LICEU: RECUPERANT UNA ENTREVISTA A MICHAEL BODER


Michael Boder. Foto Ricard Cugat El Periódico

Arran de l’explosiva, contundent i il·lustrativa carta que el mestre Michael Boder va enviar al gener passat al director general del liceu, Joan Francesc Marco, he cregut convenient recuperar una entrevista que Jaume Radigales va fer al director alemany, arran de les representacions de Parsifal de la temporada 2010-2011.

Tot i que repeteix algunes de les coses que després hem llegit i per tant estic segur que el missatge que llençava en aquell moment (març del 2011) ja era un avis per a navegants, és un plaer escoltar-lo parlant d’òpera, de Wagner, del Liceu i de la seva orquestra, del que s’hauria de fer i de com s’hauria de plantejar la crisi imminent, que és la crisi actual. Malauradament se l’ha escoltat poc o més ben dit, gens, i el projecte que sembla tenir el director general per el futur, més enllà d’aglutinar l’Unió Liceu (els quatre magnífics més la torna) a l’entorn de la seva persona,  difereix substancialment del que ens diu el mestre Boder.

Alguna vegada ja hem comentat en el blog que la relació que té Barcelona amb els seus ex, és més aviat difícil. Passa i ha passat a l’OBC i sobretot passa al Liceu, on el mestre titular abans de l’incendi Uwe Mund va desaparèixer amb les les runes encara fumejant, ha passat escandalosament amb Bertrand de Billy, un mestre molt mal tractat i de manera injusta per un públic decididament manipulat per forces internes no del tot clares. El que sembla que s’ha salvat de la crema ha estat Sebastian Weigle, que després d’haver signat el manifest ProLiceu no sé quina relació acabarà tenint per part de la direcció del teatre.

No m’agradaria gens ni mica, que el mestre Michael Boder, que quasi sempre m’ha agradat moltíssim (tan sols cal prémer aquí per anar a parar a tots els apunts on he parlat d’ell) acabi patint les represàlies per la seva valentia, un cop i de manera maldestra, l’ha deixat sense el concert i les funcions de Pelléas et Mélisande que havien de representar el  seu comiat oficial com a director titular del Gran Teatre del Liceu, ja que a partir del mes de setembre s’incorporarà el mestre Josep Pons, que tots esperem que en perfecte sintonia amb el director artístic del Liceu, en Joan Matabosch, sàpiguen enlairar l’activitat del teatre després d’aquest desgavell monumental.

L’altre dia en un comentari en Jaume T ens deia que s’estranyava que ningú se’n hagués adonat que el mestre Boder ja no tornaria a dirigir mai més al Liceu i jo li dic, mai més no Jaume, estic segur que aviat tornarà i aleshores estic segur que rebrà l’ovació que jo havia pensat fer-li el 7 de juliol de 2012, darrera funció del Pelléas, per tot el que ha fet de manera discreta però efectiva, sense soroll, gens mediàtic però pràctic, curós i resolutiu, obtenint sempre de l’orquestra el millor rendiment que l’orquestra actual podia oferir i sempre comptant que les òperes que ha dirigit fins Le Grans Macabre, no han estat precisament fàcils.

Us deixo amb l’entrevista de Jaume Radigales va fer al mestre Michael Boder, emesa el dia 3 de març del 2011 dins el programa Una tarda a l’òpera

I ara per acabar de manera ben musical, com crec que es mereix, us vull deixar el preludi del tercer acte de Parsifal, tal i com el va dirigir el dia 2 de març de 2011 al Gran Teatre del Liceu.

El mestre Boder em mereixia un gran respecte com a music i amb aquest final d’etapa liceista també em mereix un gran respecte com a persona.

Fins ben aviat!

Un comentari

  1. saisbcn's avatar saisbcn

    qué pena todo esto! el público no tiene nada que decir? también nos podríamos manifestar, no? aparte del manifiesto de recogida de firmas hay alguna acción prevista? por ejemplo en las mismas funciones? Gracias por tu implicación Joaquim y por el bellísimo extracto musical!

    M'agrada

    • Juli carbó i montardit's avatar Juli carbó i montardit

      Querido/a saisbcn, on, Perdona mi vasta expresión, pero no seas incauto/a, ya he comentado más de una vez que este problema canceroso del Liceu no se soluciona con manifestaciones ni con recogidas de firmas ni con campañas publicitarias. Esto como máximo sirve para conmover i alterar los sentimientos de los amantes del bel canto.
      Mientras el Liceu esté regido por quien todos sabemos creo que la única solución aunque parezca drástica y algunos fans liceistas no estén de acuerdo, creo que sería conveniente que todos los abonados del Liceu se dieran de baja al menos por esta temporada.
      Quizás sea la manera de que los culpables de este ingrato percance se den cuenta que los mismos que lo mantienen lo pueden llevar a la ruina.
      A veces las cosas no se solucionan con la violencia sino de otra manera más democrática.
      Esta es mi modesta opinión

      M'agrada

      • saisbcn's avatar saisbcn

        Pues si, te doy razón Juli y yo más bien me refería a un tipo de acción que se note allí, en el Liceu, en las funciones, que serían las posibilidades más inmediatas, no una manifestación de las que ya hay tantas y apenas queda sensibilidad a no ser que sean masivas. De cara a la siguiente temporada podría valer lo de darse de baja…¿los abonados os podéis dar de baja ahora ya para que se den cuenta “ya” del malestar del público? Yo no soy abonada, sólo aficionada que voy a unas cuantas funciones del Liceu por temporada, pero también me siento afectada porque han anulado funciones que había comprado y parece ser que la calidad de los músicos se puede ver perjudicada. Si veo y comparo la oferta operística que hay en mi segunda patria que es Alemania, el panorama de aquí es realmente triste. Como tu dices, si el problema es canceroso habrá que extirparlo. Lo único es encontrar un buen cirujano. En cualquier caso creo que es bueno, no, imprescindible, que se divulgue la información acerca de estos problemas y sus causantes y que tengan el máximo eco posible en los medios, como lo está haciendo Joaquim en su blog.

        M'agrada

    • Jordi's avatar Jordi

      Es un verguenza que los artistas hagan esto. Viven en unas condiciones privilegiadas. Ahora no se les ocurre nada mejor para “ayudar ” al Liceu que montar una huelga. Que renuncien a sus salarios por sus ridiculas jornadas horarias de controlador aéreo , que trabajen más y el tenga talento que se quede y el que no que deje sitio.

      Y sobre el señor Boder, no se que ha hecho durante estos años pero seguro que no ha conseguido montar una orquesta de nivel, no ha cambiado nada, ni ha elevado la calidad ni ha hecho entender a sus músicos que se han de espabilar. Ahora que no venga a llorar, y a salvar los muebles, que hubiese hecho su trabajo que tiempo ha tenido.
      Jordi

      M'agrada

      • Hola Jordi, benvingut.
        No estem gens d’acord i el teu missatge no és, sota el meu punt de vista, ni just ni sincer, ja em perdonaràs.
        Des de que el mestre Boder va debutar al Liceu, si no vaig errat a la Khovànxtxina del 2007,

        KHOVÀNXTXINA
        sempre ha obtingut de l’orquestra uns resultats òptims, jo diria que tan sols l’any passat a Der Freischutz no va estar a l’alçada. També va demostrar en els concerts que va fer a l’Auditori a la temporada de l’OBC que el nivell era molt millor del que és habitual, però és que el que diu el mestre Boder a la carta és quelcom tan evident, que sembla mentida, a no ser que siguis de l’orbita del director general i que aleshores et toqui defensar més una persona que no pas un teatre.
        Possiblement estaríem d’acord que el Conveni Laboral que regeix al liceu és obsolet i s’ha de refer de nou, però en lloc de plentajar-ho així, utilitzes una terminologia que fereix sensibilitats, fins i tot la meva que no sóc treballador del Liceu.
        Potser el dret a la vaga és l’últim que els queda al treballadors del Liceu.
        Per què s’ha arribat a la vaga Jordi? No creus que l’ERO s’hagués pogut fer en els mesos de juliol, agost i fions i tot setembre, sense necessitat de retallar d’aquesta manera brutal la temporada?. Us fa mal que sigui La Bohème, oi?, a mi també, però per què no et queixes de que et deixin sense Zemlinski o Debussy?, potser no tenies previst anar?

        M'agrada

  2. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    He escoltat de dalt a baix l’entrevista. Jo tambè espero i desitjo que pogui tornar al Liceu, i en quan sorti a dirigir l’aplaudiré apassionadament com a persona, i quan acabi de dirigir, ho faré tambè apassionadament, com a músic.

    M'agrada

    • colbran's avatar colbran

      Apoyo y deseo que se les conceda la petición de huelga, es la única forma “doliente” y legítima que tienen los trabajadores de manifestar su malestar, disgusto y postura anti-Marco, tan irracional como tozuda. Y aunque yo tuviera ya compradas las entradas -que pensaba hacerlo, si bien “La Bohême” ya me produce algo de urticaria auditiva de tan super-oída y vista-, daría por bien perdido el dinero porque es imprescindible que se lleve a cabo esta interrupción laboral, para que los que aún no se han enterado -o no quieren molestarse en enterarse- se vean obligados a hacerlo

      En esta ópera pucciniana la orquesta tiene una importancia colosal y el coro también en el segundo acto, con lo cual las formaciones más perjudicadas por ese odioso ERE/ERO pueden reinvindicar sus derechos y manifestar su repulsa a las decisiones tan desastrosamente adoptadas por alguien que asegura que quiere el Liceu, pero que en estos momentos sólo se lo cree él y sus afines, si es que de verdad se lo cree y sólo es de cara a la galería.

      M'agrada

      • Xavier C.'s avatar Xavier C.

        Ja ho pots ben dir, Colbran. A mi em coincideix aquest dia 27 i en comptes de pensar ‘ catxis! ’ quan he llegit la notícia que aporta Alex (gracies!), he pensat ‘ja era hora! ’. Clar, que em queda la Gheorghiu… si és que ella no decideix fer la seva vaga particular…

        M'agrada

  3. colbran's avatar colbran

    Aprovecho la ocasión para decir que ayer por la mañana me fueron ingresados los importes de los tres espectáculos que pierdo con el “coitus interruptus” del Liceu, Y debo añadir que en este aspecto felicito a los responsables de la devolución, por la celeridad con la que lo han hecho. Es de justicia reconocerlo. Al César lo que es del César. Bravo, pues, por la rapidez en que se ha llevado a cabo esta gestión.

    M'agrada

    • Xavier C.'s avatar Xavier C.

      Sí. És veritat. Des del primer moment estava tot molt ben organitzat. Després critiqueu molt a en JFM, però això en qualsevol empresa normal hagués costat mesos preparar-ho, i ells, en canvi, mira tu!, ho tenen tot en ordre d´avui per demà 😉

      M'agrada

  4. lluis's avatar lluis

    Pensar que algú troba la vaga com una bona idea, realment m’al.lucina. Els catalans no farem mai res amb aquesta capacitat tant il.lustrada d’autodestrucció.
    A qui beneficia la vaga? què soluciona? sols perjudica a l’economia del Liceu i a la seva imatge. Els cantants del cor i l’orquestra no cobraran 3 horetes de feina, ben pagada això si, però els espectadors no podrem estar fent el que cal fer ara que és anar al Liceu i omplir la sala. Acabaran perdent el nostre apreci, i això si que és el pitjor que pot passar.

    M'agrada

    • Hola Lluis, no et dono la benvinguda ja que crec que te l’acabo de donar com a Jordi, al menys l’adreça IP és la mateixa i els arguments que esgrimiu ambdues personalitats també.
      En el cas que sigueu dues persones diferents que compartiu IP, la vaga no beneficia a ningú, ni al teatre, ni a qui la fa (els treballadors), ni a nosaltres, el públic, però el dret a la vaga, un dret constitucional, és l’única arma que els queda a ells per intentar salvar quelcom que penso que ja no és salvable.
      Qui ha de perdre la nostra estima ja l’ha perdut, mai poden ser els treballadors de la casa que veuen perillar els seus llocs de treball.

      M'agrada

    • colbran's avatar colbran

      Con la huelga que a nadie agrada, ni a los propios huelguistas, se pierde una función de ópera. Con la original idea del Sr. Marco -única en toda la Historia del Liceu -en épocas normales, se entiende, incendios y Guerra Civíl aparte – se pierden 27 funciones de ópera, se envía al paro a casi 400 personas durante 57 días y nos convertimos en el hazmereir del mundo de la lírica, aparte del desprestigio y desequilibrio artístico que ello ha originado y que puede ser irreparable.

      La economía del Liceu y su mala imagen no la han deteriorado ni el coro, ni la orquesta, ni muchos de los empleados, sino la mala distribución de los dineros públicos, del procedente del mecenazgo -parte del cual se ha dejado escapar- y enfín del dinero aportado por el público con los abonos y compra de entradas, aunque todo ello se haya visto mermado por la crisis en que estamos sumergidos, pero para campear estas situaciones están las ideas y las previsiones que en el Liceu no veo yo que se hayan puesto en práctica. Pues no es posible que la gran idea sea cerrar dos meses un teatro, con un paro a cargo de la Seguridad Social, a la cual hemos contribuído todos, a lo largo de nuestras vidas.

      M'agrada

Deixa un comentari