Alfred Kim – Foto Wonge Bergmann
14 funcions i 3 repartiments de La forza del destino han suposat una combinació no prevista de repartiments entrecreuats i algun no previst amb Piscitelli de cover i substituint a la calant Fantini que com Giordani no ha cantat alguna de les representacions previstes.
Per cantar Alvaro, el Liceu o no disposa d’un cover o decideix que el tenor Alfred Kim del tercer repartiment sigui l’encarregat de substituir al del primer (Marcelo Giordani), ja que hi ha hagut una certa unanimitat en dir que és el millor del tres. Això ha provocat que hi hagi hagut un ball que ha condemnat el tercer repartiment a patir amb Zoran Todorovich i així deixar-lo en la més absoluta de les dissorts. Preveient una nit d’escàndol vaig decidir no anar ahir al Liceu per assistir a la funció de l’abonament (torn PB) que tinc des de que el teatre es va re inaugurar. Carosi, Todorovich i Randes em semblava excessiu i encara que el morbo a vegades fa prendre decisions suïcides, la raó i el seny es van imposar a la rauxa.
Abans d’ahir, coincidint amb el concert de L’Auditori amb Il Giardino Armonico, al Liceu tenia lloc la penúltima de les funcions del primer repartiment, però Marcello Giordani després de ser protestat en la funció del dia 11 (retransmesa per Radio Clásica) va fer les maletes i ja diumenge passat (torn T, 14 d’octubre) Kim va cantar substituint-lo, com també va succeir abans d’ahir. Diumenge me’l vaig perdre però tothom va dir que era el millor dels tres i que el canvi era molt beneficiós, em va doldre haver-me’l perdut. El mateix va succeir ahir dimecres i com que Catalunya Música, mentre 400 érem a L’Auditori, estava al Liceu per fer-ho arribar a tothom que ho volgués escoltar, avui m’he dedicat a fer-ho i així saber si el que he llegit en els comentaris s’ajustava a les expectatives o esdevenia una reiteració del ja escoltat en aquestes Forza tan discutides i puc que dir desgraciades sense témer pecar d’exagerat.
Hem comentat moltes vegades que les transmissions radiofòniques ho magnifiquen tot, però està clar que ens fan arribar el que succeeix en escena i per tant el que s’escolta, com el cotó, no enganya.
Jo crec que avui en dia malgrat la precarietat de veus verdianes, es poden reunir cantants més adients que els contractats, i em sembla que ni combinant els tres repartiments reunits al Liceu en podem fer un digne, sempre trobareu algun o altre rol principal coix.
Per tal de començar l’audició de manera positiva us deixo la simfonia o obertura de l’òpera que encara que al teatre sabeu que feia de lligam entre el primer i el segon acte, a IFL iniciarà la part musical de l’apunt, tal i com Verdi volia a la seva òpera.
M’agrada molt com el mestre Palumbo la dirigeix i m’agrada moltíssim com sona l’orquestra. Excel·lent també el treball de l’equip tècnic de Catalunya Música.
Però centrem-nos en el rol d’Alvaro i així tots aquells que han tingut la mala sort d’ensopegar-se amb Giordani o Todorovich, se’n adonaran que com diu el refrany que encapçala l’apunt, el borni és el rei al país dels cecs.
Escoltem a Kim i Urmana en el duo del primer acte “Ah, per sempre, a mio bell’angiol…” No cal ser gaire expert en veus per adonar-nos que no estem davant de la línia d’un Bergonzi, o l’expressivitat de Carreras, la força de Tucker o la contagiosa rauxa de Del Monaco, per citar quatre Alvaros que m’agraden, però és clar, al costat del seus col·legues de repartiment és molt menys que borni i tan sols pateix un lleuger estrabisme. De Urmana, amb la que no us vull maltractar els oïdes no la tornareu a escoltar fins al tercet final, però en qualsevol cas teniu l’àudio sencer per baixar-vos, si és que algú té estranyes temptacions.
Passem al tercer acte on el personatge de Don Alvaro l’obre amb la celebre “La vita è inferno all’infelice” on podreu constatar que Kim comença de manera `prudent però seriosa, amb un recitatiu prou treballat, però a mida que l’ària avança s’engresca i al final, es precipita en un abisme perillós que quasi li costa un seriós ensurt. Final lleig
Ara l’escoltem en el primer i delicat duo amb Don Carlo (Ludovic Tézier) “Solemne in quest’ora”. Infinitament millor que Giordano o Todorovich, Kim fraseja i procura donar sentit dramàtic a totes les frases, té més cura en cantar a mitja veu i és posseïdor d’una veu més sòlida i amb un registre central molt consistent, fins i tot les notes més greus, que Giordani no té i a Todorovich no se li projecten, en canvi amb Kim prenen consistència. Suposo que en el teatre també.
En el segon duo les coses canvien ja que la tessitura més exigent i les frases més dramàtiques exigeixen a Kim molt més, i sempre que ha de cantar en la zona del passatge de la veu, té certs problemes, que amb estudi jo crec que podria arribar a solucionar. Com veureu en aquella frase final del duo, abans del canvi d’escena “L’0blio la pace chiegga il guerrier”, on Carreras a la Scala fa embogir al públic, Kim s’ofega i ho passa bastant malament.
Així van cantar el dia 17 Tézier i Kim “Nè gustare m’è un’ora di quiete”. Tézier té molt bona línia, però escoltant-lo en deteniment se li troba a faltar una veu més ample i un registre de baríton dramàtic, tot i així i no sent una veu verdiana fa goig escoltar-lo.
El tercer duo amb Don Carlo del quart acte ja agafa una mica a Kim esgotat i en alguna pujada corra uns certs riscos, però el cantant coreà és valent i té més tècnica. També podreu apreciar que la temible baixada al greu de “Io mi post´ro al vostro pié!” està ben resolta. Tot i així com podreu comprovar la reacció del públic, aquell que sempre diem que és sobirà, no és ni de lluny el que s’espera d’aquest intens i bellíssim duo.
I finalment us deixo el meravellós tercet final que ens permetrà escoltar a Vitalij Kowaljow (Padre Guardiano) i altre cop a Violeta Urmana (Leonora) amb seriosos problemes en els crits (no emet aguts). Estem lluny del que hauríem d’escoltar, però amics no vull insistir més, l’evidència és prou sagnant
Si tot i així creieu convenient conservar aquesta representació, que si comptés amb el Padre Guardiano de Colombara i malgrat que Urmana no està gens bé, també és la bòrnia de torn, seria el bo i millor. Tristíssima conclusió, no trobeu?
ENLLAÇ mp3
https://rapidshare.com/files/2281849287/La forza del destino Liceu 12.mp3
I penso que amb aquest apunt hem de deixar descansar La Forza del destino una bona temporada.
IN FERNEM LAND 
Apunt molt didàctic i entretingut pels que en això de les veus anem una mica coixos. Si trobem una enana, ja podem muntar el circ.
M'agradaM'agrada
Ai, ai , ai que voregem la incorrecció políticament correcta 👿 🙂
M'agradaM'agrada
“La forza…la forza…la forza del olvido”! 😦
M'agradaM'agrada
Aquesta no és una sarsuela de José Serrano? o era La canción del destino? 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Jo si que hi vaig ser ahir. Realment, l’orquestra va sonar molt bé, o al menys a mi m’ho va semblar. L’única cosa destacable. Bé, haig de dir que la posada en escena no em va desagradar. He arribat a un punt que, com menys coses hi hagin a dalt de l’escenari, millor.
M'agradaM'agrada
Jesús, l’orquestra, l’orquestra.
Amb la teva teoria de l’escena ens aboquem a les versions de concert, no et sembla?
M'agradaM'agrada
Diumenge em va agradar bastant. Ell i Tézier els millors.
Amb Urmana vaig desitjar que s’acabés l’òpera i aixó que els trossos de Leonora són els que més m’agraden. Va està horrorosa.
¡Vaig pensar tant en aquella forza del 78!
M'agradaM'agrada
Benvolguda Concep, molts o més ben dit, tots els que varem veure aquelles representacions escoltant aquesta hem recordat la inmesitat artística, vocal i musical de Montserrat Caballé i Josep Carreras.
M'agradaM'agrada
estoy contigo Joaquim. Si quieres empezar celebrando el bicentenario verdiano ( y aquí si que apunto a Matabosch que es el responsable artístico, a pesar que tu casi siempre siempre lo defiendes), al menos programa Verdi siempre que puedas reunir un cast más o menos decoroso.
¿Porqué contratas o programas una FORZA , con tenores menos que mediocres, soprano menos que discretas y con barítonos´- salvo el bastante bueno de Salsi – poco verdianos – Tezier a partir del..urna fatale, se casi ahoga porque le falta consistencia verdiana -, donde lo unico bueno ha sido Palumbo y coros ?
No hay tenores verdianos spintos hoy en día ( insisto aunque en este blog no guste, la mejor opción hoy en dia para el alvaro por instrumento vocal, pienso que es Berti o quizá Hong, mucho mejores que los que han actuado aunque Kim ha cumplido), ni casi barítonos, ni casi B ajos. Para sopranos y la Leonora, Matabosch podía haber buscado otras opciones mejores siempre que estuvieran libres y contratables ( Radvanosky, Monastyrska, la muy buena Lucrezia García, por ej.) y más cuando Urmana va anunciando que deja el rol y que está pensando volver a la cuerda de mezzo por sus notorios problemas con el agudo ( auténticos chillidos).
Tézier, por ej. es un barítono que canta con gusto y clase, pero es barítono para Mozart, ópera rusa y francesa ( en dic., lo veré y escucharé de nuevo como Escamillo – rol que sí domina-, junto a Antonacci y Schukoff – a este, no lo he escuchado jamás) y a partir del aria del tercer acto, le falta consistencia vocal como Carlo di V. y al forzar , engola y nasaliza la emisión.
Una pena que por falta de cantantes masculinos adecuados, hoy en día no se puedan representar ni FORZA, ni ERNANI, ni ATTILA, ni unos cuantos Verdi más.
M'agradaM'agrada
Una vez más me obligas a defender a Matabosch.
Cuando el Liceu cerró el contrato de Urmana para esta Forza, nadie se hubiese atrevido a decir que su Leonora sería tan mediocre, o mejor dicho, tan insuficiente. Te recuerdo que cantaba Verdi en el MET, en la Scala, en la ROH, en Viena, en Paris, en el Real, en Salburg, en Munic, en fin, que el Liceu cerrase un contrato para Leonora era todo un éxito. Matabosch debe ser el primero en lamentar ese declive, pero no por ello podrá cancelar un contrato, como no puede hacerlo con Cedolins contratada después de una fabulosa Butterfly para no sé cuantos títulos, y ya ves.
Giordani, que no hace falta que te diga que es un tenor que canta en todos los teatros y se atreve con todo, está afincado en el idolatrado MET (esta temporada canta Enée en Les Troyens y Paolo en Francesca de Rimini, ambas en los cines de todo el mundo), donde canta TODOS los Verdi habidos y por haber. Para mi ya estaría descartado, pero ruego que valores igual a Matabosch que a Gelb, cuando van a buscar a Giordani para sacar adelante lo que nadie se atreve. O es que tu no has visto a Todorovich y Giordani en tus viajes por el mundo mundial?
No hace falta que te diga que no hace ni dos meses que nos dejabas a Fantini por las nubes, diciendo que era la más interesante de las Leonoras contratadas, pues TE LA REGALO con lazo incluido.
También de Carosi has hablado bien y para mi, aún no habiendo visto su interpretación, no me sirve ni para los turnos populares, turno ideal para Kim. Nunca debería ser un tenor del primer reparto.
Si Berti tiene que defender los tenores verdianos, que nos hagan muchos Janacek, Britten y Strauss
Solamente te podría dar la razón en una cosa, La Forza del destino, hoy por hoy, no sé puede programar en ningún teatro que se precie. Ahí se ha equivocado Matabosch.
M'agradaM'agrada
Son opiniones.
La Fantini, efectivamente me decepcionó pero tiene ciertos atenuantes : cantó ya más o menos indispuesta las dos primeras funciones ( no pidió benevolencia, como otros u otras) hasta que su garganta ha dicho basta : canceló por un fuerte catarro el pasado martes y tampoco cantará mañana sábado ( aunque el Liceu no lo ha anunciado todavía).
Desde luego que “no viajo” a escuchar a Todorovich o similares, salvo que me los pongan como covers de otros colegas canceladores.
A mi, las programaciones en cuanto a casts que hace el Met con según que repertorio verdiano ,pucciniano y verista en general, me interesa en el campo tenoril cada vez menos.
M'agradaM'agrada
No hablaré sobre la Fantini si estaba enferma, aunque mis dudas tengo.
Ya se que no viajas para ver a ciertos cantantes, pero te los encuentras y están en todas partes.
El MET y todos los demás Alex, no hay tenores para cantar Verdi, o algunos roles de Verdi, no los hay y cuando Alagna canta Radamés o Manrico, se alzan voces reclamando a Pertile!!!, Ya quisiera yo que Alagna hubiera cantado este Don Alvaro, pero no lo lleva en repertorio y tampoco nos engañemos, ciertamente no es Carreras.
Si siempre había sido difícil La Forza, ahora es imposible.
M'agradaM'agrada
No tengas dudas de una profesional seria como Fantini, guste más o menos : he estado un rato con ella esta tarde y unas personas más y estaba ella con una sinusitis o problemas de nariz que le impedían respirar normalmente.
Si lo que te digo no lo crees, ya no es mi problema ( hasta te puedo manifestar por privado, un testigo de ello)
M'agradaM'agrada
No pongo en duda que esté enferma, pongo en duda que a plena salud cante bien.
M'agradaM'agrada
He vist dos repartiments i, sense tocar castanyoles de satisfacció-començant per la producció i la direcció escènica, per mi un “rollo”- si he d’escollir entre Urmana – Giordani o Urmana- Kim, prefereixo la segona.Malgrat que el tenor escoltat en els fragments que has penjat en el bloc, la veu la trobo osc·cilant, cosa que al teatre no ho vaig percebre. El seu Álvaro fou valent, arriscant massa possiblement per agradar, però se’n va sortir força bé. Tezier molt bé, el baríton m’agrada pel seu color de veu i manera de cantar. Violeta Urmana, francament, jo no diria que va estar horrorosa, és cert que té un registre agut deficient i, escoltar-los fan mal l’oïda, però l’òpera no tot són aguts, la veu és preciosa i canta molt bé.
Particularment crec, que aquesta òpera com tantes altres de la corda de soprano les hauria de retirar del seu repartori.
Estic d’acord; Palumbo el millor d’aquesta desgraciada “Força…”
M'agradaM'agrada
Ja acostuma a passar que per la ràdio les coses s’escolten d’un altre manera. A la sala i amb la visió de l’escena, algunes coses ens passen per alt i en altres, la veu es projecta d’un altre manera.
M'agradaM'agrada
desde la butaca on jo estava tot l’últim acte la Urmana no va estar tan cridanaera com aquí.
Merci joaquim tot i que no sigui una maravella! 🙂
M'agradaM'agrada
Diguem quina butaca és, mi vull abonar!!! 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Ui a l’Amfiteatre! de les de la punta del tot! Es va sentir super be! jajajajaja 😀
M'agradaM'agrada
I no es sentien els crits? Veritablement són butaques miraculoses :-), ja que com escoltaràs a la gravació de Catalunya Música, se’n va fer un tip.
M'agradaM'agrada
La veritat és que em vaig perdre tota la primera part. Pero el pace pace i el final, jo no vaig sentir cap crit 🙂 I ja saps que quan vam veure-la junts vam quedar amb les orelles rebentades de tant crit!
M'agradaM'agrada
Doncs en el tercet final que he deixat a l’apunt…CRIDA
M'agradaM'agrada
Si si, pero allà no m’ho va semblar! jajajaja que extrany no? Jo crec que és perque com que estava al damunt de l’orquestra, me la tapaven.
M'agradaM'agrada
A Kim el vaig sentir fa unes temporades al Trovatore, després que me’n parlessin molt bé. No em va agradar aleshores ni m’agrada ara, però el prefereixo mil vegades abans que Giordani, Todorovich o Berti (que cantava en aquell Trovatore). Trobo que és un tenor digne per als torns populars del Liceu, però que ara no s’animin i el fagin venir a primers repartiments!
Tezier m’agrada molt més que Salsi en el fragment que he sentit, tant per timbre com per fraseig.
Se que és lleig dir-ho, però m’alegro que Giordani fos protestat i marxes. Ja li hem perdonat moltes actuacions mediocres al Liceu i
és bo baixar els fums a aquests cantants que van de divos sense motiu.
M'agradaM'agrada
Poner a Berti, a la altura de Todorovich o Giordani e incluso por debajo de Kim, es haber escuchado a Berti…muy poco, según mi punto de vista.
En aquellos Manrico liceisticos, Berti estuvo muy irregular con unas dos o tres primeras funciones deficientes, pero luego en las últimas y concretamente la del 30 de diciembre ( estuve en la sala), el tenor italiano cantó un excelente Manrico
M'agradaM'agrada
Prefiero que no se haga Verdi, la verdad.
M'agradaM'agrada
Lleig no és, més aviat pràctic i recorda que ell cobra per fer allò i nosaltres paguem per escoltar allò.
Arrivederci Marcello!
👿
M'agradaM'agrada
Sentit aquí, Kim no m’agrada ni la meitat que a la sala, on em va seduir força. Opino com la Teresa.
Com he dit al FB: un borni veu 100% més que un cec! quan feia Kim els solos, bé. Però quan fa els duos amb Tézier, borni borni. Amb tot, destacable (disculpa la repe) petons
M'agradaM'agrada
Està bé així, pensa que no tothom té FB 🙂
M'agradaM'agrada
Jo no vaig veure la versió dela que parles avui. Tinc el record del segon repartiment força mediocre però amb un notable alt per a Carlo Colombara i un altra pel senyor Palumbo. Tal i com tu dius, qu, per això en saps molt, La forza exigeix unes veus de primer ordre i potser avui dia esteixen però ajuntar-les i pagar-les deu ser impossible.
Un petó, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Veig que has abandonat l’Olympia que t’acompanyava des de fa cinc anys, per ser la Glòria, està bé, molt bé.
No tan sols grans veus, potser manquen grans cantants, aquesta és la mancança més gran.
Petons de retorn.
M'agradaM'agrada
Amic que vols que et digui m’agrada aquest tenor borni nomenat Alfred Kim . Crec que té una bona linia de cant ,una veu amb un vibrato estrany sobre tot en el centre ,de bon volum i sap donar la sensació d’un cant espontani .És valent i no amaga el cap sota l’ala al front d’un perill.Sap cantar en piano , em va sorpendre com potenciava ocasionalment el registre greu i te un fiato important. Crec que el públic en general ho va viure així (malgrat que tots coincidiriem que és millor Josep Carreras,Carlo Bergonzi o Giuseppe Giacomini)i va rebre una ovació-aprovació jo diria que generalitzada. A mí personalment m’agrada bastant més més que Berti,Giordani,Armiliato ,Machado,Farina,De León ,etc.
No estic gens d’acord respecte a Ludovic Tézier.Em va agradar moltissim i el públic tant sobirá ell li va tributar una enorme ovació al final.Per mí te la veu adient per cantar el Carlo di Vargas.També va estar molt be Luca Salsi pero algo inferior(menys segur i es va reservar ocasionalment) segons el meu parer.
Respecte a Violeta Urmana ,tots coincidim que té un registre agut dolorós a l’oída(malgrat l’afinació justa) i que ha de tornar a ser mezzo, pero si t’ intentes centrar en el fraseig ,la dicció i l’estil purament verdià li veuras encara moltes qüalitats que et faran fruir del text i de la partitura.
M'agradaM'agrada
Jo no li trobo tantes virtuts, però òbviament és millor que aquesta colla que esmentes, ara bé. Estem lluny d’un cant verdià noble, elegant imaginatiu, emocionant i emocional. Ara quan veiem que un cantant és digne el pugem als altars. Fas bé en comparar-lo amb Giacomini, cantant que ara seria extraordinari, però que jo, a part de les enormes facultats, mai he valorat com ho has fet sempre tu.
Pel que fa a Urmana, jo no en tinc prou amb les virtuts que té si per cantar allò que canta és insuficient i la veritat, jo crec que no ha nascut per cantar les sopranos de Verdi. Ni la seva Aida, ni la seva Amelia, ni molt menys aquesta Leonora, són distingides.
En fi Dandini, si Verdi s’ha de fer així, m’estimo més que programin altres compositors i esperin a tenir els cantants adients per poder programar les seves òperes.
Al públic li agrada escoltar cantar bé, per això saluda amb entusiasme a Tézier, jo el primer, però no és un baríton verdià. El seu cant és molt més proper al belcanto que no pas a Verdi, ara bé, que vingui cada any.
M'agradaM'agrada
Con la premisa de que no lo he visto en el teatro, a Kim lo encuentro mejor que Todorovich y mejor que Giordani, excepto en los agudos de éste, pues son lo único destacable de la voz del siciliano -eso sí, cuando está en “sus” mejores condiciones-, pero en lo que llevo escuchado a Kim lo encuentro muy “borni”. Vaya que no me convence, claro que al lado de la labor que han llevado a cabo sus colegas no me extraña que haya obtenido su éxito.
Adiós, “Forza”, adiós y que sea por muchos años.
M'agradaM'agrada
Sembla que, al final, la millor funció deu haver estat la del tercer repartiment al PD, on per indisposició del baix, va cantar Colombara. Kim, ja vaig comentar-ho, tenia moments que no se’n sortia, però en general, era digne i podria arribar a fer funcions més que interessants.
És una llàstima, tot plegat. Sobre el paper, ningú no hagués pensat (per molt Matabosch que siguis) que el resultat fos tan mediocre. Però, com pot ser que no hi hagi tenors verdians si Verdi és un dels puntals del repertori de qualsevol tenor entre líric i dramàtic? Una cosa pot ser la tècnica o l’estil, que es poden aprendre, però ¿la veu? No pot ser que no hi hagi veus que, de natural, no puguin cantar Verdi bé. Per tant, si és una qüestió d’estil, etc., ¿com és que no aprenen? Tant costa? No deu ser més difícil que cantar que d’altres que es fan mitjanament bé.
M'agradaM'agrada
El procés evolutiu d’una veu i un cantant segurament no és el que hauria de ser. Hi ha veus que no tenen la preparació adequada o que és llencen a fer un repertori exigent sense la preparació adequada i tots hem presenciat veus prometedores arruïnades abans d’hora per fer front a rols inapropiats.
Deu ser difícil dir no a un teatre i a un director, quan ets jove i les pressions econòmiques i emocionals que els agents exerceixen sobre els cantants són del tot temptadores.
Deu ser una qüestió com el canvi climàtic, produïda per la malversació dels recursos naturals.
Giordani és un tenor amb un agut esplèndid i un volum considerable. Algú o ell mateix, el va enredar fent-lo creure que era un tot terreny i així i sense cap compassió en vers el públic, els agents i directors artístics dels teatres l’han col•locat en la tessitura dels imprescindibles, ja que proposta que li fan, proposta que accepta. No crec que estiguem lluny del seu primer Otello. Ha fet les òperes més exigents per a tenor, Guillaume Tell, Les Huguenots, I Puritani,… Ara, les ha fet bé? I la resposta importa poc crec, els teatres han omplert un buit que pocs s’atreveixen a fer.
Ara ja fa el repertori més spinto i fins i tot dramàtic, senzillament per tenir volum i agut, no pas la tessitura. De qui és la culpa? Com a mínim deu ser compartida, no ho creus?
M'agradaM'agrada
El desencís de “La forza…” del Liceu ha donat peu, o això al menys m’ho ha semblat, a una infravaloració d’aquesta fenomenal obra verdiana. I en aquesta infravaloració jo he possat el meu granet de sorra, potser dos o tres, granets que vull treure ara mateix amb aquesta entrada pel tardana. Per què? Aviam si m’explico bé.
Sempre havia considerat “La forza del destino” una de les grans obres de Verdi. L’abast de les opinions negatives a rel de les funcions liceístiques, i la decepció de la primera funció a la que vaig assistir, decepció produida per les veus, em van situar en una espiral negativista no sols per lo que vaig veure i escoltar sino fins i tot del concepte propi de l’obra, on per primera vegada se’m feien bastant pesades les escenes costumistes. El canvi sobtat d’opinió envers l’obra em va preocupar. No podía ser. O estava equivocat abans i encertat ara, o a l’inrevés.
Com el Liceu m’esperava per un altre funció em vaig fer el propòssit d’anar-hi amb ganes, amb ganes d’escoltar tot lo bo que la partitura conté, fugint de consideracions en relació a la qualitat dels cantants (la qual cosa m’hagués provocat l’efecte totalment contrari) i amb l’esperança de tenir les meves contradiccions (musicals) ja resoltes.
Lo primer que em va fer pensar molt és: com és que Verdi considerava aquesta una de les seves millors obres? Dic jo que el pare de la criatura algun crèdit li haig de donar. I si el pare es diu Giuseppe Verdi aleshores més encara. Potser la part menys reixida, la costumista, formava part tambè de lo que ell volia mostrar, que els fets més trascendents de les nostres vides entan envoltats i conviuen amb fets ben irrellevants. No és la simple lectura d’un diari una mica això? Al costat de noticies colpidores apareixen de frívoles, al costat d’una desgracia pot apareixer un acudit. Amb aquesta visió, part costumista acceptada.
Després d’una lectura més que interessant de Jaume Radigales a la Revista Catalana de Música en la que valora amb molt d’encert l’obra, lo segon que vaig fer és repasar altres versions. No sóc coneixedor de veus històriques, ni de moltes versions, però disposo a casa d’un DVD del MET amb Levine, Price, Giacomini, Nucci i Giaiotti. L’he tornat a veure i escoltar, dues vegades, i sense tallar res. I tambè tinc una gravació amb CD de la Philarmonie Orchestra i Ambrosian Opera Chorus amb Sinopoli, Polwright, Baltsa, Carreras, Bruson, Burchilaza, Pons. I he tornat a veure la llum amb aquesta obra. És una gran obra verdiana, de les millors. Volia fer una relació de tots els moments que considero pertanyen al Verdi majestuós i l’he deixada perquè se’m feia molt llarga. I he trobat sentit als fragments costumistes, i qualitat en molts d’ells, dels que, això sí, tallaria, en sec, l’inefable rataplan.
Amb aquest bagatge vaig anar ahir al Liceu. La sort es va aliar aquesta vegada. Va i resultar que no canta Fantini sino Maria Pia Pisticelli. La cosa hagués estat rodona si a més haguessin canviat tambè al tenor, però no. Amb Salsi i Colombara la cosa quedava mica arregladeta pel que fa a les veus, perquè al menys, si bé no té una veu potent i els greus no arriben massa, al menys el color i línea de cant de Pisticelli em van agradar, amb aguts gens feridors, aquells aguts amb els que Urmana em va mortificar literalment el primer dia, insoportables, i que em va fer avorrir, ella soleta, tota la funció, de la que ni recordava que m’havia salvat d’un tal Giordani. Però és que en aquesta segona funció, amb lo que més em vaig fixar és en la música, en l’obra, en la seva construcció i en Renato Palumbo, superb, fantàstic director, capaç per si sol de fer-te disfutar i de fer sonar molt bé a l’orquestra del Liceu.
I el resultat és que hair vaig sortir satisfet, i content. Content de poder dir, sense cap mena de dubta, que estem davant d’una de les grans obres de Verdi. I ho he fet sense fer-me trampes a mi mateix. La “forza”, torna a ser, per a mi, la del destí!
M'agradaM'agrada
Estic totalment d’acord amb tu! Per a mi també ho és! 🙂
Com t’ho has currat avui! 😉
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Jan. Poder dir la meva a IFL no és “currar” :-), és sencillament disfrutar, disfrutar molt. 🙂
M'agradaM'agrada
Està bé Josep, però ho sento, per a mi ni és una obra mestra, ni per a mi, és pot comparar amb Don Carlo, Otello, Falstaff, Traviata, I Vespri Sicilianni o Simon Boccanegra, Macbeth o fins i tot Il Trovatiore i Rigoletto, per parlar de les que a mi m’agraden molt.
És clar que si retellessim per aquí i per allà….potser….
Recorda que el tan odiat rataplan, Verdi el va conservar de l’original i fins i tot potenciar, deixant-lo com a conclusió de l’acte tercer, i per tant el considera dintre d’aquesta hipotètica obra mestra.
Crec que Verdi no va pair que a Moscou l’obra rebés crítiques per part de la crítica i els grans compositors russos del moment.Li va sortir un nyap, per a mi de difícil digestió. Tot allò que l’apropa a Un ballo in maschera i l’odiós personatge d’Oscar, molt més digerible que les parts quasi calcades de la música de Preziosilla o el mateix Melitone, podria ser fàcilment prescindible, a no ser que el que desitgem quan anem a veure aquesta òpera, és gaudir d’un despropòsit argumental, tallat per escenes que no aporten res al desenvolupament dramàtic i ens mostren un populisme folklòric musicalment poc interessant. Si de cas el millor seria el tractament orquestral, però no és suficientment atractiu, al menys per a mi, per aguantar sense badallar, fins i tot en les versions històriques vocalment més reeixides.
Celebro que l’esforçada i sempre qüestionada Piscitelli esdevingui la millor Leonora de les quatre.
M'agradaM'agrada
Aquí teniu el Pace pace mio dio de la Piscitelli al teatro colon.
No està malament no? 🙂
M'agradaM'agrada
Gens malament. Molt interessant. Llàstima que l’agut final li quedi una mica curt, però el seu cant té molta intenció i la veu és sòlida.
M'agradaM'agrada
Justament he pensat el mateix! 🙂
M'agradaM'agrada
Yo nunca he cuestionado a Maria Pia Piscitelli y ya expresé mi opinión sobre su excelente “Anna Bolena” del Liceu reciente. También me gusta su “Maria Stuarda” que tengo en DVD. Su voz es sólida, amplia y de volumen suficiente, con buenos centro y graves y espléndida afinación. Su agudo es brillante y sonoro. Ciertamente en este “Pace, pace, mio Dio” hubiera podido mantener más tiempo la nota aguda, pero nunca sabremos si el no hacerlo fue debido a cortedad de fiato o a que el director musical no le permitió prolongarla más. Sea como sea el resultado de la interpretación de este aria es más que notable y el estilo es el adecuado, cosa que ninguna de las tres sopranos de esta inefable “Forza” del Liceu poseen en la actualidad.
Maria Pia Piscitelli es una soprano spinto con la que hubiera tenido que contar Matabosch de buen principio en uno de los tres repartos y evitar tanto la Fantini como la Carosi. Violeta Urmana ha sido una gran decepción, pero probablemente cuando fue contratada se presumía que sería una excelente Leonora.
M'agradaM'agrada
Coincidim quasi al 99,99% en les òperes predilectes de Verdi, Joaquim. Jo afegiria el “Ballo…” i esborraria 🙂 el “fins i tot”…(vull dir que incloc per descomptat Rigoletto i Trovatore), i és sens dubte veritat que La Forza no es una obra tan apreciada com les esmentades (pateix tambè “I vespri…” de similar falta d’apreci, crec jo), però no per això deixa de ser un gran Verdi al meu parer. La meva entrada vol intentar explicar que probablement, degut unes funcions molt poc afortunades des del punt de vista vocal, l’hem (jo el primer) subestimat un pel massa.
M'agradaM'agrada
No discutirem per la Forza, amic Josep, que acabarem prenen mal, ja sap que porta malastrugança i jo amb el robatori ja en tinc prou per aquest any 🙂
M'agradaM'agrada
Acabo de tocar fusta…la de la meva taula! 🙂
M'agradaM'agrada
Aquestes coses funcionen amb aquesta òpera, segur! 🙂
M'agradaM'agrada
Crec que La Forza es una obra fabulosa i repeteixo de nou que també m’agrada molt el rol de Melitone desde el punt de vista musical.Lligar excessivament el record d’una funció reixida o esguerrada a la valoració d’una partitura em sembla un error.
He rebut comentaris molt positius de la darrera funció amb Piscitelli.Todorovich,Salsi i Colombara.
Jo vaig veure la funció del dia 16 amb el mateix repartiment i tret del tenor va se una bona funció.Maria Pia Piscitelli sempre m’ha semblat una bona cantant pero la seva Leonora no és excel·lent i prefereixo la Urmana cridanera del dia 14.El seu fraseig és més expressiu i te una qualitat bastant superior purament verdià.
Per mí el millor” Pace pace mio Dio” de l’actualitat podría ser aquest. Respecte rigurós per la partitura sense canvis de gust personal ,veu carnosa i uniforme del greu a l’agut,musicalitat excel·lent,dicció ben cuidada,etc
M'agradaM'agrada
Gustos aparte -cada uno tiene los suyos- el agudo final de este “Pace…” dura prácticamente igual que el interpretado por Maria Pia Piscitelli -ente 7 y 8 segundos ambas-.
Me gustan las dos interpretaciones pero prefiero a la Piscitelli; su voz es más cálida en mi opinión, la pena es que el sonido de su toma es muy bajo, mientras que el de la grabación de Harteros es mucho más audible. Por otra parte esta última versión es algo más lenta.
Yo no he escuchado todavía Anja Harteros en persona y tengo muchas ganas de hacerlo. De lo que conozco a través del DVD y audios la prefiero en ópera alemana a italiana.
M'agradaM'agrada
Por lo del agudo, te tengo que decir que me gusta muchísimo más la Piscitelli, porque liga los dos ultimos “Maledizione” como Caballé!
M'agradaM'agrada
M’agarada molt aquesta soprano, però opino que en aquesta ària no està en el seu millor moment. Ho fa molt bé, però no m’acaba de convencer. L’agut final li queda massa curt! Molt curt!
Per a mi la millor leonora en l’actualitat és la Sondra Radvanovsky, que si que és una verdiana! 🙂
M'agradaM'agrada
Ningú ha posat en dubte els teus gustos, a cadascú li agrada el que li agrada.
Per a mi el personatge de Melitone en mig de tot aquell enrenou emocional, és una nosa
L’ària la canten bé moltes sopranos, però l’Harteros ha cantat o té previst cantar l’òpera sencera? El més difícil per a mi, és el gran duo amb el Padre Guardiano.
M'agradaM'agrada
Per a mi també!
M'agradaM'agrada