònica inculta escrita per una autèntica snob ignorant, plena d’errades, sino que fa apol-logia del format que ens han perpretat. Perdoneu tantes entrades meves avui. Estic molt indignat.

      M'agrada

    • Ara m´entere jo!!!…
      Creguim, Concep què, com a membre de l´Orquestra no sé res ,absolutament res, del que comenta.

      Sols per aclarir. Per l´any 2005 quan vaig guanyar per concurs la meua plaça a l´Orquestra, en plantilla n´eren 102 músics. Al dia d´avuí entre jubilacions, acomiadaments i per altres, som 82. Com en cualsevol conveni de moltes empreses s´estableixen punts que parlen de les hores extres i pot ser fa referència, equivocadament, a aquest punt.En cas que fora així, tindriem tot el dret, com a treballadors a manifestar-nos de forma que es preserve els nostres drets com en tots els treballs del món. Creguim que el desanimo que llegeix en aquest blog, qui més ho pagarà seran els treballadors del Gran Teatre del Liceu.

      Si més no, a tota l´Orquestra i Cor del GTL ja ens agradaria poder decidir en moltes de les produccions i continguts ( mestres directors, cantants,etc… )que es representen en cada temporada però, no és el cas aquest.

      Podria entaular una discusió que pense que no ve al cas en aquest post d´en Joaquim, que tan sols es tracta de fer una crítica a la inauguració de la Temporada del Gran Teatre del Liceu.

      No sé qui en tindrà la culpa, si la hi ha. En tots els teatres del món hi han fiascos, hi han exits i hi han no tants exits. Per a uns, aquesta producció serà magnifica per a d´altres serà un timo però, mai hi ha que tirar les culpes “al vuelo”de una cosa que,personalment, no ha agradat. Es com culpar al metge de les retallades en Sanitat! ( per exemple!)

      Al blog d´en Joaquim,a apart d´apendre molt ( parle per mi) valore una cosa per damunt de tot què és el valor de les opinions personals. Com a músic, saber l´opinió del públic és una sensació única i aprens a millorar. Espere que si alguna vegada la pifie en un “solo” no en cruxifiquen per això, encara que si el treball està mal fet sóc el primer en admetre´l….però d´ahí a el que he llegit….hi ha molt.

      Ja m´he allargat molt, que no volia. Perdó a tots per escriure tot aquest rotllo però, sols volia aclarir una cosa que creia necessaria.

      Perdó, altra vegada.

      M'agrada

      • Per què demanes perdó per opinar?
        Dius el que saps i argumentes les teves opinions, em sembla suficient i molt d’agrair, per tant t’hem de donar les gràcies.
        Ahir abans d’entrar al concert també em van comentar això que diu la Concep, però tan sols del cor, no pas de l’orquestra. Alguna cosa com si el concert s’allargava més d’una hora determinada de la nit, que havien de cobrar més, i creu-me Bernardo que això, com a treballador em costa admetre-ho i com a treballador a l’atur, encara més.
        Però no aniré ara a encetar un debat sindical.
        Trobo inadmissible la retallada d’una òpera, una retallada d’aquestes característiques, no estem parlant d’uns compassos per aquí i per allà, estem parlant d’escenes senceres i encara el teatre ho ven amb la frase altisonant de “els fragments més coneguts i celebrats de Faust interpretats per les grans veus del moment” A mi em feria vergonya.
        Per què s’ha retallat?, què ens estalviem a part de música, retallant una òpera, qui deixa de cobrar?, els cantants, el cor?, l’orquestra, el personal de sala?, es cobra per hores o per funcions?.
        No creus que el públic es mereix un respecte, i sobretot Gounod no es mereix el mateix respecte que Händel, Wagner, Janaceck o Britten?
        Cordialment

        M'agrada

        • Teniu tota la raó del món…a ningú li agrada tindre part d´una cosa sino, tot sencer.
          En molts casos, com fins ara s´ha fet, si ha hagut necessitat de trencar el conveni ( em reserve l´opinió personal d´aquest) s´ha trencat moltíssimes vegades perquè, com a sabedors de la situació, també hem ajudat.En aquestos casos ha entrat una negociació per abdues parts per a arribar a la millor solució possible. En quan a l´Orquestra et puc assegurar 100% que no sé res del que comentes i, respecte al cor….doncs vull creure que tampoc perquè, en aquest aspecte ens engloba als dos,cor i orquestra.

          No sé a qui se li ha ocurrit aquesta idea dels retalls i més quan açò està programat des de fa gairebé un any!!

          Com a músic, moltes vegades he agafat paritures de Strauss, Wagner, Verdi, Gounod (mateix)…i m´he trobat talls sencers de música increïble. Talls què, de vegades es fan per tradició i , d´altres perquè no funcionen en escena…. tampoc ho entenc però, no tinc a qui culpar. Sé que no és el mateix i la comparativa és masa metafórica!

          Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho, el client ( públic) sempre té raó perquè és qui es deixa els calés en l´entrada i sense públic…”apaga y vámonos”.

          De totes formes, no més us demane que sigueu pacients, jo el primer com tots volem que tot canvie i que tots treballem per aconseguir “lo màxim que t´hi cagues” com a Teatre d´òpera…i, estic segur que es podrà aconseguir ( el però…me´l calle). Les coses canviaran i, a millor.

          Com a músic, la màxima satisfacció és fer vibrar una sala amb el teu treball. Una sala vuïda….malament.

          M'agrada

    • José Antonio Medina

      Disculpe, Concep, que para evitar errores ortográficos no le responda en catalán. Supongo que sabrá perdonarme. Pero si me dirijo a usted después de haber leído su comentario, es por la indignación que siento como componente del Coro del Gran Teatre del Liceu y miembro también del Comité de Empresa. Tal vez su comentario sea dirigido desde alguna de esas sillas que otros comentarios desearían ver vacías. Tal vez sea realizado con la osadía que da la ignorancia. Para aclarar la versión concierto de este Faust que para mí tampoco tiene justificación, le informo que ninguno de los trabajadores del Liceu, entre los que estamos Administración, Coro, Escenario y Orquesta, tenemos arte ni parte en las programaciones que se presentan. Ni se nos consulta, ni se tienen en cuenta nuestras opiniones, ni se piensa en nosotros a la hora de programar. Hace tiempo que venimos protestando por las temporadas que se programan, y más ahora que como dice usted, pasa lo que pasa en el mundo. Estoy de acuerdo con quienes en este blog afirman que no se debe recortar Faust (ópera que en los casi 18 años que llevo en el Coro no se presentó nunca), y programar otras cosas que no tienen ni el interés ni la historia, ni musical ni escénica, pero que deben satisfacer no sé qué oídos. Los recortes los lleva adelante la dirección del Teatro, no los trabajadores. Y si por cualquier casualidad como ya sucedió en otras ocasiones, la ópera en cuestión tiene una duración superior a la estipulada en el convenio, que no sé si sería el caso, hay fórmulas ya aplicadas en su momento para que la empresa no haga ningún desembolso económico.
      Pero claro, es lo más cómodo. Se echa la culpa a la parte más débil, a la parte que viene soportando año tras año muchas cosas que no sé si usted sabe o no. Se culpa a quienes llevamos desde que yo entré en el Liceu sin una sola subida salarial, a quienes se nos aumenta la productividad sin recompensa alguna, a quienes nos rebajan el salario un 5% sin ser funcionarios, a quienes no nos han subido el IPC este año (y ya no hablo del catalán), a quienes vemos mermadas nuestras plantillas (Coro y Orquesta ya que habla de cuerpos estables y artísticos) de manera insostenible, y tenemos que cantar en este caso 64 personas lo que en otros sitios se hace con 100. Perdóneme Concep, pero no la he visto a usted nunca protestar por todos estos hechos, y en justa reciprocidad no creo que tenga el derecho a acusarnos de algo en falso.
      No me quiero extender más, puesto que podría hablar de muchas cosas que no sé si usted y el resto del público saben. Lo único que le pido con todo el respeto, es que antes de hacer este tipo de afirmaciones, que dicho sea de paso pueden servir para poner al público en nuestra contra si en un momento determinado lleváramos adelante cualquier tipo de acción en defensa de nuestro salario, de nuestros puestos de trabajo, de compañeros que despiden, etc., antes de hacer esas afirmaciones le decía, se lo piense dos veces y se informe bien. La desinformación, o la información tergiversada, son perjudiciales para todos. Y en este caso, a nosotros pueden hacernos más daño que otra cosa, ya que no tenemos acceso por un lado ni a la dirección de la Empresa con la que tenemos un contacto ni siquiera esporádico, ni a los medios de comunicación. Además le recuerdo que en nuestra condición de amantes como somos de nuestra profesión, hubiéramos disfrutado una enormidad con un Faust escenificado como mandan los cánones.
      Muchas gracias por su atención, y espero que no se haya molestado por mi respuesta. De todas maneras, si lo cree oportuno, estoy a su disposición para tener una charla serena sobre el Liceu y todo lo que lo envuelve….

      M'agrada

      • Bienvenido a In Fernem Land, Sr. Medina.
        Ya será Concep, si quiere, quien le conteste. Solamente quería decirle que a mi también me informaron de lo mismo en el bar del Espai Liceu poco antes de empezar la primera función.
        Me pareció raro, ya que no me pareció una razón para acortar una ópera y muchísimo menos si no sé representaba e incluso por este motivo, se podía ofrecer toda la escena de Walpurgis, que para ahorrarse el cuerpo de baile, muchas veces se corta. Pero aun pareciendo raro, parece una razón posible, con lo cual quien se encargo de esparcir-la jugaba con dudosa intención.
        Me gustaría que fuera la dirección del teatro la que dijera los motivos del recorte, ya que los motivos para optar por la versión de concierto ya los sabemos de sobras.
        En fin, muchas gracias por comentar y darnos la opinión de primera mano, que sin duda alguna aclara este punto, que añadía una cierta conflictividad, para más inri falsa, a un estreno triste, cuando de hacerse bien, hubiera podido ser memorable, aún siendo una versión de concierto. Simplemente hacía falta darle toda la transcendencia que merece la inauguración de la temporada, aunque sea de recortes.
        Tiene aquí, para cuando guste, su casa.

        M'agrada

      • Concep

        Sr. Medina, Joaquim, lamento que les meves paraules fruit d’una informació errònia hagin pogut molestar.
        Airada per la solució que va prendre la Direcció del Gran Teatre del Liceu, al oferir-nos el Faust en versió de concert i abreujat, vaig creure sense contrastar-ho abans, la informació que em va arribar d’una font prou solvent.
        El moment és difícil i tens, i jo no he ajudat gens.
        Us demano disculpes i la propera vegada que vagi el Liceu, prometo aplaudir al cor, si ho fan bé, com va ser el cas la nit del 7 d’octubre.

        M'agrada

        • José Antonio Medina

          Hola, Joaquim y Concep. En primer lugar, agradecer la bienvenida a este blog, en este caso a Joaquim. Y en segundo lugar, Concep, no hacen falta sus disculpas puesto que en toda esta historia usted ha sido meramente un eslabón en la cadena de transmisión. O sea que no hay problema. Lo que sin embargo sí es grave, es que este bulo haya comenzado a correr con muy mala intención, porque además estoy convencido que nace desde alguno de los despachos del Teatro. Como comprenderán, por lo que tiene de falso y de intencionamiento teledirigido, no lo podía dejar pasar por alto. Mis compañeros y yo, al igual que todos ustedes y como ya dije en mi anterior comentario, hubiéramos sido felices de poder llevar a la escena una obra tan grandiosa como ésta. Además la información que tengo, dice que era una producción preciosa proveniente de La Scala, algo a lo que por otro lado no estamos muy acostumbrados tampoco.
          En el Liceu, amigos, suceden muchas cosas. La gran mayoría no salen a la luz por muchos motivos. Los trabajadores hemos de luchar además de para mejorar, contra la mala imagen que de nosotros se da hacia afuera. Y les puedo decir que los trabajadores somos maltratados y despreciados por los que tienen puestos directivos. No hace falta decir mucho más que lo que brevemente les apunté en el anterior comentario. Pero como también les dije, estoy a su disposición para hablar de todo lo que se cuece en el Liceu, de programaciones, de temporadas, de trabajadores, de pasado, de presente y de futuro. Porque no es oro todo lo que reluce. Y cuando vienen mal dadas, no se puede consentir que los de siempre paguen por algo en lo que no tienen nada que ver, algo que no han provocado, y más teniendo encuenta que la plantilla del teatro tiene un enlace emocinal con el Liceu como no existe en ninguna otra empresa.
          Supongo que ustedes tienen más acceso al director general o al director artístico que nosotros, pero cuando charlen con ellos, pongan en cuarentena mucho de lo que les cuenten. Y de paso, tampoco estaría de más que les explicaran si entre sus planes está el deshacerse de Coro y Orquesta. Total…. al público le da igual que quien cante las óperas sea la Coral de Rebolleres y quien toque la música sea la Orquesta Sinfónica de Andar por Casa, ¿verdad? ¡Claro, como la diferencia de calidad no se iba a notar…!
          En fin, no les mareo más y les envío un saludo afectuoso a la espera de que soplen vientos mejores, con la esperanza también de que no nos muramos durante esa espera.

          M'agrada

        • alex

          toda la razón Sr. Medina; evidentemente, ni coro ni orquesta son jamás responsables de los desaguisados que se cometen en esta casa ultimamente y sobre todo, desde que el Sr. Marco se ha hecho cargo de la dirección general del teatro.
          Las explicaciones quien debe darlas y no dicen la verdad , son los directores general y artístico del Gran Teatre del Liceu.
          Animo y a seguir cantando, Sres. del Coro!

          M'agrada

        • Hola José Antonio, tu comentario estoy seguro que llenará de preocupación a los asiduos a este blog, tanto como a mi.
          Espero que tus predicciones no lleguen a cumplirse y que la dirección, si es que lo tiene en mente (algo me ha llegado), recapacite ante la barbaridad de prescindir del coro y la orquesta dejando sólo una base fija, la mínima y “alquilando” al resto segun las necesidades de las ópera programadas, como parece ser que ya ocurre en teatros de gran prestigio que sirven de modelo, para lo que interesa, a quien tiene estas pervervas ideas y esta concepción de un teatro de ópera, por mucha crisis que haya por medio.
          Nosotros no tenemos mucho contacto con la dirección, aunque a veces tenemos la oportunidad de asisitir a reuniones informativas, donde ya te avanzo que no se suelen ser bien aceptadas las críticas a la gestión y cualquier intento de discrepancia es tratado como si fuese un atentado un boiciot, no dándose cuenta que nosotros no somos personal del teatro, somos sus clientes y en algo de lo que discrepamos deberían fijarse, ya que si el público da la espalda al teatro, sumándose a los recortes de las administraciones y esponsors, sería el remate definitivo, pues aun así van a su bola y son capaces de atentar contra el Faust, urdiendo pretextos inadmisibles y dificilmente creibles, pero apostando por otras obras de dificil digestión que en tiempos de bonanza son sin duda una apuesta pero que ahora son un suicidio de taquilla.
          Estamos para lo que haga falta, a disposición

          M'agrada

        • José Antonio Medina

          Gracias Alex y Joaquim por vuestros comentarios. Y también por el tuteo, puesto que nos da un punto más de comodidad en esta charla a la que ya le estoy tomando el gusto. Gracias por los ánimos para seguir haciendo un trabajo que nos apasiona y que estoy seguro de que si supieran lo que en algunos momentos podemos llegar a disfrutar por la inspiración sobre todo del autor, nos lo prohibirían por Convenio.
          La preocupación, Joaquim, es sobre todo nuestra, ya que vemos que año tras años nuestro número de componentes se va mermando. Entiendo que la historia del Gran Teatre del Liceu merece unos cuerpos artísticos acordes al producto que se pretende ofrecer, y por lo tanto no se consigue con unas plantillas bajo mínimos. No se puede programar un Lohengrin que por el mundo se canta con más de 100 cantantes (profesionales) de coro, y aquí hacerlo con 72 como fue el caso. No se puede programar Aida, y pretender que canten los 64 que actualmente somos en plantilla más la Coral —–, puesto que es una Coral amateur y eso es una estafa a un público que paga una entrada que cuesta mucho dinero. El nombre de la Coral lo omito para que nadie se ofenda, puesto que no tenemos nada contra nadie, pero sí lo tenemos todo contra que destrocen nuestra profesión. Personas que no sabemos dónde han pasado una prueba para cantar en el Liceu, que cantan por afición al salir de sus trabajos… Para quienes no lo sepan, aunque supongo que nadie desconoce ésto, una orquesta o un coro consiguen un buen nivel a base del trabajo diario conjunto y no llamando a mercenarios que vienen en días señalados. Quien niegue este principio o es un necio, o le da lo mismo la calidad del producto que en este caso los cuerpos artísticos deben ofrecer. Después gustará o no el resultado a los ojos y oídos del público, pero esa es una premisa fundamental.
          Cuando yo entré en el Coro, en noviembre del 93 (un par de meses antes del desgraciado incendio), éramos 84, y la Orquesta unos 102. Ahora entre jubilaciones, despedidos y dos compañeros en excedencia, somos 64. La Orquesta unos 82…. de momento. Las amenazas, veladas y sin velar, están a la orden del día. Y un trabajo como el nuestro, de especial sensibilidad, no puede llevarse a cabo en plenitud con el miedo en el cuerpo, bajo presiones que tienen más que ver con lo laboral que con lo artístico. Hace años que venimos luchando por recuperar el número de componentes, porque son necesarios por sonoridad, para abrir el abanico de posibilidades, etc…porque un Gran Teatro es principalmente lo que son sus cuerpos artísticos. Evidentemente aspiramos a tener las mejores condiciones en todos los ámbitos, pero la entrega de todos nosotros a nuestro trabajo es digna de admiración, aunque viniendo de un componente de dichas plantillas tal vez no se crea. Y cada día damos el 110% de nuestras posibilidades, aunque a veces no consigamos satisfacer a todos con el resultado obtenido. Pero tenéis mi palabra de que no escatimamos esfuerzos; para el público como vosotros y para nuestra satisfacción personal.
          En fin, le estoy cogiendo el gusto a ésto y me enrrollo más que una persiana. Disculpadme, pero vosotros esperáis lo mejor y nosotros exactamente eso es lo que luchamos por ofrecer. Esa es nuestra ilusión, esa es nuestra intención. Aunque nos pongan trabas, y muchas.
          Muchas gracias por vuestros ánimos y por vuestra preocupación, que es también compartida por nosotros. Un saludo a todos.

          M'agrada

        • Me gustaría creer, José Antonio, que Josep Pons no va a permitir según que cosas, proyectos e intenciones, de no ser así, creo que el jamás hubiera fichado por el Liceu.
          Esperaremos acontecimientos y por otro lado, aquí siempre tendrás la posibilidad de ponerlos al corriente de lo que se cuece.
          Un saludo cordial….i a disposar

          M'agrada

  12. colbran

    Por lo que decís “La Vanguardia” se ha sumado a maquillar lo que realmente pasó ayer en el Liceu. Deben seguir “sugerencias” políticas…De todas formas el hecho es que ayer la ocupación del teatro era alarmante, mientras en el planning de venta solo quedaban escasas entradas económicas, lo cierto es que quedaron muchas de vacías. Quizás el público hizo caso al inspirado conseller que hace un par de semanas aconsejó que el público en lugar de ir al Liceu fuera al cine…Pues ahí está el resultado. El público le ha hecho caso (!) y la crisis y lo poco atractivo que es asistir a una función de ópera, en versión de concierto y salvajemernte recortada ha hecho el resto.

    M'agrada

    • alex

      Efectivamente, quedan montones de entrada para cada una de las siguientes funciones ( ayer noche inaugural, debía haber bastante sponsors e invitados/gorreros que quizá, no saben ni lo que es el FAUST de Charles Gounod).
      En Paris y con huelgas escénicas incluidas, el FAUST que allí se representa tiene las entradas practicamente agotadas desde hace días para todas las funciones. ( si allí, se atrevieran a dar un FAUST o cualquier otra ópera de repertorio, mutilada y highligts, “queman” la Bastille “recordando la Revolución francesa de 1.789 )

      M'agrada

  13. Acabo de llegir el pamflet de La Vanguardia.
    Poca credibilitat la de la senyora Chavarria i menys tenint al costat una columna del Sr. marco explicant-nos la “magnífica” temporada que ens espera malgrat tot.
    Òbviament La Vanguardia, com també Catalunya Rádio cada matí, fan de “La voix de son maitre”.
    Una cosa és que Catalunya hagi de fer un gran esforç i l’altre que fem el ridícul, com ha estat el cas d’aquest Faust. Un ridícul que s’hagués pogut evitar, com es podrien evitar algunes de les retallades (no totes), amb més rigor, si els dirigents fossin més estrictes en la tasca que els hi hem encomanat quan han estat escollits. Juguen amb els nostres diners, Alerte alerte! com diu Méphistophélès en iniciar-se el famós tercet del Faust.
    De ben segur aquesta temporada ens la mirarem en lupa o microscopi per tal de trobar alguna incoherència que ens faci treure el ventre de penes davant aquesta tristíssima opció d’una òpera mutilada en un teatre on s’hauria de preservar la integritat de l’obra del artista.
    A mi també em van dir que l’estisorada era per motius interns d’exigències del cor i del conveni que els empara. Quins pebrots! Algú m’agradaria que ens ho aclarís, ja que em costa entendre que primin aquests aspectes per sobre d’una obra artística.
    No fa ni tres mesos van assistir a un Tamerlano senceret, és que Gounod no mereix el mateix respecte que Händel?. Si tan mediocre és, que tots sabem que no, per quin motiu és mutila d’aquesta manera?
    Tristíssim i censurable, diguin el que diguin els diaris.
    La lamentable crònica de la Sra Chavarria comença dient:
    No, si al final resultarà que la millor de les òperes és la possibilitat -afavorida per la crisi- de prescindir de les posades en escena i deixar que les orquestres pugin a l’escenari, i situïn els cantants en primer pla D’on han tret a aquesta senyora?
    A partir d’aquí, tot l’article és un despropòsit que sembla talment pagat pel teatre o per instàncies més elevades i dir-nos accepteu això que encar pot ser molt pitjor.
    Si a això li sumen les declaracions del Conseller Mascarell dient que anem més al cinema (suposo que en les versions doblades al català i que de moment ens costaran un ull de la cara, com molt bé en recorda en Colbran, ja us podeu imaginar el que ens espera.
    No sé si el Conseller i altres patums van anar ahir al Liceu, algú m’ho pot dir?
    Amb això ja estaria dit tot. si les màximes autoritats no assisteixen a la inauguració d ela temporada i el públic, malgrat tractar-se d’una òpera en altre temps popular, defugen al luxós repartiment, estem iniciant una baixada de pantalons sense precedents.

    M'agrada

    • Hefestion

      Hola a tothom,

      Ja fa una colla d’anys que vaig començar a cantar al cor del Liceu, hi vaig entrar amb moltíssima il·lusió. La nostra feina és preciosa perquè ens permet, (o ens hauria de permetre), estar en contacte directe amb tot el procés creatiu, i amb tot el cúmul d’emocions que provoquen l’escena i la música. Però des de fa aproximadament un parell d’anys, que tot ha començat a canviar. És com si estiguéssim en una cadena de producció, on el que menys importa és la qualitat del producte, sinó produir quan més millor, i al preu més baix possible.

      Em sento profundament defraudat de veure que la direcció del Teatre, té tant poca sensibilitat artística, no estem fent barres de pa!
      La feina ben feta no té fronteres, i això també ho saben els flequers!
      I Estic convençut que no és purament una qüestió econòmica, els treballadors som plenament conscients de que cal estalviar i fer sacrificis, però quan els sacrificis arriben al moll de l’os d’allò que hauria de ser l’ànima de la nostra feina, tot s’ensorra. Per fer música s’ha d’estimar el que fas…..ho has d’entendre profundament, perquè només així pots adquirir l’autoritat professional i moral que et faran millor persona i músic. …..

      Trist i tocat perquè crec que malauradament aquells que prenen decisions no entenen res de tot això…

      M'agrada

      • Hola Hefestion, benvingut.
        La teva visió és important, però no estic del tot convençut del teu final, però en qualsevol cas si tu fa molt temps que treballes a la casa, coneixeràs molt millor que jo aspectes que per a nosaltres, el públic, fins i tot el més conscienciat i implicat amb els afers interns, no poden arribar a saber.
        Has de saber que jo crec que cor i orquestra són el pilars fonamentals per fer del Liceu el centre de referència que tots voldríem que fos i sempre he fet especial èmfasi en aquest aspecte, quan s’ha parlat de la direcció general, artística o musical en aquest blog.
        Sense recursos tot es complica molt, però ara més quer mai, ens calen i us calen idees i gestors que les portin a terme, de primeríssim nivell, amb molt més s’haurà de fer molt més i en aquest Faust inaugural, malauradament no va per aquest camí.
        Però ara que et tinc a disposició, oi?, m’atreveixo a preguntar-te una cosa. És certa la noticia que em van dir el passat divendres dia 7 abans d’entrar a veure el Faust que es va una versió retallada en motiu del vostre conveni que obliga a pagar més diners si la funció acaba més tard de les onze de la nit? A mi em va semblar molt fort i en Bernardo ho va negar, però com que la noticia feia referència al cor i no pas a l’orquestra, per aquest motiu insisteixo.
        Moltes gràcies per participar en aquest blog, que a partir d’ara i sempre que vulguis, pots considerar com casa teva.

        M'agrada

        • hefestion

          Bon dia Joaquim,
          Em sorpren que algú digui això, perquè molt sovint fem produccions més llargues que el Faust.
          Respecte al conveni, no en conec tots el detalls, però si et puc assegurar que aquest conveni no és el motiu d.aquesta versió de concert.
          Potser, malpensant, és que algú preferiria que no hi hagués cap regulació, i així poder prendre decisions unilateralment. (que de fet és allò que aquesta direcció està practicant agressivament)
          Però si que et puc dir, que la immensa majoria dels treballadors, amenys els que jo conec, només volem fer bé la nostra feina, encara que sigui treballant més i cobrant menys.

          M'agrada

        • Hefestion, potser, i deixem pensar malament, és una bola que es va fer córrer per penjar-vos la responsabilitat d’aquest nyap difícilment justificable davant el món.
          Gràcies per fer aquest aclariment i qui sap si algú responsable d’aquest despropòsit ens donarà una versió oficial creïble, sobretot per justificar la retallada, ja que la versió de concert diguem que s’entén, sinó fos la inauguració, però accepto que ho argumentin, però la retallada brutal de la partitura, no i sobretot si res té a veure amb els vostres honoraris. Dubto que tinguem el privilegi de rebre una comentari per part de l’empresa, però qui sap…

          M'agrada

  14. he intentat explicar-ho abans…ostras!, Joaquim, em deixes de pedra llegint que us han dit que és per exigències del conveni!… Xé!( expressió valenciana amb mooolta sorpresa),que no m´enterat d´això!… Si tinguessim el cor i l´orquestra aquest poder!…Xé!, que fort!…

    Ni cor ni Orquestra decideixen sobre la programació del Teatre.
    No pense que ara siga el moment de tirar les culpes a ningú!!

    M'agrada

    • No són culpes això, més aviat intentar trobar una explicació lògica (?) al despropòsit.
      Saps que estic fent ara mateix mentre escric aquest comentari, escoltant la versió dirigida per André Cluytens amb Gedda, de los Ángeles, Christoff, Blancberton i Gorr de l’any 1958. Quin luxe Bernardo i amb tota la música!
      A disposar

      M'agrada

  15. OLYMPIA

    Ja vaig dir que vaig estar a l’estrena del Faust a París amb vaga de tècnics. Ho repeteixo pel comentari que fa l’Alex de totes les entrades venudes: Aquell dia hi faltava molta gent. Quasi podies escullir la butaca i al finals alguns aplaudiments apassionats semblaven dirigits als vaguistes. Quant al repartiment -que estava bé- em quedo amb el de Barcelona. Beczala, Stoyanova i Tezier són intèrprets de primeríssim ordre i això costa molt de trobar.
    Salutacions!

    M'agrada

  16. Montserrat tur

    Tinc Faust el dia 18 amb el segón repartiment, peró com tenia moltes ganes de escoltar per primer cop en persona a Piort Beczala , tenor per el que hi tinc una gran devilitat , vaig comprar-me una entrada per el dia 20, malgrat tots els comentaris no n’estic penedida peró si triste per com diu la canço “podia haver sido y no fué” , oportunitats de veure una ópera com Faust amb un repartiment dáquesta categoria, no s’ens presentarà gaires cops . Com que en sento estafada voldria fer una reclamació al Gran teatre del Liceu peró no sè si tenen llibre de reclamacións , algú m’hen pot fer cinc centíms, si fós així no estaria gens malament que per aquesta via o una semblant fesím saber el nostre malestar per aquestes decisions tant anti-operistiques dels responsables de la programació . Un teatre d’ópera ha de fer ÓPERA i reduïr les despeses en coses que no afectin tant directament l’espectacle.

    M'agrada

    • Sincerament Montserrat, crec que ho tens malament. has comprat una entrada sabent que era en versió de concert, per tant l’estafa no és tal. Altra cosa és que haguessin anunciat una representació i hagués acabat en forma de concert, però això ja era conegut, per tant, tan sols queda la protesta simbòlica.
      Ahir al teatre vaig estar a punt de mostrar el meu desencís, però quan?, com? sense que en surtin perjudicats els cantants?. Tan sols hi ha un moment, abans de començar, però això també pot enrarir l’ambient i acabar per influir als cantants i el seu rendiment. Al final, creu-me, no queda lloc a la protesta i amb uns quants articles com els de La Vanguardia, tot quedarà com un gran èxit de públic i suposo que crítica.

      M'agrada

  17. Montserrat tur

    Tens raó Joaquim , cuant vaig comprar l’entrada ja sabia el que compraba,ho vaig fer per Beczala i Stoyanova , ha estat un petita ravieta despès de llegir tots els comentaris, tancaré els ulls i si mès no disfrutaré amb les veus . Una abraçada

    M'agrada

  18. tristany

    No és que em sorprengui la vostra indignació, però que això seria un nyap crec que ho sabíem tots des del moment que va anunciar-se, i el més trist és que això passi en un teatre d’òpera, i més encara en un amb una llarga història i que tots ens estimem tant. Ara bé, que a sobre es vulgui donar a entendre que és una cosa meravellosa i fins i tot preferible a una representació (més o menys integra) ja és directament prendre el pèl a la gent. El radar ja se’m va activar ahir quan en una espècie de mini-entrevista a Beczala publicada a LV, el tenor venia a dir que gairebé preferia la v.c. perquè li feia por que a Barcelona li toqués fer una producció de Calixto Bieito, i altres poca-soltades d’aquest estil. Pel que dieu, avui l’ínclita Sra. Chavarría ha tornat a signar un dels seus penosos articles (!?). Tampoc no és cap sorpresa: només són un enfilall de tòpics, obvietats i imprecisions (que elegant sóc!) i no necessàriament en aquest ordre.
    Només ens cal esperar que, si la direcció del teatre no viu en una realitat paral·lela (de vegades, sentint-los, en tinc dubtes raonables), aquest fet no es torni a repetir.

    Només dues cosetes més:

    1.- no m’espanteu el Bernardo que no tornarà més per aquí i m’agrada molt saber què hi diu!

    2.- Joaquim, si no estic mal informat la inauguració “oficial” amb patums i autoritats serà l’estrena de “Le grand macabre”. Pot ser divertit.

    M'agrada

    • És a dir, amic Tristany, que la mateixa direcció refusa els honors a Gounod i reserva per a les patums a Ligeti i el fureros. Divertit?, més aviat trist, però anem de moderns.
      En Bernardo prou fa en dir el que diu i el que no diu, no crec que s’espanti i fa bé de negar el que no és, si és el no és i que ahir corria pels passadissos, De totes maneres, si no és un motiu sindical, quin és el veritable motiu de la retallada musical? Potser a Joan Matabosch no li agrada Gounod?, ai! no sé, no em puc arribar a creure, amb el que me’l aprecio, que fos capaç d’una cosa com aquesta. Quan me’l trobi li preguntaré?

      M'agrada

      • tristany

        Home, dic que pot ser divertit per les reaccions del “singular públic” de l’estrena en sentir una obertura a base de clàxons i, pel que he vist en alguns youtubes, certs moments del muntatge. No sé on vaig llegir que la cara de Frau Merkel en entrar a la sala del Festspielhaus de Bayreuth per veure el Tannhäuser d’enguany va ser tot un poema (crec que era el primer cop que una funció començava a teló obert abans de l’inici de l’òpera). I això que a ella li sembla que li agrada l’òpera i, sent alemanya, ja deu estar acostumada.

        M'agrada

        • ais, Tristany…no m´espantaré, tranquil!…
          El Ligeti…ostras!, es que no em puc creure que estiga en temporada. És brutal i, realment xulíssima. Ara bé, 3 500 000 d´habitants en Barcelona i voltants, espere que el marketing amb aquesta obra siga el necessari per portar públic al teatre, no em puc creure que amb tots els habitants,no hi han interessats en Ligeti…potser m´equivoque…i quedaria fatal. Ara que…hi han molts que encara no ho saben ni ho sabran, i molts que encara no saben si els agrada l´òpera perquè encara no l´han descoberta…

          ReDeu! ( expressió molt valenciana!), com m´enrolle avui!…clar la nena dorm!!!…jajaja!

          M'agrada

  19. tristany

    Perdó, a l’última frase hi sobra un “li”. Volia dir “a ella sembla que li agrada l’òpera”. De fet enguany un conegut meu la va veure cada dia de representació de la primera tongada.

    M'agrada

  20. tristany

    Per cert, i perdona que torni a intervenir, aquesta setmana he sentit un parell d’entrevistes radiofòniques amb el director artístic vitalici del Liceu i ha tornat a fer ostentació d’una cosa que no puc suportar: tant en fer balanç de la temporada anterior com previsions de la present, sembla que només tenen importància les “Ariane et Barbe-bleue”, els Ligeti i els Zemlinsky i si la producció és de la Fura, Guth, Wilson o Konwitschny jr. Molt bé, jo sóc el primer en agrair-li que s’hagin estrenat títols que encara no havien passat pel Liceu, però em sembla que la resta del repertori també és digne de menció per part de qui en fa la programació, oi? O són concessions que “cal fer” a la plebs? I els directors musicals, que no són importants? Sissenyor, com molt bé dius, anem de moderns…

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Calma, calma…que aquest Faust ens ha “encés” a tots una mica, i amb raò… Aviam. És que lo més destacable de la passada temporada va ser, en la meva opinió, precisament “Ariane…”, “Dahne” i “Parsifal”. I pel que fa a aquesta temprada és lógic que es destaqui lo menys conegut però valuós. Desconec l’obra de Ligeti però no aixi la de Zemlinski i et prometo que valdrá la pena que la vegis. Coses discutibles ens ha proporcionat en Joan Matabosh, i la que ens ocupa avui no té nom, però s’ha de reconeixer que des de la reapertura del Liceu el balanç artistic de les temporades fins ara ha estat francament positiu. Contentar a tothom sempre és complicat, quadrar agendes d’artistes de primera línea encara més, i la veritat és que no sent el Liceu un teatre de xampions, que no ho és, deu ni dó el suc de produccions novedoses i nivell d’artistes que s’han assolit. Pel que fa a la no menció de directors musicals no és per menysprear-los, no ho crec. Crec més aviat que són noms, els d’aquesta temporada, que no destaquen. Aixi de clar. Els noms consegrats no estan pel Liceu, i la oportunitat que teniem de veure a un parell o tres d’aquestos amb el festival de Bayreuht ens l’han tirat per terra. No creus que si amb els Wagner vingués qui hauria de venir no els destacaría? I amb focs artificials, t’ho dic jo. T’haig de donar la raò que potser podia haver mencionat el pas de Fabio Luisi amb Falstaff.

      M'agrada

      • tristany

        Estem d’acord, Josep (potser amb l’excepció del Parsifal). I ja tinc el meu abonament de s.XX per a Ligeti, Zemlinsky i Pelléas (que encara que sembli mentida és de Debussy, i no de Bob Wilson, com ens volen fer creure alguns) i em fan moltíssima il·lusió, com em van fer l’Ariane, la Daphne i moltes altres del segle passat, però no per això m’atreuen menys la Linda o l’Adriana, que fa anys i panys que no es representaven. Però crec que un director artístic ha de destacar per igual tot allò que programa, preferències personals a banda. El que no els puc perdonar (i és un “els” impersonal perquè no en sé els motius) és que no vingui Thielemann a dirigir el Holländer. A més, quan assajaran amb Weigle per preparar els concerts de Barcelona?

        M'agrada

  21. M’estan entrant unes ganes d’infaustar-me que crec que aplicaré la fòrmula Concep d’aprofitament de seient buits, em gastaré uns calerons, desobeiré al Mascarell, no aniré al cinema i aplaudiré a aquests cantants tan bons i al Bernardo, que ells bé s’ho tenen merescut. I lamentaré molt molt la retallada musical. Potser també m’animo a Ligetar si el Fagot diu que és tan xula. Tinc la 1ª funció de l’abonament tan lluny encara…

    M'agrada

  22. Josep Olivé

    Hahahhaha…instrument resident i solista a IFL…hahahaa…amb representants del Liceu i de l’OBC!

    Bé, nois, estaré uns dies sense atabalar, que m’agafo minivacances totals (o sigui, sense ordinador). Com que de la música mai necessito repós ni descans sino tot el contrari, aprofitaré per a una Elektra i visitaré un teatre en el que no he estat mai encara: El Campoamor d’Oviedo. Un Rossini (“L’italiana…”), tant car (i cara) de veure per aqui, sempre és terapèutic i un plat exquisit, no en va era, tambè, un gran gourmet. Siau.

    M'agrada

  23. Juli Carbó i Montardit

    Ves en compte Josep Olivé, t’anticipo que al teatre Campoamor de Oviedo també hi fan alguns nyhaps com fan aquí al Liceu. T’ho aseguro perquè fa molt de temps que estic seguint la seva trajectòria i francament penso que tant el Campoamor com el Liceu han optat per modernitzar l’òpera fins el punt que s’estan extralimitant. Dels protagonistes de cada òpera també fan el que volen.
    Com a mida de precaució et recomano que possis dins el teu equipatge una bona dosi de tila o tranquilitaznts.
    Ja em respondràs a la tornada si tinc o n o tinc raó.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Home Juli, no encaro cap viatge amb traquilitzants, hahahaha. Abans em quedo a casa, jejeje.
      Aviam, llegint entre líneas crec entendre que no ets massa favorable a certes propostes artístiques que se surten de (diguessim) la normalitat. No comparteixo aquesta mena de por a les propostes transgresores. És obvi que en nom de l’avantguarda s’han fet coses deplorables i llastimoses, com tambè és cert que s’han fet autèntiques obres d’art que han revitalitzat el món operístic.
      El cas que ens ocupa t’asseguro que anava sobre segur. Tot un esplendoròs Rossini, genui, genial i divertidissim, servit amb cantants i direcció molt i molt dignes, i el director d’escena era l’Emilo Sagi, del que fins ara m’han agradat molt les seves produccions, i si són rossinianes encara més. Ah, m’oblidava: amb Rossini no calen pastilles. Ell és la “pastilla”! 🙂

      M'agrada

  24. Si que es cert que las versions concert de les operes no m’atrauen en absolut perquè per concerts ja vaig al auditori i crec que el Liceu no es el lloc. La part teatral d’una opera es molt i es quan els cantants demostren la seva integritat escènica. I també es una llàstima que hagin de retallar una opera pel fet de que sigui en versió concert, perquè fragments ??? es també mes econòmic ?? paguen als artistes per temps ??
    Aixi i tot jo vaig gaudir força i malgrat el director “estaquirot” la orquestra em va agradar força

    M'agrada

  25. isabel

    Doncs no hi he anat ni hi aniré. Després de llegir els vostres comentaris no puc estar més d’acord en tot, excepte en una cosa: les versions concerts, quan son senceres clar, a mi no em desagraden. De tota manera mai de la vida faria una versió concert per inaugurar la temporada del Liceu i menys encara una cosa tan rara com una versió concert retallada (¿?)¡¡¡ Voleu dir que d’això en tenen culpa les retallades? Es que no ho entenc…

    M'agrada

  26. Xavier

    Ups… arribo a misses dites… Després de tot lo dit, crec que ja només em queda dir dues notes de crònica social (s´ha d´estar preparat, que mai se sap quan li diran a un de comentar a La Vanguardia les coses que passen a Can Liceu):

    1er.- Jo no seré tan benèvol com en Joaquim i si esmentaré l’entrada marcial del cor d’homes per cantar el cor de soldats: digne únicament de sortida de cambrers en casament de cosí segon per part de mare amb una choni de Castefa.

    2on.- Doncs, Concep, vas fer molt malament a baixar a platea: des dels seients de 8,5 se li veia perfectament el llautó a l´Schrott. Aquestes clapes i entrades no les podrà dissimular gaire temps més per molt control amb photoshop que faci de la seva imatge a Internet (i com ens agrada assabentar-nos d´això als envejosos de torn com jo!)

    M'agrada

  27. El pitjor pianista del món

    Eugenio al 197 i tants.
    – Me gusta jugar al poker y perder.
    – ¿Y ganar?
    – Ganar debe ser la hostia…
    Si malgrat tot el que heu dit m’ha agradat, veure-la sencera i amb bona artistes deu ser la pera.

    M'agrada

  28. alex

    Nada quiero opinar de este FAUST liceistico troceado y más después de regresar este mediodía de París y aún con huelga escénica, presenciar y escuchar a ratos, un excelente FAUST ayer noche además de bastante completo ( se cantó el aria del 4º acto…il ne revient pas…, más que dignamente por I.Mula y también el aria del 5º acto…Doux nectar…. esplendidamente por R.Alagna)
    Sin hablar de la parte vocal, espléndido el FAUST que escuché ayer con una Orquesta soberana, un vibrante y detallista concertador como Alain Altinoglue y unos coros celestiales. Recomiendo os hagaís con la grabación porque vale la pena

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Pásate, pásate por el Liceu. Beczala i Stoyanova bordan sus intervenciones, te lo aseguro, i Schrott hace un diablo esplendido i con ganas. Hay que olvidarse de lo demás i al menos disfrutar de lo que nos ofrecen, que aunque no todo, es mucho.

      M'agrada

  29. Xavier

    Hola Joaquim,

    M’han passat el teu comentari sobre el Faust, i m’he quedat de pedra, era com si algú m’estigués llegint el pensament. Estic totalment d’acord amb el que dius, sembla increïble que la direcció del teatre hagi acceptat una proposta així. I no crec que sigui una qüestió d’estalvi, és pot estalviar sense haver de rebaixar d’aquesta manera la qualitat….és vergonyós!

    M'agrada

    • Hola Xavier, benvingut a In Fernem Land.
      Saps què passa? jo crec que el normal és pensar el mateix que he dit en el meu apunt i tot allò que sigui acceptar que es retalli una òpera i que es representi en versió de concert, per inaugurar la temporada del Liceu, em sembla senzillament censurable, per no dir definitivament impresentable.
      Gràcies per deixar el comentari. Torna quan et sembli bé i et vingui de gust.

      M'agrada

  30. alex

    pues trataré de colocar el youtube con el ..salut demeure chaste et pure…. ( de no sé que función), pero aquí Beczala señores y señoras, no me gusta nada ( pudo ser un mal momento ), en su ataque al agudo de la ….présence…., con un más que feo portamento di sotto , impropio de la elegancia de la ópera francesa. Ruego su atenta escucha :

    M'agrada

    • De bon pa fas rossegons que diria la Puig.
      Mira Alex, es imposible que tu y yo coincidamos, es más no entiendo como puedes cargarte a Beczala por este ataque, de agudo portentoso, cuando dejas pasar a según quien, cosas infinitamente peores, más feas y sobretodo galleadas. Lo siento, pero es así.
      La toma de sonido de este vídeo martillea los oídos y en el teatro seguro que sería todo mucho más dulce y envolvente, pero si quieres decir que Beczala está mal, ya lo has dicho, lo peor es que con la prueba que nos pones, pierdes bastante credibilidad, sea todo ello dicho con el mayor de los respetos

      M'agrada

      • alex

        Por alusiones que noto pareces molesto :

        1/efectivamente, el video es de mala calidad.

        2/ Si lees con detenimiento , verás que NO me cargo a Beczala para nada ya que es una de las voces más brillantes que existen actualmente de tenor lírico : simplemente digo que no me gusta nada el inicio del ataque en la présence ya que me parece portamenteado, luego el agudo se proyecta y se culmina bien

        Por cierto, el otro día cuando reseñé que Alagna me gustó mucho ( salvo en el aria) en el FAUST que presencié el pasado día 10, dudaste de mi opinión de lo que yo escuché en directo ,por una función de tres días antes que se dio por los cines donde efectivamente Alagna no estuvo al parecer del todo bien..
        No sé que viene a hablr de credibilidades o no lo cual es muy subjetivo, hablando de ejemplos pasados que no tienen que ver con el Faust.

        M'agrada

        • Molesto no Alex, pero ahora ya le quitas la coma que has puesto y si no fíjate
          pero aquí Beczala señores y señoras, no me gusta nada ( pudo ser un mal momento ),en su ataque al agudo de la ….présence….
          Si solamente no te gusta el ataque no es tan grave y sencillamente con quitar la coma todo queda más light, pero comprenderás que ese no me gusta nada me haya dejado atónito,
          El ataque de la nota, más que la nota en si, que muchos quisieran, no puede ser motivo de tanta desazón.
          Cordialment

          M'agrada

        • alex

          Si por una coma ( consecuencia de escribir rápido y no retirarla a tiempo), hay que “pelearse” por una cuestión del ataque a una nota operística ( que no me gusta), apaga y vámonos.
          Aunque a veces pueda ser tan “tifoso” como tu, je…je… no me peleo por cuestiones tan ociosas y más, cuando existen problemas de mayor trascendencia y gravedad en el mundo.
          Tambè, cordialment

          M'agrada

      • Leonora

        Una maravilla. No lo he escuchado hasta hoy y me creía algo peor. Igual que el sábado pasado, donde mantuvo el agudo con firmeza. La toma es la que es, claro pero del resto, al contrario, bastantw bien.

        M'agrada

  31. Leonora

    Alex,tú por Alagna matas,lo que no comprendo es la inquina al soberbio Beczala que escuché el sábado,maravilloso y estupendo. Igual que Karina Deshayes,algo mermado pero qué gran voz Tezier, Stoyanova à son aise, Schrott con esas voces y peineta a quienes le abuchearon. Lo repito,impresentable,al igual que la sección viento metal de la orquesta que ofreció gama colorista en los momentos más conocidos,por ejemplo el coro de los soldados,bien el coro masculino. Saludos,infernems,perdonad errores vía dispositivo móvil!

    M'agrada

  32. alex

    ¿Mato? ¿ Inquina?
    Me parece Leonora que no sabes leer lo que escribo y que he explicado ya, lo cual me sorprende en tu calidad de docente, je…je…

    Repito ¿ inquina a Beczala? ¿ donde lo he dicho ? Simplemente y repito dije que en el citado video no me gustó el ataque desde abajo al inicio del do…de la présence… ¿ Esto es inquina, cuando además he alabado el final del aria y además, tengo entradas para el Duca que cantará Beczala en París a finales del próximo enero , con Lucic de Rigoletto?

    Po

    M'agrada

  33. Montserrat tur

    Quina sort poder disposar d’entrades per veure a Beczala a París , i ja m’agradaria a mí també poder veurel al M.E.T. amb la Mannon , pero com no pot ser ,en conformo amb escoltar-lo demá al Liceu amb el descafeinat Faust , per cert ahir vaig veure el segón repartiment amb la sustitució de Ermonela Jaho per malatia , i amb el anunci que el tenor patia una laringuitis i demanaban al pùblic disculpes i comprensió , encara s’hen va sortir prou bè, devant d’aquestes prespectives en temia el pitjor , no va ser per tirar cohets peró millor del que en un principi m’esperava, vaig trobar l’orquestra passada una mica de volum ja que en moltes ocasions tapaba als cantants, sobre tot a la soprano que tot i tenir una veu bonica la vaig trobar petita i sobre tot per el cuart i cinquè acte mancada del dramatisme que ha de transmetre, sento no recordar el seu nom

    M'agrada

    • alex

      muy de acuerdo Montserrat respecto a lo que dices de la función de ayer, más que digna y disfrutable para ser un 2º cast, con un lujo añadido y que para mi gusto fue lo mejor de la velada : el veterano Michele Pertusi ( especialista en roles de Bajo rossiniano y belcantista) quien pese a su voz ya algo desgastada y de cierta falta de poderío vocal, dio una lección de bien cantar, con sentido del legato, expresividad, intención y expresividad un muy buen Mephistophèle, pese a que en el terceto final el maestro Vallet se dedicara a tapar las voces.
      Bien también el barítono francés Marc Barrard , con conocimiento del estilo y voz homogénea.

      M'agrada

  34. Montserrat tur

    Per fí ahir vaig poder veure i escoltar en directeun dels dos tenors que tinc de capçalera, l’altre , J.K. m’hen deu una .Beczala no en va defraudar gens , tot el contrari, la veu en va sonar bellisima , el seu cant elegant i segur, i si una pega l’hi hem de trobar, pot ser que el seu francés sigui millorable , (ningú ès perfecte). Demano a qui correspongui que no triguin gaire a portar-nos al sr. Beczala amb una ópera escenificada que ès el que ell i nosaltres ens mereixèm. Extraordinaris Stoyanova i Tèzier com Marguerite i Valentin, peró en el paper de Mephistophélès en quedo amb Michel Pertusi pel meu gust mereixedor de figurar en el primer repartiment abans que el sr. Schrott, bè ès una opinió personal . La resta del repartiment i el cor molt bè , i l’orquestra va sonar en determinats pasatges massa estrident , sobre tot el vent i la percusió .

    M'agrada

  35. dandini

    Finalment ahir vaig veure el 1º repartiment(ja vist el 2º el dissabte passat).Sempre m’he pronunciat respecte en Piotr Beczala amb forces dubtes respecte a l’adeqüació del seu estil tant en repertori francès(Faust,Werther…) com en l’italià(Rigoletto,Boheme,etc).En primer lloc s’ha de dir que el so de la veu al teatre és gloriós(molt millor que als audios o videos).Crec que aquest factor enterboleix de forma positiva el judici del seu cant legato,que és bo simplement pero no extraordinari.El registre greu está en forces moments excessivament apoyat pero la seva dicció francesa ha millorat.En conjunt una prestació esplèndida(jo també li vaig cridar bravo) pero que no supera els antecedents de Francisco Araiza ni de Alfredo Kraus(el seu “je t’aime” amb regulador inclós és un hit de l’Opera ).ALEX en este caso yo comprendo, escucho y comparto tus razonamientos.Krassimira Stoyanova té una veu de color preciós,rodó i uns pianíssims de somni.Tanmateix em sorpren que ningú haigi mencionat els temps excessivament rápids que va utilitzar(o que Pierre Vallet li imposar?)en l’aria o al final (Anges purs)que no em van permetre gaudir d’aquestes págines com hauria de ser.Al final èxit del públic pero força limitat.Erwin Schrott va donar tota l’intenció al seu personatge i va llüir una gran veu.Ell va ser el més ovacionat al final.Extraordinari Ludovic Tezier com Valentin ,en conjunt la millor prestació malgrat que l’orquestra li trepitjés una mica l’agut de l’aria.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: