Orfeón Donostiarra
Des de que al 2008 ja no van poder amagar que Espanya estava immersa en la crisi que ara ens ofega, les partides pressupostàries destinades a Cultura han sofert una retallada del 37,7%. Ahir es va presentar al Congrés dels Diputats els pressupostos generals de l’Estat per l’any 2012 i com era d’esperar, totes les partides destinades a l’àmbit cultural han estat retallades i tan sols les de l’àmbit esportiu, que com bé sabeu estan integrades en el Ministerio que capitaneja el Sr. Wert, ha obtingut un increment amb respecte al pressupost del 2011.
Ens haurem de aixecar altre cop, aixecar-se, sí, aixecar-se de nou…
Cor i soprano:
Aixecar-se, sí, aixecar-se de nou,
La meva pols ho farà, després d’un breu repòs!
La vida eterna
Et donarà Aquell que t’ha cridat.
Tu has estat sembrat per florir de nou!
El Senyor de la Collita tot caminant,
Ens recull, com garbes,
els que morirem!
Contralt solo:
Tingues fe, oh cor meu, tingues fe:
Res de tu mai es perd!
Teu és, sí, ben teu el què desitjares,
Teu el que estimares, per al que lluitares!
Soprano solo:
Oh tingues fe: tu no vares néixer en va!
No has pas viscut, sofert inútilment!
Cor i contralt:
Tot allò que ha nascut, ha de morir!
I el que morí, tornar a la vida!
No tremolis més!
Prepara’t a viure!
Soprano i contralt solo:
Oh dolor! Tu que tot ho penetres!
De tu m’he alliberat.
Oh mort! Tu que tot ho abassegues!
Ara has estat vençuda!
Amb ales, que m’he guanyat,
En ardent lluita per l’amor
M’enlairaré
Vers la llum que cap ull jamai ha vist!
Cor:
Amb ales, que m’he guanyat,
M’enlairaré!
Jo moriré per tornar a viure!
Aixecar-se, sí, aixecar-se,
El meu cor ho farà en un instant!
Tot el que has combatut,
A Déu et conduirà!
Traducció de Salvador Pila
Tolosa, Halle aux grains, 17 de març de 2012
Gustav Mahler
Simfonia núm 2 “Resurrecció”
Anastasia Kalagina soprano
Janina Baechle mezzo-soprano
Orfeón Donostiarra
Orchestre National du Capitole
Direcció musical: Tugan Sokhiev
No sé quantes vegades hauré posat aquest mateix fragment a IFL i no sé quantes vegades el tornaré a posar, però és irresistible, no ho puc evitar i no m’agrada evitar-ho.
Malgrat que el director, com ja he dit alguna vegada, no és sant de la meva devoció, crec que no podem malbaratar una nova ocasió d’escoltar a l’Orfeón Donostiarra en una obra que sembla escrita per a ells.
I aquesta nit “LA PASSIÓ”!
IN FERNEM LAND 
Ens aixequerem de nou. NO ho dubtis !!!
Ens veiem a la Passio aquesta tarde.
M'agradaM'agrada
Ja hauríem d’estar drets! 😆
M'agradaM'agrada
I si ens aixequem de ben matí som imparables i veiem el campanar del poble veí. O aquesta era un altra?
M'agradaM'agrada
Era un altre, però també ens va bé.
Cal llevar-se aviat i pujar al campanar per veure més enllà de la pared de la sacristia.
🙂
M'agradaM'agrada
Llarga, profunda crisi….massa…i que sembla no tenir fi…benvingut sigui doncs aquest meravellós fragment simfònic-coral, que haurem d’escoltar quantes vegades faci falta!
Que BCN tenía ganes d’una passió segons Sant Bach és veu tan sols consultant la web del Palau i les localitats disponibles. No cal que ho feu, ja us ho dic jo: cero! Per sort tinc entrada de fa moltissim temps. Ens veiem.
M'agradaM'agrada
Em temo Josep que caldrà fer quelcom més que escoltar moltes vegades aquest fragment.
🙂
M'agradaM'agrada
Ens costarà aixecar-nos, ens tenen a terra i amb el peu al coll.
Magnífic sil·logisme el que ens planteges amb la crisi, el aixecar-nos i la Resurrecció de Mahler.
Què us vagi bé al Palau, jo no tinc entrada.
Bona Pasqua a tothom
M'agradaM'agrada
Gràcies Concep, poder alliberar-nos d’aquest ingrat peu al coll. PODEM!
M'agradaM'agrada
M’aixecaré i lluitaré tantes vegades siguin necessàries per la cultura. Desgraciadament som en un país que sempre ha estat maltractada.
Voldria escoltar el fragment de Mahler, que generosament ens has regalat, però no trobo la manera de fer-ho. Un altre dia serà..!!
M'agradaM'agrada
Isolda, no sé que va passar amb el Youtube, però després de llegir el teu comentari ho vaig arreglar.
M'agradaM'agrada
Amb aquests pressupostos “tan ben elaborats” es demostra que la cultura a Espanya els importa un rave,però està clar,no toquem els esports que son sagrats.Que consti que soc seguidora de qualsevol disciplina esportiva,excepte la boxa,però ja està bé de tanta retallada a la cultura,punyeta.Qué volen??? que no pensem??que no tinguem inquietuts??Ens fastiguejen constanment.
Encara ens haurem d’aixecar més aviat…encara que als catalans aquest es un costum.
Sort al Palau que us ho passeu molt bé…
M'agradaM'agrada
Ens hem d’aixecar, sigui a l’hora que sigui, però aixecar-nos JA! i no tornar a jeure.
M'agradaM'agrada
Que trist és saber que només retallen la cultura i promocionen l’esport i això en un dia plujós i gris. Per si fos poc estic traduint el cicle de cançons “Sense sol” d’en Modest Mússorgski. El final del fragment “Elegia” diu així:
“I, llunyà, ressona el soroll de la caòtica vida,
el riure sense ànima de la gentada, els murmuris plens de malvolença,
banalitats de la vida quotidiana, xerradissa sense parar;
tristes campanades a morts!
Estel, com un missatger ple de pudor,
amagues el teu lluminós rostre en la boira trista,
com el meu esdevenidor, mut i impenetrable.”
Aquí en lloc de dir “estel” es podria dir “cultura” però, com ben bé dius, ens aixecarem d’aquesta boira trista, muda i impenetrable.
Salvador Pila
M'agradaM'agrada
Grandiós Salvador, i gràcies, sempre, per la teva feina
M'agradaM'agrada
¿ Solo la Administración Central recorta los presupuestos en materia cultural o también las Comunidades Autónomas que tienen muchas competencias transferidas en esta materia, así como igualmente Ayuntamientos y Diputaciones ?
M'agradaM'agrada
Alex, no te aceleres.
Hace mucho tiempo que las tijeras contra los recortes en cultura nos acompañan en IFL, cuando Madrid aún no recortaba nada y Catalunya ya había impuesto el tijeretazo como forma de vida.
Ahora y si lees bien te darás cuenta rápidamente, digo que el Gobierno Español ha recortado en los presupuestos presentados anteayer la partida de cultura (tristemente normal), pero HA SUBIDO la partida destinada a deporte.
TOMA DEL FRASCO CARRASCO.
Por no hablar de la tímida bajada a la partida de la Casa Real, en fin estos, como los de aquí, presuntamente los mejores, son los que ni subida de impuestos, ni amnistía fiscal, ¿Verdad?
M'agradaM'agrada
Joaquim, trato de no acelerarme, pero ciertas aberraciones que se hacen en todo el Estado Español me “calientan” ( como posiblemente y con opiniones distintas pero respetables, a ti también)
MUY DE ACUERDO con lo que dices y yo diría incluso más : no solo habría que reducir timidamente las partidas presupuestarias de la Casa Real, sino que incluso habría que analizar si la Monarquía como tal figura política debería mantenerse o no en los momentos actuales ( ya tiene bastante el Monarca con sus “negocietes de los petro dólares en los conocidos Emiratos, algunos de los cuales sponsoriza al Barça por cierto)
Además del tema fiscal que citas y con lo que estoy de acuerdo ( aunque tal amnistía – con las famosas primas únicas- ya se implantó por el Gobierno González), habría que considerar mucho antes que reducir las dotaciones en materia cultural, en reducir y hasta eliminar las subvenciones públicas a Sindicatos y Organizaciones Empesariales ( caray! que vivan de sus asociados o afiliados).
En fin y para no enrollarme más, habría tantas materias para analizar que podríamos ogranizar unas “jornadas! para ello, je…je…
Unas felices pascuas y mucha/buena música!
M'agradaM'agrada
Esperem que tornem a aixecar-nos i la cultura ho faci ràpidament.
Has escollit molt bé aquest fragment de la segona de Malher. Hem de retornar a la vida. No morim. Ens aixequem per a tornar a viure. permete’m que comparteixi aquest post pel que hi dius i per la meravellosa música de Malher.
M'agradaM'agrada
Joaquim retallar partides inúltils és molt senzill:
0 diners per a sindicats (que visquin dels seus associats)
0 diners a la patronal (que recollin els mateixos els diners)
0 diners a l’església (que ho mantinguin amb lo que tenen)
0 diners a la Casa Reial
0 diners a els polítics de Brussel.les
0 diners per a dietes i reunions a els polítics
De quans diners estem parlant????? de Molt i molts millons d’Euros
És senzill, el problema rau en redestribuir-los.
xav
M'agradaM'agrada
Completament d’acord amb tú Xav,,
M'agradaM'agrada