IN FERNEM LAND

AVUI FA 165 ANYS QUE ES VA INAUGURAR EL LICEU


Tal dia com avui, 4 d’abril, però de 1847, és a dir fa 165 anys, a les 7 de la tarda es va inaugurar el Gran Teatre del Liceu.

Era absolutament imprescindible que la efemèride tingués el seu petit reso a In Fernem Land i per això aquest apunt s’edita ara, a la tarda.

El diumenge 4 d’abril de 1847 curiosament no es va representar cap òpera, el programa va estar format per:

  • Obertura del compositor romàntic valencià Josep Melcior Gomis i Colomer
  • El drama en tres actes Don Fernando de Antequera, obra de Ventura de la Vega
  • El ballet La Rondeña amb música de Josep Jurch i Rivas i coreografia per Joan Camprubí
  • La cantata Il Regio Imene, amb música de Marià Obiols i Tramullas,  i text italià de Joan Cortada i Sala, dedicat a la Reina Isabel II.

De les músiques que varen sonar per primera vegada a la majestuosa sala del Gran Teatre del Liceu, no en tinc cap constància, per tant per tal de donar el corresponent toc operístic a l’apunt, posaré un fragment de la primera òpera que es va representar al teatre, que com tots sabeu va ser Anna Bolena de Gaetano Donizetti, que es va representar per primera vegada el 17 d’abril de 1847, amb els cantants següents: Giovanna Rossi-CacciaAndrea CastellanManuel RenouCarlotta Maironi,Emmanuele TestaAntoni VivesFerran Rauret, sota la direcció musical de Marià Obiols.

Em permetreu que d’aquesta òpera i per homenatjar l’efemèride us posi  alguns fragments de versions que m’agraden especialment:

El “Giudici ad Anna” que tanca el primer acte en la versió que Anna Netrebko, al costat de Elina Garanča i Ildebrando d’Arcangelo va fer a Viena l’any passat.

L”escena i duo de Bolena i Seymor, “Sul suo capo aggravi un Dio”, amb Maria Callas i Giulietta Simionato a la Scala de Milà el 1957, dirigides per Gianandrea Gavazenni i Luchino Visconti.

Ara, deixeu-me que us posi a Montserrat Caballé cantant “Al dolci guidami” a París a l’any 1966.

I finalment torno a la gran Maria Callas per escoltar “Coppia, iniqua, l’estrema vendetta”, la cabaletta final tal i com va cantar-la a la Scala de Milà el 14 d’abril de 1957

Per molts anys Liceu!

13 comments

  1. Isolda

    Després d’alts i baixos, catàstrofes, i problemes econòmics i de “gestió” patits al llarg dels anys, aquí el tenim dempeus, demostrant la seva vàlua i amb ganes d’enfrontar tots els esdeveniments per més dolents que siguin.
    VISCA EL LICEU, I PER MOLTS ANYS.

    M'agrada

  2. Magnífic i necessari recordatori. Estem patint, però tornarem a vèncer.
    Que grans Callas, Caballé i Simionato (passat) i Netrebko, Garanca i d’Arcangelo (present).
    Tanti auguri!

    M'agrada

  3. Keselarte

    “De les músiques que varen sonar per primera vegada a la majestuosa sala del Gran Teatre del Liceu, no en tinc cap constància…”

    ¿Y ya está? ¿Esto es todo, amigos? ¿Nada que decir sobre la unánime, exclusiva, total presencia de compositores y dramaturgos españoles (me ahorro detalles sobre la catalanidad de unos o la valencianidad y argentinidad de otros) en el mismísimo programa inaugural de un teatro privado, por ejemplo? ¿Ni siquiera un simple ‘O tempora o mores!’? ¿Nada que decir sobre la para nosotros tan curiosa mezcla de música, teatro y ballet –la cantata monárquica era poco menos que inevitable dado el nombre de los promotores del teatro: Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II–? ¿Nada sobre el ignominioso olvido al que actualmente hemos condenado a compositores de la talla de Gomis o Obiols? Unas veces tanto y otras tan poco, carajo! Cuidado con la miel de video sobre hojuelas de disco o cedé! Señor: no nos dejes caer en la tentación de ignorar o desdeñar –también nosotros!– aquellos a quienes promotores, programadores, gestores, artistas y grabadores de videos y discos ignoran o desdeñan –dicho sea por si las moscas–. Amén.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: