IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2012: PARSIFAL


Parsifal Bayreuth, producció de Stefan Herheim (Amfortas: Detlef Roth)

Ja és ben trist, i fins i tot m’atreviria a dir injust, que finalment quan la celebrada producció de Parsifal signada per Stefan Herheim, podríem dir que la producció que ha provocat més entusiasme i unanimitat des de fa molts anys, es retransmetrà a cinemes i per televisió, el director musical que va estrenar-la, el milanès Daniele Gatti, hagi estat reemplaçat per Philippe Jordan, el jove director musical de l’Òpera de Paris. El mestre Gatti bé es mereixia que aquell gran treball quedés enregistrat de manera oficial, però el destí a vegades és cruel.

També em sap greu que aquest any, que segurament l’entramat i complicat muntatge estarà perfectament sincronitzat, quelcom absolutament essencial en les produccions de Herhein, els cantants no siguin més notables.

El nivell és correcta, però com sempre en el Bayreuth de fa masses anys, millorable.

Un gran Gurnemanz, Kwangchul Youn, i poca cosa més. Burkhard Fritz passa del Walther de l’edició de Meistersinger del 2011 a Parsifal, desbancant al dubtós Simon O’Neill. Hem millorat i això ja és molt, però sense deixar-nos una sensació extraordinària.

La Kundry de Susan McClean va a pitjor. De fet aquesta cantant va a pitjor. No m’ha agradat ni com a Ortrud, ni com a Kundry, i respecte a l’any passat l’he trobat desmillorada i malgrat això, la continuen contractant. Com es nota que la venda d’entrades la tenen garantida any rere any, podrien contractar a quatre arreplegats, de fet a vegades ho fan, i això no resta afluència, ni demanda d’entrades. Això no passa en cap altre teatre del món.

Cinc anys amb els mateixos Amfortas, Detlef Roth; Titurel, Diógenes Randes i Klingsor, Thomas Jesatko, els avalen com a solvents intèrprets d’aquests rols, però tots estarem d’acord que els hem sentit molt millor cantats i un cop més Bayreuth no ens ofereix el referent absolut de les òperes del mestre, com hom pensa que hauria de succeir.

La direcció de Jordan, de temps amplis i pausats, potser no és tan colpidora com la de Gatti. Hi havia en aquell Parsifal un punt de trasbals i de mística serenor, que enguany, tot i sonar esplèndidament no he notat. Potser em caldrà escoltar-la altre cop. En l’escena de la transformació del primer acte no he trobat aquell clima excels que fluïa des del no res. Amb Jordan hi ha una grandiloqüència sonora que tendeix al gran espectacle i en algun moment a l’excés sonor de la fabulosa orquestra. He trobat a faltar aquell toc solemne i senzill, quasi franciscà, eficaçment colpidor del mestre italià. Jordan és jove (Zuric 18 d’octubre de 1974) i de ben segur amb els anys ens oferirà un Parsifal més reflexiu, és un director magnífic. De moment la seva versió és més tensa i dramàtica i no denota l’espiritualitat que es desprenia en les 4 edicions anteriors d’aquesta producció.

Jo he trobat a faltar Daniele Gatti.

La gravació prové de fonts diferents, ja que la transmissió de Radio Clásica s’ha interromput en els encants del Divendres Sant. però no us amoïneu que vosaltres aquí la tindreu tota sencera.

Us proposo escoltar a Burkhard Fritz i Susan Maclean, des de “Amfortas Die Wunde!” fins al final del segon acte. La senyora Maclean, fa moltes trampes per arribar-hi dignament i no sempre ho aconsegueix.

Els dos primers actes provenen de la gravació de Radio Clásica que ha fet Colbran i el tercer acte prové de la gravació emesa per Catalunya Música el dia 3 d’agost de 2012 que també ens proporciona en Colbran

PARSIFAL
Richard Wagner

Musikalische Leitung Philippe Jordan
Regie Stefan Herheim
Bühnenbild Heike Scheele
Kostüme Gesine Völlm
Licht Ulrich Niepel
Video Momme Hinrichs
Torge Møller
Dramaturgie Alexander Meier-Dörzenbach
Chorleitung Eberhard Friedrich

Amfortas Detlef Roth
Titurel Diógenes Randes
Gurnemanz Kwangchul Youn
Parsifal Burkhard Fritz
Klingsor Thomas Jesatko
Kundry Susan Maclean
1. Gralsritter Arnold Bezuyen
2. Gralsritter Christian Tschelebiew
1. Knappe Julia Borchert
2. Knappe Ulrike Helzel
3. Knappe Clemens Bieber
4. Knappe Willem Van der Heyden
Klingsors Zaubermädchen Julia Borchert
Klingsors Zaubermädchen Martina Rüping
Klingsors Zaubermädchen Carola Guber
Klingsors Zaubermädchen Christiane Kohl
Klingsors Zaubermädchen Jutta Maria Böhnert
Klingsors Zaubermädchen Ulrike Helzel
Altsolo Simone Schröder

ENLLAÇOS:

https://rapidshare.com/files/1246236013/Parsifal_Bayreuth_2012_A1.mp3

https://rapidshare.com/files/3023787950/Parsifal_Bayreuth_2012_A2.mp3

https://rapidshare.com/files/857707079/Parsifal_Bayreuth_2012_CM_A3.mp3

28 comments

  1. Quan i on la podrem veure al cinema o tv? malgrat les veus en tinc moltes ganes. (vaja desastre la McLean)
    Esperem que ses netíssimes s’animin a fer es Festival per cine més enllà de fronteres alemanyes. A Majorkaland hi ha teutons i wagnerians a manta que omplirien es cine a s’estiu.

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Orquestra i cor m’han sonat molt bé i crec que Philippe Jordan ha remarcat els grans moments solemnes de la partitura prou convinçenment. Encara que parlar de temps lents en Parsifal és una temeritat si que vaig trobar un excés de lentitud en el primer acte en algunes transicions i en els pocs diàlegs que hi són presents. Però en general bé. Dit això no m’hagués importat gens la repetició del mestre Daniele Gatti, un autèntic referent de la direcció musical actual. Pel que fa als cantants doncs discrets, excepte uns molt bons Gurnemanz amb Kwangchul Youn i Klingsor amb Thomas Jesatko. Bé el Parsifal de Burkhard Fritz. I ja és mala sort que l’únic gran problema tècnic d’aquestes retransmissions s’hagi produit en el tercer acte d’aquesta extraordinaria i descomunal òpera, de la precisament aquest acte no mereix altre calificatiu que el de sublim.

    M'agrada

  3. manu

    El mestre Gatti aquest any canvia Bayreuth per Salzburg on dirigirà La bohème amb la Anita Netrebko. Tinc entes que es converteix en una mena de director resident a Salzburg als propers anys per desig del nou intendent Alexander Pereira, qui recordem ja l’havia portat a ser el director titular de la opera de Zuric.

    M'agrada

  4. Carlos R.

    Cuando para un cantante ir a Bayreuth ya no le supone ningún prestigio y tiene que sucumbir a la estrella del director teatral del espectáculo, me parece normal que los grandes nombres actuales del canto wagneriano decidan en su inmensa mayoría darle la espalda.
    Para Bayreuth es más rentable un escándalo escénico que un equipo vocal de primera división.
    En los años dorados de Wieland y Wolfgang ser llamado para cantar en los Festivales era un reconocimiento y un trampolín. Se formaban año tras año entorno a los grandes directores y el Festival les lanzaba a todos los teatros importantes.
    Nada de eso sucede ahora y solamente el director de escena se lleva los titulares, tanto da si es para un éxito o un fracaso.
    Por eso ahora hay que tragar con una Kundry y una Ortrud como la señora Maclean o una Elsa como la Dasch, mientras que en cualquier teatro que se precie los solistas para las óperas wagnerianas suelen ser mucho mejores que allí. ¿Qué sentido tiene que el señor Kaufmann no cante el Parsifal en Bayreuth, el año que se emite en retransmisión directa, y tal privilegio se lo lleve el Metropolitan? ¿Y Harteros no haría una Elsa deliciosa?
    Yo creía que la llegada de las dos hermanas sería un revulsivo, pero no ha sido así y la decepción ha sido brutal. Ir a Bayreuth ha dejado de interesarme.
    Te agradezco tus crónicas y enlaces, pero cada año lo disfruto menos

    M'agrada

    • Xavier C.

      Hace tiempo que el Grial
      está encerrado en su arqueta
      y así su compungido guardián que,
      la muerte evitaría si lo contemplara,
      espera llegar a su fin, para que,
      con su vida, acaben sus tormentos.
      El santo alimento nos está vedado
      y comemos vulgares comidas.
      De ahí que decline
      el valor de los fuertes.
      Ya no hay mensajes como antes,
      ya no resuenan voces
      para acudir a la guerra santa.
      Pálidos, míseros y errantes,
      sin fuerza y sin caudillo
      vagan los de la hueste piadosa.
      Yo me refugié en este bosque
      para esperar, tranquilo, la muerte.
      (Gurnemanz, acto III)

      M'agrada

    • Estamos bastante de acuerdo Carlos, yo también me siento defraudado con la nueva dirección del Festival.
      Los repartos de Bayreuth no mejoran, al contrario, se sacrifican por producciones que deben ser explicadas antes para poder ser minimamente entendidas por un público que lo aplaude casi todo.
      Decadencia de nuestro tiempo

      M'agrada

  5. Alberich

    El primer dia de vacances el GTL ha acomiat 11 musics de la orquestra. QUINA VERGONYA !!!!!! Una broma que costa 700.000€ en diners publics……a part de una falsa moral i mancanca de etica.
    Tot amb la escusa de la crisi i per capriccios de un nou titular molt mediocre. Amb 700.000 € una Orquestra de Valles, una Camerata XXI de Tarragona, una Orquestra de Lleida pot financiar una temporada sencer!!!

    M'agrada

    • Hola Alberich
      No tinc prou informació o la informació que tinc no s’ajusta exactament al que em dius tu.
      Pel que fa a la valoració que fas del nou titular sento no estar gens d’acord. Impossible estar-hi i finalment el cost d’aquests acomiadaments el pots demostrar?

      M'agrada

    • Josep Olivé

      El mestre Josep Pons no és gens mediocre. Pot no agradar a uns i pot agradar a d’altres, però el que és segur és que no és mediocre. I sóc dels que ha seguit d’aprop la seva carrera, i dels que m’agrada, i dels que creuen que farà una molt bona tasca al Liceu.

      M'agrada

      • Alberich

        Josep, parlarem en uns anys…..a veure que pasa. Tinc moltes dubtes i vist que ha fet amb el concert Schumann i altres…..
        I que ha fet? Mundialment on esta? Es conegut i apreciat com bon director a part de Catalunya? Pregunto.
        Un mestre Boder si que ho es, un mestre Weigele també.
        Es bona tasca acomiar musics? Primer deuria intentar treballar amb la plantilla que té. Es la meva opinio. Sobretot en temps de crisi cuan els diners publics son escasos.

        M'agrada

      • Alberich, el mestre Pons ha fet una tasca important a les orquestres on ha anat, Granada i la ONE, t’agradarà o no, tingui o no un prestigi operístic al darrera, però la tasca feta a Madrid ha sigut important. La ONE que va heretar i la que ha deixat a la seva marxa és un altre orquestra, i allà també li va tocar fer neteja.
        A Pons amb un projecte que ni De Billy, Weigle i Boder van voler acceptar, li cal temps i també cal que renovi, amb la plantilla actual, els mestres anteriors no van poder, o no els van deixar, fer res.
        Ens cal un director musical i un projecte musical al teatre, no volem un director invitat que de tant en tant aterri a barcelona, dirigeigi una òpera i un concert i marxi. Això ja ho han fet els que hem tingut i la cosa no ha millorat gens.
        Cal canviar moltes coses al Liceu, moltes estructures rígides i molts esquemes arcaics i que ja no van amb els temps actuals. Si a la resta del món tot canvia, per què al Liceu no pot canviar?. Si els musics no són prou bons o no tenen la predisposició i bona actitud davant el canvi, Déu me’n guardi de valorar els acomiadats, no em pertoca pas en a mi fer-ho, si Alberich, s’ha d’acomiadar.
        Els diners públics són escassos i musics amb ganes de treballar de valent i no subjectes i aferrats a un conveni obsolet que no és ni competitiu ni econòmicament viable, ens fan falta. Si algú pensa que alguna cosa tornarà a ser com abans, que s’ho faci mirar i hi ha treballadors en tots els àmbits, que encara pensen que això és un mal moment que passarà i tot tornarà a ser com abans.

        M'agrada

      • Alberich

        Clar que fa falta un director musical de veritat, clar que fa falta canviar estructures rigides. Estic totalment d’acord.
        Pero que no pot ser es que arribi un nou titular i fa “neteja” sense probar millorar l’orquestra per un bon treball seu. Aixo es massa facil i no es fa en cap lloc.
        Es injust pels musics que han donat tants anys de la seva vida al Liceu.
        I que culpa tenen els 11 musics acomiats d´un conveni?
        Aquest conveni ha estat signat també pel actual equip directiu tan dolent…i ells encara estan!
        Que fan es injustificable ara mateix cuan els diners publics son escassos i obviament el Liceu te moltes problemes economics.
        Mes a mes em sembla realment una falta de humanitat, etica i moral fer acomiadaments el primer dia de vacances sense parlar-nes.

        M'agrada

  6. Álvaro

    En primer lugar felicitarte Joaquim (y agradecerte, también) por la paciencia de grabar y colgar todos los enlaces del Festival. ¿Me puedes explicar (si se puede de forma breve), cómo grabar de la radio al ordenador?

    El Parsifal, según he leído, lo va a retransmitir en diferido Catalunya Musica el próximo 3 de agosto, a partir de las 18 horas.

    M'agrada

    • Hola Álvaro.
      Pués verás, yo no lo grabo, lo hace Colbran con un grabador DVD conectado a la TDT y luego me pasa la grabación, siempre es mucho mejor que del ordenador directamente, ya que la señal es peor.
      Si quieres hacerlo desde el ordenador, necesitas instalarte un programa en el ordenador (magix es el que tengo yo) y desde el programa sintonizar la emisora via Interner y grabar. No tiene más secreto.
      Tengo en mente lo del Parsifal y a poco que podamos volveremos a grabarlo y lo colgaré completo. Se supone que si es diferido no habrá el problema que hubo en Radio Clásica.
      Te deseo un buen verano.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: